{"id":3978,"date":"2022-11-28T18:17:52","date_gmt":"2022-11-29T00:17:52","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3978"},"modified":"2022-12-02T13:48:26","modified_gmt":"2022-12-02T19:48:26","slug":"la-guerra-total-important-en-la-guerra-civil-dels-eua-1861-65","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/11\/28\/la-guerra-total-important-en-la-guerra-civil-dels-eua-1861-65\/","title":{"rendered":"La Guerra Total, important en la Guerra Civil dels EUA 1861-65"},"content":{"rendered":"

El concepte de Guerra Total ens diu que l\u2019acci\u00f3 militar que inclou la infraestructura i les accions afectant els civils \u00e9s leg\u00edtima i que tots aquests s\u00f3n objectius militars v\u00e0lids i que les accions militars tenen prioritat sobre les necessitats civils. El principi fou originat pel pensador Carl von Clausewitz al segle XVIII. Per entendre-ho millor hom pot considerar algunes sent\u00e8ncies i cites famoses del General de la Guerra Civil William Tecumseh Sherman, protagonista d\u2019aquest article i \u00a0l\u2019home m\u00e9s odiat al Sud dels EUA: \u201cLa Guerra \u00e9s un Infern<\/strong>\u201d, \u201cLa Guerra \u00e9s crueltat<\/strong>\u201d, \u201cContra m\u00e9s cruel sigui, m\u00e9s aviat s\u2019acabar\u00e0<\/strong>\u201d. Si el lector ha anat seguint les moltes guerres que han tingut lloc al final del segle passat i comen\u00e7ament del present, que potser n\u2019ha vist alguna sense morts de milers de soldats i ciutadans, desallotjaments, emigraci\u00f3 for\u00e7ada, destrucci\u00f3 de ciutats, camps de detenci\u00f3? Vet aqu\u00ed com va acabar la Guerra Civil dels Estats Units.<\/p>\n

El President Lincoln i el General Ulysses Grant.\u00a0<\/strong>Lincoln era un home profundament sincer dedicat a la causa d\u2019abolir l\u2019esclavatge i \u00a0acabar amb la rebel\u00b7li\u00f3 de tot el Sud, que havia comen\u00e7at amb les primeres declaracions d\u2019independ\u00e8ncia el dia de la seva elecci\u00f3 i amb la formaci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 rebel el dia mateix que va prendre possessi\u00f3. Lincoln va ser elevat a la gl\u00f2ria despr\u00e9s de ser assassinat, per\u00f2 no fou gens estimat durant el primer mandat. No era ell qui era culpable de la guerra on tants homes moririen (uns 620.000 al final), per\u00f2 \u00e9s absurd pensar que era un sant. Era un pol\u00edtic astut, realista i molt h\u00e0bil (a m\u00e9s d\u2019orador extraordinari). La Guerra va durar de 1861 a 1865, per\u00f2 en 1863, als tres anys, Lincoln tenia un problema grav\u00edssim. A menys d\u2019un un any de la reelecci\u00f3 tothom preferia votar per president un militar enemic seu que prometia negociacions amb els rebels. Lincoln no ho acceptava de cap manera perqu\u00e8 sabia que negociar significaria recon\u00e8ixer la Confederaci\u00f3 i perpetuar alguna forma d\u2019esclavitud \u201clight\u201d i aix\u00f2 ell mai ho acceptaria. Havia de ser reelegit!! I per aconseguir-ho calia fer progr\u00e9s en la guerra per conv\u00e8ncer la gent que la vict\u00f2ria militar era possible. Els seus generals eren incompetents i no feien res per entrar al territori de la Confederaci\u00f3 i acabar amb \u00a0rebel\u00b7li\u00f3. Nom\u00e9s feien batalles glorioses que no servien de res. Estava particularment enrabiat perqu\u00e8 la gran vict\u00f2ria militar de Gettysburg (al cementiri de la qual Lincoln havia pronunciat un discurs immortal, meravell\u00f2s que nom\u00e9s va durar tres minuts) no va servir de gran cosa. Va evitar que el General Confederat Lee entr\u00e9s a Pennsilv\u00e0nia, per\u00f2 Lincoln no entenia perqu\u00e8 el seus el van deixar escapar sense perseguir-lo a l\u2019interior del territori rebel. Aix\u00f2 s\u2019havia d\u2019acabar o estava perdut i fracassat. I llegint els sumaris de les batalles, el nom de Grant li va cridar l\u2019atenci\u00f3, perqu\u00e8 havia guanyat el mateix dia de Gettysburg una campanya dificil\u00edssima de forma incre\u00efble a Vicksburg, Mississipi, reobrint el riu Mississippi per a la Uni\u00f3 i de fet tallant la Confederaci\u00f3 en dos a m\u00e9s de conquerir Jackson, la capital de Mississippi. Aquest era el seu home per guanyar la guerra.<\/p>\n

