{"id":3775,"date":"2022-01-31T17:40:55","date_gmt":"2022-01-31T23:40:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3775"},"modified":"2022-02-02T14:06:22","modified_gmt":"2022-02-02T20:06:22","slug":"mes-de-6-milions-dindigenes-viuen-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/01\/31\/mes-de-6-milions-dindigenes-viuen-als-eua\/","title":{"rendered":"M\u00e9s de 6 milions d\u2019ind\u00edgenes viuen als EUA"},"content":{"rendered":"
\"\"

Nens Sioux us saluden<\/p><\/div>\n

\"\"

Felicitaci\u00f3 de Nadal biling\u00fce. El President es diu Shortbull (toro curt)<\/p><\/div>\n

Els ind\u00edgenes, que als EUA prefereixen ser anomenats Nadius i consideren les seves tribus Nacions Sobiranes, representen un 2% de la poblaci\u00f3, encara que aquesta quantitat inclou els ind\u00edgenes d\u2019Alaska i Hawaii. Hi ha moltes disputes sobre el seu nombre quan els primers colons van arribar: potser 3 milions, potser 15. Un 40%, representant en general els nadius de pura sang, viu a les reserves, mentre que un 60% d\u2019indis, sovint amb descend\u00e8ncia mixta incloent altres races (sobretot europees i africanes), resideixen a les ciutats o all\u00e0 on volen, perqu\u00e8 una llei federal de 1924 els va fer ciutadans i una altra en 1968 els va recon\u00e8ixer drets civils similars als rebuts pels negres. Moltes tribus mantenen arbres geneal\u00f2gics, perqu\u00e8 cal tenir un cert percentatge de sang ind\u00edgena per poder ser acceptat com a membre de la tribu. Els estats amb m\u00e9s ind\u00edgenes residents s\u00f3n sobretot Calif\u00f2rnia i tamb\u00e9 Arizona i Oklahoma, on sovint tenen m\u00fatues i ajuts i celebren trobades, danses i festes. En general el nivell de vida \u00e9s modest, per sota del dels negres i latinx (hispans) per\u00f2 com sempre hi ha excepcions amb gent de carrera i benestant. Un Vicepresident dels EUA fou indi i ara una dona \u00edndia \u00e9s la Secret\u00e0ria federal de l’Interior. Avui en dia s\u00f3n ben vistos i respectats per la poblaci\u00f3 nord-americana, per\u00f2 a l\u2019inrev\u00e8s els indis tenen moltes queixes i han organitzat la seva resist\u00e8ncia civil pr\u00f2pia amb el suport de molts progressius. La seva demanda principal \u00e9s sempre el respecte a la seva sobirania,<\/strong> que ells veuen com similar a la sobirania compartida que existeix entre els 50 Estats individuals i la Uni\u00f3 Nord-Americana, un punt que \u00e9s reconegut i respectat per\u00f2 que presenta molts problemes en la pr\u00e0ctica. Les reserves s\u00f3n plenament aut\u00f2nomes amb jutges, lleis, eleccions, president elegit, cossos policials i molts poders comparables als que tenen els estats i s\u00f3n inviolables, sense cap 155. En molts casos reconeixen nom\u00e9s el govern federal, prohibint cap mena d\u2019actuacions o intervencions legals als estats dintre les reserves. Si de cas hi hagu\u00e9s un problema molt greu, caldria dirigir-se directament a un Jutge federal o potser a l’FBI, que \u00e9s la policia federal, mai a una autoritat estatal. Hi ha alguna excepci\u00f3. En 1916 el Congr\u00e9s va aprovar l\u2019Acta d\u2019Apropiacions \u00cdndies que establia que les nacions \u00edndies reconegudes no eren pa\u00efsos independents sin\u00f3 que havien d\u2019acceptar certes limitacions del seu poder. Les baralles sobre aquest punt, que \u00e9s extremadament sensible pels nadius, han estat freq\u00fcents resultant en incidents, algun cop c\u00f2mics, altres vegades gens c\u00f2mics. En l\u2019actualitat el govern de la Uni\u00f3 reconeix 574 nacions ind\u00edgenes amb noms rarament coneguts, aproximadament la meitat titulars de reserves. Probablement aquests indis es deriven de 4 o 5 grans nacions originals antigues que van quedar fragmentades en bandes o tribus, un problema infernalment complicat per als historiadors. Per exemple els Sioux s\u00f3n simplement una banda dels Lakotas. Moltes tribus sota pressi\u00f3 nord-americana van perdre del tot o en part les seves lleng\u00fces originals, que els ind\u00edgenes, havent establert una forma d\u2019escriure-les, en l\u2019actualitat estan protegint i defensant desesperadament.<\/p>\n

