{"id":3813,"date":"2022-03-02T17:49:10","date_gmt":"2022-03-02T23:49:10","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3813"},"modified":"2022-03-03T18:15:25","modified_gmt":"2022-03-04T00:15:25","slug":"crimea-historia-duna-peninsula-molt-cobejada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/03\/02\/crimea-historia-duna-peninsula-molt-cobejada\/","title":{"rendered":"Crimea, hist\u00f2ria d\u2019una pen\u00ednsula molt cobejada"},"content":{"rendered":"
\"\"

Mapa de la Peninsula de Crimea<\/p><\/div>\n

Quan un conflicte pol\u00edtic desferma \u00a0l\u2019ona propagand\u00edstica que vivim ara sobre una guerra intolerable (aquest autor no troba cap guerra tolerable o civilitzada i duu sovint a l\u2019auto un adhesiu que diu WAR IS NEVER THE ANSWER) dissortadament hi ha una tend\u00e8ncia a ignorar i simplificar les causes verdaderes, fer propaganda militarista i oblidar la llarga cadena de conflictes mal resolts que han condu\u00eft a aquesta desgr\u00e0cia tan vergonyosa. En el cas actual caldria comen\u00e7ar amb la hist\u00f2ria tr\u00e0gica i complicada de Crimea, per determinar si hauria de ser russa o ucraniana. Per alguna ra\u00f3 hi han mort tants soldats per tants segles.<\/p>\n

De 1300 abans de JC fins al 513<\/strong>: \u00a0Crimea \u00e9s una illa mediterr\u00e0nia. Els primers homes apareixen, fan guerres i acaben per ser substitu\u00efts per Scytes, la primera civilitzaci\u00f3 sempre nomenada pels russos, que va acabar malament quan l\u2019emperador persa D\u00e0rius I va venir a derrotar-los. M\u00e9s de cent anys despr\u00e9s l\u2019aigua del mar baixa i Crimea esdev\u00e9 una pen\u00ednsula (quan el nivell d\u2019aigua pugi en els anys pr\u00f2xims degut a l\u2019escalfament, tornar\u00e0 a esdevenir una illa).<\/p>\n

El lloc \u00e9s tan maco que cap als 300-200 abans de JC<\/strong> els grecs arriben i s\u2019hi estableixen per tota la costa. La seva capital que van fundar es diu avui en dia Sebastopol.<\/p>\n

Els Romans no s\u2019ho volen perdre i conquereixen Crimea cap al 100 abans de JC<\/strong><\/p>\n

Entrem a l\u2019era Cristiana<\/strong> amb els Romans, que duren fins ser expulsats cap a l\u2019any 250<\/strong> per la primera tribu germ\u00e0nica, els Gots en 250. Cent any despr\u00e9s, els Huns els expulsen a ells i poc despr\u00e9s la nova tribu dels B\u00falgars els fa fora.<\/p>\n

Els pr\u00f2xims anys fins l\u2019any mil s\u00f3n relativament tranquils, amb la Crimea ocupada finalment per nacions eslaves.<\/p>\n

Sorpresa: al 1200<\/strong> els negociants Genovesos es presenten, creen estacions comercials a la costa i fan diners.<\/p>\n

Cap al 1230<\/strong> un desastre molt gros t\u00e9 lloc a R\u00fassia: els Mongols han arribat d’Asia. Volen conquerir primer R\u00fassia i despr\u00e9s tota Europa. Amb el temps diferenciacions tenen lloc: els T\u00e0tars<\/b> apareixen, formen l\u2019ex\u00e8rcit invencible anomenat Horda Daurada<\/b>, que dominar\u00e0, cobrar\u00e0 impostos i esclavitzar\u00e0 molts russos per segles. Si alg\u00fa vol saber quin aspecte tenen els T\u00e0tars, cal recordar l\u2019actor de Hollywood Charles Bronson (que era fill d\u2019una fam\u00edlia de Litu\u00e0nia, no de Crimea).<\/p>\n

Poc a poc, els Mongols es fan musulmans, perden batalles contra els Russos i acaben retirant-se a Crimea, on hi funden un Kanat independent (regne presidit per un Kan) cap al 1440.<\/p>\n

