{"id":374,"date":"2011-09-14T09:17:36","date_gmt":"2011-09-14T03:17:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=374"},"modified":"2011-09-14T23:40:57","modified_gmt":"2011-09-14T17:40:57","slug":"els-mesos-despres-de-lonze-de-setembre-a-nova-york-la-tragedia-dels-rescuers-treballador-de-rescat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/09\/14\/els-mesos-despres-de-lonze-de-setembre-a-nova-york-la-tragedia-dels-rescuers-treballador-de-rescat\/","title":{"rendered":"Els mesos despr\u00e9s de l’Onze de Setembre a Nova York: la trag\u00e8dia dels “rescuers” (treballadors de rescat)"},"content":{"rendered":"

Les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques
\n<\/strong><\/p>\n

Prou que ho sap tothom com va ser de terrible aquell atac que no tenia precedents. A m\u00e9s d’un a vegades ens ha resultat dif\u00edcil triar les paraules. Apart de la motivaci\u00f3 dels terroristes i dels efectes immediats, la trag\u00e8dia es pot veure com un s\u00edmbol<\/strong> hist\u00f2ric d’un viratge radical, un declivi,\u00a0 de la situaci\u00f3 mundial: la fi dels anys de prosperitat sense precedents que van seguir la II Guerra Mundial i l’estancament dels sous de les classes treballadora i mitjana, manca de treball per a tothom, la fi del socialisme en gaireb\u00e9 totes les seves formes, el retroc\u00e9s del benestar social, una crisi econ\u00f2mica profunda que ning\u00fa sap\u00a0 com resoldre, crisi de finan\u00e7ament en el camp de l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica, guerres, amenaces a la pau social. El m\u00f3n no ha millorat gens.<\/p>\n

Per\u00f2 fins i tot si ens limitem a l’atac de les Torres Bessones, els culpables van assolir \u00e8xits notables: van aconseguir que certs grups musulmans declaressin una verdadera guerra de civilitzacions contra els EUA, que vol dir que calia disparar a matar contra soldats i civils Americans no pas per resoldre un greuge o problema concrets sin\u00f3 simplement per ser Americans degut no a un cas concret sin\u00f3 el conjunt de tot all\u00f2 que aquest pa\u00eds fa. I els EUA estan embolicats en guerres grans i petites d’un cost pol\u00edtic i econ\u00f2mic calamit\u00f3s a l’Irac, Afganistan, Pakistan, Som\u00e0lia, Iemen, Bahrain, amb molts altres escenaris amena\u00e7ats. I moltes llibertats p\u00fabliques s’han perdut. I la despesa de la protecci\u00f3 antiterrorista \u00e9s immensa: la ciutat de Nova York ara mant\u00e9 un Departament de Policia amb una unitat contra-terrorista d’intel\u00b7lig\u00e8ncia tan gran com tot l’FBI i m\u00e9s gran que la CIA per prevenir nous atacs contra la ciutat. I a Washington el Departament de “Homeland Security” (Seguretat Nacional) vol ara construir un edifici m\u00e9s gran que el Pent\u00e0gon. Potser el pa\u00eds \u00e9s m\u00e9s segur ara per\u00f2 tamb\u00e9 molt m\u00e9s arru\u00efnat. Per tot aix\u00f2 cal pagar i si no hi ha m\u00e9s remei, ho faran amb els diners de la Seguretat Social i de l’Asseguran\u00e7a de Malaltia per a la gent gran. Prou que en parlen ja.<\/p>\n

Resposta immediata<\/strong><\/p>\n

Els esdeveniments <\/strong>resultant de l’atac del 11 de Setembre esdevinguren ben aviat un fenomen col\u00b7lectiu sense personalitats notables. Potser queda per darrera vegada l’opci\u00f3 de somriure per una cosa que va dir l’alcalde Giuliani. Veient qu\u00e8 havia passat, va intentar comunicar-se amb el Govern central. Diu que tenia el n\u00famero de tel\u00e8fon directe d’una personalitat molt important a la Casa Blanca, el qual va despenjar. En Giuliani li digu\u00e9 que la ciutat estava essent atacada per l’aire i que volia que el Govern envi\u00e9s avions de guerra per defensar-la. La personalitat va respondre que no podia ser en aquells moments perqu\u00e8 el Pent\u00e0gon estava mig destru\u00eft i la Casa Blanca ja estava gaireb\u00e9 evacuada i no hi havia ning\u00fa per prendre la responsabilitat. L’alcalde va sobreviure una ocasi\u00f3 per morir d’un atac de cor, sens dubte.<\/p>\n

