\n<\/strong><\/p>\n
Com tantes altres l\u00ednies de metro, el n\u00famero 1 que transcorre sota Broadway, t\u00e9 un trajecte molt llarg i \u00e9s molt lent perqu\u00e8 \u00e9s local, que vol dir que s’atura a totes les estacions. Al Sud el seu trajecte tan distingit comen\u00e7a al port de les ferrys principals, les que van a Staten Island, a Governor’s Island, a l’Est\u00e0tua de la Llibertat, i a Ellis Island i despr\u00e9s de moltes milles acaba al costat del gran Van Cortlandt Park, al noroest del Bronx. Tot el trajecte val la pena i hi ha molts llocs on un turista intel\u00b7ligent es podria aturar. Hi ha per exemple Canal Street amb el Barri Xin\u00e8s, Times Square, l’Estaci\u00f3 principal de trens de Pennsylvania, els teatres i sales de concert del Lincoln Center, la Universitat de Col\u00fambia amb tots els seus premis N\u00f3bel, la Catedral protestant inacabada de Sant Joan el Div\u00ed, City College, el college de la City University, arrelat al cor de molts novaiorquesos on tant\u00edssima gent intel\u00b7ligent sense diners ha aconseguit encetar una carrera (gent com Henry Kissinger, Colin Powell, quatre futurs premis N\u00f3bel) l’Hospital Presbiteri\u00e0 amb la Facultat de Medicina de Columbia, un dels centres m\u00e8dics m\u00e9s prestigiosos del m\u00f3n. I al final al carrer 242nd el gran Van Cortlandt Park, on tants novaiorquesos han apr\u00e8s alguna cosa del m\u00f3n natural i de la vida a l’aire lliure.<\/p>\n
Un parc tan necessari com popular<\/strong><\/p>\n Tothom associa Nova York amb Central Park, cosa molt justificada. Aix\u00ed i tot, tenint en compte que la ciutat t\u00e9 uns nou milions d\u00b4habitants i consta de cinc comptats, Central Park no \u00e9s representatiu de tota la ciutat. La gent que s\u00b4hi veu en general s\u00f3n ben vestit, les dones exhibint modes recents, els p\u00edcnics s\u00f3n fets amb cistelles, estovalles, vaixella i coberteria maques i escaients, els nens van vestits de forma divertida i estan ben educats, els cotxets de nens petits s\u00f3n del darrer model. Ai las, m\u00f3n cruel que no \u00e9s igual a tot arreu, que la bellesa i la serenitat en escampar-se pel m\u00f3n van ignorar i deixar de banda les classes treballadores fent lloc a la por i que res d’aix\u00f2 ha canviat d’en\u00e7\u00e0 de Dickens!<\/p>\n Hi ha molts parcs a la ciutat que serveixen a les classes treballadores i la majoria d’immigrants recents, legals o no. Al Bronx hi ha un notable barri bo i pr\u00f2sper anomenat Riverdale, fam\u00f3s sobretot per la resid\u00e8ncia imperial del gran Toscanini, amb una vista impressionant del Riu Hudson. Riverdale est\u00e0 situat a Nova York, per\u00f2 al nord, tocant Yonkers. A la resta del Bronx no obstant hi viuen sobretot gent pobre de la classe treballadora. A difer\u00e8ncia de Queens no hi ha gaire classe mitjana al Bronx.<\/p>\n El parc Van Cortlandt, que vaig visitar un diumenge a la tarda est\u00e0 situat prop de Riverdale i \u00e9s molt gran, oficialment 1,146 acres que no he sabut mai\u00a0 quant \u00e9s en el sistema m\u00e8tric, per\u00f2 no tan gran com Central Park. Estava ple de gent perqu\u00e8 el temps era molt bo.<\/p>\n Jo nom\u00e9s vaig visitar un raconet del parc prop del metro per\u00f2 vaig haver de fer molt exercici caminant.<\/p>\n Hi havia una gran plana amb camps de joc com a tots els parcs. El tipus de joc, en canvi, est\u00e0 adaptat a la nacionalitat d’origen dels usuaris.<\/p>\n Juguen a criquet!<\/strong><\/p>\n Criquet! Qu\u00e8 deu ser aix\u00f2. Es l’esport m\u00e9s popular a una gran part del Tercer M\u00f3n, a antigues col\u00f2nies brit\u00e0niques. Les superpot\u00e8ncies mundials en aquest esport s\u00f3n el Pakistan\u00a0 i Sri Lanka. Ara no fa gaire, els terroristes d’Al Qaeda van fer explotar una bomba quan l’autob\u00fas amb els jugadors del l’equip nacional de Sri Lanka estava punt d’entrar a un estadi prop de Lahore. Per\u00f2 la bomba nom\u00e9s va matar gent normal: els jugadors van poder tornar a l’aeroport i salvar-se. Quina felicitat! Probablement jo s\u00f3c el darrer occidental que se\u00b4n recorda. Una de les raons que han impedit l’extensi\u00f3 del criquet pel m\u00f3n occidental fora del Regne Unit \u00e9s la duraci\u00f3 extravagant d’un partit. Diuen que ara hi ha una versi\u00f3 abreujada que estan provant.