![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/12\/Farragut1-185x300.jpg\")
Foto de l’Almirall David Farragut<\/p><\/div>\n
El gran Almirall fou fill d’En Jordi Farragut Mesquida, un mariner nascut a Ciutadella, actiu com a capit\u00e0 a la marina mercant, que desenganyat amb el seu pa\u00eds va emigrar als nous Estats Units d’Am\u00e8rica a temps d’afegir-se a la Guerra de 1776 contra la Monarquia brit\u00e0nica i a favor de la independ\u00e8ncia. Va contraure matrimoni amb una dona nascuda als EUA d’origen irland\u00e8s i escoc\u00e8s. El futur Almirall James Farragut (que despr\u00e9s\u00a0 canviaria el nom de pila a David) nasqu\u00e9 el 5 de Juliol de 1801 a una petita ciutat suburbana prop de Knoxville (estat de Tennessee) anomenada en aquells temps Campbell Station, m\u00e9s tard rebatejada Farragut fins els nostres dies. En Farragut fou sempre, malgrat la lleialtat a la Uni\u00f3 del Nord que va demostrar durant la Guerra Civil, un Sudista. Els seu pare va traslladar la fam\u00edlia a Nova Orleans, on dissortadament la dona Elizabeth va morir de Febre Groga quan el nen James nom\u00e9s tenia vuit anys. El seu pare es va trobar en una situaci\u00f3 dificil: ell havia de marxar sovint de viatge i no podia deixar un nen tot sol, o sigui que va acabar col\u00b7locant-lo amb la fam\u00edlia d’un amic \u00edntim que ell havia fet durant la Guerra de la Independ\u00e8ncia. Aquest home, cabdal en la seva adhesi\u00f3 a la marina militar i de qui Farragut va prendre el nom David per honorar-lo, tenia dos fills. Tots dos, igual que\u00a0 en Farragut, van acabar essent almiralls.<\/p>\n
El pare adoptiu va trobar la primera feina naval per al noi quan nom\u00e9s tenia 12 anys. Als 22 ja reb\u00e9 per primera vegada la responsabilitat de capit\u00e0 de vaixell, i ja no se separaria mai de la Marina de Guerra fins la seva mort en 1870. Va encetar una llarga hist\u00f2ria de servei comen\u00e7ant amb la batalla contra els anglesos a Valpara\u00edso abans de la Guerra Civil, on fou fet presoner pels anglesos, despr\u00e9s combatent pirates, contrabandistes i al final participant exitosament a la Guerra dels EUA contra M\u00e8xic, adquirint una gran reputaci\u00f3. En aquests anys s’havia establert amb la seva dona i la fam\u00edlia a Norfolk, estat de Virg\u00ednia, en els nostres dies una gran base de la Navy Americana. Sudista com era, ell va veure la Confederaci\u00f3 esclavista amb l’amena\u00e7a imminent de Guerra Civil i el trencament de la Uni\u00f3 com una tra\u00efci\u00f3 intolerable i es va traslladar a una ciutat a la costa de Nova Anglaterra per deixar-ho ben clar abans que comenc\u00e9s \u00a0la guerra. Aix\u00ed i tot va tenir problemes i molts dubtaven la seva bona fe. La primera missi\u00f3 amb un vaixell de la Uni\u00f3 estigu\u00e9 a punt de costar-li un disgust perqu\u00e8 li van manar bombardejar la ciutat de Norfolk, on vivien amics i fam\u00edlia i s’hi va negar. Tot es va arreglar reconeixent que en Farragut era un Unionista conven\u00e7ut.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/12\/PlFarragut-300x225.jpg\")
Pl Farragut a\u00a0Washington DC<\/p><\/div>\n
