{"id":3787,"date":"2022-02-11T16:53:28","date_gmt":"2022-02-11T22:53:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3787"},"modified":"2022-02-15T08:34:53","modified_gmt":"2022-02-15T14:34:53","slug":"les-mes-de-mil-guerres-indies-als-eua-de-1607-a-1886","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/02\/11\/les-mes-de-mil-guerres-indies-als-eua-de-1607-a-1886\/","title":{"rendered":"Les m\u00e9s de mil guerres \u00edndies als EUA entre 1607 i 1866"},"content":{"rendered":"

Raons per un conflicte insoluble<\/strong><\/p>\n

Les guerres van costar la vida a m\u00e9s de 200,000 ind\u00edgenes i un nombre desconegut de colons i soldats federals. Van durar des de la fundaci\u00f3 de Jamestown (Virg\u00ednia) per colons anglesos fins la rendici\u00f3 del guerriller Apatxe de la banda Chiricahua anomenat Ger\u00f3nimo pels Mexicans (en realitat es deia Goyathlay). Tots dos participants van guanyar i perdre batalles i van cometre atrocitats injustes, per\u00f2 a la llarga la inferioritat tecnol\u00f2gica dels Nadius i la superioritat aclaparadora dels Federals van decidir el resultat.<\/p>\n

Fou molt diferent del que va passar amb els espanyols (encara que el Sr Borrell ho dubti). Avui en dia quan hi ha un conflicte, les dues parts assenyalen l\u2019altra com criminal i provocadora (que sovint \u00e9s veritat) per\u00f2 ning\u00fa vol sentir ni entendre les raons, cosa que hauria perm\u00e8s \u00a0resoldre el conflicte sense viol\u00e8ncia. Quan van arribar els primers Anglos a Jamestown i Massachusetts, tribus \u00cdndies els van rebre amb curiositat. El pa\u00eds semblava prou gran per a tothom. Parlaven lleng\u00fces radicalment diferents i havien desenvolupat una cultura complexa per\u00f2 sens dubte aven\u00e7ada, generalment matriarcal, un codi moral de conducta, un cap, per\u00f2 mai un rei, ind\u00fastries senzilles utilit\u00e0ries, una religi\u00f3 en moltes formes amb d\u00e9us celebrats col\u00b7lectivament en danses (sobretot la Ghost Dance), grups de sacerdots i jerarquies socials, resoluci\u00f3 de conflictes en reunions. Es preocupaven molt pels seus llocs sagrats i els enterraments dels seus morts. No tenien diners per\u00f2 usaven com els xinesos prehist\u00f2rics certes conxes dif\u00edcils de trobar a la platja. Alguns vivien en cases a poblats establerts, altres emigraven molt, alguns s\u2019anaven del poble nom\u00e9s en certes estacions i hi tornaven despr\u00e9s. No van ser mai uns salvatges criminals que calia exterminar, com els valoraven tant molts colons i militars com el Hollywood dels Westerns (Un<\/em> bon Indi \u00e9s un Indi mor<\/em>t, va opinar el futur President Teddy Roosevelt). Per\u00f2 aqu\u00ed ve el conflicte: des de feia milers d\u2019anys els Nadius havien viscut ca\u00e7ant i cultivant la terra, anant on volien, recollint menjar, matant ocells i sovint fent d\u2019agricultors. Per\u00f2 all\u00f2 que ells no es podien imaginar era que alg\u00fa pretengu\u00e9s ser propietari d\u2019un tros de terra i del seu bestiar, envolant la finca amb tanques. Des de la primera trobada a\u00a0 Massachusetts fins al darrer dia de Ger\u00f3nimo, tots creien que llibertat damunt la terra com\u00fa era un dret inviolable. De fet moltes reserves ind\u00edgenes actuals segueixen essent \u00edntegrament propietats col\u00b7lectives. Una cosa que va acabar tan malament al pa\u00efsos comunistes i M\u00e8xic, per\u00f2 que els Nadius consideraven un dret inviolable.<\/p>\n

Ara cal parlar dels colons immigrants que havien vingut per moltes raons: per fer diners sens dubte, per fugir de monarquies i tiranies corruptes, per escapar de persecucions o imposicions religioses, per no voler sentir parlar de guerres, i, sobretot als EUA, per poder fer com volguessin sense intromissions del govern, el somni llibertari tan profundament arrelat als EUA. El lector notar\u00e0 que aquesta gent perseguida i inc\u00f2moda de tantes nacions i lleng\u00fces diferents venien a Nord-Am\u00e8rica, poques vegades al territori espanyol. Sabent aix\u00f2, la trag\u00e8dia ja estava cantada, perqu\u00e8 tots aquests immigrants volien casa i granja pr\u00f2pia, i eren tants que l\u2019espai on havien de viure els indis esdevindria cada dia pitjor i m\u00e9s redu\u00eft, i els bisons (bufalos, com en deien falsament els espanyols) anaven desapareixent exposant els Nadius a fam i emigraci\u00f3 for\u00e7ada que sovint acabava amb fam i morts). A m\u00e9s els colons havien introdu\u00eft dues coses horribles i perilloses que els indis no coneixien: alcohol (whisky barat) i fusells. Ja en tenien prou per iniciar una guerra su\u00efcida de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

