Diuen que Am\u00e8rica \u00e9s el pa\u00eds de l\u2019oportunitat, com demostra el cas d\u2019Ulysses. Quan va n\u00e0ixer a un poble perdut d\u2019Ohio, l\u2019\u00e0via materna li va imposar el nom horror\u00f3s de Hiram. El seu pare no va poder evitar-ho per\u00f2 per triar el segon nom va fer escriure paperetes amb suggeriments a tothom i en va treure un que deia Ulysses, i aix\u00ed fou anomenat tant en vida com als llibres d\u2019hist\u00f2ria. El seu pare vivia \u00a0d\u2019una adoberia de cuir, que no va agradar mai a Ulysses, el qual s\u2019interessava nom\u00e9s pels cavalls. El pare es ficava en pol\u00edtica en el partit Whig, com Abraham Lincoln, que aviat esdevindria el Partit Republic\u00e0, en aquells temps, al rev\u00e8s d\u2019ara, el partit progressiu i contra l\u2019esclavatge, enemic dels dem\u00f2crates sempre tan esclavistes i reaccionaris. El noi entenia que l\u2019esclavitud estava malament per\u00f2 no s\u2019hi volia ficar. El van educar a diverses escoles, on no es va distingir per res. Al final, contra la seva voluntat expressa, el pare el va ficar a West Point, prop de Nova York, l\u2019acad\u00e8mia militar de la Infanteria. Es va graduar als 22 anys amb el n\u00famero 21 de la classe. Ell va intentar ficar-se a la cavalleria, per\u00f2 no hi havia places, ni tampoc a les bones unitats i va acabar acceptant ser asignat a fer d\u2019intendent (quartermaster<\/i>) de l\u2019ex\u00e8rcit, que s\u00f3n la gent que es preocupen que els soldats tinguin menjar, botes, uniforms, mantes, llocs per dormir\u2026 S\u00f3n gent important\u00edssima que un general en c\u00e0rrec d\u2019un ex\u00e8rcit hauria de prendre molt seriosament o es podria quedar sense subministres durant una campanya. Nom\u00e9s que a l\u2019Ulysses no li agradava. Ning\u00fa es fiava d\u2019ell. Aviat trobaria una noia, per\u00f2 el problema era que el seu pare era un agricultor amb molta esclaus. El Sr Grant pare, indignat, es va negar a assistir al casament.<\/p>\n
Aix\u00ed van passar uns quants anys fins la Guerra de M\u00e8xic, que va comen\u00e7ar perqu\u00e8 la Rep\u00fablica Independent de Texas havia estat admesa com a un nou estat a la Uni\u00f3 nordamericana, com desitjaven tots els colons de parla anglesa, mentre que pels mexicans Texas seguia essent una prov\u00edncia en rebel\u00b7li\u00f3. Preocupats, els mexicans van intentar fer prudentment marxa enrere per\u00f2 el nou President Polk, un Dem\u00f2crata, va declarar que segons els documents de la compra de Louisiana, M\u00e8xic ocupava il\u00b7legalment territoris al nord del Rio Grande (!) i va declarar la guerra, en la qual Polk volia annexionar Calif\u00f2rnia i territoris veins, gaireb\u00e9 mig M\u00e8xic (com ara acusen a Putin de voler fer), una empresa en la qu\u00e8 va succeir totalment. L\u2019Ulysses hi va anar d\u2019intendent per\u00f2 va cridar i protestar fins que li van donar un comandament de soldats i ho va fer b\u00e9, i va entar amb l\u2019ex\u00e8rcit a la Ciutat de M\u00e8xic. Va tornar als EUA de capit\u00e0 per\u00f2 disgustat. No li agradava gens all\u00f2 que havien fet els EUA contra un enemic tan inferior. De fet Abraham Lincoln, llavors en el seu primer i darrer terme com a Representant a la Cambra Baixa, va plegar per una ra\u00f3 similar de desenc\u00eds despr\u00e9s de barallar-se amb el President Polk.<\/p>\n
