La Campanya Electoral<\/b>\u00a0per les eleccions del dimarts 8 de novembre.<\/p>\n
Es parla molt de les eleccions aven\u00e7ades<\/i>\u00a0que molts estats practiquen. Acabo de llegir que avui divendres uns 33 milions de ciutadans ja han (hem) votat. Aix\u00f2 inclou tant els col\u00b7legis electorals oberts dies abans com el vot per correu o dipositant el vot a les b\u00fasties especials. Aqu\u00ed a Maryland tot va comen\u00e7ar unes dues setmanes abans, a ca\u00b4ls ve\u00efns de Virg\u00ednia sis setmanes abans, altres estats no ho volen fer malgrat el suport dels ciutadans i el manifest augment del nombre de vots.Acabo de llegir que avui Divendres ja hem superat els 33 milions de votants aven\u00e7ats. Qu\u00e8 significa aix\u00f2? Val la pena seguir fent m\u00edtings i anuncis per televisi\u00f3? Les enquestes ens diuen que un 33% de la poblaci\u00f3 (les dones m\u00e9s que els homes, els vells m\u00e9s que el jovent) volen votar per aven\u00e7at, mentre que un 60% de moment no. A m\u00e9s els dem\u00f2crates ho fan m\u00e9s que els republicans, o sigui que hores despr\u00e9s de tancar les urnes, els primers resultats del recompte podrien ser favorables als republicans i que trigarem molt a saber qui ha guanyat \u00a0l\u2019elecci\u00f3<\/p>\n
Seguim sense que ning\u00fa pugui pronosticar el resultat. Sembla hist\u00e8ric. Ara diuen que a Ge\u00f2rgia un cert candidat dem\u00f2crata guanya per 0.2 punts, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 el republic\u00e0 el supera per 0.1 punt i aix\u00ed va tot. Pel que fa a la part del vot amb significat federal, \u00a0aix\u00f2 afecta tant el Senat com la Casa dels Representants (que s\u00f3n 453), per\u00f2 sembla que els resultats serien similars en totes dues cambres.<\/p>\n
El Sr Biden segueix essent impopular, no obstant que no s\u2019ho mereix. El govern sovint pot fer molt poc o res contra la inflaci\u00f3 i el perill de recessi\u00f3. \u00a0Caldria que m\u00e9s economistes sortissin a explicar-ho als votants. Kamala Harris tampoc ha assolit popularitat. Per aix\u00f2 el Partit Ddem\u00f2crata envia sobretot l\u2019expresident Obama, (un orador magn\u00edfic) als m\u00edtings m\u00e9s importants. Per cert, aquest senyor que viu a l\u2019area m\u00e9s cara del Districte (que \u00e9s com anomenem Washington els residents de l\u2019\u00e0rea) acaba de comprar una casa de vacances a Martha\u2019s Vineyard per 12 milions. En Biden fa discursos a la TV sobre el perill que l\u2019extrema dreta violenta al voltant del Sr Trump (que acaba d\u2019anunciar que vol ser reelegit en 2024) significa per a la democr\u00e0cia. T\u00e9 ra\u00f3 en tot. Incre\u00efble com podria sonar, la nostra democr\u00e0cia, que tots v\u00e8iem com un exemple per a tot el m\u00f3n, est\u00e0 en perill, amena\u00e7ada per grups violents d\u2019extrema dreta. \u00a0El President ho repeteix sempre amb gran sentiment, per\u00f2 com ja ho hem sentit molt i ell \u00e9s avorrit, ning\u00fa sembla fer-li cas. Sobre el terreny, on jo visc tot va b\u00e9 per\u00f2 a molts estats hi ha amenaces contra funcionaris electorals i fa uns dies un canadenc il\u00b7legal va entrar a la casa de la Nancy Pelosi (que no hi era) amb la intenci\u00f3 de raptar-la a menys que cant\u00e9s la veritat sobre els verdaders sinistres prop\u00f2sits del Partit Dem\u00f2crats. Va malferir el Sr Pelosi amb una martellada al cap i a un bra\u00e7. Ja ha sortit de l\u2019hospital i es recuperar\u00e0, per\u00f2 ja t\u00e9 tamb\u00e9 82 anys! Aquest senyor havia anunciat fa unes setmanes que acabava de vendre un paquet d\u2019accions d\u2019una companyia de Taiwan per 100 milions de $.<\/p>\n
