{"id":38,"date":"2009-06-23T03:18:57","date_gmt":"2009-06-23T01:18:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/06\/23\/a-la-brooklyn-academy-of-music-memories-de-temps-passats\/"},"modified":"2009-06-23T03:18:57","modified_gmt":"2009-06-23T01:18:57","slug":"a-la-brooklyn-academy-of-music-memories-de-temps-passats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/06\/23\/a-la-brooklyn-academy-of-music-memories-de-temps-passats\/","title":{"rendered":"A la Brooklyn Academy of Music: Mem\u00f2ries de Temps Passats"},"content":{"rendered":"

La BAM<\/strong><\/p>\n

La primera cosa que cal saber sobre la Brooklyn Academy of Music \u00e9s que no \u00e9s cap acad\u00e8mia de m\u00fasica, encara que a Brooklyn s\u00ed\u00a0 que est\u00e0. La BAM \u00e9s una gran instituci\u00f3 cultural a la qual es poden aprendre i practicar moltes formes d’art a un grup d’edificis i locals situats a certa part de Brooklyn. S\u00b4hi mantenen les millors tradicions dels temps quan Brooklyn era una ciutat separada. L’altre dia vaig anar-hi a veure un espectacle al Harvey Theatre, una de les dues sales principals de la instituci\u00f3. A l’entrada distribu\u00efen com sempre tota mena de materials informatius i fotografies. Hi havia un llistat d’actors famosos que havien treballat a l’escena. Dos noms em van cridar l’atenci\u00f3.<\/p>\n

1) John Wilkes Booth: Quan la Vida Imita l’Art<\/strong><\/p>\n

John Wilkes Booth era un actor fam\u00f3s shakesperi\u00e0, que vol dir que ell nom\u00e9s interpretava Shakespeare. El seu pare, un immigrant irland\u00e8s sorprenentment anomenat Junus Brutus Booth i el seu germ\u00e0 cadell tamb\u00e9 eren actors shakesperians famosos. Alguna vegada els tres sortien junts a l’escena. Hi havia mem\u00f2ria d’un Julius Caesar<\/em> memorable, amb pap\u00e0 Junus Brutus fent de Juli C\u00e8sar, en John Wilkes interpretant el Brutus i el germanet el C\u00e0ssius. En John ho sabia tot de Shakespeare i els seus drames. S’identificava molt amb el paper de Brutus, el jove arist\u00f2crata nobil\u00edssim idealista que vol salvar la Rep\u00fablica Romana assassinant C\u00e8sar. I aix\u00ed repetia i repetia una altra vegada l’escena del crim al Senat de Roma i cada cop ho feia millor fins que va arribar el moment de traslladar els seus sentiments, raons i emocions a la vida real.<\/p>\n

John Wilkes Booth, un sudista militant i conven\u00e7ut, ha passat a la hist\u00f2ria com a assass\u00ed del President Abraham Lincoln.<\/p>\n

La Guerra Civil s’acaba: Primavera a Appomattox<\/strong><\/p>\n

El 7 d’abril de 1865 havia d’esdevenir una de les fites m\u00e9s glorioses de la hist\u00f2ria de la Rep\u00fablica. El General Lee, comandant suprem dels ex\u00e8rcits de la Confederaci\u00f3 encara en comand de cinc mil soldats, estava envoltat pels ex\u00e8rcits de la Uni\u00f3, manats pel General Grant, comandant suprem de la Uni\u00f3. El vell Lee s’havia establert a la “courthouse” (edifici d’administraci\u00f3 i palau de just\u00edcia) d’ Appomatox, un petit districte a l’estat de Virg\u00ednia. No li quedaven provisions. Aquell mat\u00ed va manar als seus homes sortir a la desesperada i intentar trencar el bloqueig. Va fracassar. El desgraciat Lee va veure clar que la fi havia arribat. Va hissar la bandera blanca. A migdia molts soldats ploraven en veure un grup d’oficials de la Uni\u00f3 a cavall passar les l\u00ednies de la Confederaci\u00f3 de cam\u00ed a la courthouse, on en Lee els esperava per negociar la rendici\u00f3. Al vespre, tots els Confederats eren presoners. El President Lincoln i el General Grant havien guanyat la guerra.<\/p>\n

En Booth es nega a acceptar la realitat<\/strong><\/p>\n

La jubilaci\u00f3 va explotar a Washington tan aviat com les not\u00edcies d’Appomattox van ser conegudes. Per\u00f2 no tothom era feli\u00e7. Com molts altres, en Booth era un creient en la causa del Sud i en l’esclavitud i volia, com molts altres, continuar la lluita contra all\u00f2 que ell percebia com la Dictadura de Lincoln. Va organitzar tota mena de conspiracions amb amics: primer volien raptar en Lincoln per obligar-lo a negociar la independ\u00e8ncia del Sud, despr\u00e9s va decidir assassinar els tres o quatre membres principals del govern per crear caos. Eren els plans delirants de mals perdedors.<\/p>\n