Quan comenc\u00e0 a beure massa l\u2019Ulysses? I a fumar un puro darrere l\u2019altre? El van avisar i no en va fer cas. Al final fou acusat d\u2019haver-se presentat begut a una gu\u00e0rdia i for\u00e7at a dimitir per estalviar-se el consell de guerra que l\u2019hauria expulsat per borratxo. Ulysses, sense diners i ja amb dona i quatre fills, no va tenir cap remei sin\u00f3 anar a treballar a la propietat agr\u00edcola del sogre amb esclaus. El descens en la pobresa i els deutes havien comen\u00e7at. Al final el sogre li va donar una petita granja per tal que pogu\u00e9s guanyar-se la vida tot sol, per\u00f2 va haver de comprar en Dan, l\u2019esclau \u00fanic que el serviria per quatre anys fins que Ulysses, castigat per la seva consci\u00e8ncia, el va emancipar. Alg\u00fa li va preguntar si sabia que es pagaven fins $1,000 per esclaus com Dan, per\u00f2 Ulysses, malgrat el seus deutes, tenia principis i el va alliberar de franc.<\/p>\n
La situaci\u00f3 econ\u00f2mica va empitjorar tant que Ulysses, ja incapa\u00e7 de pagar els deutes, va prendre una resoluci\u00f3. Va carregar una pila de fusta tallada al seu carro i se\u00b4l va endur a la ciutat pr\u00f2xima de Saint Louis on va comen\u00e7ar a oferir fusta per cremar als vianants a les cantonades del carrer. No hi havia ni petroli ni electricitat, o sigui que la fusta era important i es venia. Un antic amic de l\u2019ex\u00e8rcit se\u00b4l va trobar fent aix\u00f2. Va resultar al poc temps que el seu pare s\u2019havia apartat del negoci de l\u2019adoberia de cuir i els dos germans que l\u2019havien substitu\u00eft i li van oferir una feina de dependent a la botiga atenent els clients que volien comprar cuir. Era poc per\u00f2 va poder pagar els deutes. Quin desengany tan gran veure un home de 39 anys amb una carrera tan malament! \u00a0Seria per l\u2019alcohol?<\/p>\n
Era l\u2019any 1861 i la Guerra Civil entre la Uni\u00f3 del Nord a Washington presidida per Lincoln i la Confederaci\u00f3 del Sud amb capital a Richmond (Virg\u00ednia) presidida per Jefferson Davis havia esclatat. Tot canviaria. Hi hauria oportunitats perqu\u00e8 ning\u00fa sabia com organitzar un ex\u00e8rcit, com Ulysses va ajudar a fer als estats d\u2019Illinois i Nova York. Tenia molts enemics per\u00f2 els seus \u00e8xits lluitant al front de l\u2019oest (volia dir a l\u2019oest de les muntanyes d\u2019Appalachia) sobretot la impressionant conquesta de Vicksburg al Mississippi que de fet va tallar Texas de la Confederaci\u00f3 i altres \u00e8xits van anar cridant l\u2019atenci\u00f3 de Lincoln, molt descontent amb els seus generals, que feien batalles glorios\u00edssimes i patri\u00f2tiques i parlaven molt per\u00f2 que tenien por de ficar-se dintre el territori de la Confederaci\u00f3 per liquidar-la. Malgrat la seva edat encara massa jove, l\u2019alcoholisme i l\u2019odi declarat dels altres generals, Lincoln el va veure com l\u2019home capa\u00e7 d\u2019acabar la guerra, un que no reculava mai, amb una serenitat i sang freda impressionant, que s\u2019atrevia a tot, que sabia valorar totes les situacions. Van bescanviar correspond\u00e8ncia unes quantes vegades per\u00f2 al final Lincoln, desesperat er la falta de progr\u00e8s de la guerra, el va cridar a la Casa Blanca per fer-lo Comandant Suprem dels seus ex\u00e8rcits, que esdevindria un dels encerts m\u00e9s grans de la seva presid\u00e8ncia. Abans de la girada \u00a0de truita de Grant, ja hi havia a la Uni\u00f3 molts que parlaven de negociar i acabar amb la guerra. Lincoln no volia, perqu\u00e8 sabia que els sudistes voldrien preservar l\u2019esclavatge, cosa que ell no acceptaria mai. Sense les vict\u00f2ries tan prometedores de Grant, probablement hauria perdut la segona elecci\u00f3. La conquesta i crema de la gran ciutat d\u2019Atlanta pocs dies abans de la jornada electoral, va conv\u00e8ncer que la fi s\u2019acostava i Lincoln va guanyar la reelecci\u00f3.<\/p>\n