Un assumpte dif\u00edcil seria definit quin paper juguen els fonamentalistes religiosos (derivats dels Baptistes) en la formaci\u00f3 dels grups violents i amena\u00e7adors de la dreta que diuen que volen lluitar per una naci\u00f3 religiosa inspirada per la B\u00edblia. Hi ha qui diu que la Constituci\u00f3 separa l\u2019Esgl\u00e9sia de l\u2019Estat, per\u00f2 si hom llegeix no \u00e9s veritat. La constituci\u00f3 nom\u00e9s promet que el govern no establir\u00e0 \u00a0mai cap religi\u00f3, que \u00e9s molt diferent.<\/p>\n
La sequera de Sudoest<\/b><\/p>\n
Sembla mentida que a un pa\u00eds tan gran i amb tantes inundacions greus, el Sudoest s\u2019estigui enfrontant amb una sequera sense precedents del caudal del gran Riu Colorado, que va comen\u00e7ar fa 23 anys i ara est\u00e0 a punt de fer molt mal a parts o tot dels estats de Colorado, Utah, California i sobretot Arizona i Nevada. Aquest gran riu est\u00e0 regulat per dos grans pantans, Glen Canyon and Hoover Dam, que creen (o creaven) dos reservoirs d\u2019aigua immensos, el Llac Meade i el Llac Powell que subministren aigua a centrals hidroel\u00e8ctriques i l\u2019agricultura i poblaci\u00f3 de milions. En aquest moment, el nivell d\u2019aigua ha baixat a 25% del total (mai vist fins ara). Diuen que el nivell de l\u2019aigua cau 2\u201d per dia (que s\u00f3n uns 4.8 cm). Les reserves totals han caigut uns 60 metres d\u2019en\u00e7\u00e0 de l\u2019any 2000. El lector ja pot imaginar els problemes. Per acord multilateral aquest estats han tallat la consumici\u00f3, les collites han patit i tothom veu com la situaci\u00f3 s\u2019empitjora de dia en dia. El Departament Federal de l\u2019Interior evidentment ja s\u2019hi ha ficat tamb\u00e9 i est\u00e0 vigilant amb gran preocupaci\u00f3. Qu\u00e8 podria passar? No hi ha precedents.<\/p>\n
Estat de l\u2019anomenat \u201cVaping\u201d<\/b><\/p>\n
El v\u00e0ping, o com es digui en catal\u00e0, \u00e9s un mot derivat de l\u2019angl\u00e8s vapor (igual que en catal\u00e0) que designa un n\u00favol per inhalar generat per un instrument amb bateries el\u00e8creiques. Aquest l\u00edquid atomitzat que els usuaris inhalen \u00e9s una barreja de \u201cpropylene gycol\u201d que no s\u00e9 com es diu en catal\u00e0 i glicerina contenint a m\u00e9s quantitats variables de nicotina afegida a la f\u00e0brica. V\u00e0ping fou introdu\u00eft amb gran \u00e8xit poc temps despr\u00e9s del comen\u00e7ament de la caiguda de les cigarretes i la popularitzaci\u00f3 dels perills, sobre tot al pulm\u00f3 (c\u00e0ncer i emfisema i algunes altres malalties respirat\u00f2ries greus) per\u00f2 tamb\u00e9 al cor i altres \u00f2rgans. La companyia principal productora que no vull anomenar feia propaganda dient que v\u00e0ping era una forma inofensiva d\u2019acabar amb el vici del tabac perqu\u00e8 tot el perill del tabac venia de les subst\u00e0ncies carcinog\u00e8niques dolentes presents sempre al tabac, mentre que els instruments i contingut del v\u00e0ping nom\u00e9s administraven