{"id":3738,"date":"2022-01-03T17:47:36","date_gmt":"2022-01-03T23:47:36","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3738"},"modified":"2022-01-12T07:49:52","modified_gmt":"2022-01-12T13:49:52","slug":"washington-1918-fa-historia-el-segell-amb-lavio-invertit-i-el-nou-correu-aeri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2022\/01\/03\/washington-1918-fa-historia-el-segell-amb-lavio-invertit-i-el-nou-correu-aeri\/","title":{"rendered":"Washington 1918 fa hist\u00f2ria: el segell amb l’avi\u00f3 invertit i el nou Correu Aeri"},"content":{"rendered":"

Mirant enrere i sabent com \u00e9s la tecnologia en els nostres dies, ens podria fer riure o almenys somriure contemplar les coses que passaven als primers pioners de l’aviaci\u00f3 militar en aquells temps, sobretot sabent que la gent que de deb\u00f2 sabien volar, estaven lluitant a Europa (Gran Guerra) i que l’aviaci\u00f3 estava en c\u00e0rrec d’una branca de l’ex\u00e8rcit que probablement no hi entenia res i depenia d’un m\u00f3n tecnol\u00f2gic i industrial encara poc desenvolupat. Ja s’havien fet intents d’oferir un servei de Correus per avi\u00f3, \u00a0el segle XIX en un bal\u00f3 d’aire calent i despr\u00e9s ja en certs avions, per\u00f2 en el cas del qu\u00e8 parlem es tractava d’establir un servei regular de Correus entre Washington DC, Filad\u00e8lfia i Nova York. Qu\u00e8 tenia a veure aix\u00f2 amb l’ex\u00e8rcit? \u00c9s curi\u00f3s, per\u00f2 el cap de l’aviaci\u00f3 ho va oferir a Correus volunt\u00e0riament perqu\u00e8 els seus pilots a la guerra europea, ja en l’etapa final, hi arribaven sense tenir prou experi\u00e8ncia de vols llargs sobre terreny habitat i es perdien. Un vol diari de Washington a Nova York seria bon entrenament.<\/p>\n

I la impremta federal? El govern nom\u00e9s en tenia una a Washington que ho havia d’imprimir tot: documents, formularis, passaports, circulars, diners i segells i els treballadors estaven tots esgotats. Ja sabien imprimir en dos colors (hom pot veure la premsa al Museu Nacional de Filat\u00e8lia, al costat mateix d’Union Station). Ara b\u00e9: nomes podien imprimir en un color. Si el segell n’havia de tenir dos, calia canviar el motlle i imprimir dues vegades, confiant que el segon motlle estigu\u00e9s ben alineat.\u00a0 En aquest ambient podia passar de tot per\u00f2 tothom ho va sobreviure b\u00e9. Amb excepcions.<\/p>\n

L’avioneta protagonista, un avi\u00f3 originalment militar per\u00f2 dissenyat nom\u00e9s \u00a0per l’entrenament de nous pilots, era oficialment un model Curtiss JN-4HM. Totes les coses noves eren molt admirades pel p\u00fablic, que es va inventar el nom tret del model JENNY, que \u00e9s molt popular entre dones. Originalment un JENNY tenia dos seients, quatre ales, cap arma, un abast de 140 qm i una velocitat m\u00e0xima de 105 qm\/hora. Podia volar un m\u00e0xim de 90 minuts perqu\u00e8 se li acabava la gasolina. Quan se li acabava la gasolina, el pilot mirava de planejar a un lloc pla i sovint, si l’avi\u00f3 no havia quedat destrossat, un agricultor els oferiria una llauna plena de gasolina per poder tornar a casa.<\/p>\n

Com fou descobert el segell JENNY amb l’avi\u00f3 invertit<\/strong><\/p>\n

\"\"

Segell Original de $0.24 ensenyant l’avioneta inaugural invertida<\/p><\/div>\n

\"\"

El verdader JENNY al Museu Nacional de Filatelia (per l’autor)<\/p><\/div>\n

Segell Original de $0.24 ensenyant l’avioneta inaugural. El dibuixant l’havia copiat del primer avi\u00f3 que cobriria la ruta. Molts interessats ja havien fet broma parlant de la possibilitat que el JENNY sort\u00eds amb la panxa enlaire, perqu\u00e8 dues coses semblants ja havien passat.<\/p>\n