No obstant l’evid\u00e8ncia d’una resposta col\u00b7lectiva exemplar, cal parlar d’un home, el capell\u00e0 francisc\u00e0 cat\u00f2lic d’origen irland\u00e8s Mikal Judge. El Pare Judge fou per molts anys el capell\u00e0 del cos de bombers de la ciutat. Era un home molt popular i universalment estimat que coneixia personalment tots els bombers i els aconsellava en qualsevol cosa, els casava, consolava i enterrava i batejava els nens i els estimava, com tothom sabia. Quan passava alguna cosa greu, es vestia com ells i es presentava al lloc del sinistre. Era un capell\u00e0 en funcions mig susp\u00e8s per l’Arquebisbat cat\u00f2lic per la defensa que feia de l’homosexualitat en p\u00fablic i a la trona, per\u00f2 la seva popularitat i influ\u00e8ncia el feien intocable. Quan es va saber que era mort (el primer cad\u00e0ver tret del lloc) es va dir que havia caigut administrant els sagraments finals a un ferit. No era ben b\u00e9 veritat. Havia vist els bombers que amb tant coratge van tirar escales\u00a0 amunt a les torres per morir als pocs minuts i volia seguir-los. Va c\u00f3rrer cap a l’entrada i un cop dins va morir sobtadament, probablement d’un atac de cor. Per\u00f2 l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica no perdona f\u00e0cilment als que defensen els gays, perqu\u00e8 homosexualitat es veu que \u00e9s un crim esfere\u00efdor. Cap figura prominent cat\u00f2lica va anar al funeral ni es va afegir a cap homenatge dels bombers. Avui en dia hi ha un transbordador al riu i una placeta a Manhattan amb el seu nom. Per\u00f2 no pregunteu res al Senyor Arquebisbe.<\/p>\n

I els bombers que van intentar pujar a les dues torres per l’escala? Ara fa uns dies vaig sentir com el Cap de Bombers en parlava, perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed com van perdre la majoria dels m\u00e9s de 300 homes del cos que van morir: si no hi haguessin anat, estarien vius per\u00f2 tothom els tractaria de covards. Aquells homes van fer la seva obligaci\u00f3 i el cos estava molt orgull\u00f3s d’ells.<\/p>\n

La primera reacci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Tothom ho sabia ja a la ciutat. <\/strong>Era el desastre pitjor en la hist\u00f2ria de Nova York i calia fer alguna cosa. Al final van morir a les torres uns 1600 homes i d\u00f3nes (inclosos els prop de cent que van triar saltar per la finestra) per\u00f2 el primer moment es pensaven que podrien ser 10 o fins i tot 20,000. Sobretot, no hi havia supervivents i tots els serveis uniformats, policia i bombers havien quedat delmats. Una discussi\u00f3 desagradable va esclatar al final entre els serveis uniformats i els organitzadors del monument: els bombers exigien una menci\u00f3 separada de la seva gent. No \u00e9s igual, deien, morir per un atac al lloc de treball quan no hi ha cap tria o morir per haver-hi anat volunt\u00e0riament en un acte de servei. Al monument els noms estan barrejats, per\u00f2 els han fet un petit monument separat a un altre lloc. Qu\u00e8 es podia fer?<\/p>\n

Molts espontanis s\u00b4hi van acostar immediatament, per\u00f2 la
\n.temperatura i l’olor eren insuportables. Cal recordar que els dos avions havien vessat dintre de les torres uns 91,000 litres de combustible d’alta qualitat, que ara s’estava cremant juntament amb les despulles triturades dels edificis. Fou precisament aquest foc que va estovar i afeblir les bigues verticals que al final van fallar causant l’ensorrament dels edificis. La pila era com un tur\u00f3 relativament gran. Dintre de la pila no es reconeixia res: hi havia trossos d’home per\u00f2 pocs cad\u00e0vers sencers. Totes les obres de la construcci\u00f3 es van paralitzar a la ciutat i els obrers van marxar espont\u00e0niament cap a les runes de les Torres Bessones a mirar d’ajudar. Aviat la ciutat va aconseguir organitzar-ho i van comen\u00e7ar a contractar i pagar treballadors anomenats “rescuers” dels que vull parlar avui. Quina feina tan dolenta. Tenien un sistema per avisar quan trobaven restes humanes. Tota la feina s’aturava i els treballadors es descobrien fins que les restes podien ser tretes i dutes a una tenda de Medicina Forense (“Medical Examiner”) que intentaria identificar-les i donar-les a la fam\u00edlia. M\u00e9s de sis mil peces queden encara sense identificar i aviat les volen enterrar.<\/p>\n