El 1447<\/strong> acaba amb una sorpresa: si a R\u00fassia els Mongols han esdevingut T\u00e0tars, a altres llocs es diuen ara Turcs, entestats a crear l\u2019Imperi Otom\u00e0 que pren possessi\u00f3 del Kanat de Crimea i en fan una col\u00f2nia.<\/p>\n

Els Otomans volen continuar l\u2019obra dels Mongols amb intenci\u00f3 d\u2019arribar a Europa. Des de 1500 fins al 1783<\/strong>, hi haur\u00e0 \u00a0guerres ferotges cont\u00ednues entre els Otomans i els Russos, els quals acaben establint la seva superioritat al final de la guerra de 1783<\/strong>. Els russos finalment ocupen Crimea per\u00f2 toleren per 10 anys l\u2019exist\u00e8ncia del kanat t\u00e0tar. En 1787 la gran Emperadora russa Caterina la Gran invita el seu amic l\u2019Emperador Josep d\u2019\u00c0ustria-Hongria a fer vacances amb ella a Crimea. Hi arriben junts amb gran luxe, ex\u00e8rcit, carrosses, cavalls i arist\u00f2crates. L\u2019ocasi\u00f3 \u00e9s memorable i esdev\u00e9 famosa. La Crimea estar\u00e0 tranquil\u00b7la per cent anys amb una poblaci\u00f3 ja multinacional, encara predominantment t\u00e0tara i musulmana.<\/p>\n

1853-1856<\/strong>. Una de molt dolenta: la\u00a0Guerra de Crimea<\/b>, gaireb\u00e9 una contesa mundial. R\u00fassia ha crescut a Europa. Ja domina Finl\u00e0ndia, Pol\u00f2nia, els estats B\u00e0ltics, Ucra\u00efna, Ge\u00f2rgia i molts altres a \u00c0sia, per\u00f2 no en t\u00e9 prou. Es baralla amb els Turcs i els declara la guerra oficialment segons diuen per adquirir les claus del Sant Sepulcre a Jerusalem (!!!), per\u00f2 en realitat el que volen \u00e9s donar el cop de mort a l\u2019Imperi otom\u00e0 i prendre Romania i molts altres territoris a l\u2019Europa occidental, inclosa Gr\u00e8cia. A tres superpot\u00e8ncies, el Regne Unit, Fran\u00e7a i l\u2019illa de Sardenya no els fa cap gr\u00e0cia i declaren la guerra contra l’Imperi Rus al costat dels turcs. Gran part de les batalles, que al final els russos perdran, tenen lloc a la Crimea, sobretot el setge de Sebast\u00f2pol. R\u00fassia es retira de gran part de Romania, per\u00f2 conserva la Crimea.<\/p>\n

El 1875<\/strong> els Russos aconsegueixen fer arribar un ferrocarril fins la Crimea.<\/p>\n

1918-1921<\/strong>. Problema molt greu, la guerra civil entre l\u2019Ex\u00e8rcit Roig de Lenin i l\u2019ex\u00e8rcit blanc conservador molt ajudat per pot\u00e8ncies estrangeres, sobretot Fran\u00e7a, el Regne Unit i els EUA. \u00c9s una lluita brutal i inhumana, dirigida per l\u2019odi que es tenen. Els blancs, derrotats, es refugien a Crimea per\u00f2 no poden resistir. Crimea esdev\u00e9 una nova Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica, i membre de la URSS, encara que poc despr\u00e9s nom\u00e9s es queda en un oblast<\/em> (prov\u00edncia) aut\u00f2nom de R\u00fassia.<\/p>\n