El Sr. William T Robey era un ciutad\u00e0 de Washington DC, caixer a un negoci financer, amb molts amics, que sentia gran passi\u00f3 per dues coses: avan\u00e7os cient\u00edfics i t\u00e8cnics i a m\u00e9s estava molt aficionat a la filat\u00e8lia. Havien anunciat que el 15 de Maig de 1918 inaugurarien el servei regular del correu aeri Washington-Filad\u00e8lfia-Nova York a un cost de 24 c\u00e8ntims, que era molt car en aquells temps. La gent es comunicava sovint enviant cartes als amics per correu. En Robey va escriure a un amic que eren tan ximples, que serien capa\u00e7os d’imprimir l’avi\u00f3 al rev\u00e9s. Molta gent en parlava, sempre de broma. El segell es posaria en circulaci\u00f3 el dia 13 Maig, dos dies abans de la inauguraci\u00f3 del servei. El dia 14 en Robey es va presentar a treballar a la feina per\u00f2 a mig mat\u00ed es va aixecar, va anar a un banc a treure $50 i es va dirigir a l’oficina principal de Correus. A la finestreta va demanar una pana intacta de 100 dels nous segells pel Correu Aeri. Ell va explicar m\u00e9s tard que el cor se li va aturar quan va veure els 100 segells invertits en mans del funcionari. Tremolant va pagar els $24 sense dir res i nom\u00e9s aleshores va preguntar al venedor si en tenia m\u00e9s d’aquells. Com diu d’aquells? Qu\u00e8 vol dir? Amb l’avi\u00f3 invertit? Com ho havia de saber jo? No he vist mai un avi\u00f3. Per\u00f2 miri, si el producte que li he venut \u00e9s deficient, li torno els diners i ja est\u00e0.<\/em> S\u00ed home, aix\u00f2 mateix voldria en Robey. Se’n va anar cantant i celebrant la seva bona fortuna i els diners que en trauria. Apart d’aquesta pana de 100, no apareixeria mai enlloc cap altre JENNY invertit m\u00e9s. Els de Correus van dir que havien trobat i retirat tres fulls abans de posar-los en venda i que els havien destru\u00eft. La pana venuda se\u2019ls va escapar. Qui sap!<\/p>\n

En William Robey volia diners. Va comen\u00e7ar a ensenyar el seu tresor, invitant amics a casa seva a veure’l i per descomptat a negociants filat\u00e8lics. La gent de Correus en van sentir parlar i es van presentar a casa seva demanant que retorn\u00e9s els JENNYs per consideraci\u00f3 a la naci\u00f3 i la guerra mundial on lluitaven tants Americans. Era un cas dif\u00edcil perqu\u00e8 en general hi ha segells rars \u00fanics amb sols 1 o 2 exemplars, per\u00f2 en aquest cas n\u2019hi havia 100. Al final en Robey ho va vendre a un negociant de Filad\u00e8lfia per $15,000, una fortuna molt gran. Va comprar una nova casa i pagar un gran casament a la seva filla.Per\u00f2 havia badat. Poques setmanes despr\u00e9s, el negociant havia re-venut els segells per $20,000 a un multimilionari molt conegut, HR Green. La seva mare fou la famosa Bruixa de Wall Street<\/em> (era molt prima i anava sempre vestida de negre amb barret negre) una de les millors i m\u00e9s exitoses \u00a0inversores conegudes a Wall Street. El nou propietari es distreia comprant coses rares o \u00faniques. El filat\u00e8lic li va aconsellar trencar els segells o individualment o en lots de 4 perqu\u00e8 aix\u00f2 rendiria m\u00e9s. I aix\u00ed es va fer. Els segells es van dispersar pel m\u00f3n. Els disbarats no havien acabat, no obstant. N’hi ha 6 que ning\u00fa ha trobat mai. Un es va perdre perqu\u00e8 la dona del propietari el va destruir amb una vella aspiradora, netejant la casa. Una altra fou pegada a un sobre i utilitzada per enviar una carta. El marit va aconseguir recuperar aquest segell, per\u00f2 tenia un segell dels Correus. Hi ha hagut molts JENNYs falsificats i el Servei de Correus Americ\u00e0 va publicar i vendre en broma un altre JENNY intencionalment invertit per commemorar un aniversari, amb un preu molt diferent. La darrera vegada que un fou subhastat, va anar per $1.5 milions. Una discussi\u00f3 curiosa que mai s’ha resolt fou si era l’avi\u00f3 o el marc vermell el que estava al rev\u00e9s. Mirant la foto ja es veu que havia de ser l’avi\u00f3, perqu\u00e8 hom pot recon\u00e8ixer \u00a0alguns punts blaus damunt del marc vermell.<\/p>\n

Inauguraci\u00f3 accidentada del Correu Aeri Washington-Filad\u00e8lfia-Nova York el 15 de Maig de 1918<\/strong><\/p>\n

