{"id":39,"date":"2009-06-28T04:15:08","date_gmt":"2009-06-28T02:15:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/06\/28\/la-nit-quan-el-moviment-gay-pels-drets-civil-va-neixer-a-nova-york-el-40e-aniversari-de-lstonewall-riot\/"},"modified":"2009-06-28T04:30:46","modified_gmt":"2009-06-28T02:30:46","slug":"la-nit-quan-el-moviment-gay-pels-drets-civil-va-neixer-a-nova-york-el-40e-aniversari-de-lstonewall-riot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/06\/28\/la-nit-quan-el-moviment-gay-pels-drets-civil-va-neixer-a-nova-york-el-40e-aniversari-de-lstonewall-riot\/","title":{"rendered":"La nit quan el moviment gay pels drets civils va n\u00e9ixer a Nova York:      el 40\u00e8 aniversari de l&#8217;Stonewall Riot"},"content":{"rendered":"<p>La persecuci\u00f3 de que van ser objecte els homosexuals pr\u00e0cticament a tots els Estats del m\u00f3n tot el S. XIX fins ben entrat el S. XX \u00e9s retroactivament dif\u00edcil d&#8217;entendre. Lleis contra l&#8217;anomenada <em>Sodomia<\/em> castigaven aquest crim amb pres\u00f3 i exposaven els homosexuals a tota mena de vexacions, xantatges i pallisses. Fins poc abans de l&#8217;incident de l&#8217;Stonewall Inn el 1969 l&#8217;FBI mantenia llistes d&#8217;homosexuals amb informaci\u00f3 sobre els seus costums i llocs de trobada; l&#8217;oficina de correus es negava a acceptar revistes homosexuals ni que estiguessin dintre un sobre tancat per ser pornogr\u00e0fiques. Si heu vist el film sobre en Truman Capote fa un parell d&#8217;anys, recordareu l&#8217;amic escriptor amb qui en Capote compartia la seva vida. L&#8217;home va acabar a la pres\u00f3 per publicar un llibre d&#8217;inter\u00e8s gay. I malgrat els bars, els homosexuals tenien un problema molt gran buscant parelles sense embolicar-se encara m\u00e9s la vida.<\/p>\n<p>Sembla que Nova York sigui una ciutat molt progressiva per\u00f2 no tothom identifica la causa gay amb el progressisme pol\u00edtic. La persecuci\u00f3 anti-gay que va dur a l&#8217;Stonewall Riot la va comen\u00e7ar un alcalde que volia \u00abnetejar\u00bb la ciutat de bars gays en preparaci\u00f3 de l&#8217;Exposici\u00f3 Universal i va continuar amb una s\u00e8rie de lleis municipals sobre la moral p\u00fablica i sobre tot sobre la venda d&#8217;alcohol que estaven dirigides a fer possible la detenci\u00f3 arbitr\u00e0ria de qualsevol gay.<\/p>\n<p>I ara si us plau, acompanyeu-me al Greenwich Village la nit del 27 al 28 de Juny de 1969, avui celebrada al m\u00f3n com Dia de l&#8217;Orgull Gay.<\/p>\n<p><strong>L&#8217; Stonewall Inn, a 53 Christopher Street <\/strong><\/p>\n<p>Entre la primera i la segona guerra mundial als EUA va passar una cosa absurda que va afavorir els interessos gays: la prohibici\u00f3 de consumir begudes alcoh\u00f2liques. El cas \u00e9s simple: beure alcohol era il\u00b7legal i estava prohibit, per\u00f2 la M\u00e0fia havia establert llocs on es podia beure sense perill perqu\u00e8 pagaven a la policia i als jutges; ser gay tamb\u00e9 era il\u00b7legal i estava prohibit. Era completament natural, doncs, que els gays es trobessin als llocs on es bevia alcohol per fruir de la protecci\u00f3 de la M\u00e0fia. Va anar molt b\u00e9. Amb el temps, la idea dels bars va tenir tant d&#8217;\u00e8xit que els bars van esdevenir el lloc universal de trobada entre joves de qualsevol inclinaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no era encara el cas l&#8217;any 1969.