{"id":3844,"date":"2022-03-22T14:22:40","date_gmt":"2022-03-22T20:22:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3844"},"modified":"2022-03-24T06:51:03","modified_gmt":"2022-03-24T12:51:03","slug":"la-dubtosa-obertura-a-lest-de-lotan-i-ucraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/03\/22\/la-dubtosa-obertura-a-lest-de-lotan-i-ucraina\/","title":{"rendered":"La dubtosa obertura a l\u2019Est de l\u2019OTAN i Ucra\u00efna"},"content":{"rendered":"

Tots patim veient l\u2019horror d\u2019aquesta guerra interminable i en voldr\u00edem esbrinar les causes, si m\u00e9s no, per evitar que torni a passar. Fins ara en tots els intents de negociaci\u00f3, Putin ha descrit sempre com a primera condici\u00f3 i evidentment preocupaci\u00f3 seva principal la neutralitat d\u2019Ucra\u00efna, no obstant afegint comentaris insultants dient que Ucra\u00efna no \u00e9s cap pa\u00eds verdader sin\u00f3 part de R\u00fassia i que deu la seva exist\u00e8ncia a la Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica. No \u00e9s veritat i no val la pena respondre perqu\u00e8 seria massa llarg. Podria ser que l\u2019atrocitat que R\u00fassia ha desfermat fos una reacci\u00f3 brutal a la pol\u00edtica hostil d\u2019expansi\u00f3 de l\u2019OTAN, destinada a limitar el poder i la influ\u00e8ncia de R\u00fassia al m\u00f3n introdu\u00efda a Europa quan la URSS i el Pacte de Vars\u00f2via (fundat pels comunistes per oposar-se a la OTAN durant la Guerra Freda ja havien deixat d’existir? Recentment la coneguda historiadora de la postguerra mundial \u00a0Mary Elise Sarotte<\/em>, Distingida Professora d\u2019Estudis Hist\u00f2rics al Centre Henry Kissinger d\u2019Afers Globals de la Universitat Johns Hopkins i Professora titular a la Universitat de Sud-California ha publicat un nou llibre sobre aquest problema a l\u2019editorial de la Universitat de Yale sotal el t\u00edtol America, Russia, and the Making of a Post-Cold War Stalemate, <\/b>revisat molt recentment pel periodista i autor pol\u00edtic Fred Kaplan<\/em> a The New York Review of Books.<\/b>\u00a0Vet aqu\u00ed qu\u00e8 diuen:<\/p>\n

Putin, ja al poder, va veure ja al comen\u00e7ament com l\u2019OTAN volia penetrar el buit de poder als pa\u00efsos ex-comunistes creat per la dissoluci\u00f3 del Pacte de Varsovia i ha declarat recentment que en 1990 l\u2019OTAN havia assegurat al govern sovi\u00e8tic que no volien prendre ni un cent\u00edmetre de territori i que li havien mentit, cosa que fou un engany i una estafa. Per\u00f2 els EUA no van mai fer aquesta promesa. Fou nom\u00e9s una proposta presentada sense autoritzaci\u00f3 per un secretari d’Estat americ\u00e0 al mig d’una conversa en un temps molt incert. Veiem la realitat.<\/p>\n

L\u2019agonia de la URSS va durar des de 1988, quan Gorbatxov estava intentant transformar el seu pa\u00eds, encara intacte, en una rep\u00fablica socialista democr\u00e0tica, fins que va arribar el dia de Nadal (occidental), el 25 de Desembre de1991, quan la bandera russa fou hissada al Kremlin i Gorbatxov va fer un discurs de comiat televisat que molts vam poder viure en viu amb la boca oberta. Quin moment tan hist\u00f2ric! El m\u00f3n acabava de canviar en front dels nostres ulls. La situaci\u00f3 havia esdevingut un desastre insalvable.\u00a0 Sens dubte, la URSS acabava de perdre la Guerra Freda, i perdria immediatament el Pacte de Vars\u00f2via i el control dels pa\u00efsos clients d’Europa Oriental. Per\u00f2 no caldria dissoldre l\u2019OTAN al mateix temps?<\/p>\n