Indis i cavalls<\/b><\/p>\n

Tots hem vist pel\u00b7l\u00edcules de lluites entre cowboys i indis a cavall, per\u00f2 quan Colom i els seus aventurers van arribar, no quedava ni un sol cavall a cap rac\u00f3 de les Am\u00e8riques. Els arque\u00f2legs hi han trobat esquelets molt antics per\u00f2 que ja havien desaparegut al segle XV. D\u2019on se\u00b4ls van treure els ind\u00edgenes?\u00a0 Dintre d’all\u00f2 que avui en dia \u00e9s l\u2019estat de Nou M\u00e8xic habitaven entre altres molts indis (uns 40,000) de l\u2019\u00e8tnia anomenada pels invasors espanyols \u201cPueblo\u201d perqu\u00e8 eren agricultors que vivien en petits pobles al cim de turons, un nom que s\u2019ha quedat i \u00e9s usat actualment pels Nord-Americans. Els ind\u00edgenes Pueblo s\u00f3n els mateixos que havien bastit i abandonat cases de pisos a certes cavernes naturals a llocs avui en dia des\u00e8rtics, el m\u00e9s fam\u00f3s dels quals \u00e9s el Parc Nacional de Mesa Verde. En 1,680 la naci\u00f3 Pueblo es va al\u00e7ar contra la dominaci\u00f3 estrangera i els espanyols sobrevivents van haver de fugir a peu cap a El Paso, deixant enrere una quantitat considerable de cavalls. Sembla (sense que hi hagi proves contundents) que els indis Comanches de Texas, conscients de la seva utilitat, els van adoptar i van comen\u00e7ar a criar-los i vendre\u2019ls, escampant-los aviat per tot el pa\u00eds. Els espanyols van tornar 16 anys despr\u00e9s. Aquest animal, instrument de mobilitat, migraci\u00f3 i lluita canviaria la hist\u00f2ria de la nova naci\u00f3.<\/p>\n

Indis de l\u2019Est i de l\u2019Oest (separats pel riu Mississip\u00ed) i el comen\u00e7ament d\u2019una trag\u00e8dia<\/b><\/p>\n

Ja els Pilgrims anglesos arribats a Massachusetts i els fundadors de la col\u00f2nia de Virg\u00ednia van topar immediatament amb tribus diferents d\u2019ind\u00edgenes evidentment de l\u2019Est. Aviat el gran problema es va fer pal\u00e8s: els indis no reconeixerien mai la propietat privada individual de la terra, que veien com un present dels d\u00e9us perqu\u00e8 els homes poguessin compartir-la en llibertat i extreure\u2019n beneficis com conreus, aigua i bestiar per ca\u00e7ar. Els anglesos, el que volien era tenir terra de propietat envoltada de tanques i amb animals dom\u00e8stics propis reservats per a ells. Vist aix\u00ed, tots els nous arribats eren enemics que venien a destruir la vida i els recursos ancestrals dels ind\u00edgenes i a excloure\u2019ls. La lluita, una verdadera guerra, duraria fins finals del S. XIX. Qu\u00e8 es van pensar els indis que van cobrar diners dels holandesos \u00a0per vendre l\u2019illa de Manhattan? No se\u00b4ls havia acudit mai que aix\u00f2 fos possible. Com ho van interpretar? Com si haguessin venut l’aigua del mar? L’\u00faltim episodi de la confrontaci\u00f3 seria la guerra amb atacs constants de tribus ind\u00edgenes a mig Am\u00e8rica, l’espai entre l’Est i l’Oest que les caravanes de nous colons havien de travessar anant a l’Oest, inclosa la meravellosa Calif\u00f2rnia.<\/p>\n

Al Nord-Est molts residents indis eren ciutadans de la Confederaci\u00f3 \u00cdndia Iroquois, la qual demostrava com tribus completament separades es podien entendre i ajudar m\u00fatuament. Diuen que en certa forma van servir de model als fundadors dels EUA i als autors de la Constituci\u00f3 perqu\u00e8 ensenyaven a respectar els drets dels altres. El problema dels Iroquois foren les aliances equivocades, primer amb els Francesos del Quebec, despr\u00e9s amb els Brit\u00e0nics, sempre contra els nous colons. En acabar la Revoluci\u00f3 nord-americana els va semblar prudent retirar-se al Canad\u00e0.<\/p>\n

Uns altres indis molt notables de l\u2019Est foren els Cherokees, que compten avui en dia amb 400,000 membres, que s\u00f3n els qui m\u00e9s ra\u00f3 tenen per queixar-se. Eren agricultors molt bons establerts al Sud de la costa Atl\u00e0ntica. Un d\u2019ells, que devia ser un geni, va aconseguir per primera vegada entre els indis desenvolupar una forma escrita de la seva llengua Cherokee, que segueix en exist\u00e8ncia. Determinant que les lletres romanes no feien just\u00edcia al seu idioma, es va inventar un nou alfabet. Els Cherokees eren particularment forts a l\u2019estat de Tennessee i altres llocs dels sud, sempre prop de grans rius. Van treure la conclusi\u00f3 que no hi havia res a fer contra els nous colons i van decidir imitar-los. Van construir cases, granges, intensificar l\u2019agricultura i van arribar a escriure una verdadera Constituci\u00f3 similar a l\u2019americana per a la seva naci\u00f3 sobirana. Sota pressi\u00f3 dels colons blancs, van arribar a comprar esclaus. Volien ser americans com tothom. Per\u00f2 ai las, els Americans no els volien i cobejaven les seves terres.<\/p>\n

