El cas trist\u00edssim dels internats escolars obligatoris per a ind\u00edgenes menors, va comen\u00e7ar als Estats Units despr\u00e9s de la Guerra Civil i de les guerres \u00edndies al voltant de 1890 i es va estendre aviat pels EUA i Canad\u00e0. Ja un missioner jesu\u00efta, a qui els indis feien pena, ho va explicar al segle XVII: calien escoles per tal que els nens deixessin de ser salvatges per esdevenir ciutadans, de parlar lleng\u00fces estranyes a favor de l\u2019angl\u00e8s i per aprendre la religi\u00f3 per obrir-los les portes del Cel, cosa similar als objectius de les famoses Missions espanyoles a Am\u00e8rica. La formulaci\u00f3 d\u2019una empresa civilitzadora amb eliminaci\u00f3 de la identitat \u00edndia s\u2019atribueix a la milit\u00e0ncia del nord-americ\u00e0 Richard Henry Pratt (\u201cMata l\u2019Indi que porten dins i treu l\u2019home\u201d) . Moltes entitats i denominacions religioses, sobretot la Cat\u00f2lica, van assumir sense dubtes aquesta missi\u00f3 tan poc gloriosa. \u00a0Cal considerar que tots els Indis ja estaven tancats a les reserves. Hi va haver moltes m\u00e9s escoles als EUA (sobretot a l\u2019Oest) que al Canad\u00e0, per\u00f2 s\u00f3n els Canadencs qui m\u00e9s han exposat la trag\u00e8dia i la vergonya, han demanat perd\u00f3 i han pagat compensacions. I com que aix\u00f2 va estar molt ben fet, comen\u00e7o parlant de l’Excel\u00b7lent\u00edssima i Molt Honorable Sra. Mary Simon, actualment Governadora General i Cap Suprem de l\u2019Ex\u00e8rcit del Canad\u00e0, membre d\u2019una tribu Inuit (que molts europeus anomenen Esquimals). Al Canad\u00e0 les tribus ind\u00edgenes es diuen Primeres Nacions<\/i>. Els Inuits dividits entre el Canad\u00e0 i Alaska arriben a m\u00e9s de 60,000 i ocupen la prov\u00edncia canadenca m\u00e9s gran, anomenada en la seva llengua. Est\u00e0 governada per ells i reconeixen 5 lleng\u00fces oficials: la seva llengua principal, dos dialectes, angl\u00e8s i franc\u00e8s. La GG actual Inuit domina la llengua francesa.<\/p>\n
<\/p>\n
Els Governadors Generals de la Commowealth Brit\u00e0nica<\/b><\/p>\n
L\u2019Imperi Brit\u00e0nic es va enfonsar despr\u00e9s de la II Guerra Mundial. Per la seva gl\u00f2ria, cal dir que mentre alguns pa\u00efsos van haver de lluitar per la seva independ\u00e8ncia, molts altres, com Canad\u00e0 i Austr\u00e0lia van madurar fins assolir la llibertat per acord lliure i no violent, sense trencar els lla\u00e7os amb el Regne Unit. Els brit\u00e0nics van oferir als membres de la Commonwealth que podien seguir essent nominalment regnes presidits pel sobir\u00e0 o sobirana anglesos o si ho preferien proclamar-se Rep\u00fabliques. Hi va haver i hi ha encara les dues coses.<\/p>\n
Hi ha unes 14 monarquies, per\u00f2 la Canadenca funciona d\u2019aquesta manera: el t\u00edtol de Governador General es deriva del Govern Franc\u00e8s del Qu\u00e9bec; els Anglesos havien preferit sempre el terme \u00a0Virreis, per\u00f2 ara tots es diuen Governadors Generals (GG), i s\u00f3n representants de la Reina Elizabeth II, exercint localment els poders del monarca absent. El GG no \u00e9s elegit sin\u00f3 nomenat (i acomiadat si arrib\u00e9s el cas) per la Reina pel temps que ella digui, en general 5 anys, encara que hi ha hagut algun cas de 7. El GG ha de presentar-se a Londres a saludar la Reina i acceptar d\u2019ella dues Ordres canadenques molt importants. Torna a Ottawa, on rau a un Palau impressionant i el dia de la presa de possessi\u00f3 el\/la GG arriba al Parlament on \u00e9s saludat per una gu\u00e0rdia