El problema apareix poc a poc<\/strong><\/p>\n

El foc i l’escalfament de la pila van durar moltes setmanes. Un cop apagat els treballadors van poder fer via m\u00e9s depressa. Poc a poc molta gent va comen\u00e7ar a preocupar-se per la qualitat de l’aire i per la pols que tants havien respirat. Eren el temps d’una administraci\u00f3 federal republicana amb c\u00e0rrecs anomenats per evitar que les ag\u00e8ncies de protecci\u00f3 als ciutadans fessin res per molestar la ind\u00fastria. La directora de l’EPA\u00a0 (Environmental Protection Agency) era una antiga governadora de Nova Jersey, Christie Whitman, una dona riqu\u00edssima que va sortir a parlar en p\u00fablic anunciant que no hi havia cap problema i que l’aire havia estat sempre excel\u00b7lent. L’EPA va instal-lar estacions de control a totes les cru\u00eflles de carrers prop del Ground Zero i els resultats es podien veure a l’nternet. Era t\u00edpic republic\u00e0: tot anava molt b\u00e9, no calia preocupar-se per res. Desgraciada!<\/p>\n

Aviat els diaris van comen\u00e7ar a alertar. Hi havia una escola prop del lloc de la cat\u00e0strofe. Resulta que de sobte un nombre extraordinari de nois i noies s\u00b4havien fet asm\u00e0tics. Molts rescuers havien comen\u00e7at a tossir i no s’en anava (la famosa Tos del WTC<\/em>). La q\u00fcesti\u00f3 era saber si l’atm\u00f2sfera a Ground Zero havia estat perillosa o no en algun o en tots els moments. Una pregunta terrible molt dif\u00edcil de respondre. El coneixement m\u00e8dic\u00a0 de causalitat sovint dep\u00e9n de repetir una situaci\u00f3 de forma controlada en animals de laboratori, per\u00f2 la situaci\u00f3 al WTC el primer dia era impossible de reproduir.<\/p>\n

Es van crear partits d’opini\u00f3 a la ciutat que van esdevenir molt emocionals. Hi havia els qui deien que els rescuers estaven en perill greu i hi havia qui deia que tot eren hist\u00f2ries i com\u00e8dia amb l’objectiu de fer xantatge amb anuncis i declaracions ala TV i premsa i amb l’ajut de pol\u00edtics, sempre ansiosos de trobar causes, per tal d’obligar el Govern a pagar, una cosa molt novaiorquesa. Es va crear un servei de vigil\u00e0ncia a quatre hospitals grans on els rescuers amb s\u00edmptomes de malatia podien anar a registrar-se i saber si els calia anar a un metge particular. El gran drama dels rescuers, en el que va acabar embolicat tot el cos m\u00e8dic dedicat al pulm\u00f3 a la nostra illa, havia comen\u00e7at.<\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 hi havia hagut a l’aire? No se sabr\u00e0 ben b\u00e9 mai, per\u00f2 moltes coses. Un grup de Mt Sinai va fer una an\u00e0lisi qu\u00edmica de bi\u00f2psies d’aquests malalts i hi va trobar (com a l’aire ambiental preservat) restes de la construcci\u00f3, com a silicats d’alumini, fibres d’amiant (asbestos) i sobretot, inesperadament, nanotubes<\/strong>. Com molta gent sap, els nanotubes s\u00f3n un dels productes m\u00e9s importants de la recerca industrial recent i ja hi ha una ind\u00fastria de nanotubs a tot arreu del m\u00f3n que factura milers de milions de $. Un nanotub \u00e9s una mena de cristall de carboni en forma de cilindre, molt llarg i prim. Ara els nanotubes, sense que la gent en s\u00e0piga res, estan a totarreu, per\u00f2 aix\u00f2 encara no era veritat encara el 2001. Resulta, no obstant, que els nanotubs es formen espont\u00e0niament sobre una flama en pres\u00e8ncia d\u00b4hidrocarbons i metalls i aix\u00f2 \u00e9s precisament el que va passar els dies 1 i 2 despr\u00e9s de l’atac. Perqu\u00e8 no s’havia dit al comen\u00e7ament? En principi nom\u00e9s es pot identificar all\u00f2 que es busca o sospita i fins ara no hi havia cap exemple de toxicitat de nanotubes en homes, cosa de la qual las ind\u00fastria t\u00e9 molta por, perqu\u00e8 els nanotubes s\u00f3n m\u00e9s petits per\u00f2 s’assemblen molt a les fibres d’amiant (asbestos) que s\u00f3n responsables per una trag\u00e8dia molt gran. I molt cara.<\/p>\n