El responsable de la instrucci\u00f3 dels nous aviadors era un Coronel Fleet que el 3 de Maig fou cridat a una oficina on li van manar tenir els avions, una pista d’aterratge, els aviadors i tot preparat pel dia 15 i que hi hauria una gran cerim\u00f2nia inaugural del servei davant del President Wilson. I ara, va respondre. Si tinc nom\u00e9s 12 JENNYS i no poden volar fins Nova York! Res de res: el dia 15 a migdia i prou. Per\u00f2 si els JENNYS no tenen espai per dur el sac de correu ni prou gasolina per arribar-hi! El seu problema, Coronel. No ens molesti amb detalls.<\/p>\n

En Fleet es va posar en contacte amb la f\u00e0brica Curtiss. Volia que li convertissin en deu dies el segon seient dels JENNYs en una caixa tancada per a la bossa de correu i que habilitessin al costat dos tancs nous suplementaris de gasolina. I que canviessin el motor per un HISPANO-SUIZA m\u00e9s fort. (Potser estava fet a Barcelona?). S\u00ed que ho van fer, per\u00f2 van tornar els avions empaquetats, amb ales desmuntades al costat. I l’aer\u00f2drom, que? Hi havia de venir el President. En Fleet va habilitar un camp bastant pla entre el Tidal Basin (on hi ha els famosos cirerers japonesos) i el Monument a Lincoln, amb carretera d’acc\u00e9s per\u00f2 sense dip\u00f2sits de gasolina a prop, i per aix\u00f2 en Fleet va haver de manar buidar tots els avions i portar-li a ell la gasolina.<\/p>\n

El desastre va comen\u00e7ar el dia abans de la cerim\u00f2nia, el 14 de Maig. En Fleet havia trobat bons llocs per aterrir a Filad\u00e8lfia i Nova York (un d’ells un hip\u00f2drom) i sabia que la gent hi aniria a celebrar l’esdeveniment. Va anar a NY amb dos aviadors de confian\u00e7a i els va manar volar Washington amb els nous avions modificats que acabava de rebre per veure si funcionaven b\u00e9 mentre ell els seguiria amb un JENNY vell no modificat. Gaireb\u00e9 no van poder enlairar-se per la boira, el vent i la pluja, per\u00f2 al final els tres avions van sortir. El problema va comen\u00e7ar quan ja estaven en l’aire. Degut als n\u00favols no es podien veure, i l\u2019avi\u00f3 \u00a0del Coronel era de l’antic model molt m\u00e9s lent que els dels seus joves aviadors, els quals va perdre. Quan Fleet va veure que se li acabava el gas, va haver de planejar i per sort va trobar una \u00e0rea plana per aterrir. Era al costat de la casa d’un funcionari important de Correus. En Fleet va tornar a la capital no se sap com i enrabiat va manar a un dels dos aviadors que l’havien perdut prendre una llauna plena de gasolina i anar a buscar l’avi\u00f3, cosa que van fer.<\/p>\n

El segon problema, molt m\u00e9s greu, era la q\u00fcesti\u00f3 del pilot de l\u2019avi\u00f3 inaugural, que seria una feina de prestigi davant la premsa, el President i moltes autoritats. Es van presentar dos candidats, tots dos sense cap experi\u00e8ncia, acabats de sortir de l’escola de vol a Texas amb nom\u00e9s unes 30 hores d’experi\u00e8ncia. Tots dos estaven mal triats, per\u00f2 a m\u00e9s, un dels dos anomenat Boyle era un verdader ximple i en Fleet ho sabia. Perqu\u00e8 els havia d’acceptar? Perqu\u00e8 els pares de tots dos eren homes molt poderosos que insistien i aix\u00ed \u00e9s el m\u00f3n. El pare de Boyle era un jutge que feia negocis amb Correus i l’altre, anomenat Earl Ovington era un cas similar, per\u00f2 una mica menys. \u00a0El Coronel Fleet temia (amb ra\u00f3) un desastre.<\/p>\n

El President Wilson es va presentar amb pompa i circumst\u00e0ncia amb la seva muller i molts Secretaris (ministres) i tamb\u00e9 amb el futur segon President Roosevelt (Franklin Delano), que encara no estava a una cadira de rodes. Van fer de tot: donar flors i fer fotos a l’aviador triat (en Boyle), una petita desfilada, m\u00fasica i un vehicle del servei de Correus que va dur i dipositar cerimoniosament el sac amb el correu al JENNY, mentre el President Wilson escrivia en p\u00fablic i firmava una nota per a un funcionari a Nova York.<\/p>\n