<\/p>\n El fet que es jugui criquet probablement vol dit que a l’\u00e0rea hi ha immigrants de les Illes del Carib, West Indies, on el criquet \u00e9s popular. Veig els jugadors de lluny, tots negres, vestits amb un uniform blanc amb protecci\u00f3 de les cames des dels turmells als genolls. Espero i espero per\u00f2 no passa res. Al final un senyor surt amb un pal de fusta, molt m\u00e9s prim que els que s’usen al beisbol. Es posa en posici\u00f3 i li llencen una pilota que ll prova de tocar amb el pal. Per\u00f2 falla. Primer s’al\u00e7a una polseguera, despr\u00e9s s’alcen crits de vict\u00f2ria. Alg\u00fa deu haver guanyat. No m\u00b4hi vull preocupar m\u00e9s.<\/p>\n A poca dist\u00e0ncia del camp de criquet, hi ha diamants de beisbol, encara que m\u00e9s que beisbol \u00e9s mes aviat softball, que \u00e9s gaireb\u00e9 igual per\u00f2 es juga amb una bola m\u00e9s gran i tova que la del b\u00e9isbol, que \u00e9s dura com si fos un roc. Probablement estan jugant als quatre diamants, per\u00f2 nom\u00e9s en veig dos. A un dels dos, els jugadors porten uniform, a l’altre no, per\u00f2 estan molt a prop. Tots miren de no ser tocats pel softball, per\u00f2 no vigilen mai el softball dels ve\u00efns. Qu\u00e8 passa si un et toca a la closca i et fa mal? Molts esports s\u00f3n perillosos. Jo, personalment nom\u00e9s jugo als escacs.<\/p>\n Estic segur que m\u00e9s enll\u00e0 del beisbol juguen al s\u00f3ccer (que \u00e9s com es diu el futbol de deb\u00f2, el nostre) Ara no \u00e9s la temporada del futbol americ\u00e0. Decideixo plegar i canviar de direcci\u00f3. Veig una casona on probablement venen begudes i menjar. Potser compraria alguna beguda, perqu\u00e8 fa molta calor. M’acosto per\u00f2 veig que seria l\u00b4\u00fanic client. No t\u00e9 res exposat, nom\u00e9s hi ha cartells dient coses rares. Dintre la caseta hi ha dona mig dormida aprofitant l’ombra. Em mira amb r\u00e0bia poc continguda. \u00c9s que la vull despertar i fer treballar? Dispensi, senyora, m’havia perdut per\u00f2 ara ja veig el cam\u00ed.<\/p>\n La Casa Van Cortland<\/strong><\/p>\n A molts parcs hi ha una casa hist\u00f2rica del segle XVIII on en Washington va dormir una nit perqu\u00e8 el parc era sovint la propietat del terratinent que hi hi vivia, un arist\u00f2crata americ\u00e0 i alg\u00fa va acabar regalant tots dos a la ciutat.<\/p>\n La casa \u00e9s de pedra, molt maca . Vaja, vull dir maca nom\u00e9s. Sembla que est\u00e0 tancada, cosa sorprenent un diumenge a la tarda i envoltada per una reixa de ferro molt forta. A un dels costats es veu una mena de runa: un tros de paret que sembla com si es mantingu\u00e9s de miracle amb una finestra, ja sense marc, al centre. Aquesta rel\u00edquia est\u00e0 envoltada tamb\u00e9 d\u00b4una reixa perqu\u00e8 ning\u00fa la faci malb\u00e9. Estic segur que deu tenir significat hist\u00f2ric per\u00f2 a mi em recorda una llesca de gruy\u00e8re. Van construir-la simplement per contenir una finestra? Segueixo voltant. A un costat entro a un cam\u00ed molt agradable, sense asfaltar i passant per un bosc esp\u00e8s. Trobo que est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 de sobte els meus ulls veuen per terra proves aclaparadores que el cam\u00ed \u00e9s utilitzat per cavalls. A m\u00ed no m’agraden camins d’\u00fas mixt. Quan em surt un cavall de front, sempre em recordo dels romans davant els elefants d\u00b4Hann\u00edbal. No s\u00b4hi val. Per\u00f2 el cam\u00ed condueix a l’entrada principal de la mansi\u00f3, tancada amb una cadena, pany i clau. Em sap greu. M’agrada visitar cases antigues. Hi ha una est\u00e0tua de bronze molt alta representant un militar desconegut<\/p>\n Entreu a la piscina per\u00f2 no feu foc per cuinar a la graella<\/strong><\/p>\n M’acosto a un lloc on es veu molt\u00edssima gent, gaireb\u00e9 tants com hi caben. En aquests casos, per mantenir la pau i poder gaudir la festa, la policia t\u00e9 el costum d’aparcar un o dos cotxes al bell mig de l’acci\u00f3. Els policies es queden dintre, escoltant m\u00fasica o llegint, que probablement ho tenen prohibit.