1990: L\u2019Alemanya comunista (DDR) acabava de caure tamb\u00e9 i el Canceller Federal\u00a0 Helmut Kohl, reunificador d’Alemanya, estava a punt d\u2019incorporar la DDR\u00a0 a la seva Rep\u00fablica Federal que ja tenia previst el cas a la seva Constituci\u00f3 (encara que ning\u00fa es pensava que arribaria a passar). En Baker, Secretari d\u2019Estat de G.W.Bush es va presentar a Moscou anunciant a Gorbatxov, encara cap d\u2019estat sovi\u00e8tic, que l\u2019OTAN volia que l\u2019antiga DDR hi entr\u00e9s integrada a la nova Alemanya unida, cosa que Gorbatxov va rebutjar indignat. L’americ\u00e0 va respondre que si tota Alemanya fos declarada neutral, un pa\u00eds tan gran ric aviat faria tamb\u00e9 bombes at\u00f2miques. No li semblaria millor que el territori unificat entr\u00e9s a l’OTAN acceptant el comprom\u00eds de deixar el territori de la DDR fora de l’autoritat de l’OTAN? El Secretari Baker sense instruccions de Washington va intentar vendre a Gorbatxov aquesta concepci\u00f3 tan extraordin\u00e0ria de pa\u00eds unificat amb la meitat dintre i la meitat fora de la jurisdicci\u00f3 de l\u2019OTAN. El rus, conven\u00e7ut, volia acceptar, per\u00f2 quan Baker va tornar a casa, el President Bush ho va rebutjar sense discussions. Els russos havien perdut i Am\u00e8rica havia guanyat. Prou. Al final el Canceller Kohl, \u00a0tamb\u00e9 va anar a Moscou a negociar, perqu\u00e8 de moment hi havia encara un ex\u00e8rcit rus amb bases a l\u2019antiga DDR i calia lliurar-se\u2019n. \u00a0El Canceller va preguntar si a Gorbatxov no li agradaria \u00a0que fos el poble alemany qui decid\u00eds, i innocentment va respondre que s\u00ed, que li agradaria, sense concretar qu\u00e8 volia dir. Kohl va tornar alegrement a casa explicant que els russos no s\u2019oposaven a ficar la DDR a l\u2019OTAN. Kohl va fer callar a Gorbatxov, indignat i mal citat, enviant milions de d\u00f2lars en ajut econ\u00f2mic. L\u2019expansi\u00f3 cap a l\u2019Est estava en marxa.<\/p>\n

Boris Yeltsin, un alcoh\u00f2lic greu, va esdevenir el primer President de la nova Federaci\u00f3 Russa en 1991. Es va declarar un enemic de l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019OTAN. El seu primer ministre, poc conegut encara, es deia Putin, el futur successor que va seguir l\u2019afer amb gran inter\u00e8s. El tamb\u00e9 nou President Clinton va intentar calmar a Yeltsin enviant-li ajuts econ\u00f2mics considerables molt necessaris (que els pol\u00edtics probablement es van repartir entre ells). Mentrestant en 1995 un senyor Javier Solana del PSOE fou nomenat Secretari General de l’OTAN amb gran satisfacci\u00f3 del seu partit. El van fer venir als EUA per anar a les ciutats importants del pa\u00eds donant entrevistes a la TV i als diaris sobre la gl\u00f2ria de l\u2019expansi\u00f3 a l\u2019Est. Lamentablement, ni un sol \u00f2rgan period\u00edstic el va invitat a res, excepte una emissora independent de Los \u00c1ngeles. No hi havia cap inter\u00e8s p\u00fablic en l\u2019afer. L\u2019OTAN era dirigida per la Casa Blanca i prou. En un moment donat van comen\u00e7ar a estudiar les admissions d\u2019Est\u00f2nia, Let\u00f2nia i Litu\u00e0nia, totes tres antigues Rep\u00fabliques Federatives Sovi\u00e8tics. Yeltsin va fer saber que ell (com Putin) no es deixaria humiliar amb una cosa tan intolerable. Clinton, sempre un bon pol\u00edtic, ho va tornar a arreglar: al m\u00f3n occidental hi havia el prestigi\u00f3s grup dels 7<\/strong> pa\u00efsos m\u00e9s rics del m\u00f3n. Si Yeltsin es callava, Clinton l\u2019invitaria i esdevindria el Grup dels 8<\/strong> (anys despr\u00e9s en 2014 Putin en fou expulsat despr\u00e9s d\u2019ocupar Crimea i ara ha tornat a ser el grup dels 7).<\/p>\n