Dintre del marc de les celebracions espont\u00e0nies que es repetien per tota la ciutat de Washington, el dia 9 una multitud s\u00b4havia congregat al costat de la Casa Blanca (cosa que per cert ara seria impossible). En Lincoln. content va apar\u00e8ixer a una finestra a fer un discurs improvisat. L’actor Booth, m\u00e9s rabi\u00f3s que mai, estava barrejat amb els celebrants. El President, en mala hora va dir que els esclaus acabarien rebent el dret al vot. En Booth, oprimint les dents, va rondinar en veu baixa: “Doncs has pronunciat el teu darrer discurs” Aix\u00ed seria.<\/p>\n

14 d’abril de de 1865 a Washington DC<\/strong><\/p>\n

En Booth va llegir a la premsa que el President volia anar al Teatre Ford al vespre a veure una com\u00e8dia c\u00f2mica. En Booth no hi sortia personalment per\u00f2 ell era molt conegut al teatre, on havia treballat sovint. En particular s\u00b4hi feia enviar el correu personal quan sortia de viatge. Aquell vespre va arribar a cavall a la porta de darrere, arreglant-se-les perqu\u00e8 la b\u00e8stia es qued\u00e9s esperant-lo. Va pujar al primer pis i es va amagar a un espai entre la llotja presidencial i l’amfiteatre p\u00fablic, tancant-s\u00b4hi dintre. Va fer un forat a la paret per poder veure l’interior de la llotja.<\/p>\n

Una pregunta que no s\u00b4ha aclarit mai, \u00e9s on estava la gu\u00e0rdia de seguretat del President durant l’assassinat. Probablement van pensar que durant la representaci\u00f3 ning\u00fa els necessitava i se\u00b4n van anar a descansar. No se sap.<\/p>\n

En Lincoln va arribar tard. El General Grant havia rebutjat la invitaci\u00f3, per\u00f2 la Mary Lincoln havia invitat l’Anne, una bona amiga seva i el seu prom\u00e8s, un militar. L’actor Booth coneixia molt b\u00e9 l’obra a l’escenari i esperava un moment on ell sabia que el p\u00fablic riuria i ning\u00fa sentiria el soroll del tret. Un problema que tenia \u00e9s que duia nom\u00e9s una derringer que dispara un sol tret. Per aix\u00f2 per m\u00e9s seguretat tamb\u00e9 havia empaquetat un punyal.<\/p>\n

En Lincoln estava de bon humor. El teatre li havia posat un balanc\u00ed al la llotja. Ell va agafar fortament la m\u00e0 de la seva dona, la qual, preocupada per manifestacions d’afecte p\u00fabliques, va preguntar a Abraham qu\u00e8 es pensaria l’Anne si els veia. “No es pensar\u00e0 res”, van ser els darrers mots presidencials.<\/p>\n

En Booth va entrar sobtadament a la llotja per la porta i va descarregar la derringer a la part de darrere del cap de Lincoln. Ell tenia pensat saltar al prosceni i fer un gest teatral, per\u00f2 el militar prom\u00e8s amb l’Anne estava pel mig i va intentar aturar-lo. En Booth el va apunyalar al bra\u00e7 i va saltar a la platea. En caure es va trencar el peron\u00e9, per\u00f2 malgrat el dolor va aconseguir pujar al prosceni i girat de cara al p\u00fablic, cridar Sic semper tyrannis! <\/em><\/p>\n

Aquestes paraules son atribu\u00efdes per l’autor rom\u00e0 que havia estudiat Shakespeare per escriure la seva obra a Brutus quan va assassinar Julius Caesar. S\u00f3n part del Segell de l’Estat de Virg\u00ednia per\u00f2 en Shakespeare no ho va escriure mai a l’obra. Es massa teatral per\u00f2 potser a Booth li agradava. No s\u00e9 si va saludar o no, per\u00f2 ning\u00fa va aplaudir. Es va escapar a cavall del teatre i pocs dies despr\u00e9s un policia de Virg\u00ednia el va matar a trets a un amagatall.<\/p>\n

Potser algun lector, anant a Washington de turista, haur\u00e0 visitat el teatre Ford. Si \u00e9s aix\u00ed, potser el lector preferir\u00e0 no llegir el que segueix:<\/p>\n