<\/p>\n Aquesta part del parc dona l’oportunitat de\u00a0 veure el p\u00fablic de prop. Jutjant pels accents, s\u00f3n una barreja de gent. N\u00b4hi ha que parlen amb el semi-dialecte cast\u00eds del Bronx. n\u00b4hi ha molts que parlen amb accents antillans i tamb\u00e9 una minoria que parlen un cert llenguatge que \u00e9s el segon en nombre de parlants nom\u00e9s al xin\u00e8s.\u00a0 Em crida l’atenci\u00f3 que es veuen pocs xinesos i indis en aquest parc.<\/p>\n Hi ha per tot arreu cartells prohibint la barbacoa (la graella) i encendre foc de cap mena. Per\u00f2 \u00e9s que el Bronx est\u00e0 a Nova York. Hi ha tants focs i s’est\u00e0 fent tant de carn a la brassa que gaireb\u00e9 fan mal els ulls. I els policies barrejats amb els estiuejants de diumenge? No diuen res. Un cas m’intriga particularment: degut al vent, la fumarada d’un foc va directe a la finestra d\u00b4un dels cotxes de policia, obligant l’agent a ensumar-s\u00b4ho. No diu res. M\u00b4 acosto a la graella en q\u00fcesti\u00f3: una senyora molt gruixuda (com la majoria d’estiuejants) est\u00e0 cuinant carn barata amb molta grassa. Que li oferiran una mica al policia? Em miro la gent. Van tots vestits igual per\u00f2 la moda \u00e9s molt diferent que a Manhattan. Sobre tot els nens petits, que sovint s\u00f3n tan grassos com els pares. Alg\u00fa deu tenir mal gust, o aqu\u00ed o a Central Park. Potser no existeixen ni el bon ni el mal gust. Tot dep\u00e8n de la butxaca. Cal anar en uniform<\/p>\n Al costat de les barbacoes hi ha l’entrada a una piscina i s\u00b4ha format una cua molt llarga esperant el canvi d’usuaris a una certa hora. Veig la piscina per damunt d’una paret. La piscina est\u00e0 dividida en tres sectors, per\u00f2 nom\u00e9s un est\u00e0 obert i ple de gent. Els ciutadans modestos estan avesats a la regimentaci\u00f3 disciplin\u00e0ria. La cua dura molt de temps. N\u00b4hi ha que estan vestits amb una bata de bany, n\u00b4hi ha de carrer, n\u00b4hi ha amb pantal\u00f3 de bany i les noies jovenetes nom\u00e9s porten uns bikinis molt petits.<\/p>\n Em miro les cares de la gent fent cua: n\u00b4hi ha que s\u00f3n gen\u00e8riques i les he vist moltes vegades a les not\u00edcies locals de la TV. Una ve\u00efna ha mort en un accident i alguna de les cares gen\u00e8riques surt plorant i dient que era una senyora tan alegre i bona, sempre disposada a fer favors, si la v\u00edctima era un nen, tots els entrevistats asseguren que era molt intel\u00b7ligent i que hauria anat a College i que tothom se l\u00b4estimava. Les preguntes s\u00f3n sempre les mateixes, igual que les respostes. Perqu\u00e8 ho deuen fer a les televisions? Den\u00fancia social? No, segur que no. Explotaci\u00f3 barata de les trag\u00e8dies di\u00e0ries a una ciutat tan gran? Alguna cosa aix\u00ed.<\/p>\n Qu\u00e8 m\u00b4he perdut?<\/strong> Nom\u00e9s he visitat la franja oest del parc. Hi ha tamb\u00e9 endintre el camp de golf m\u00e9s gran de la ciutat. Hi ha les despulles mortals d’un antic viaducte, hi ha una riera llarga, amb ambient natural ben preservat, un llac, moltes bestioles, peixos i ocells. Un pulm\u00f3 magn\u00edfic pels qui hi viuen.<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tothom t\u00e9 les seves idees sobre com passar el temps mort. Jo ja de petit vaig tenir l’acudit de prendre el metro o l’autob\u00fas i anar fins a l’estaci\u00f3 final, a veure qu\u00e8 hi ha havia. Despr\u00e9s vaig seguir fent-ho a totes les ciutats on he viscut. Nova York \u00e9s un lloc on aquesta mena […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44,816],"tags":[],"class_list":["post-40","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-E","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-includes\/js\/tinymce\/themes\/advanced\/images\/separator.gif\")
<\/p>\n