<\/p>\n<p>L&#8217;Stonewall era un bar amb una capacitat de 200-300 persones propietat de tres homes de palla connectats amb la Fam\u00edlia dels Genovese, en aquells temps el grup principal de la M\u00e0fia novaiorquesa. El local estava dirigit nom\u00e9s a clients gays. De fet el \u00abbouncer\u00bb de la M\u00e0fia a la porta nom\u00e9s deixava entrar a gays coneguts, transvestits o altra gent que al bouncer li sembl\u00e9s que fossin dignes de confian\u00e7a. El prop\u00f2sit principal era evitar que si li colessin policies de pais\u00e0, per\u00f2 aquell vespre se li en van colar quatre, dos homes i dues dues. El bar era molt lucratiu: cobrava preus exorbitants i servia begudes aigualides per\u00f2 a canvi la M\u00e0fia pagava cada mes el suborn que exigia la policia per no molestar i tot anava b\u00e9. M\u00e9s o menys.<\/p>\n<p><strong>A les 1:20 de la matinada&#8230;<\/strong><\/p>\n<p>&#8230;la policia va trencar la pau. Els policies de pais\u00e0 de dintre van trucar els seus companys avisant que tenien proves de la venda il\u00b7legal d&#8217;alcohol i que ja podien venir.<\/p>\n<p>Es van presentar set policies que van anunciar que era un raid i que no es mogu\u00e9s ning\u00fa. El pla que tenien era fer com ja havien fet abans sovint: detenir els\/les transvestits\/es i tots els altres que no tinguessin un document d&#8217;identitat (que en aquell temps era f\u00e0cil de falsificar) i naturalment els mafiosos, dur-los a la comissaria i presentar-los al jutge l&#8217;endem\u00e0.<\/p>\n<p>Al comen\u00e7ament no hi va haver cap resist\u00e8ncia. L&#8217;escena potser era una mica c\u00f2mica amb corredisses i gent escapant-se per la finestra fent crits i comentaris i els policies empaitant-los i mirant d&#8217;evitar que es tornessin a escapar. El problema va comen\u00e7ar amb els transvestits perqu\u00e8 la policia volia que acompanyessin a una dona policia al bany per verificar-hi el sexe i hi va haver persones que es negaven, cosa que va resultar en la seva detenci\u00f3. La policia havia deixat sortir a alguna gent per\u00f2 enlloc de fugir, els que sortien es quedaven a l&#8217;exterior i aviat s&#8217;hi van anar afegint altres, cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s que semblaven hostils, cosa que no havia passat mai. A l&#8217;interior hi havia homes molt preocupats: no volien ser exposats\u00a0 a que el seu nom o potser foto fossin publicats. A l&#8217;exterior, mentre treien els detinguts una veu va cridar sonorament, potser per primera vegada, <em>Gay power!<\/em> i els present van comen\u00e7ar a cantar el <em>We shall overcome<\/em>, l&#8217;himne dels Drets Civils negres associat amb Martin Luther King.<\/p>\n<p><strong>La situaci\u00f3 es deteriora<\/strong><\/p>\n<p>Fins aquell moment tot havia estat molt pac\u00edfic per\u00f2 els policies van comen\u00e7ar a preocupar-se. Les seves v\u00edctimes no obe\u00efen com de costum. L&#8217;aldarull de deb\u00f2 es va desfermar quan trien un altre transvestit. Hi havia unes 600 persones congregades a l&#8217;exterior i nom\u00e9s set policies. L&#8217;home va al\u00e7ar les mans emmanillades i va cridar<em> Perqu\u00e8 us ho mireu sense fer res? <\/em>El crit sempre colpidor de totes les v\u00edctimes!