El propietari va intentar reobrir el teatre moltes vegades per\u00f2 li van negar sempre el perm\u00eds. Al final, desesperat, va aconseguir que el Govern Federal li compr\u00e9s i va ser buidat i transformat en un edific d’oficines. Pocs anys despr\u00e9s fou enderrocat. All\u00f2 que ensenyen als turistes \u00e9s una reconstrucci\u00f3 moderna.<\/p>\n

2) El Gran Enrico Caruso acaba la seva carrera a la BAM<\/strong><\/p>\n

Tothom ha sentit parlar del Gran Caruso. Era un tenor itali\u00e0 amb bona veu (que no podem escoltar del tot per la mala qualitat dels enregistraments que queden). El seu m\u00e8rit \u00e9s que va saber barrejar la t\u00e8cnica estricta per\u00f2 freda del Bel Canto amb l’emoci\u00f3 de verismo, <\/em>l’estil de les darreres \u00f2peres italianes, que volen ensenyar com \u00e9s de dura la vida. L’expressi\u00f3 d’emoci\u00f3 en un tenor era una cosa nova i en Caruso ho va saber fer d’una forma molt viril.<\/p>\n

Encara que probablement no \u00e9s per aix\u00f2 que es va fer fam\u00f3s, sin\u00f3 per l’entusiasme amb qu\u00e8 va embra\u00e7ar la nova t\u00e8cnica d’enregistrament, que els altres cantants rebutjaven per la seva manca de qualitat. En Caruso en va treure molts diners i es va fer molt fam\u00f3s amb els discs. Fins i tot va fer una pel\u00b7l\u00edcula…\u00a0 muda! Per\u00f2 un Caruso mut nom\u00e9s era un senyor grass\u00f3 i petitet i la peli fou un frac\u00e0s molt gran.<\/p>\n

En Caruso estava basat a la Metropolitan Opera de Nova York, on havia obert m\u00e9s temporades que qualsevol altre cantant. El seu r\u00e8cord va caure ara fa un parell d’anys en mans de Pl\u00e1cido Domingo, per\u00f2 aix\u00f2 seria una altra hist\u00f2ria. En qualsevol cas en Caruso tamb\u00e9 sortia de tourn\u00e9e i l’\u00f2pera de Brooklyn era un dels llocs on treballava.<\/p>\n

Un vici inconcebible
\n<\/strong><\/p>\n

Ning\u00fa \u00e9s perfecte i els artistes encara menys que altres persones. A m\u00e9s hi ha coses que ara les sabem tots per\u00f2 abans no les sabia ning\u00fa.<\/p>\n

L’Enrico Carudo era un fumador empedre\u00eft. El que \u00e9s encara pitjor: ell nom\u00e9s fumava cigarretes amb tabac negre fort, com les famoses Gauloises. Curiosament la seva veu va aguantar, encara que havia de morir jove.<\/p>\n

A mitjans de 1920 va comen\u00e7ar a patir de s\u00edmptomes pulmonars, com tos, bronquitis. Va seguir fumant. La seva condici\u00f3 va empitjorar i va quedar molt debilitat.<\/p>\n

L’11 de desembre de 1920 estava programat a l’\u00f2pera de Brooklyn, on cantaria L’elisir d’amore <\/em>de Donizetti, que no va passar del primer acte. L’Enrico Caruso va patir un atac de tos, traient sang a l’escenari, enmig de l’horror del p\u00fablic.<\/p>\n

No \u00e9s ben b\u00e9 veritat que aix\u00f2 acab\u00e9s la seva carrera. Entre aquell dia i Nadal va tornar a cantar a la Met. Despr\u00e9s, es va trobar tan malalt que va decidir anar-se\u00b4n de tornada a It\u00e0lia, on va morir l’estiu seg\u00fcent.<\/p>\n

De qu\u00e8 va morir? Probablement d’un c\u00e0ncer de pulm\u00f3 per\u00f2 no se sabr\u00e0 mai de segur perqu\u00e8 no li van fer una aut\u00f2psia.<\/p>\n

La seva dona va fer embalsamar el cos i el va ficar dintre d’una caixa de vidre al cementiri, exposat al p\u00fablic indefinidament, com si fos un Lenin (que encara vivia) per\u00f2 aviat ho va haver de deixar c\u00f3rrer i en Caruso fou enterrat.<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La BAM La primera cosa que cal saber sobre la Brooklyn Academy of Music \u00e9s que no \u00e9s cap acad\u00e8mia de m\u00fasica, encara que a Brooklyn s\u00ed\u00a0 que est\u00e0. La BAM \u00e9s una gran instituci\u00f3 cultural a la qual es poden aprendre i practicar moltes formes d’art a un grup d’edificis i locals situats a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-38","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-C","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}