El Desenlla\u00e7<\/b><\/p>\n
L\u2019ascens ins\u00f2lit d\u2019Ulysses Grant va culminar el 9 Abril 1865. En aquell dia, en un poble de Virg\u00ednia desconegut anomenat Appomatox Courthouse, el General Ulysses S. Grant, gr\u00e0cies a la visi\u00f3 d\u2019Abraham Lincoln cap suprem dels ex\u00e8rcits federals, va entrar a una gran resid\u00e8ncia a acceptar la rendici\u00f3 del seu enemic, el General Robert E Lee i manar la dissoluci\u00f3 del seu ex\u00e8rcit de Virg\u00ednia del Nord, posant fi a la rebel\u00b7li\u00f3 confederada i fent possible l\u2019alliberament de milions d\u2019esclaus. Qu\u00e8 va pensar o sentir aquest home en aquell moment? Tenia nom\u00e9s 43 anys i acabava de guanyar una guerra molt fero\u00e7 amb un total de 360,000 soldats morts al Nord i uns 230,000 al Sud. El reelegit President Lincoln semblava molt feli\u00e7. Va visitar Richmond, la capital enemiga conquerida per Grant i tornat a casa, va sortir a una finestra de la Casa Blanca a fer un discurs delirant d\u2019alegria. Un home dolent a l\u2019audi\u00e8ncia va dir a un amic que Lincoln havia pronunciat el seu darrer discurs. Una setmana despr\u00e9s el va assassinar, nou dies despr\u00e9s de la vict\u00f2ria. El seu Vicepresident Johnson el va substituir per la resta del segon mandat.<\/p>\n
Per\u00f2 qui fou elegit al final del segon mandat original de Lincoln? Probablement tots els lectors ho han endevinat: Ulysses S Grant, l\u2019home que feia poc temps havia venut encenalls de fusta pel carrer per alimentar la dona i els fills. Va governar per dos mandats, o sigui vuit anys. Es va morir jove per un c\u00e0ncer de gola causat per l\u2019h\u00e0bit de fumar puros constantment i va seguir essent un alcoh\u00f2lic fins al final. T\u00e9 una est\u00e0tua a cavall molt maca davant el Capitoli. Milers de persones van assistir al seu enterrament, no pas a un cementiri sin\u00f3 al Mausoleu, una tomba enorme constru\u00efda nom\u00e9s per a ell i la seva dona al mig d\u2019un petit parc al nord de Manhattan, amb vistes al riu Hudson. Est\u00e0 oberta al p\u00fablic amb una petita exhibici\u00f3.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Diuen que Am\u00e8rica \u00e9s el pa\u00eds de l\u2019oportunitat, com demostra el cas d\u2019Ulysses. Quan va n\u00e0ixer a un poble perdut d\u2019Ohio, l\u2019\u00e0via materna li va imposar el nom horror\u00f3s de Hiram. El seu pare no va poder evitar-ho per\u00f2 per triar el segon nom va fer escriure paperetes amb suggeriments a tothom i en va […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34328,34330,816,34331,34329],"tags":[],"class_list":["post-3897","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-abraham-lincoln","category-appomatox-courthouse","category-general","category-ulysses-s-grant","category-us-civil-war"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-10R","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3897"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3912,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3897\/revisions\/3912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}