![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/04\/AftertheWaterlevelrose-200x300.jpg\")
Despr\u00e9s que el nivell de l’aigua puges<\/p><\/div>\n
After the Water Level Rose (Despr\u00e9s de la Pujada del Nivell d\u2019Aigua)<\/b><\/p>\n
\u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 no de set contes, sin\u00f3 de set novel\u00b7les breus amb finals inesperats tractant problemes molt diferents en diferents temps. La primera hist\u00f2ria dona el t\u00edtol al llibre: estem al Segle XXII i moltes ciutats costaneres han estats inundades. Els antics carrers s\u00f3n navegables, moltes cases estan abandonades encara que queden alguns llocs secs. Sobretot, la part alta de la ciutat ha estat enva\u00efda per grans nombres de fugitius de tots els pa\u00efsos, v\u00edctimes del canvi clim\u00e0tic, creant barris pobres de gent desesperada. Una noia desemparada veur\u00e0 com de perillosa \u00e9s la nova ciutat.<\/p>\n
La segona hist\u00f2ria, retornant als nostres dies, descriu el problema greu d\u2019un petit oficinista mediocre i mal pagat de m\u00e9s de 40 anys, que \u00e9s for\u00e7at a tenir una relaci\u00f3 \u00edntima amb la propiet\u00e0ria de la companyia, una dona brillant i exitosa de prop de 60 anys. Alg\u00fa es pensava que aix\u00f2 nom\u00e9s passa a dones?<\/p>\n
La tercera hist\u00f2ria ens porta a un petit poble agr\u00edcola nord-americ\u00e0, on durant la festa nacional un home \u00e9s assassinat mentre es disparen els coets. No \u00e9s cap hist\u00f2ria polic\u00edaca. El problema de fons \u00e9s determinar qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important, la just\u00edcia o la llei humana. El final \u00e9s un dels m\u00e9s inesperats.<\/p>\n
A la quarta ens trobem amb una noia jove, intel\u00b7ligent i ben educada que viu amargada perqu\u00e8 \u00e9s geperuda, gens maca i no pot trobar ni relacions socials ni n\u00f2vio. Com ho arreglaria? Se li acut buscar un amic cec.<\/p>\n
A la cinquena hist\u00f2ria, el lector es trobar\u00e0 al segle XIX i a Berl\u00edn, capital del regne de Pr\u00fassia, on els duels son encara legals, anys despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 que havia intentat en va enderrocar les monarquies absolutes. Per un incident absurd i inofensiu, un gran militar vol matar en duel un periodista jove que no t\u00e9 la culpa de res.<\/p>\n
N\u00famero 6 passa a Barcelona descrivint l\u2019entrada dels anomenats \u201cnacionales\u201d a Barcelona en 1939 i la crueltat del \u201cNacionalcatolicisme\u201d que Franco, hostil al nom \u201cNacionalsocialisme\u201d utilitzat a Alemanya, imposa a tot l\u2019estat: en qualsevol cas, el dret can\u00f2nic prevaldr\u00e0, cosa que acaba imposant una crueltat molt gran a una parella que no s\u2019havia ficat mai en pol\u00edtica. M\u2019ha semblat sempre que la gent parla massa poc del Nacionalcatolicisme, que va seguir la \u201cGloriosa Cruzada de Liberaci\u00f3n Nacional\u201d. Encara que la hist\u00f2ria desfigura els protagonistes, ja morts, per tal que no puguin ser reconeguts, \u00e9s verdadera.<\/p>\n
La final n\u00famero 7 \u00e9s la m\u00e9s divertida, una mena de Star Trek a l\u2019inrev\u00e9s. Una nau espacial extraterrestre i perduda descobreix per casualitat el planeta Terra i, els visitants sense ser vistos, l\u2019exploren per saber quina mena gent s\u00f3n els humans. Ho troben tot dificil d’entendre i perill\u00f3s. Abans de marxar, redacten un informe per a les seves autoritats.<\/p>\n