Durar\u00e0 fins 1941-1944,<\/strong> que \u00e9s quan els alemanys nazis es van presentar i ocupar la pen\u00ednsula despr\u00e9s de batalles \u00a0memorables contra l\u2019Ex\u00e8rcit Roig. Un cop derrotats els alemanys,a Stalin li va semblar que els T\u00e0tars, en aquell moment encara majoritaris, havien simpatitzat amb els nazis i els va castigar amb una neteja \u00e8tnica, desterrant-los a un lloc inh\u00f2spit a l\u2019\u00c0sia Central en companyia de tots els altres no-russos que hi vivien. Va importar a la Pen\u00ednsula exclusivament russos. Al poc temps en 1945 Stalin va convocar la seva famosa confer\u00e8ncia amb Roosevelt, Churchill i el primer ministre franc\u00e8s per dictar el futur d\u2019Europa a Yalta, una platja crimeana mediterr\u00e0nia molt maca. Van decidir que a partir d\u2019aquell moment, les fronteres europees esdevindrien barreres inviolables, cosa desconeguda en la hist\u00f2ria pr\u00e8via, que ha quedat fins el dia d’avui i segueix essent un criteri de les Nacions Unides. Els T\u00e0tars van poder tornar per\u00f2 molt tard, en part despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de la URSS, quan els russos ja arribaven al 75% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Stalin ja s\u2019havia mort i havia estat denunciat com a dictador brutal i salvatge pel seu successor Nikita Khruschev, un ucrani\u00e0 de naixement<\/strong>, recordat ell mateix per la seva brutal repressi\u00f3 amb tancs de la Revoluci\u00f3 hongaresa antisovi\u00e8tica de 1954 i per intentar instal\u00b7lar m\u00edssils nuclears a Cuba, pensant que els Americans ho tolerarien. En 1954 aquest senyor va decidir regalar la pen\u00ednsula, part de la Rep\u00fablica Sovi\u00e8tica Russa a la igualment Socialista Rep\u00fablica d\u2019Ucra\u00efna. El breu decret del Soviet Suprem (que es pot llegir tradu\u00eft al Web de l\u2019Institut Wilson) manant el trasllat de la pen\u00ednsula de Crimea d\u2019un membre a un altre no dona cap explicaci\u00f3 digna de cr\u00e8dit i el cas fou m\u00ednimament anunciat i gens discutit en la premsa. Naturalment mentre hi havia URSS el trasp\u00e0s no tenia cap import\u00e0ncia, per\u00f2 despr\u00e9s de la seva dissoluci\u00f3 esdevindria la poma de la disc\u00f2rdia. El primer govern de la Ucra\u00efna lliure post-sovi\u00e8tica fou corrupte i nacionalista i pretenia acabar amb la pres\u00e8ncia de la llengua russa amb lleis i prohibicions (com Espanya). El Parlament de la Crimea es va embolicar fent bufetades pol\u00edtiques als de Kiev, que van arribar a suprimir la constituci\u00f3 de Crimea i van comen\u00e7ar a parlar de la OTAN, mentre que Crimea seguia tenint l\u2019\u00fanica base de vaixells de guerra russos que estava oberta i era navegable tot l\u2019any. Alg\u00fa va riure molt proposant que Ucra\u00efna autoritz\u00e9s una base de l\u2019OTAN al costat mateix del port militar rus. A Moscou no va riure ning\u00fa.<\/p>\n

Aix\u00ed va arribar que un dia uns misteriosos homes vestits de negre (soldats russos disfressats) van apar\u00e8ixer i ajudar a un cop d\u2019estat per proclamar l\u2019annexi\u00f3 (o recuperaci\u00f3) de Crimea a R\u00fassia amb entusiasme del Parlament i suport de tota la poblaci\u00f3 russa. A la Turquia Erdogan encara es queixa dient que la Pen\u00ednsula pertany als T\u00e0tars, o sigui a Turquia, perqu\u00e8 els T\u00e0tars s\u00f3n turcs i en general musulmans sunni. Tenien els Russos dret a fer-ho o no? Havia Putin atacat un pa\u00eds estranger per robar territori? Cadasc\u00fa que es formi una opini\u00f3. Oi que tot aix\u00f2 no se sent dir a la r\u00e0dio?<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan un conflicte pol\u00edtic desferma \u00a0l\u2019ona propagand\u00edstica que vivim ara sobre una guerra intolerable (aquest autor no troba cap guerra tolerable o civilitzada i duu sovint a l\u2019auto un adhesiu que diu WAR IS NEVER THE ANSWER) dissortadament hi ha una tend\u00e8ncia a ignorar i simplificar les causes verdaderes, fer propaganda militarista i oblidar la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34302,3032],"tags":[],"class_list":["post-3813","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-crimea-anexio","category-ucraina"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Zv","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3813","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3813"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3813\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3823,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3813\/revisions\/3823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}