El President dels EUA era el fam\u00f3s Andrew Jackson de Tennessee, un populista fundador del Partit Dem\u00f2crata, que de militar havia fet guerres contra diverses tribus del Sud (no obstant tenir un fill ind\u00edgena adoptat) i havia expulsat els espanyols de la Florida. Poc a poc les queixes contra els indis originades en l\u2019odi i la cobeja van acabar en una llei expulsant, previ pagament de compensacions miserables, tots els indis de l\u2019Est del Mississip\u00ed enviant-los a un nou Territori Indi a l\u2019actual estat d\u2019Oklahoma. Aquesta neteja \u00e8tnica tan odiosa va acabar en la Marxa de les Ll\u00e0grimes<\/em> que va costar moltes morts i desgr\u00e0cies i que els Cherokees no han oblidat mai. Havien intentat integrar-se i no fou tolerat. Ara que tots els indis no van poder ser enxampats ni expulsats mentre que tamb\u00e9 molts no-Cherokees foren expulsats. Encara en queden bastants.<\/p>\n

A l\u2019Oest del Nord les tribus que m\u00e9s van lluitar contra la colonitzaci\u00f3 foren els Lakota (Sioux) i Cheyennes al nord i centre i al Sud els Navajos (amb la reserva m\u00e9s gran que avui en dia tamb\u00e9 arriba als 400,000 membres) i els Apaches, tots dos (Apaches i Navajos) formant un grup que segons l’ADN \u00e9s diferent dels altres indis. A Texas vivien\u00a0els temuts Comanches, guerrers terribles que ocupaven la Comancheria, com en deien els Mexicans, un territori gran com Catalunya del qu\u00e8 cap blanc prou agosarat per entrar-hi podria sortir viu. \u00c9s aix\u00f2 all\u00f2 que ensenyen els Westerns.<\/p>\n

Incidents sobre la sobirania<\/b><\/p>\n

La lluita pels drets ind\u00edgenes, sobretot la sobirania atorgada per escrit pels EUA en molts tractats ignorats i violats, no va despertar-se fins despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, per\u00f2 no ha acabat mai encara. \u00a0Casos divertits? Una vegada un grup d\u2019ind\u00edgenes es va presentar a la frontera amb passaports expedits per la tribu. En un altre cas, una tribu molesta per una carretera constru\u00efda sense perm\u00eds a la seva Reserva, va enviar una carta certificada a Washington declarant la guerra als EUA i van tancar la carretera exigint peatges. Aquests casos eren de fet molt complicats i van haver d\u2019anar-hi gent del Bur\u00f3 d\u2019Afers Indis a arreglar-ho. Coses que no feien riure? Advocats tribals han exigit dels tribunals federals retorn de territoris de la reserva ocupats des de fa m\u00e9s de cent anys per colons; lluites contra pipelines de petroli; negaci\u00f3 de serveis federals (els Navajos tenen pobles sense aigua corrent i mala electricitat i poc Internet). Fa anys venien cigarretes importades il\u00b7legalment de M\u00e8xic sense pagar impostos. Tamb\u00e9 han obert Hotels amb Casino dintre la reserva a estats on el joc est\u00e0 prohibit.<\/p>\n

Declaraci\u00f3 del Congr\u00e9s dels EUA annexa a la llei del pressupost de defensa de 2009<\/strong><\/p>\n

En nom del seu poble, els Estats Units demanen perd\u00f3 a tots els Pobles Nadius pels nombrosos casos de viol\u00e8ncia, mal tractament i neglig\u00e8ncia infligits als Pobles Nadius per ciutadans dels Estats Units.<\/em><\/p>\n

Que ho diran a Madrid aviat tamb\u00e9?<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els ind\u00edgenes, que als EUA prefereixen ser anomenats Nadius i consideren les seves tribus Nacions Sobiranes, representen un 2% de la poblaci\u00f3, encara que aquesta quantitat inclou els ind\u00edgenes d\u2019Alaska i Hawaii. Hi ha moltes disputes sobre el seu nombre quan els primers colons van arribar: potser 3 milions, potser 15. Un 40%, representant en […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34289,34293,34288,32691,32714,34290,34292,34291],"class_list":["post-3775","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cherokees","tag-comanches","tag-indis-nord-americans","tag-indis-pueblo","tag-marxa-de-les-llagrimes","tag-navajos","tag-reserves-indigenes","tag-sioux-lakota"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-YT","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3775"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3785,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3775\/revisions\/3785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}