<\/p>\n<p>Els manifestants van atacar. Van rebentar els pneum\u00e0tics dels cotxes de la policia i bolcar una camioneta. Van calar foc a les escombraries i van comen\u00e7ar a llan\u00e7ar-les amb rocs a l&#8217;interior. Espantats els policies va deixar anar tots els detinguts i es van retirar a l&#8217;interior tancant la porta\u00a0 traient-se les pistoles en posici\u00f3 defensiva. Van quedar molt humiliats. De fet estaven fugint. Van trucar la Unitat T\u00e0ctica, els elements anti-aldarull entrenats a lluitar contra els manifestants contra la guerra del Vietnam.<\/p>\n<p>Cal tenir en compte que la Christopher Street \u00e9s molt estreta. La unitat policial es va formar en una pla\u00e7a ve\u00efna i va marxar lentament contra la multitud, esperant que tothom comenc\u00e9s a c\u00f3rrer de por.<\/p>\n<p>Doncs no va passar. Els locals coneixen molt be tots els carrers i carrerons. De sobte la Unitat T\u00e0ctica va veure que tenien manifestants, m\u00e9s de 50 per cada policia al davant i al darrere i de fet estaven atrapats. Van comen\u00e7ar a repartir llenya en totes direccions.<\/p>\n<p>Per\u00f2 el col\u00b7lectiu gay se les sabia totes. Qui seria capa\u00e7 de lluitar contra el rid\u00edcul i la vergonya (o la seva falta), quan s&#8217;est\u00e0 esperant la viol\u00e8ncia? De sobte els transvestits i algunes lesbianes havien format una l\u00ednia de coristes davant la policia i al\u00e7ant les cames com fan es coristes al teatre van comen\u00e7ar a cantar <em>Som les noies de l&#8217;Stonewall<\/em>, seguit d&#8217;algunes obscenitats que no vull repetir. Es veu que la can\u00e7\u00f3 c\u00f2mica la coneixen b\u00e9.<\/p>\n<p>Desconcertats, els policies es van aturar. Aleshores alg\u00fa van preguntar en veu alta: <em>Com \u00e9s que veniu avui? Que la M\u00e0fia no us ha pagat aquest mes?<\/em> Tot seguit alg\u00fa els va llan\u00e7ar monedes pel cap. Tothom va seguir l&#8217;exemple.\u00a0 Els policies ja no van saber qu\u00e8 fer i es van retirar sota una pluja de pennys, n\u00edckels i dimes, molt humiliats i avergonyits. Ning\u00fa havia estat ferit. Quan es perd una batalla, s&#8217;ha perdut una batalla.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;endem\u00e0<\/strong><\/p>\n<p>La not\u00edcia de la batalla, guanyada sens dubte pels homosexuals amb una barreja de viol\u00e8ncia moderada i burla es va escampar pel Village com corrent el\u00e8ctric. Tots els diaris en van parlar (no sempre de forma elogiosa). L&#8217;endem\u00e0 una segona manifestaci\u00f3 amb encara m\u00e9s gent es va formar al Village i una altra dies despr\u00e9s. Despr\u00e9s va seguir l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica: la formaci\u00f3 de grups de pressi\u00f3, la fundaci\u00f3 de diaris gays, el Moviment d&#8217;Alliberament Gay. No s&#8217;ha acabat mai en 40 anys.<\/p>\n<p>Un any despr\u00e9s, el 28 de Juny de 1970 el col\u00b7lectiu va fer un pas gegant. En celebraci\u00f3 del primer dia de l&#8217;orgull gay establert per commemorar l&#8217;aldarull, el grup va demanar i obtenir el perm\u00eds per manifestar-se al centre de Manhattan. El perm\u00eds va arribar dues hores abans de la marxa per\u00f2 estaven llestos amb pancartes i volants i van sortir al carrer marxant des del Village fins a Central Park, m\u00e9s de 50 blocs. No va passar res per\u00f2 van ser rebuts per la ciutat amb un silenci tan profund que perforava\u00a0 les orelles. La gent se\u00b4ls miraven astorats, incr\u00e8duls, gaireb\u00e9 amb por.<\/p>\n<p><strong>Avui en dia<\/strong><\/p>\n<p>El moviment gay no va ser fundat aquell vespre fam\u00f3s. De fet els primers activistes van apar\u00e8ixer despr\u00e9s de la II Guerra Mundial amb un grup d&#8217;activistes membres del Partit Comunista Americ\u00e0.