![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/01\/cahokia3-300x215.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/01\/cahokia5-300x225.jpg\")
<\/p>\n
Per segles els colonitzadors europeus de Nord-Am\u00e8rica van parlar amb menysteniment de les nacions ind\u00edgenes que vivien feli\u00e7ment al continent, tractant-los de salvatges i criminals sense cultura, potser d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia limitada. A una ciutat prop del Mississippi, al sud de Chicago, a l\u2019Estat d\u2019Illinois, a una petita ciutat anomenada Collinsville, el visitant pot trobar un Parc Hist\u00f2ric Estatal contenint la ru\u00efna extraordin\u00e0ria de Cahokia, d\u2019uns 35 qm2, que va arribar a tenir a l\u2019interior una poblaci\u00f3 de 15,000 residents amb potser uns 20-30,000 m\u00e9s vivint a l\u2019exterior de les fortificacions. No obstant haver estat ocupat entre els nostres segles IX i XV, el lloc ha de ser considerat prehist\u00f2ric perqu\u00e8 els ind\u00edgenes no van tenir mai llengua escrita ni van estar en contacte amb altres que la tinguessin. Els nous colons en coneixien el lloc per\u00f2 com que els indis no eren res, deien disbarats: que potser eren restes dels v\u00edkings, dels fenicis (!) o segons els Mormons, d\u2019una tribu perduda d\u2019Israel.<\/p>\n
Com Homo sapiens va arribar al continent<\/b><\/p>\n
Dissortadament a difer\u00e8ncia d\u2019\u00c0sia, Europa i \u00c0frica i potser degut a l\u2019arrog\u00e0ncia dels europeus, als EUA i Canad\u00e0 s\u2019han trobat poques restes prehist\u00f2riques humanes, cosa que fa molt dif\u00edcil posar data a l\u2019arribada i hi ha hagut moltes disputes i verdaderes baralles. Algunes coses estan molt clares. T\u00e9 molt a veure amb la fi del darrer per\u00edode glacial quan l\u2019aigua de mar estava pujant de nivell (al final per uns 10 m). Els homes van arribar potser fa uns 12 o 15,000 anys (o molt m\u00e9s aviat, segons alguns) procedents del sud de Sib\u00e8ria, com demostren estudis d\u2019ADN comparatius, i aprofitant el baix nivell de l\u2019aigua encara existent, van caminar a peu entrant per l\u2019estret de Bering. Un cop arribats a Alaska es van trobar amb dues de les glaceres m\u00e9s grans en exist\u00e8ncia. Una baixava d\u2019Alaska en llarg de la Costa Pac\u00edfica fins prop de Calif\u00f2rnia, l\u2019altra baixava des del Pol Nord a trav\u00e9s del Canad\u00e0 entrant a la meitat dels EUA (de fet, quan es fa desgla\u00e7ar, l\u2019aigua d\u2019aquesta glacera va crear els Grans Llacs). Tornant als primers descobridors, ells van tenir l\u2019opci\u00f3 (1) de baixar al corridor amb l’espai considerable obert i sense gel entre les dues glaceres fins arribar al clima millor de Nou M\u00e8xic, on s\u2019han trobat restes de destrals i fletxes. L\u2019altra alternativa, (2) que els arque\u00f2legs no es cansen de debatre, hauria estat que potser van baixar fent navegaci\u00f3 costanera fins arribar a Xile, on s\u00b4han trobat restes m\u00e9s antics que els que tenim als EUA, cosa gens f\u00e0cil d’entendre.<\/p>\n
Als EUA i potser menys al Canad\u00e0, hom ha desenterrat moltes de les restes prehist\u00f2riques comuns: ossos d’animals menjats, llars de foc, destrals, ganivets i puntes de pedra. Per no anar m\u00e9s lluny a Washington DC al Rock Creek Park hom ha trobat \u00a0una\u00a0 col\u00b7lecci\u00f3 de destrals i altres estris desenterrats al parc. De la poblaci\u00f3 en sabem molt poc.<\/p>\n
Accelerem el rellotge uns quants milers d’anys i trobarem a Nord-Am\u00e8rica moltes tribus i nacions parlant lleng\u00fces molt diferents, amb certes similituds culturals i religioses. Aquests idiomes, en part preservats i ara en vies desesperades de recuperaci\u00f3, han establert l\u2019\u00fanica possibilitat d\u2019intentar seguir els moviments ind\u00edgenes, identificant punts comuns idiom\u00e0tics que permeten seguir el parentiu hist\u00f2ric, connexions i origen de moltes tribus, que desafortunadament, malgrat la seva aven\u00e7ada estructura social, religiosa i fins i tot pol\u00edtica, sempre sense propietat privada de la terra, no van saber desenvolupar cap tecnologia important ni establir estats o territoris com nosaltres vam fer i no hi va haver una sola llengua escrita (fins al segle XIX, quan un geni ling\u00fc\u00edstic Cherokee va inventar un alfabet i forma escrita de la seva llengua tribal).\u00a0 A diferencia dels Mexicans i Peruans, tampoc van saber o no van voler construir mai edificacions de pedra perdurables. Probablement la cultura m\u00e9s desenvolupada que van tenir fou la del Mississipp\u00ed, magn\u00edficament representada per la ciutat de Cahokia, que podria ser la poblaci\u00f3 m\u00e9s antiga de les Am\u00e8riques.<\/p>\n
La ru\u00efna de CAHOKIA<\/b><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/01\/cahokia-4-300x200.png\")
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/01\/cahokia2-300x169.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2022\/01\/cahokia6-300x300.jpg\")