Potser algun lector recorda la meva descripci\u00f3 d\u2019Ulysses Grant publicada fa unes setmanes. Era un alcoh\u00f2lic perdut que havia estat expulsat de l\u2019ex\u00e8rcit i s\u2019havia anat guanyant la vida venent fusta pels carrers i fent de dependent a una botiga. Quan va esclatar la guerra, va veure com els estats havien d\u2019organitzar ex\u00e8rcits de voluntaris per\u00f2 ning\u00fa semblava com fer-ho. Ell s\u00ed. Es va oferir i va organitzar els ex\u00e8rcits primer d\u2019Illinois i despr\u00e9s de Nova York, on li van atorgar el t\u00edtol de general (de Nova York, no pas dels Estats Units que vindria despr\u00e9s). El van enviar a la campanya de l\u2019Oest de les muntanyes Allegheny, per la que ning\u00fa s\u2019interessava i on tots els generals l\u2019odiaven i intentaven humiliar-lo. Per\u00f2 Lincoln llegia informes que cada dia li agradaven m\u00e9s. Quin homenot! Mai reculava, mai es rendia, si tenia un mal dia tornava a comen\u00e7ar l\u2019endem\u00e0, tenia una visi\u00f3 fant\u00e0stica, els soldats el respectaven. Aix\u00ed \u00e9s com Lincoln, fent l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s agosarada i potser important de la seva carrera,\u00a0 va cridar Grant a Washington per nomenar-lo Comandant en Cap de tots els ex\u00e8rcits de la Uni\u00f3 (als tres anys d\u2019haver estat venent cuir a la botiga dels seu pare). Els generals, molt enrabiats, van presentar-se a la Casa Blanca. No podia donar aquest c\u00e0rrec a un home que a vegades es presentava begut al camp de batalla. Lincoln, fastiguejat, va preguntar si sabien quina marca de whisky consumia en Grant, perqu\u00e8 volia enviar ampolles a tots els generals a veure si aprenien a fer-ho tot tan b\u00e9 com Grant. Ulysses Grant era l\u2019home que salvaria la seva reelecci\u00f3 i acompliria els seus objectius.<\/p>\n

El General William Tecumseh Sherman<\/b>. La seva mare \u00a0va anomenar Tecumseh, nom de l\u2019indi Shawnee que al voltant de la Guerra del 1812 contra els Brit\u00e0nics havia intentat fundar un estat independent ind\u00edgena al mig de la naci\u00f3 americana i fins i tot ja tenia una capital, cosa que els brit\u00e0nics aprovaven. \u00c9s considerat un heroi nacional al Canad\u00e0 i t\u00e9 una est\u00e0tua dintre del Capitol a Washington. En qualsevol cas, el capell\u00e0 que va batejar Sherman d\u2019adult, va insistir que necessitava un nom cristi\u00e0. A difer\u00e8ncia del seu gran futur amic Grant, Sherman era un milionari, banquer i home de negocis que tamb\u00e9 havia estat militar com Grant, per\u00f2 se n\u2019havia sortit anys abans volunt\u00e0riament. Havia tornat a enllistar-se quan va comen\u00e7ar la guerra. Va salvar la vida, per\u00f2 li va anar desastrosament \u00a0i va quedar deprimit i desesperat. Aix\u00ed estava quan es va trobar amb Ulysses Grant a la guerra de l\u2019oest. Els van fer grans amics i Sherman va esdevenir un company segur, lleial, fidel\u00edssim, sempre obedient. Va pifiar unes quantes coses, per\u00f2 Grant o l\u2019ajudava a sortir-se\u2019n o altrament el protegia. Va acompanyar Grant a Washington i tots tres van esdevenir amics. Amb gran satisfacci\u00f3 del President, tots tres es trobaven a discutir plans per acabar la guerra. Lincoln va retrobar l\u2019esperan\u00e7a perduda. Van designar junts l\u2019atac final que salvaria la reelecci\u00f3. Cal afegir que tant Grant com Sherman eren partidaris del principi de la Guerra Total<\/strong>. Qu\u00e8 era aix\u00f2 que els Sudistes fessin festes i recollissin diners per ajudar els seus joves a anar a matar gent? No tenien dret a fer possible una guerra que destruiria la unitat del pa\u00eds i perpetuaria l\u2019esclavitud. Al final el President Lincoln va respondre que ho autoritzava, amb la condici\u00f3 que no matessin civils. Una condici\u00f3 molt dif\u00edcil. Tots tres van designar un plan final: Sherman entraria a fons al territori confederat del Sud amb 60,000 soldats, liquidaria la resist\u00e8ncia i tornaria pujant per per la costa per afegir-se amb Grant a l\u2019atac final a Richmond, capital de la Confederaci\u00f3. No fou del tot necessari, perqu\u00e8 en Grant havia acabat la feina tot sol.<\/p>\n