nicotina. La conclusi\u00f3 era que l\u2019usuari que comprava l\u2019aparell i les c\u00e0psules de repla\u00e7ament podia seguir disfrutant de les alegries del tabac sense cap perill. Per\u00f2 la nicotina present en quantitats variables f\u00e0cils d\u2019ajustar per la f\u00e0brica \u00e9s la ra\u00f3 que feia les cigarretes addictives i \u00e9s una subst\u00e0ncia amb clara activitat biol\u00f2gica (vol dir que afecta el funcionament del cos). \u00a0Potser \u00e9s veritat que no causa c\u00e0ncer per\u00f2 no vol dir que no sigui perillosa. Les autoritats de la sanitat p\u00fablica \u00a0per ara no han pogut determinar si l\u2019\u00fas de nicotina per un llarg temps \u00e9s perill\u00f3s o no, per\u00f2 s\u2019ho miren amb mala cara. Qui necessita exposar-s\u2019hi?<\/p>\n
Hi havia en la propaganda original una cosa que el govern no va tolerar: aquesta companyia estava fent propaganda molt astuta dedicada directament als nens i adolescents d\u2019escola, on va arribar a assolir una penetraci\u00f3 molt gran i esfere\u00efdora. Va arribar el dia quan a les escoles de les ciutats molt\u00edssims, potser la majoria d\u2019alumnes, prenien el v\u00e0ping, cosa que probablement continuarien fent en la vida adulta. Instrument cabdal d\u2019aquesta l\u00ednia de propaganda fou la introducci\u00f3 d\u2019additius m\u00faltiples com mentol o caramel, elements que agraden als nens per\u00f2 molt menys als adults. La companyia va arribar a fer milers de milions i veia un futur brillant fins que la Salut P\u00fablica i el govern van prohibir radicalment aquests additius, van limitar l\u2019edat de compra com la que hi havia pel tabac i van fer desapar\u00e8ixer els anuncis que moltes revistes publicaven.<\/p>\n
I qu\u00e8 fa la resta del m\u00f3n? Alguns pa\u00efsos han eliminat un instrument de perill desconegut que ning\u00fa necessita per res, sobretot els nens d\u2019escola. Altres s\u00ed que ho permeten per\u00f2 amb dubtes i vigil\u00e0ncia i el futur sembla incert. Altres ho toleren. Hi ha tamb\u00e9 casos curiosos com el del Canad\u00e0 que no han autoritzat mai el v\u00e0ping per\u00f2 en toleren la venda. Sens dubte hom pot identificar f\u00e0cilment usos millors dels diners.<\/p>\n
L\u2019abast extraordinari de les ofertes salarials a Nova York<\/b><\/p>\n
Vet aqu\u00ed que els novayorquesos han trobat una cosa m\u00e9s per riure. Al comen\u00e7ament del mes ha entrar en for\u00e7a una nova llei de l\u2019estat manant que totes les companyies que ofereixin feina estiguin obligades a publicar al mateix anunci els salaris m\u00e0xim i m\u00ednim que estiguin disposats a pagar als sol\u00b7licitants segons lles qualificacions. La idea sembla bona, per\u00f2 coneixent Nova York i havent observat en tantes ocasions la caradura de les firmes que hi treballen, l\u2019afer hauria hagut d\u2019acabar fent riure. Resulta que algunes de les empreses m\u00e9s famoses han publicat la possibilitat de salaris amb m\u00e0xims de 100,000 or 200,000 $ per damunt del m\u00ednim. Alg\u00fa podria cobrar potser entre 80,000 i 300,000 $. A m\u00ed em sembla que haurien hagut d\u2019informar separadament de quant pagarien a un home o una dona, que en molts casos \u00e9s diferent. Haurien de fer una nova llei requerint aquest petit detall.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n