No hi ha forma de saber com es deia de deb\u00f2 i Cahokia \u00e9s el nom triat d\u2019una tribu \u00edndia establerta a la regi\u00f3 fins als nostres dies. La caracter\u00edstica m\u00e9s important de la ciutat \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una pla\u00e7a m\u00e9s o menys \u00a0circular contenint un gran nombre de turons de terra sempre en la forma d’una pir\u00e0mide truncada feta no de pedra sin\u00f3 de terra extreta d\u2019un petit llac. La m\u00e9s gran i notable t\u00e9 una \u00e0rea a la base d\u2019uns incre\u00efbles 550 m2, que \u00e9s m\u00e9s que qualsevol pir\u00e0mide eg\u00edpcia i una altura d\u2019uns 80 m. La superf\u00edcie al damunt \u00e9s plana. Al S.XIX s\u2019hi va instal\u00b7lar una comunitat de frares i per aix\u00f2 es diu Tur\u00f3 dels Monjos. Hom sospita que originalment hi havia viscut un sacerdot o dirigent important i que aquests turons tenen significat religi\u00f3s i eren el centre de pelegrinatges. Per tot arreu s’hi troben uns 80 turons addicionals, tots amb l\u2019aspecte de pir\u00e0mides truncades, algunes amb enterraments, altres amb edificis a la superf\u00edcie plana de dalt.<\/p>\n
Una altra caracter\u00edstica important \u00e9s la pres\u00e8ncia de pals verticals molt alts plantats a certes \u00e0rees que clarament serveixen de rellotge i de marcador d\u2019esdeveniments astrol\u00f2gics, com ara el solstici i l\u2019equinox, com hom ha trobat a molts altres llocs prehist\u00f2rics pel m\u00f3n. Dintre de la pla\u00e7a hi havia de tot: camps d\u2019un joc especial, danses religioses, mercats, balls, festivals. Tamb\u00e9 s\u2019han trobat artefactes de coure i algun dibuix met\u00e0l\u00b7lic amb figures humanes. Una cosa molt important \u00e9s que hom hi ha trobat restes de l\u2019\u00fanic forn de metall (coure) mai trobat als EUA.<\/p>\n
Pel que fa als habitatges, estaven al voltant perif\u00e8ric de la pla\u00e7a, annexes sempre a una muralla de fusta que fou reconstru\u00efda tres vegades, cosa que fa sospitar l\u2019exist\u00e8ncia de perills. Com queda dit, hi van viure al moment culminant (probablement al voltant de 1050) uns 15,000 residents i molts m\u00e9s a l\u2019exterior, potser 25 o 30,000 en algun moment.<\/p>\n
Cahokia fou abandonada bastant de pressa al segle XV i no hi ha forma de saber perqu\u00e8. En qualsevol cas, la civilitzaci\u00f3 del Riu Mississipp\u00ed va quedar estesa per un gran territori i s\u2019hi han trobat restos arqueol\u00f2gics i sobretot molts turons amb pir\u00e0mides truncades com les Cahokia. Al segle XIX alguns ind\u00edgenes a l\u2019Est del Mississipp\u00ed, sobretot Cherokees, encara vivien a cases bastides al damunt d\u2019un tur\u00f3 com una pir\u00e0mide truncada.<\/p>\n
Comentari Final<\/b><\/p>\n
El tractament que els ind\u00edgenes sobretot de l\u2019oest han rebut de Hollywood \u00e9s un ultratge intolerable que ha causat opinions falses i injustificades, com va demostrar recentment un comentari ignorant del Sr Josep Borrell. En primer lloc els ind\u00edgenes de l\u2019Est i els de l\u2019Oest (a l’Est i Oest del Mississipp\u00ed com diuen els Americans) eren i s\u00f3n molt diferents. En una de les primeres de moltes guerres \u00edndies del segle XVIII al XIX, on els blancs no van guanyar sempre totes les batalles, el jove George Washington fou fet presoner i esdevingu\u00e9 captiu dels ind\u00edgenes. Els brit\u00e0nics, (volent dir els canadencs), van intentat formar un estat independent ind\u00edgena entre l\u2019Est i Oest dels EUA i un cap indi, Tecumseh, un heroi nacional canadenc que tamb\u00e9 te una est\u00e0tua al Capitoli de Washington i fins tot havia creat una capital, va entrar una vegada victori\u00f3s a Detroit amb suport brit\u00e0nic durant la Guerra de 1812 entre el Regne Unit i els EUA. Els de Hollywood ignoraven moltes coses, i pintaven els indis com salvatges sense explicar les seves raons per seguir lluitant amb la desesperaci\u00f3 dels que ho han perdut tot en situaci\u00f3 transparent d\u2019inferioritat. Ignoraven el paper de les dones \u00edndies en societats que en molts casos eren matriarcals i gaireb\u00e9 sempre manaven a casa. En algun cas podien fer de medicina-persones i fins i tot entrar al rang dels sacerdots. Tota una generaci\u00f3 europea i potser americana es va pensar que tots els indis nomes vivien en tendes (tepees). I moltes altres coses.<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Per segles els colonitzadors europeus de Nord-Am\u00e8rica van parlar amb menysteniment de les nacions ind\u00edgenes que vivien feli\u00e7ment al continent, tractant-los de salvatges i criminals sense cultura, potser d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia limitada. A una ciutat prop del Mississippi, al sud de Chicago, a l\u2019Estat d\u2019Illinois, a una petita ciutat anomenada Collinsville, el visitant pot trobar un Parc […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34285,34287,34284,5935],"tags":[],"class_list":["post-3756","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arriba-dels-homes-a-america","category-ciutat-indigena","category-civilitzacio-del-mississippi","category-indis-americans"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-YA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3756"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3763,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756\/revisions\/3763"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3756"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3756"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}