Pel seu costat, al mateix temps, Grant sortia de Washington al capdavant de 120,000 soldats cap a la capital Richmond. La horrible Campanya \u201cOverland\u201d, la brutal confrontaci\u00f3 final a vida o mort contra el fam\u00f2s General Lee que li costaria 70,000 homes. Es tractava de travessar la Wilderness, el territori natural no-ocupat amb boscos, muntanyes i rius sense carreteres que tenia centenars de qm d\u2019ampl\u00e0ria i de profunditat i separava Washington de \u00a0Richmond, amb el General Lee amb uns 60,000 homes (en perdria en total uns 30,000) a l\u2019altre costat. Ja s\u2019havia intent en va i es tenia per impossible.<\/p>\n

La Guerra Total de Sherman comen\u00e7a a Atlanta, capital de Georgia.<\/b> En principi la missi\u00f3 de Sherman era eliminar l\u2019ex\u00e8rcit confederat de Tennessee per\u00f2 va topar amb un general massa preocupat i potser una mica covard que no li va fer front i al final aquest ex\u00e8rcit es va retirar d\u2019Atlanta per tornar a Tennessee a fer una cosa diferent i Sherman va entrar f\u00e0cilment a Atlanta, segona ciutat de la Confederaci\u00f3. Va manar a tots els ciutadans evacuar immediatament la ciutat. El govern de la ciutat li va preguntar perqu\u00e8. Sherman va respondre per escrit que aix\u00f2 era una guerra i que quan la guerra acab\u00e9s estaria disposat a ajuntar-se amb ells com un germ\u00e0, per\u00f2 ara era la guerra i tots havien d\u2019obeir i marxar. La ciutat fou a m\u00e9s cremada. Sherman va afirmar sempre (amb moltes penques) que ell no ho havia manat mai. El foc va comen\u00e7ar a una reserva d\u2019explosius confederats a un tren aturat a l\u2019estaci\u00f3 al centre de la ciutat que Sherman no necessitava i va manar explosionar-los, massa prop de les cases que van calar foc. Dies despr\u00e9s, sortint d\u2019Atlanta, va manar una altra vegada buscar cases amb utilitat militar i destruir-les. El foc va acabar amb la resta d\u2019Atlanta. Res va sobreviure el pas de Sherman. Potser algun lector ho ha vist al film \u201cLo que el Viento se Llev\u00f3\u201d.<\/p>\n

Les possibilitats de reelecci\u00f3 de Lincoln ja havien millorat una mica amb la not\u00edcia que l\u2019Almirall Farragut, glori\u00f3s fill d\u2019un matrimoni immigrat natural de Ciutadella a les Illes, havia destru\u00eft tota la flota naval confederada a la Badia de Mobile (Alabama). Quan li van avisar que hi havia mines perilloses a l\u2019aigua va pronunciar la frase avui en dia encara popular als EUA que es pot traduir lliurement com \u201cA la merda les mines i endavant a tota m\u00e0quina<\/em>\u201d. Era un bon quasi-mallorqu\u00ed. T\u00e9 dedicada una pla\u00e7a molt gran i maca a Washington amb est\u00e0tua prop de la Casa Blanca. Amb aix\u00f2 i les not\u00edcies d\u2019Atlanta, Lincoln seria f\u00e0cilment reelegit. La Confederaci\u00f3 seria derrotada.<\/p>\n