Cal afegir que a m\u00e9s dels Pa\u00efsos B\u00e0ltics alguns altres estats europeus se la tenien jurada a R\u00fassia, sobretot Pol\u00f2nia i la nova Rep\u00fablica Txeca. En 1989 un fam\u00f3s intel\u00b7lectual dramaturg txec empresonat pels comunistes anomenat V\u00e1clav Havel havia estat elegit per sorpresa President de Tx\u00e8quia. El seu govern volia entrar a l\u2019OTAN per\u00f2 Havel no ho permetia, exigint en canvi una meravellosa unitat europea sense soldats ni dels EUA ni de R\u00fassia. Al final a l\u2019OTAN van tenir un acudit genial: comen\u00e7ar a lluir i fer servir el fam\u00f3s cap\u00edtol 5,<\/strong> que garantia que si un membre era atacat, tots els altres membres declararien la guerra contra l\u2019atacant, cosa que de fer assegurava la independ\u00e8ncia dels petits i va persuadir immediatament a Havel, cap d’un estat molt petit, (ocupat en el seu dia per l\u2019Imperi Austr\u00edac, Hitler i Stalin) per\u00f2 tamb\u00e9 a molts altres. Els polonesos tenen una llargu\u00edssima hist\u00f2ria d\u2019ocupacions i guerres amb els russos i havien estat una prov\u00edncia de l’Imperi Rus per molts anys. El President Lech Walesa, que havia dirigit grans vagues contra el r\u00e8gim comunista i era molt conegut al mon,\u00a0 va escriure una carta emocionada a Clinton a favor de l\u2019ingr\u00e9s\u00a0 a l’OTAN de tots els ex-comunistes. \u00a0Els 12 membres originals esdevindrien 30 i ara estan estudiant admetre Ucra\u00efna, Ge\u00f2rgia i B\u00f2snia.<\/p>\n

Molts Americans prominents no hi van estar mai d\u2019acord. El fam\u00f3s General Colin Powell, un home molt conegut i respectat, va dir que ell ja no sabia qu\u00e8 era l\u2019OTAN. Funcionaris del Departament d\u2019Estat van escriure una carta de protesta, dient que feriria la d\u00e8bil democr\u00e0cia de Yeltsin i obriria la porta a un ultranacionalista (com en Putin, que ja s\u2019ho estava mirant). Un grup de militars de carrera retirats van opinar que exacerbaria la inestabilitat i sobretot que \u201cmolts Russos es convencerien que els EUA i altres occidentals pretenien a\u00efllar, envoltar i subordinar R\u00fassia enlloc d\u2019integrar-la a un nou sistema de seguretat\u201d (santa paraula). Al final el New York Times va obrir el diari als adversaris: George Kennan, l’home m\u00e9s agressiu entre els Guerrers Freds va escriure que l’expansi\u00f3 de l’OTAN era l\u2019error pitjor de tota l\u2019era posterior a la Guerra Freda. Dos famosos senadors, van escriure demanant una pausa. Un gran amic de Clinton, Strobe Taylor, va escriure que els russos sentirien all coll un lla\u00e7 que els escanyaria, per\u00f2 tamb\u00e9 era veritat que l\u2019OTAN podria protegir contra altres perills (quins?). El President Chirac de Fran\u00e7a va afirmar que era una humiliaci\u00f3 excessiva. Un altre va dir que per definici\u00f3 cada nova admissi\u00f3 seria un c\u00e0stig o una neo-contenci\u00f3 perillosa i que algun dia (que ja ha arribat) passaria alguna cosa. George W Bush al final del seu mandat va fer un discurs pro ucra\u00efn\u00e8s, demanant admissions immediates de tots els pa\u00efsos candidats, cosa que va indignar molt a Angela Merkel. Va dir que era una provocaci\u00f3 innecess\u00e0ria i que Ucra\u00efna en qualsevol cas no complia amb els requisits: hi havia corrupci\u00f3 descontrolada i a m\u00e9s havien muntat una xarxa d\u2019ordinadors que els pitjors hackers del m\u00f3n utilitzaven per amagar la seva identitat i pa\u00eds.<\/p>\n