All Hail King Ramir \u00a0(Visca el Rei Ramir)<\/b><\/p>\n Ramir II amb la petita Peronella. Al fins a la dreta el castell d’Ayerbe<\/p><\/div>\n \u00c9s una biografia novel\u00b7lada de Ramir II el Monjo, Rei d\u2019Arag\u00f3, l\u2019home responsable per la uni\u00f3 de Catalunya i Arag\u00f3. No volia parlar-ne, per\u00f2 fa uns dies vaig llegir a la Wikipedia una biografia de \u201cJuan Bosc\u00e1n\u201d que deia que en Bosc\u00e0 va n\u00e0ixer a Barcelona (ARAG\u00d3N). Potser parlava equivocat del Carrer Arag\u00f3 que no existia encara el segle XV. No tenim cap imatge o escultura d\u2019aquest desventurat rei i els pocs documents hist\u00f2rics parlen molt breument d\u2019ell. Aix\u00f2 d\u00f3na llic\u00e8ncia a imaginar lliurement qui era. El meu Ramir ser\u00e0 un home religi\u00f3s, intel\u00b7lectual i pacifista per\u00f2 tamb\u00e9 fracassat i incompetent com rei, for\u00e7at a buscar una soluci\u00f3 i poder abdicar despr\u00e9s d\u2019un breu regnat de poc m\u00e9s de tres anys quan Arag\u00f3 mig enfonsat estava a punt de caure en mans del Rei castell\u00e0, que l’hauria agregat a Castella.<\/p>\n En Ramir era el tercer fill mascul\u00ed\u00a0 de San\u00e7 III Ram\u00edrez, rei del petit Arag\u00f3 pirinenc del temps i de la Navarra dels bascos. En Ramir evidentment no podia esdevenir rei i el seu pare el va ficar a un monestir prop de Tolosa del Llenguadoc. El seu germ\u00e0 gran, Pere I, va conquerir Osca per\u00f2 va morir en mans d\u2019un ex\u00e8rcit musulm\u00e0 de Saragossa sense deixar fills vius; el seu germ\u00e0 Alfons I el Batallador, conqueridor de Saragossa, el mes fam\u00f3s de la troca, esdevindria el m\u00e9s gran guerrer de la Cristianitat abans de morir tamb\u00e9 en batalla i sense fills (era homosexual). I nom\u00e9s va quedar en Ramir, tant si volia com si no, que com a monjo piet\u00f3s tampoc tenia fills i no sabia com fer de rei. A diferencia del Batallador, ell no volia fer guerra contra musulmans ni ning\u00fa.<\/p>\n Potser cal afegir alguna cosa sobre el Comtat de Barcelona amb autoritat sobre tota l\u2019antiga Marca Hisp\u00e0nica fundada per Carlemany i confirmada pel Papa. Comte nomes volia dir governador. Catalunya com els dos estats d\u2019Occit\u00e0nia, el Comtat de Tolosa i el Ducat d\u2019Aquit\u00e0nia era un estat independent, per\u00f2 Fran\u00e7a considerava que tots els antics feus de Carlemany eren seus i impedia que cap d\u2019aquests principats fou elevat a regnes pel Sant Pare. Els francesos tenien molta influencia a Roma.<\/p>\n En Ramir se les va passar molt negres des del comen\u00e7ament. Tothom recordava la felicitat militar i gloria en temps del Batallador, ara acabada i Ramir va haver de combatre immediatament una sublevaci\u00f3 dels nobles feudals. No tenia autoritat. El nou rei castell\u00e0 Alfons VII havia ocupat Saragossa dient que molts cavallers i soldats havien estat castellans i Castella buscava una sortida al Mediterrani. Navarra es va negar a acceptar de rei un monjo i Ramir nom\u00e9s va poder ser rei d\u2019Arag\u00f3. Li calia un hereu i va casar-se amb la princesa Agn\u00e8s d\u2019Aquit\u00e0nia, una v\u00eddua de 30 anys mare de tres nois que vivien. Ramir va escriure que aix\u00f2 no tenia res a veure amb consideracions carnals. Dissortadament la f\u00e8rtil Reina Agn\u00e8s va donar llum a una nena (Petronilla en aragon\u00e8s i Peronella en catal\u00e0), va fer les maletes i es va retirar a un monestir a Aquit\u00e0nia. El llibre descriu el pare d\u2019Agn\u00e8s, Duc Guillem IX d\u2019Aquit\u00e0nia, m\u00e9s conegut com a Pr\u00edncep dels Trobadors<\/em>, un home dissolut i alcoh\u00f2lic, molt faldiller que passava els vespres cantant i bevent amb els trobadors. Fins i tot hi repeteixo una can\u00e7\u00f3 atribu\u00efda a ell i era fam\u00f3s per les barbaritats inconcebibles que va fer a la seva capital Poitiers. Fou excomunicat quatre vegades. Un episodi hist\u00f2ric descriu com ell una vegada va empaitar amb l’espasa per tota l’esgl\u00e9sia un bisbe que es negava a pagar-li impostos. De visita a un dels seus barons feudals, li va agradar la dona (anomenada en occit\u00e0 la Dangerosa<\/em>, la va raptar i va fer construir una torre al seu jard\u00ed per guardar-la. No te res a veure amb Ramir, per\u00f2 la Dangerosa i el Duc van ser avis d’Eleonor d’Aquit\u00e0nia, la dona mes famosa de tota l’Edat Mitja europea, que ha sortit a moltes pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n Al llibre surt la campana d\u2019Osca (originada en un poema