\u00a0Probablement tothom sap que als EUA el sistema electoral \u00e9s\u00a0 elecci\u00f3 directa dels congressistes, senadors o delegats a cada districte per majoria simple sense repesca com es fa al Regne Unit. Els Americans no entenen el sistema proporcional adoptat per tants pa\u00efsos europeus. Hi ha hagut sempre discussions sobre quin dels dos sistemes \u00e9s millor, una dubte que no t\u00e9 soluci\u00f3. Quan em miro a la tele catalana els vots al Congr\u00e9s o al Parlament de Catalunya els trobo avorrits. Tots els diputats voten en massa com el grup els mana. Perqu\u00e8 cal elegir-ne tants? Si no tenen llibertat individual no seria m\u00e9s efectiu i senzill fer votar per e-mail als senyors Rajoy, Zapatero, Duran i als altres, cadasc\u00fa amb els vots que t\u00e9 i estalviar-se els espectacles de mala educaci\u00f3 que donen?<\/p>\n
Amb el sistema electoral directe, la disciplina de partit val molt poc. A Washington la majoria i la minoria (nom\u00e9s hi ha dos partits) formen grups parlamentaris i elegeixen l\u00edders respectius a les dues c\u00e0mares per\u00f2 la veritat \u00e9s que aquests l\u00edders han d’anar trucant d’oficina en oficina mirant qu\u00e8 volen fer els seus i provant de conv\u00e8ncer-los, per\u00f2 no poden manar res. Hi ha parlamentaris que saben treballar molt b\u00e9 pels passadissos, taules de dinar i s\u00f3n flexibles. N’hi ha que no. Els discursos es fan davant d’un auditori buit perqu\u00e8 cada congressista ha decidit el seu vot en privat a l’oficina assessorat per la seva gent. les cadenes de televisi\u00f3 p\u00fablica C-SPAN transmeten tots els discursos per\u00f2 eviten ensenyar la sala buida. L\u00b4hemicicle nom\u00e9s s’omple quan criden per un vot, en el qual cas els beepers, tel\u00e8fons i les secret\u00e0ries s’han d’activar per trobar el congressista i que hi hagi qu\u00f2rum.<\/p>\n
Una altra cosa que cal considerar comparant tots dos sistemes \u00e9s que als EUA \u00e9s dificil\u00edssim fer saltar un incumbent. Si l’home o la dona ho han fet b\u00e9 i s’han ocupat dels seus constituents, i han respost sempre amb bona educaci\u00f3 i portat diners federals al Districte, tant si s\u00f3n Republicans com Dem\u00f2crates i tant si van votar per la guerra com si no \u00e9s gaireb\u00e9 impossible treure\u00b4ls. O sigui que un canvi de majoria dep\u00e8n no sols dels vents pol\u00edtics sin\u00f3 que es decideix pel nombre de congressistes que es retiren o que tinguin un problema perqu\u00e8 els seus votants estan descontents. En altres mots, es decideix pels districtes oberts<\/em>, que sovint s\u00f3n pocs, per\u00f2 aquest any n’hi ha molts. Havent perdut el poder que tenien, molts Republicans volen plegar.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s del vot mateix que jo volia parlar<\/p>\n La llei federal diu nom\u00e9s que les eleccions presidencials s’han de celebrar el primer dimarts de novembre. La resta, \u00e9s compet\u00e8ncia dels Cinquanta Estats. El proc\u00e9s electoral no t\u00e9 res d’homogeni. Hi ha llocs on es vota un dia (com a Nova York) i hi ha llocs on es vota 1, 2, 3 dies. A Oregon tenen el sistema m\u00e9s original: nom\u00e9s es POT votar per correu durant un parell de setmanes per\u00f2 el primer dimarts de novembre planten una mena de b\u00fasties grans a diferent llocs de les ciutats i qui no ho hagi fet, pot dipositar-hi el sobre. Els col.legis electorals estan suprimits.<\/p>\n Els horaris s\u00f3n diferents per\u00f2 sobretot les m\u00e0quines electorals s\u00f3n diferents. Cal entendre que els Americans, bons i afables com s\u00f3n a casa seva, en el cas de les eleccions es malfien de tothom. Hi ha hagut moltes raons hist\u00f2riques. La lluita pel poder, pels diners i el lideratge que tant emocionen als Americans, ha estat responsable per moltes irregularitats, que cada dia s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils per\u00f2 probablement no s’han acabat mai. Recordeu, si no, el memorable cas de la Florida i l’anomenament de Georges W Bush fa vuit anys. Parlant de m\u00e0quines electorals dignes del segle XXI, tothom insisteix que han de ser absolutament segures, impossibles de manipular i que no tolerin trampes. Hi ha llocs encara on s’utilitzen les velles cartes de tabuladora de la IBM, que es van fer famoses per les perforacions defectuoses a la Florida. A altres llocs hi ha pantalles t\u00e0ctils, m\u00e0quines registradores electr\u00f2niques, m\u00e0quines amb palanques mec\u00e0niques (com a Nova York), paperetes de paper, etc. Despr\u00e9s de la trag\u00e8dia de la Florida tothom va comen\u00e7ar a dir que calia sustituir totes les m\u00e0quines de votar per noves m\u00e0quines electr\u00f2niques a prova de tot, fins i tot de bomba i de terrorisme i el Congr\u00e9s va comen\u00e7ar a oferir diners per qui els volgu\u00e9s. