En principi \u201csedici\u00f3\u201d inclou activitats dirigides a atacar, perjudicar i enderrocar, si \u00e9s possible, el govern d\u2019una naci\u00f3 independent, per\u00f2 es refereix sempre al govern central, mai als estats o territoris dependents que no tenen dret a escriure lleis semblants ni a defensar-se contra acusacions de sedici\u00f3 fetes pels \u00f2rgans del govern central. Tothom que ha seguit la reacci\u00f3 dels partits centrals anti-catalans, com ara el PP i el PSOE ranci,\u00a0 al projecte de derogaci\u00f3 d\u2019aquesta llei a l\u2019estat, ha ent\u00e8s perfectament que per a ells \u201csedici\u00f3\u201d nom\u00e9s significava opressi\u00f3 anti-catalana amb l\u2019oportunitat de castigar durament a qui deix\u00e9s d\u2019obeir, \u00a0i no tenia res a veure amb perills contra el govern central. Es que el vot pac\u00edfic popular i un govern impotent local que hi estava a favor, eren sediciosos o posaven en perill el govern central? I es mereixen empresonaments brutals i repressi\u00f3 judicial els pol\u00edtics elegits amb aquest programa i els activistes? Molts pa\u00efsos s\u2019han declarat independents el darrer segle. Nom\u00e9s el nostre estat ho ha vist com un crim grav\u00edssim.<\/p>\n
Sedici\u00f3 als Estats Units<\/strong><\/p>\n Hi ha hagut dues lleis amb aquest nom i la hist\u00f2ria fa veure clarament qu\u00e8 eren. De de 1797 els EUA tenien un conflicte seri\u00f3s sobre diners amb el Directori pre-napole\u00f2nic que hi havia a Par\u00eds, amb perill de guerra contra Fran\u00e7a quan el 14 de Juliol de 1798 el Congr\u00e9s va aprovar la primera llei de sedici\u00f3, castigant qui s’opos\u00e9s a l\u2019execuci\u00f3 de lleis federals, els empleats federals que no col\u00b7laboressin amb l\u2019execuci\u00f3 de lleis i ai las, tamb\u00e9 els qui practiquessin insurreccions, desordres, o assemblees no autoritzades, o fins i tot contra qui escrigu\u00e9s coses falses, escandaloses o malvolents (sic). En altres paraules, la llei disminu\u00efa els drets civils dels ciutadans tant si tenien relaci\u00f3 amb el cas franc\u00e8s o no. Era simplement una llei repressiva. El c\u00e0stig era una multa de fins $2,000 (molts diners en aquells temps) i un m\u00e0xim de 2 anys de pres\u00f3.<\/p>\n La llei fou revocada el 3 de mar\u00e7 de 1801. Havien estat condemnades 25 persones, gaireb\u00e9 tots escriptors i periodistes Republicans (en aquell temps el partit m\u00e9s democr\u00e0tic). Els Republicans van cridar que la llei era innecess\u00e0ria, desp\u00f2tica i cruel. Un cop elegit, el President Jefferson, un dels grans pares de la Constituci\u00f3, compartint aquesta opini\u00f3, va indultar totes les v\u00edctimes.<\/p>\n La segona llei contra la suposada sedici\u00f3 fou promulgada el 16 de maig de 1918 quan encara no s\u2019havia acabat la 1a. Guerra Mundial, no com una llei independent, sin\u00f3 com una addici\u00f3 a l\u2019Acta contra l\u2019Espionatge de 1917. El llenguatge, sense assenyalar ning\u00fa, era molt m\u00e9s espec\u00edfic que el de 1798 i atemptava molt m\u00e9s greument contra les llibertats individuals, per\u00f2 sense apuntar. Aviat va quedar clar que tornava a estar dirigida contra Republicans democr\u00e0tics i contra els activistes socialistes que demanaven just\u00edcia per a la classe treballadora. Ning\u00fa m\u00e9s en fou v\u00edctima i un candidat a la Presid\u00e8ncia, el Socialista Eugene V. Debbs fou empresonat durant tota l\u2019elecci\u00f3 (va treure un mili\u00f3 de vots i fou alliberat despres de l’elecci\u00f3). El Tribunal Suprem no va ajudar gens. Hi ha una cosa de la qu\u00e8 ning\u00fa parla i el lector probablement no ho ha sentit dir mai. La Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica de Lenin fou combatuda per cossos expedicionaris sobretot anglesos, francesos, nord-americans i japonesos que es van unir durant la guerra civil post-revolucion\u00e0ria