A l\u2019est del Mississip\u00ed la trag\u00e8dia m\u00e9s notable fou la que els Cherokees van patir amb les anomenades Cinc Tribus Civilitzades<\/em>, els Muscogees, Seminole, Chicashaw i Choctaw, a m\u00e9s dels Cherokees que havien fet grans esfor\u00e7os intentant assimilar-se i viure als seus territoris com els blancs. Ja podien escriure la seva llengua i havien escrit una Constituci\u00f3. Per demostrar que eren com els blancs, van arribar a comprar esclaus negres. Eren uns 60,000 i van patir una neteja \u00e8tnica descrita a l\u2019apunt previ entre 1830-50 acabant a un nou Territori Indi<\/em> creat per a ells a l\u2019oest de l\u2019actual Oklahoma.<\/p>\n

Quan els ind\u00edgenes van lluitar per un estat propi<\/b><\/p>\n

\"\"

Tecumseh, el cabdill indi que va lluitar amb els anglesos per un estat lliure indi<\/p><\/div>\n

L\u2019assumpte de tenir un estat indi a mitja Uni\u00f3 fou plantejat dues vegades. La primera fou en les negociacions de pau que van acabar amb l\u2019absurda Guerra de 1812 entre els EUA i l\u2019Imperi Brit\u00e0nic. Els Anglesos amb els que el gran cap ind\u00edgena Tecumseh havia lluitat i caigut, van suggerir que els EUA consideressin un \u00a0territori independent pels Indis entre la costa atl\u00e0ntica i la pac\u00edfica. Els representants Americans es van negar a parlar-ne.<\/p>\n

El segon intent, l\u00f2gicament, el van fer al 1902 les famoses Tribus Civilitzades<\/em> de la neteja \u00e8tnica deportades per Jackson i establertes per for\u00e7a al futur Oklahoma, que de fet havien viscut independentment de de 1890 fins 1907. Per entendre com va acabar, cal llegir una explicaci\u00f3 de com la Uni\u00f3 Nord-Americana incorporava nous territoris adquirits. Al principi (com despr\u00e9s de la compra de Louisiana a Napole\u00f3) hi havia pocs colons blancs i el territori quedava administrat per l\u2019ex\u00e8rcit federal. Quan hi havia m\u00e9s residents el Congr\u00e9s organitzava el territori donant-li no pas encara una Constituci\u00f3 sin\u00f3 una organitzaci\u00f3 legal dictada a Washington establint un Parlament local amb un Governador elegit, jutges i lleis pr\u00f2pies, com una mena d’estat de prova. L\u2019\u00faltim pas seria acceptar una Constituci\u00f3 lliurement aprovada pels ciutadans i demanar del Congr\u00e9s des Estats Units una declaraci\u00f3 anunciant que el territori havia deixar de ser un territori per esdevenir un nou Estat co-sobir\u00e0 amb els EU amb els mateixos drets com els estats pr\u00e8viament existents. Doncs a Oklahoma va anar aix\u00ed: el Territori Indi va durar de 1890 fins 1907. Tenien una capital anomenada Eufala (avui en dia una petita ciutat a l\u2019estat d\u2019Alabama) on en 1902 es van reunir els caps tribals de tots els ind\u00edgenes, van escriure una altra vegada una Constituci\u00f3 \u00cdndia pr\u00f2pia i van demanar ser acceptats a la Uni\u00f3 com un nou estat sota el nom Sequoyah. El governador, encara no Constutucional de l\u2019Oklahoma blanca, era un pol\u00edtic una mica c\u00f2mic anomenat per tothom \u201cAlfalfa\u201d Johnston (en tenia grans plantacions), el qual es va presentar a la Casa Blanca del President Teddy Roosevelt amb el seu projecte de dos estats germans, Oklahoma i Sequoyah, i projectes de Constituci\u00f3 per a tots dos. En Roosevelt, un senyor molt especial, va treure l\u2019Alfalfa de la seva oficina a puntades de peu i l\u2019estat de Sequoyah va morir i fou oblidat. Tota Oklahoma fou admesa a la Uni\u00f3 Nord-Americana en 1907. Sequoyah havia mort i seria aviat oblidada. Dues vegades havien intentat assimilar-se i ser igual que els colons blancs i dues vegades van ser rebutjats. Pregunteu a qualsevol americ\u00e0 si en sap res.<\/p>\n