La Navy encara no era gran cosa en aquells temps. Molt notable fou la invenci\u00f3 dels “ironclads”, vaixells petits recoberts amb l\u00e0mines de ferro, que tant els uns com els altres tenien i van esdevenir el primer cas al m\u00f3n de cuirassats, els vaixells de guerra moderns, amb els que en Farragut tingu\u00e9 una mala trobada al Riu Mississipi amb els seus vaixells de fusta (per\u00f2 amb molts m\u00e9s canons). En Farragut aviat va adquirir una gran reputaci\u00f3 per les seves fetes hist\u00f2riques, la primera de les quals fou la conquesta de Nova Orleans al comen\u00e7ament de la guerra, on en Farragut havia viscut de nen. La poblaci\u00f3 sudista no el va rebre b\u00e9. Al poc d\u2019arribar, passejant-se amb alguns dels seus homes pels carrers, una dona desconeguda li va buidar al cap un orinal des d’un balc\u00f3. Noi, quina falta de respecte. El Congr\u00e9s es negava a concedir cap t\u00edtol d’Almirall en aquell temps i van acabar fent-lo primer un Rear-Admiral, una mena de Quasi-Almirall, per\u00f2 amb el temps arribaria a Vice-Almirall i a primer Almirall de la Naci\u00f3 americana.<\/p>\n
Va cometre una p\u00edfia molt considerable durant el setge de Houston. Despr\u00e9s que el General Ulysses Grant hagu\u00e9s destru\u00eft el fort de Vicksburg al Mississippi que bloquejava el pas de veixells unionistes, de fet obrint el riu als Unionistes, Houston era l’\u00fanic forat comunicant la part East amb l’Oest de la Confederaci\u00f3 i un gran ex\u00e8rcit unionista s’havia desplegat a les afores de Houston per acabar amb aquesta situaci\u00f3. El general unionista en comand havia demanat suport mar\u00edtim i en Farragut es va presentar amb la seva flota. El general li va explicar la complexitat del plan que tenia fet per l’atac, dient-li exactament a quina hora havia d’atacar. En Farragut es va molestar i va atacar com tenia per costum a les 9 del mat\u00ed, quan els canons de l’ex\u00e8rcit \u00a0de terra encara no estaven llestos per disparar i protegir-lo. No va perdre cap vaixell, per\u00f2 va patir molts desperfectes i el setge va durar sense ell per molt temps, una mica per culpa seva.<\/p>\n
La seva hora final de gl\u00f2ria fou la batalla i conquesta de la Badia de Mobile (Alabama). Fou all\u00e0 quan l’Almirall es va sorprendre notant que el seu vaixell ensenya on ell era semblava reduir velocitat i es va dirigir al seu capit\u00e0 demanant explicacions. Li va respondre que un guaita havia vist a l’aigua “torpedes”, que en aquell temps era com s’anomenaven les mines i Farragut va cridar la famosa resposta “Damn the torpedos and full machine ahead”, que fins i tot els nens d’escola aprenen en els nostres dies. Fou una gran vict\u00f2ria que va obrir per primera vegada les portes de la reelecci\u00f3 a Lincoln. La gent va comen\u00e7ar a creure que la guerra es podia guanyar de deb\u00f2. Esdevingut una figura gloriosa, Farragut va seguir a la Navy fins la seva mort sobtada d’un atac de cor en 1870. Est\u00e0 enterrat a un cementiri de Brooklyn (Nova York).<\/p>\n
Gl\u00f2ria p\u00f2stuma.<\/strong><\/p>\n Un heroi tan gran no podia ser oblidat f\u00e0cilment. Com queda dit, la ciutat on va n\u00e9ixer va canviar el nom a Farragut. A la capital Washington DC t\u00e9 una pla\u00e7a c\u00e8ntrica molt gran a poca dist\u00e0ncia de la Casa Blanca anomenada per ell amb una est\u00e0tua al mig damunt d’una columna molt alta. Dues estacions de Metro en l\u00ednies diferents porten el seu nom (Farragut Nord i Farragut Oest) Altres est\u00e0tues es poden admirar a la Pl Madison de Manhattan i a Boston. T\u00e9 una pintura a l’oli al Museu de retrats d’homes famosos a Washington, a la Mall. El servei postal va publicar un segell en mem\u00f2ria seva i al Cementeri a Brooklyn hi ha una gran columna damunt la seva tomba. Definitivament el seu nom no ha estat oblidat.<\/p>\n BON NADAL a tothom i un 2023 MOLT M\u00c9S FELI\u00c7 us desitja cordialment<\/p>\n Joan<\/p>\n