popular aragon\u00e8s, un episodi llegendari que probablement no va tenir lloc mai i jo atribueixo a un altre). La campana era un agregat de 6 o 7 caps amb barba degollats lligats pels cabells i penjats a l\u2019entrada del palau reial de Ramir. La trobada decisiva entre Ramir i el jove Ramon Berenguer IV (tenia 23 anys) tingu\u00e9 lloc al castell d\u2019Ayerbe (visible a la coberta), al nord d\u2019Osca, on Ramir, desesperat buscava consell sobre com aturar els castellans, que de fet volien la seva corona i ocupaven Saragossa. A qui dels dos se li va acudir la sortida genial? No se sabr\u00e0 mai. Probablement Ramir ofer\u00ed la corona reial a Ramon Berenguer que la va rebutjar, acceptant en canvi el t\u00edtol de \u201cComte dels Barceloneans i Pr\u00edncep dels Aragonesos\u201d. El Rei Ramir va prometre en matrimoni la nena Peronella que tenia dos anys a Ramon Berenguer, fent-la al mateix temps Reina d\u2019Arag\u00f3, mentre ell desapareixia de l’escena. El catal\u00e0 i la petita reina es van casar a Lleida tan aviat com ella va complir els 14 anys i va tenir un nen als 15. Va anar molt b\u00e9. La Peronella fou una reina molt competent i lleial que sovint substitu\u00efa el Comte quan estava absent. En Ramon Berenguer va aconseguir casar una germana molt maca que tenia amb Alfons VII, Rei de Castella, que li va tornar Saragossa per les bones. Els dos cunyats es van fer amics i van entrar al pa\u00eds musulm\u00e0 saquejant Almeria. Ramon Berenguer va morir sobtadament al nord d\u2019It\u00e0lia quan anava a visitar l\u2019emperador Barbarrossa. La Peronella va considerar que el fill gran era massa jove i el va fer nom\u00e9s Comte de Barcelona continuant ella sola com a reina d\u2019Arag\u00f3. Dos anys despr\u00e9s va abdicar passant-ho tot al fill, que va canviar el nom de Ramon Berenguer V a Alfons II, esdevenint el primer rei sobir\u00e0 de la Corona Catalanoaragonesa i el Casal de Barcelona. La reina Peronella mor\u00ed a Barcelona a l\u2019edat de 40 anys i fou enterrada a la catedral, encara que el lloc est\u00e0 perdut. En Ramir va sobreviure en pau uns 20 anys despr\u00e9s de l\u2019abdicaci\u00f3.<\/p>\n Si alg\u00fa s’interessa per un dels meus llibres, es poden trobar a l’internet al web dels llibreters que treballen on-line, (Amazon, Apple, i molts altres), que ofereixen el llibre impr\u00e8s a bon preu i la versi\u00f3 electr\u00f2nica (e-Book) a menys de la meitat i en l’acte, a molts pa\u00efsos del m\u00f3n i en monedes locals. Els lectors especials d’e-books al mercat son molt bons, pero no cal tenir-ne un per llegir un llibre. Jo no els traduir\u00e9 mai, perqu\u00e8 la feina de traductor es massa dificil i no n’hi ha prou amb dominar la llengua.<\/p>\n <\/p>\n Bon Sant Jordi <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No m\u2019he pogut estar de quedar-me sense una festa tan bona com el Sant Jordi pel petit detall de viure a Washington DC. No \u00e9s igual. Jo no puc parar taules, omplir-les amb els meus quatre llibres, tots en llengua anglesa, ni firmar-los, per\u00f2 puc ensenyar-los i parlar-ne. No s\u00f3c de cap manera el primer […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34322,34318,34319,816,34320,34321,34317],"tags":[],"class_list":["post-3872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-after-the-water-level-rose","category-alfons-el-batallador","category-festa-de-sant-jordi","category-general","category-global-climate-change","category-inundacions-de-ciutats","category-ramir-ii"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-10s","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3872"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3883,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3872\/revisions\/3883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/04\/KingRamir-203x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2020\/02\/DramaUppercover-200x300.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/04\/Laias-Takeover-cover.jpg\")
<\/p>\n