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 molts districtes electorals i fins i tot Estats sencers van dir que comprarien m\u00e0quines registradores electr\u00f2niques noves.<\/p>\n Potser us sembla que tot aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9 i que el problema va quedar arreglat. Els qui coneixem Am\u00e8rica no ens ho creur\u00edem mai. Aix\u00f2 fou el comen\u00e7ament d’un altre drama nacional .<\/p>\n El primer problema \u00e9s que les m\u00e0quines havien de ser ABSOLUTAMENT a prova de manipulaci\u00f3. De coses absolutes la ind\u00fastria en fa poques. Les companyies venedores van assegurar i jurar que s\u00ed, que s\u00ed, que eren a prova de tot per\u00f2 alg\u00fa va preguntar que com ho sabien? Home, s\u00b4hi podria afegir f\u00e0cilment una impressora de paper per fer un rebut i aix\u00ed es podria comprovar. Mai, mai, mai! van cridar tots els que ho van sentir. Amb certa ra\u00f3 i recordant coses que han passat, a tothom se li va acudir que si es donessin rebuts amb el vot, molts votants cobrarien. Ara es fa igual, per\u00f2 els que compren vots s’han de fiar de la paraula dels votants. Moltes autoritats electorals malgrat tot van decidir comprar les m\u00e0quines que es van comen\u00e7ar a utilitzar. Va acabar tot en un desastre perqu\u00e8 a un districte darrere l’altre hi van haver grups de ciutadans que van anar als jutges a protestar que’havia fet trampa. Aleshores, el districte o el jutge procedien a contractar els serveis d’una companyia de seguretat inform\u00e0tica per comprovar si la m\u00e0quina era segura o no. Pr\u00e0cticament en tots els casos un hacker<\/em> de la companyia de seguretat aconseguia manipular els resultats en molt poc temps, sovint hores i sense deixar-hi res. Una darrere l’altra, totes les marques de m\u00e0quines electorals electr\u00f2niques van ser retirades i els diners perduts.<\/p>\n Per als Americans el dret al vot \u00e9s una de les coses m\u00e9s sacrosantes que existeixen. Quedar-se sense m\u00e0quines o no tenir un sistema segur \u00e9s un cataclisme aclaparador, una verdadera violaci\u00f3 de l’\u00fanica Constituci\u00f3 que han tingut i que tant s’estimen. Es veu que hi ha coses que no es poden arreglar f\u00e0cilment amb diners. Tinc ent\u00e8s que aquest any ja torna a haver-hi de tot, per\u00f2 que el m\u00e8tode que sembla amb m\u00e9s futur s\u00f3n els ordinadors que llegeixen \u00f2pticament butlletes electorals marcades a m\u00e0. Jo em pregunto nom\u00e9s a quina velocitat ho fan.<\/p>\n Una altra cosa que es molt diferent d’Europa, es que no hi ha cap dia de reflexi\u00f3. Si el candidat vol i te els diners fins i tot el dia de l’elecci\u00f3 pot ensenyar anuncis a la TV i sovint anir\u00e0 pels carrers encaixant mans i fent discursos. L’\u00fanica cosa que esta prohibida es fer propaganda electoral a una certa distancia (uns 20-30 m) de l’entrada del local electoral. A vegades la policia penja signes dels arbres avisant. Com a resultat si l’elecci\u00f3 es apassionant, hi ha una barrera de voluntaris amb volants i propaganda exactament a la distancia permesa i sovint el votant ha de lluitar per fer-se pas, com si estigues envoltat de pidolaires.<\/p>\n I a Nova York? Doncs a Nova York, res de res fins ara. Seguim com\u00a0 fa un segle amb les m\u00e0quines de palanques. Hi ha una palanca molt gran al s\u00f2l. Quan la mous de la dreta a l’esquerra, es tanca la cortina i es poden moure les palanquetes petites, una per cada opci\u00f3 diferent, a la columna que es tr\u00efi. Es millor haver estudiat la papereta amb anticipaci\u00f3 perqu\u00e8 les lletres s\u00f3n petites i hi ha poc llum. Quan has acabat, tornes a estirar de la palanca grossa, les cortines s’obren, i ja est\u00e0. Ja veurem qu\u00e8 passa al novembre i si l’Alcalde Bloomberg ens en haur\u00e0 comprat de noves, perqu\u00e8 les m\u00e0quines velles s\u00f3n un desastre i estan totes mig trencades. A m\u00e9s\u00a0 es veu que un cop tancat el col.legi electoral, un policia llegeix n\u00fameros amagats, s’els escriu a una llibreteta i telefona o duu els resultats a l’Ajuntament. Al segle XXI? La ciutat m\u00e9s rica del m\u00f3n capitalista a vegades pot ser ben miserable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0Probablement tothom sap que als EUA el sistema electoral \u00e9s\u00a0 elecci\u00f3 directa dels congressistes, senadors o delegats a cada districte per majoria simple sense repesca com es fa al Regne Unit. Els Americans no entenen el sistema proporcional adoptat per tants pa\u00efsos europeus. Hi ha hagut sempre discussions sobre quin dels dos sistemes \u00e9s millor, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[88,32244,172],"class_list":["post-4","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-eleccions","tag-eua","tag-politica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-4","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}