a l\u2019ex\u00e8rcit \u201cBlanc\u201d de l\u2019antic r\u00e8gim capitalista lluitant contra l\u2019ex\u00e8rcit \u201cRoig\u201d leninista (que encara no s\u2019anomenava comunista sin\u00f3 socialista). Els blancs, que demostraven tend\u00e8ncies antisem\u00edtiques molt perilloses, van ser derrotats i van acabar fugint a Crimea. En un moment van estar a punt d’entrar a Moscou, pero Churchill, en aquells temps Ministre de la Guerra brit\u00e0nic, ho va impedir negant assist\u00e8ncia dient que no volia cap General manant a R\u00fassia. Els EUA havien enviat un ex\u00e8rcit fort al Jap\u00f3 que va desembarcar conjuntament amb unitats japoneses a Sib\u00e8ria a lluitar contra els rojos. En aquell temps, el govern federal americ\u00e0\u00a0 va decidir perseguir dos Republicans que s\u2019oposaven a aquesta operaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i van acabar anant simult\u00e0niament\u00a0 al Tribunal Suprem, perdent en tots dos casos. El primer, Schenk, era un home que s\u2019oposava al servei militar i havia publicat coses critiques del Govern, a qui els jutges van respondre que les seves activitats no estaven protegides per la primera Esmena constitucional en la qu\u00e8 es basaven els drets individuals. El segon, Abrams, criticava l\u2019enviament de tropes a Sib\u00e8ria per combatre-hi els sovi\u00e8tics, i li van respondre que expressar insatisfacci\u00f3 amb una guerra aprovada pel govern estava prohibit.<\/p>\n El lector haur\u00e0 vist que a difer\u00e8ncia d\u2019ara, els Republicans, un partit fundat per amics de Lincoln durant la Guerra Civil, eren els progressius i els Dem\u00f2crates el contrari. Duraria fins que el President Johnson va proclamar la Llei de Drets Civils per als negres. Tots els Dem\u00f2crates del Sud van perdre els escons i foren substitu\u00efts per molts anys per republicans amatents a les veus que sentien al Sud, cosa que va durar m\u00e9s d’una generaci\u00f3.<\/p>\n Casos recents de sedici\u00f3 aut\u00e8ntica<\/b><\/p>\n Deixem de banda coses velles, com els terroristes lluitant per la independ\u00e8ncia de Puerto Rico els anys 40. Van intentar assassinar el President Truman i van anar al Congr\u00e9s a una sessi\u00f3 de la Cambra de Representants amb una arma de foc disparant contra els diputats. Molt m\u00e9s actual \u00e9s l\u2019assalt horror\u00f3s contra el Capitoli el 6 de Gener de 2021. Apart de la interrupci\u00f3 d\u2019una sessi\u00f3 oficial de tot el Congr\u00e9s per declarar un nou President manada per la Constituci\u00f3 i la substituci\u00f3 intentada de les notificacions dels resultats electorals als estats per butlletes falses, que equivalien a voler substituir un President elegit per un altre que no n\u2019era, la insurrecci\u00f3 va costar la vida a 5 persones i en va ferir unes 250, gaireb\u00e9 tots policies. L\u2019assalt fou dirigit gaireb\u00e9 professionalment pels Oath Keepers, un grup d\u2019extrema dreta \u00a0que a m\u00e9s d\u2019organitzar grups tenien armes amagades fora de Washington disposats a usar-les si Trump ho manava. Parlaven de Guerra Civil. I hi havia gent que volia executar el Vicepresident per negar-se a certificar un fals resultat electoral. Van causar una destrossa molt considerable dintre del Capitoli, un edifici vist com un s\u00edmbol poder\u00f3s de la democr\u00e0cia americana. L\u2019FBI (la policia federal) no han perdonat i m\u00e9s de 200 participants han acabat davant jutges federals gr\u00e0cies a c\u00e0meres de televisi\u00f3 entre altres coses, \u00a0uns quants rebent sent\u00e8ncies d\u2019anys de pres\u00f3. Veieu, senyors de Madrid com \u00e9s un verdader acte de sedici\u00f3?<\/p>\n I cap d\u2019aquestes coses tenia la m\u00e9s petita similitud amb els actes pac\u00edfics i democr\u00e0tics que van tenir lloc a Catalunya aquell 1 d\u2019Octubre.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n