militar d\u2019honor i se li afegeixen molts funcionaris i pol\u00edtics importants que van en process\u00f3 darrere el GG fins el Senat. Un senyor que pret\u00e9n ser l\u2019emissari de Sa Majestat llegeix solemnement la carta real de nomenament. Evidentment no cal votar res. Un altre senyor molt important s\u2019acosta al GG imposant-li les dues ordres atorgades per la Reina i ja est\u00e0. El\/La GG nominalment \u00e9s titular suprem de les tres branques: legislativa, executiva i judicial per\u00f2 evidentment es guardar\u00e0 molt d\u2019utilitzar aquestes prerrogatives, una curiositat de la monarquia brit\u00e0nica, nominal i impracticable. En cas d’una vac\u00e0ncia el\/la GG \u00e9s substitu\u00eft temporalment pel President del Tribunal Suprem. Fa uns anys, un GG va opinar que com ell tenia totes les atribucions d\u2019un cap d\u2019estat, volia el t\u00edtol. La Elizabeth II es va molestar molt. Nom\u00e9s ella \u00e9s cap d\u2019estat i el GG no passa de ser un representant temporal i prou. Al comen\u00e7ament, hi havia coses que encara havia de firmar el verdader rei, per\u00f2 el Rei George, pare de l\u2019actual Elizabeth, va escriure que volia que el GG s\u2019ocup\u00e9s de tot. Un GG va acabar amb els protocols, tractaments i rever\u00e8ncies aristocr\u00e0tiques que encara es practicaven. Nom\u00e9s queda ara que quan el GG apareix a un lloc p\u00fablic, cal tocar l\u2019himne God save the Queen.<\/i> Finalment hi ha l\u2019acord que els GG triats han d\u2019alternar entre ser de parla francesa o anglesa. Tot sempre igual que a Espanya.<\/p>\n
La trag\u00e8dia de les \u00a0escoles \u00edndies canadenques (1894-1947)<\/b><\/p>\n
Com queda dit, la idea vingu\u00e9 dels EUA i les escoles foren sempre dirigides per religiosos, sobretot Cat\u00f2lics. El principi era el mateix que a l\u2019altra banda de la frontera: els indis eren salvatges sense civilitzaci\u00f3 dels que calia separar els fills perqu\u00e8 poguessin parlar nom\u00e9s franc\u00e8s o angl\u00e8s i s\u2019afegissin en tot a la ciutadania blanca, lluny de les reserves, integrats i volent ser com tothom (una pretensi\u00f3 transparentment genocida). Les escoles es van establir com a internats, intencionalment lluny de les reserves per separar els nens dels pares (sovint per sempre), esdevenint companys i conciutadans dels blancs cristians i observant la religi\u00f3 cristiana, despr\u00e9s de rebutjar les creences ind\u00edgenes. Molts d\u2019ells no van poder tornar als pares ni a la reserva i quan ho feien no sabien fer res per ajudar ni reconeixien els pares. Els seus noms nadius van ser esborrats i substitu\u00efts obligat\u00f2riament per noms comuns. Els cabells eren tallats de forma occidental i els vestits substitu\u00efts per uniformes.<\/p>\n
Aquests nens, sovint arrencats a les fam\u00edlies per for\u00e7a, eren durament maltractats per parlar la llengua ancestral en qualsevol lloc de l’escola i castigats fins que repetissin en angl\u00e8s o franc\u00e8s el que havien dit. (Em recorda que despr\u00e9s de la Guerra Civil al Principat alguns nens van rebre bufetades per parlar catal\u00e0). Aprenentatge fins al final dels cursos els dirigia exclusivament cap als oficis m\u00e9s humils i mal pagats, sense acc\u00e9s a cap estudi superior. Almenys als EUA, alguns, vistos com poc espavilats i incapa\u00e7os d’entendre, foren de fet \u00a0venuts com esclaus efectius a certs fabricants.<\/p>\n
Civilitzaci\u00f3 i assimilaci\u00f3 a l\u2019Occident no eren el mateix, com aquestes escoles es pensaven, i ning\u00fa te el dret d’imposar o prohibir una religi\u00f3.<\/p>\n