<\/p>\n<p>On\u00a0 estan avui en dia? Una cosa curiosa, com comentava fa un parell de dies el NY Times en l&#8217;ocasi\u00f3 de 40\u00e8 aniversari, \u00e9s que el moviment no ha tingut mai l\u00edders notables. Potser alg\u00fa ha vist recentment la pel\u00b7l\u00edcula <em>Milk<\/em>, per\u00f2 en Milk era un car\u00e0cter curi\u00f3s de la pol\u00edtica municipal de San Francisco i no era cap figura nacional. El Times ens explicava perqu\u00e8: \u00e9s que l\u00b4\u00fanica difer\u00e8ncia entre un homosexual i els altres rau en la seva activitat sexual i d&#8217;aix\u00f2 gaireb\u00e9 ning\u00fa vol parlar-ne fora del cercle familiar. Potser per aquesta ra\u00f3, afegiria jo, alguna de les vict\u00f2ries notables que sens dubte els homosexuals han aconseguit recentment no han estat a estats progressistes sin\u00f3 conservadors i rurals, on el col\u00b7lectiu gay ha usat l&#8217;argument <em>Deixa\u00b4m tranquil a m\u00ed i jo et deixar\u00e9 tranquil a tu. I a casa fem tots dos com volem<\/em>. Un argument que a aquesta naci\u00f3 d&#8217;immigrants sempre ha tingut \u00e8xit.<\/p>\n<p>Avui en commemoraci\u00f3 de la festivitat el President Obama rep a la Casa Blanca un grup d&#8217;activistes gays, que volen queixar-se. L&#8217;Obama els va prometre moltes coses durant la campanya electoral i ara no compleix res. Per exemple els empleats federals no reben prestacions socials per les parelles homosexuals ni que estiguin casats, i a molts estats encara no es reconeix cap dret de successi\u00f3 ni de representaci\u00f3. El problema amb les prestacions, el President el podria resoldre amb una firma, si no es preocup\u00e9s tant per aliats que necessita per coses m\u00e9s urgents. Prioritats<\/p>\n<p>Per\u00f2 probablement als gays no els sembla que hi hagi coses m\u00e9s urgents. Diuen que tot \u00e9s relatiu en aquest m\u00f3n. Les prioriats les estableix qui vol i com vol.<\/p>\n<p><strong>Si alg\u00fa vol visitar el lloc<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;edifici existeix i a l&#8217;entrada hi ha una placa del departament Federal de l&#8217;Interior declarant-lo Monument Hist\u00f2ric Nacional, que es el premi que es rep despr\u00e9s de molts anys. A la tomba de les v\u00edctimes del 1 de Maig original a Chicago tamb\u00e9 n\u00b4hi ha un.<\/p>\n<p>Pel que fa a l&#8217;Stonewall Inn original, estava molt molt malament. Diuen que no tenia ni aigua corrent i tot aix\u00f2 era massa fins i tot per a la M\u00e0fia. El van tancar i el bar ja no existeix, per\u00f2 com queda dit m\u00e9s amunt, l&#8217;edifici s\u00ed que encar \u00e9s l&#8217;original i \u00e9s un dels llocs famosos del Greenwich Village<\/p>\n<p><strong>JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La persecuci\u00f3 de que van ser objecte els homosexuals pr\u00e0cticament a tots els Estats del m\u00f3n tot el S. XIX fins ben entrat el S. XX \u00e9s retroactivament dif\u00edcil d&#8217;entendre. Lleis contra l&#8217;anomenada Sodomia castigaven aquest crim amb pres\u00f3 i exposaven els homosexuals a tota mena de vexacions, xantatges i pallisses. Fins poc abans de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[4821,4820,32242,32245,4822],"class_list":["post-39","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","tag-drets-civils","tag-gays","tag-general","tag-nova-york","tag-stonewall-inn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}