Confrontaci\u00f3 a l\u2019Oest\u00a0<\/b><\/p>\n

Parlant dels ind\u00edgenes de l\u2019Oest vistos a les pel\u00b7l\u00edcules, tamb\u00e9 van patir molt per\u00f2 de forma diferent, que va acabar tr\u00e0gicament en guerres, crims i morts. Abans de la Guerra Civil i abans dels trens hi havia un forat molt gran a la plana enorme entre l\u2019Est i les Muntanyes Rocalloses que els nous colons havien de travessar amb caravanes de carros per arribar a Calif\u00f2rnia. Si no era amb escorta, les caravanes d\u2019immigrants es jugaven la vida posat que els indis pensaven que tots havien vingut \u00a0a prendre\u2019ls la terra i l\u2019estil de vida. Hi va haver per anys nom\u00e9s dos camins protegits per travessar aquesta plana central tan gran: el Camino Real que arribava a Santa Fe, des d\u2019on era f\u00e0cil creuar les muntanyes; el segon era molt m\u00e9s al Nord i estava mig protegit per guarnicions de soldats. En molts casos bandes \u00edndies van atacar i sacrificar molts camperols vivint a llocs a\u00efllats. Al final despr\u00e9s de la Guerra Civil, el gran General Sherman de la Guerra Civil, el que va cremar Atlanta, fou posat en c\u00e0rrec de tot l\u2019ex\u00e8rcit a Mig Am\u00e8rica. Va acabar gaireb\u00e9 totalment amb la resist\u00e8ncia \u00edndia, tancant els lluitadors a petites reserves on era dif\u00edcil viure b\u00e9. L\u2019incident una mica anterior m\u00e9s tr\u00e0gic (entre molts) tingu\u00e9 lloc amb els Sioux a Dakota del Sud a l’anomenada Guerra de Dakota del Sud. Com que no tenien menjar i els blancs es negaven a ajudar, van fer un atac molt violent que fou aturat per l\u2019ex\u00e8rcit que va fer presoners a gaireb\u00e9 tots els Indis. Els van jutjar com a criminals i 300 foren condemnats a mort. El President Lincoln en va indultar la majoria, per\u00f2 38 foren executats.<\/p>\n

Wounded Knee, mai oblidat<\/b><\/p>\n

Hom podria omplir p\u00e0gines amb descripcions de massacres comeses pels federals que veien com la seva missi\u00f3 era protegier sempre els blancs del salvatges, i veien els Nadius com a salvatges perillosos. La pitjor massacre, mai oblidada, coneguda com Wounded Knee, \u00a0tingu\u00e9 lloc el 29 Desembre 1890 a la Reserva Lakota (Sioux) de Pine Ridge a Dakota del Sud. Va comen\u00e7ar absurdament perqu\u00e8 un grup d\u2019Indis volia ballar la seva Ghost Dance, que molts blancs veien com una cosa sat\u00e0nica i perillosa \u00a0que calia prohibir. Durant el dia un destacament petit de l\u2019ex\u00e8rcit havia topat amb un grup d\u2019Indis que es veu que volien fer la dansa i estaven armats. Els soldats els van desarmar i el grup d\u2019Indis va tornar al poblat principal, on vivia el Cap sioux, un anci\u00e0 ja molt gran. El Coronel en c\u00e0rrec va decidir que calia anar al poble i desarmar tothom. Es van acostar quan ja era fosc. Despertats i preocupats molt Indis van sortir a l\u2019exterior, el Cap desplegant una bandera nord-americana. Aleshores un altre home vell que tenia un rifle el va disparar accidentalment i els soldats van obrir el foc, atacant, matant i cremant tothom i tot. Hi va haver uns 250 morts (probablement 300, degut a morts ulteriors, i uns 49 ferits. Nom\u00e9s un grapat de soldats van morir o ser ferits. Els Indis parlant de les seves mem\u00f2ries afegeixen que els soldats es van endur dones i nens vius. La premsa blanca ho va descriure i celebrar de forma jubilant. En 1973 es va repetir un segon incident greu a Wounded Knee causat per les queixes ind\u00edgenes de mal tractament. La topada fou entre l\u2019FBI, que venia amb tancs, i els ind\u00edgenes amb morts i ferits. Al poc temps es va produir el fam\u00f3s incident a la festa dels Oscars a Hollywood quan Marlon Brando es va negar a acceptar un Oscar pel Godfather enviant en el seu lloc una noia nadiva vestida amb guarniments indis que va rebutjar en p\u00fablic el guard\u00f3 per solidaritat amb els indis. Li van prohibir que lleg\u00eds el discurs de Marlon Brando i la van amena\u00e7ar amb ser detinguda si parlava m\u00e9s de 60 segons. La reacci\u00f3 del p\u00fablic fou predominantment dolenta i la de la premsa m\u00e9s aviat indiferent.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raons per un conflicte insoluble Les guerres van costar la vida a m\u00e9s de 200,000 ind\u00edgenes i un nombre desconegut de colons i soldats federals. Van durar des de la fundaci\u00f3 de Jamestown (Virg\u00ednia) per colons anglesos fins la rendici\u00f3 del guerriller Apatxe de la banda Chiricahua anomenat Ger\u00f3nimo pels Mexicans (en realitat es deia […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34296,816,34294,34295,34297],"tags":[],"class_list":["post-3787","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-colons-immigrants-als-eua","category-general","category-guerres-indies-als-eua","category-sioux","category-territori-indi-doklahoma"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Z5","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3787"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3798,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787\/revisions\/3798"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}