I la bufetada final: molts nens i nenes foren v\u00edctimes d\u2019explotacions sexuals, contra les que no hi havia defensa, per part d\u2019homes i dones religiosos.<\/p>\n
Potser m\u2019hauria de corregir perqu\u00e8 la bufetada ve ara: Al Canad\u00e0 en m\u00e9s de 50 anys van \u201ceducar\u201d uns 150,000 nois i noies dels quals van morir entre un m\u00ednim de 3,200 i un m\u00e0xim de 30,000<\/strong> durant l’estudi i foren enterrats al recinte. Raons? Infeccions, sovint degudes a la falta d\u2019higiene, fam i mala alimentaci\u00f3, abusos f\u00edsics, potser su\u00efcidis. En general, la fam\u00edlia no era gaireb\u00e9 mai alertada de la mort dels fills i eren enterrats a patis a l\u2019exterior de l\u2019escola, sovint marcats per creus sense text, que el sobrevivents veurien cada dia. A alguns llocs, sembla que els nens grans eren for\u00e7ats a excavar les tombes.<\/p>\n Als nostres dies<\/b><\/p>\n Les antigues escoles han desaparegut, substitu\u00efdes per altres, sovint tamb\u00e9 religioses, algunes federals, per\u00f2 molt diferents, que promouen i respecten la identitat i respecten la unitat familiar de les Primeres Nacions. L\u2019any 2,008 fou establerta (com va fer en Mandela a Sud-\u00c0frica) una Comissi\u00f3 per a la Veritat i la Reconciliaci\u00f3<\/em> que va escoltar i sentir parlar de totes les v\u00edctimes conegudes encara vives, publicant llibres amb les seves hist\u00f2ries. Hi havia uns 86,000 nadius encara vius, alguns dels quals van poder explicar com havia anat o qu\u00e8 havien sentit dir als seus pares. Una darrere l\u2019altra, totes les Esgl\u00e9sies que havien participat van demanar perd\u00f3 expl\u00edcitament. El Govern Federal va pagar compensacions econ\u00f2miques individuals entre 3 i 10,000 d\u00f2lars canadencs.<\/p>\n Ara fa uns mesos, un incident va tornar a emocionar el poble canadenc. Feia poc que unes 250 tombes s\u2019havien descobert al voltant d\u2019una certa antiga escola, cosa que ja semblava prou dolenta, per\u00f2 no ho era. Acabaven de trobar-ne 750 a una altra escola. S’havien remogut les creus i convertit l\u2019\u00e0rea en un parc p\u00fablic. El Primer Ministre Federal, Justin Trudeau, en senyal de dol, va cancel\u00b7lar gran part de la Festa Nacional que estava a punt de celebrar-se. Ara hom ha pogut veure a la TV indis amb radars de penetraci\u00f3 buscant les tombes. Els ind\u00edgenes sovint insisteixen molt en enterrar els seus morts a certs llocs sagrats.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El cas trist\u00edssim dels internats escolars obligatoris per a ind\u00edgenes menors, va comen\u00e7ar als Estats Units despr\u00e9s de la Guerra Civil i de les guerres \u00edndies al voltant de 1890 i es va estendre aviat pels EUA i Canad\u00e0. Ja un missioner jesu\u00efta, a qui els indis feien pena, ho va explicar al segle XVII: […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34298,34300,34301,34299],"tags":[],"class_list":["post-3799","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-canada-2","category-escoles-indies","category-governador-general","category-primeres-nacions"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Zh","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3799"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3799\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3812,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3799\/revisions\/3812"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}