Sherman havia demanat i va rebre perm\u00eds de Grant i Lincoln per marxar des d\u2019Atlanta cap al mar i la ciutat de Savannah a la costa. No estava gaire lluny per\u00f2 el cam\u00ed esdevingu\u00e9 una mena de carretera de quil\u00f2metres d\u2019ample on no va deixar res en peu, ni camps agr\u00edcoles, ni mansions, ni bestiar, ni ponts, ni vies de tren, ni edificis p\u00fablics. Als dos costats de l\u2019ex\u00e8rcit, naturalment sense que el General en sab\u00e9s res, cavalcaven homes vestits de pais\u00e0 buscant encara m\u00e9s menjar i coses d\u2019inter\u00e8s per prendre-les o destrossar-les, i per fer callar a gent local que parl\u00e9s massa fort. L\u2019objectiu era naturalment terroritzar la poblaci\u00f3 civil del Sud i deixar ben clar que tot s\u2019estava acabant. El 22 de Desembre Sherman va entrar a Savannah, escrivint a Lincoln que li presentava Savannah com un regal de Nadal. Quan es va retirar tirant cap a l\u2019estat de Carolina del Sud, dissortadament Savannah tamb\u00e9 fou cremada, aparentment per accident quan nom\u00e9s volien destruir bales de cot\u00f3, nom\u00e9s que el foc es va estendre. Carolina del Sud fou l\u2019estat on la Guerra havia comen\u00e7at a Fort Sumter i es mereixia un c\u00e0stig dur\u00edssim, que Sherman va administrar. Mentre estava all\u00e0 va rebre una invitaci\u00f3 de Grant per prendre un vaixell i anar a trobar-se amb ell a la casa des d\u2019on Grant dirigia l\u2019atac final a Petersburg, un suburbi de Richmond, que va durar 8 mesos per\u00f2 s\u2019estava acabant. El president i la First Lady s\u2019hi ajuntarien per celebrar els \u00e8xits militars i el final ja inevitable de la guerra. No se sap que discutissin res de la Guerra Total. Sherman, abandonant la molt batuda Carolina del Sud, va seguir pujant cap al Nord, entrant \u00a0a Carolina del Nord, on fou una mica m\u00e9s benigne, nom\u00e9s que per desgr\u00e0cia quan ja marxava de la capital, Columbia, un altre foc tamb\u00e9 va destruir la ciutat. I efectivament Sherman no va arribar a temps per entrar a Richmond, on tot ja s\u2019havia acabat. Per\u00f2 la unitat dels Estats Units havia estat preservada i l\u2019esclavitud s\u2019havia acabat per sempre. Hom es podria preguntar si el m\u00f3n seria igual en cas que Lincoln no hagu\u00e9s estat reelegit. Probablement hi hauria dos Estats Units.<\/p>\n

Lincoln mor\u00ed assassinat al Teatre Ford de Washington (que es pot visitar) nou dies despr\u00e9s de la rendici\u00f3 del General Lee i la seva visita a la Richmond derrotada. Va entrar a peu passant per barris destru\u00efts. Els blancs que sortien al carrer se\u00b4l miraven en silenci. No aix\u00ed els negres. Un se li va a acostar agenollant-se davant d\u2019ell per\u00f2 Lincoln va respondre que ning\u00fa s\u2019havia d\u2019agenollar mai davant d\u2019un home. El President va arribar a peu a la \u201cCasa Blanca\u201d del Sud i va voler seure a la cadira de Jefferson Davis, el President \u00a0confederat en fuga. Tots els acompanyants esperaven que fes un discurs, per\u00f2 nom\u00e9s va demanar un got d\u2019aigua. Despr\u00e9s del seu assassinat dies despr\u00e9s \u00a0fou substitu\u00eft pel seu Vice-President Johnson, el primer que va patir un \u201cImpeachment\u201d de la hiat\u00f2ria, un intent en va de destituir-lo. Va nomenar a Grant Secretari (ministre) de la Guerra. Quan el mandat de Johnson es va acabar, Ulysses Grant fou elegit dues vegades consecutives President dels Estats Units. Grant va fer Sherman cap de l\u2019ex\u00e8rcit i fou ell qui va acabar tancant tots els indis a reserves.<\/p>\n

Probablement tots els visitants a Nova York han vist l\u2019est\u00e0tua eq\u00fcestre daurada de Sherman a la pla\u00e7a a la cantonada sud-est de Central Park, davant l\u2019Hotel Plaza i la Cinquena Avinguda. L\u2019est\u00e0tua de Grant probablement l\u2019ha vist tothom a la TV. Sembla una taca negra endavant de l\u2019edifici blanc del Capitoli de cara a la Mall, on hi ha les est\u00e0tues dels altres dos homes que com ell van salvar Am\u00e8rica, Washington i Lincoln. \u00c9s el lloc on se celebren totes les preses de possessi\u00f3 i el jurament dels nous Presidents. No es veu a la cap\u00e7alera d’aquest blog perqu\u00e8 hi ha massa washingtonians disfruntant del bon temps a la Mall.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

http:\/\/Joangil.pubsitepro.com<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El concepte de Guerra Total ens diu que l\u2019acci\u00f3 militar que inclou la infraestructura i les accions afectant els civils \u00e9s leg\u00edtima i que tots aquests s\u00f3n objectius militars v\u00e0lids i que les accions militars tenen prioritat sobre les necessitats civils. El principi fou originat pel pensador Carl von Clausewitz al segle XVIII. Per entendre-ho […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,34342,34343,34345],"tags":[],"class_list":["post-3978","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-guerra-civil-als-eua","category-ulyses-grant","category-william-t-sherman"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-12a","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3978","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3978"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3998,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3978\/revisions\/3998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}