Les malalties<\/strong> dels treballadors de salvament del WTC<\/strong><\/p>\n

Ara ja no dubta ning\u00fa que les malaties d’aquest grup de treballadors s\u00f3n ben reals. En general incurables, ja han produ\u00eft un nombre de defuncions i deterioracions de salut molt greus. Fa poc el Congr\u00e9s federal, no obstant l’oposici\u00f3 dels Republicans a totes dues Cambres, va aprovar un projecte de llei assegurant la financiaci\u00f3 de les cl\u00edniques i l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica als malalts que la necessiten.<\/p>\n

Potser alg\u00fa es pensi que deuen ser pocs els rescuers i s’equivocaria molt. No hi ha forma de saber quants van ser perqu\u00e8 tenien fonts de suport molt diferents i hi havia voluntaris i un servei molt irregular i ning\u00fa els va comptar i de desordre n’hi ha a tot arreu i no sols a Catalunya. Segons una publicaci\u00f3 recent d’investigadors de Mount Sinai van ser\u00a0 entre tot entre 50 i 60,000 homes, encara que hi ha qui diu que podrien haver arribat als 90,000. Pel que fa a malalts que hi eren el primer i segon dia, el mateix Hospital diu que al seu servei (i recordeu que n\u00b4hi ha quatre) tenen registrats uns 12,900. A m\u00e9s, cal recordar que no obstant que el perill fou m\u00e0xim el primer i segon dia, ning\u00fa ha dit que els dies seg\u00fcents l’aire no fos encara perill\u00f3s i que els ve\u00edns que no eren rescuers probablement van patir igual.<\/p>\n

No conec la distribuci\u00f3 per freq\u00fc\u00e8ncies de les diferents malalties per\u00f2 \u00e9s costum anomenar primer els problems psiqui\u00e0trics, \u00e9s a dir la <\/strong>depressi\u00f3, la s\u00edndrome d’estres post-traum\u00e0tica <\/em>i l’angoixa<\/em>. Una queixa freq\u00fcent\u00edssima \u00e9s el reflux gastro-intestinal<\/em> (el menjar que crema a l’epigastri), causat probablement pel fet que la gent s’empassa amb la saliva les mateixes coses que respira i finalment el munt de malalties respirat\u00f2ries<\/em>, destacant la sinusitis<\/em>, asma, sarco\u00efdosis, bronquitis <\/em>i bronquiolitis <\/em>(inflamaci\u00f3 de les vies respirat\u00f2ries grans i petites) i sobretot, ai las, hi ha casos de malaltia intersticial del pulm\u00f3, comunment anomenada fibrosi pulmonar<\/em>, per la que no hi ha tractament. S\u00f3n aquests casos de fibrosi els que han resultat en transplants de pulm\u00f3 i fins i tot algunes morts. Cal anomenar tamb\u00e9 que hi ha qui creu que aquests malalts acabaran patint de c\u00e0ncer.<\/em> \u00c9s perfectament possible per\u00f2 caldr\u00e0 esperar molts anys abans d’estar-ne segur<\/p>\n

I aix\u00ed \u00e9s com, fins i tot despr\u00e9s de la seva mort, l’agressi\u00f3 de Bin Laden contra el poble de Nova York continua. I ja van deu anys!<\/p>\n

Com sempre, us saluda el vostre<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques Prou que ho sap tothom com va ser de terrible aquell atac que no tenia precedents. A m\u00e9s d’un a vegades ens ha resultat dif\u00edcil triar les paraules. Apart de la motivaci\u00f3 dels terroristes i dels efectes immediats, la trag\u00e8dia es pot veure com un s\u00edmbol hist\u00f2ric d’un viratge radical, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[26058,1148,25928,25929,25927],"tags":[],"class_list":["post-374","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-malaltia","category-nova-york","category-rescuers","category-treballadors-de-salvament","category-world-trade-center"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-62","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=374"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":377,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions\/377"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}