En Boyle va posar en marxa l’avi\u00f3 modificat que Fleet amb feina havia aconseguit omplir de gasolina i es va enlairar. Per\u00f2 sens dubte per falta d’experi\u00e8ncia li va costar pujar i semblava que anava a estavellar-se contra els arbres al final de la pista. El p\u00fablic va cridar esgarrifat, per\u00f2 en Boyle va superar aquest primer obstacle. Cal saber que en aquell temps no hi havia mapes ni r\u00e0dio i que el que feien els pilots era identificar carreteres i vies de tren al s\u00f2l i les seguien. Tamb\u00e9 tenien una br\u00faixola, la qual segons les declaracions de Boyle no funcionava. Despr\u00e9s de volar una certa estona en direcci\u00f3 Sud (NY en canvi est\u00e0 al Nord de Washington) es veu que va observar que l’Atl\u00e0ntic es trobava a la seva esquerra, mentre que si hagu\u00e9s volat en l’altra direcci\u00f3, hauria hagut d’estar a la dreta. Valentament va girar l’avi\u00f3 intentant tornar a Washington i va acabar estavellant-se de mala manera a un camp de pag\u00e8s. Ell se’n va sortir per\u00f2 l’avi\u00f3 \u00a0va quedar molt malm\u00e8s. Boyle va trucar per tel\u00e8fon el desesperat Coronel Fleet, que l\u2019havia vist anar al Sud, explicant que havia caigut a terra prop de Waldorf, estat de Maryland, i que el correu estava intacte. Fleet va aconseguir anar a trobar-lo i\u00a0 va donar la bossa del correu a l’altre candidat enxufat, \u00a0Earl Ovington, que s\u00ed que va aconseguir arribar a Nova York amb molt retr\u00e0s per\u00f2 amb tot el correu i fou rebut entusi\u00e0sticament, esdevenint el primer que ho havia aconseguit.<\/p>\n

El pap\u00e0 d’en Boyle va insistir que un accident pot passar a tothom i que calia que donessin al seu fillet una altra oportunitat. L’endem\u00e0 Boyle va arrencar des de Washington darrere d’un avi\u00f3 pilotat per un aviador amb m\u00e9s experi\u00e8ncia que l’aniria guiant cap a Nova York. Calia nom\u00e9s seguir un cam\u00ed de tren de quatre vies, molt visible, que era f\u00e0cil i m\u00e9s enll\u00e0 de Filad\u00e8lfia es podria veure l’aigua del mar i seguir la costa. Es van enlairar tots dos avions, per\u00f2 als 30 o 40 qm al guia li va semblar que ara en Boyle ja no es podia perdre i va girar tornant a casa. Mal fet. Boyle va tirar endavant (o en darrere). Es va acostar a la costa Atl\u00e0ntica, molt a l’Est de la seva destinaci\u00f3, va volar a la costa per sobre de la famosa Badia de Chesapeake (que verdaderament \u00e9s molt entremaliada) i va concloure que s’havia tornat a perdre. Al final, esgotada una altra vegada la gasolina, va aconseguir tocar terra viu prop del Cap Charles, prop d’una localitat anomenada Edgerton. En Boyle va tornar a sortir intacte. Dues vegades seguides no havia pogut trobar la ciutat de Nova York.<\/p>\n

Potser \u00e9s dif\u00edcil de creure, per\u00f2 el jutge Boyle va tornar a insistir que el seu noi torn\u00e9s a provar per tercera vegada. Doncs no, prou. Qu\u00e8 va respondre el Coronel Fleet? No se sabr\u00e0 mai. Per\u00f2 cal dir, en resum, que malgrat tots els incidents ning\u00fa va morir o ser malferit i que el correu va arribar sempre. Aquest sistema amb aviadors de l’ex\u00e8rcit pilotant els avions de correu no podia durar gaire i a m\u00e9s la Guerra Mundial s’estava acabant i aviat tornarien a casa molts pilots competents buscant feina. A l’Agost els militars van plegar i Correus va comen\u00e7ar a contractar aviadors civils.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mirant enrere i sabent com \u00e9s la tecnologia en els nostres dies, ens podria fer riure o almenys somriure contemplar les coses que passaven als primers pioners de l’aviaci\u00f3 militar en aquells temps, sobretot sabent que la gent que de deb\u00f2 sabien volar, estaven lluitant a Europa (Gran Guerra) i que l’aviaci\u00f3 estava en c\u00e0rrec […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34282,34280,34281,816],"tags":[],"class_list":["post-3738","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-avio-invertit","category-avioneta","category-correu-aeri","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Yi","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3738"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3752,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738\/revisions\/3752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}