Admetrien Ucra\u00efna, o qu\u00e8? Semblava un candidat l\u00f2gic, per\u00f2 altres reconeixien que era un problema delicat. A una reuni\u00f3 secreta alg\u00fa va fer notar el paper del pa\u00eds com a \u2018tamp\u00f3\u201d entre l\u2019OTAN i R\u00fassia, una cosa molt dif\u00edcil d\u2019analitzar i que caldria esperar. Alg\u00fa va fer notar molt acuradament que el fam\u00f3s article 5 garantint protecci\u00f3 en cas d\u2019atac era molt temerari i perill\u00f3s en el cas d’Ucra\u00efna i podria dur a una confrontaci\u00f3 directa i una nova Guerra Mundial. El Secretari d\u2019Estat va tancar la discussi\u00f3 dient que Ucra\u00efna seria un cas especial per m\u00e9s tard.<\/p>\n

Hi havia alguna alternativa a l\u2019obriment cap a l\u2019Est que alg\u00fa havia manat? Aqu\u00ed surt una altra vegada en Clinton. Cap al final del seu mandat, un grup \u00a0dels seus consellers, en particular el cap de l’estat major de l\u2019ex\u00e8rcit, li van proposar enlloc de l\u2019OTAN una nova alian\u00e7a que seria anomenada \u201cPartnership for Peace\u201d o PfP, una nova organitzaci\u00f3 no militar que coordinaria l\u2019economia i protegiria tots els interessos dels membres incloent R\u00fassia. A Clinton i a Yeltsin els va semblar molt b\u00e9, per\u00f2 en Clinton va patir tot seguit un \u201cimpeachment\u201d i no va tenir temps per organitzar-ho.<\/p>\n

I aix\u00ed vam arribar als temps d\u2019Obama i Biden que afirmaven amb un somriure feli\u00e7 ignorant del problema i la situaci\u00f3 pendent greu, que R\u00fassia ja nom\u00e9s era una pot\u00e8ncia regional<\/em>, tirant endavant amb el projecte Ucra\u00efna que aviat s\u2019estendria a Ge\u00f2rgia i a B\u00f2snia. Els Guerrers Freds no perdonaven i continuaven la lluita. I no van entendre l\u2019amena\u00e7a grav\u00edssima de provocar un dictador a vegades brutal molt perill\u00f3s que sembla amena\u00e7ar amb la tercera guerra mundial, usant coets supers\u00f2nics que els EUA \u00a0no tenen i contra els quals no hi ha defensa i est\u00e0 en possessi\u00f3\u00a0 d’un arsenal de m\u00e9s misiles intercontinentals nuclears que els americans, a m\u00e9s d\u2019armes t\u00e0ctiques nuclears que l\u2019ex\u00e8rcit de terra pot disparar i \u201cho netegen tot\u201den un cercle d\u2019un quil\u00f2metre. Caldria haver considerat tot aix\u00f2. Perqu\u00e8 aquest home ha mencionat les armes at\u00f2miques ja dues o tres vegades i molts dels ajuts que envien a Ucra\u00efna es podrien considerar confrontacions directes amb l’ex\u00e8rcit \u00a0rus. No cal ni pensar-hi. Caldria m\u00e9s seny. La I Guerra Mundial va esclatar per menys, i no hi havia bombes nuclears encara. No queda ning\u00fa que s\u00e0piga negociar?<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots patim veient l\u2019horror d\u2019aquesta guerra interminable i en voldr\u00edem esbrinar les causes, si m\u00e9s no, per evitar que torni a passar. Fins ara en tots els intents de negociaci\u00f3, Putin ha descrit sempre com a primera condici\u00f3 i evidentment preocupaci\u00f3 seva principal la neutralitat d\u2019Ucra\u00efna, no obstant afegint comentaris insultants dient que Ucra\u00efna no […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,1773,34312,273],"tags":[],"class_list":["post-3844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-guerra-freda","category-otan-expansio","category-putin"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-100","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3844"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3851,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844\/revisions\/3851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}