![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/12\/Citigroup_center-240x300.jpg\")
Imatge del gratacels original de Citigroup<\/p><\/div>\n
Si vau venir a Manhattan fa uns anys haur\u00edeu reconegut f\u00e0cilment el gratacels de Citibank al carrer 53 entre Lexington i la Tercera. Era (i segueix essent no obstant les modificacions recents) molt alt (279 m), t\u00e9 120.000 m2 de superf\u00edcie \u00fatil repartits en 59 pisos, per\u00f2 sobretot tothom el reconeixia perqu\u00e8 la part de dalt, enlloc de ser plana estava constru\u00efda en un angle de 45 graus. Que perqu\u00e8? Quan s’estava projectant l’edifici a algun ambientalista aficionat se li va acudir que s’hi podrien posar miralls amb generadors solars d’electricitat. Bona idea, per\u00f2 impossible de realitzar: la posici\u00f3 fixa de la torre ho impedia. Per\u00f2 es veu que a alg\u00fa li va fer gr\u00e0cia i aix\u00ed es va quedar.<\/p>\n
Deixant de banda l’antiga Mesopot\u00e0mia, els gratacels s\u00f3n una invenci\u00f3 novaiorquesa. Amb ells nasqu\u00e9 la necessitat d’una nova professi\u00f3, la dels enginyers estructurals, experts en certes t\u00e8cniques de la construcci\u00f3, que havien de calcular la resist\u00e8ncia del suport estructural necessari per tal que el projecte dur\u00e9s mil anys. William LeMessurier<\/strong>, mort fa pocs anys, era un dels enginyers m\u00e9s importants i originals de Nova York, del pa\u00eds, potser del m\u00f3n. Al disseny de la torre Citibank hi va introduir una s\u00e8rie d’innovacions, sobretot el bloc de granit muntat sobre articulacions de metall al cim de l’edifici per limitar-ne les oscil\u00b7lacions causades pel vent. A m\u00e9s va dissenyar una estructura de pont \u201ccantilever\u201d molt original i admirada suportant la torre per permetre la preservaci\u00f3 d’un Esgl\u00e9sia protestant a una cantonada del s\u00f2l, com l’antic propietari del terreny havia exigit.<\/p>\n Errors! Fuig, quina paraula tan esfere\u00efdora! Llegiu si us plau la hist\u00f2ria de la p\u00edfia memorable del gran LeMessurier, que aquest gran home va resoldre en secret i com al final ho va confessar tot a un article publicat a un n\u00famero de la gran revista\u00a0 NewYorker de maig de 1995, seguit d’una confer\u00e8ncia magistral p\u00fablica al Massachusetts Institute de Technology. El m\u00f3n va tractar el gran mestre amb benevol\u00e8ncia i tothom al final va riure i el va felicitar. Ell fou un gran mestre de l’enginyeria de la construcci\u00f3.<\/p>\n Resulta que Un dia a la tardor de 1979, els estudiants d’enginyeria de la gran Universitat de Princeton havien vingut a visitar l’oficina del fam\u00f3s LeMessurier a fer pr\u00e0ctiques. Un d’ells va demanar si podia veure els c\u00e0lculs de la torre Citibank, acabada d’obrir. S\u00ed home, no faltaria m\u00e9s, va respondre LeMessurier, els tinc per separat a aquest ordinador. Els ordinadors eren molt grans en aquell temps.<\/p>\n Una estona despr\u00e9s, l’estudiant se li va tornar a acostar. \u00c9s que no trobava una cosa que volia veure. Ell i el seu pare tenien un bot i eren molt afeccionats a la vela. Considerant l’angle de 45 graus de la superficie de la torre dalt de tot, era evident que la situaci\u00f3 al sostre de l’edifici era com si fos un veler i que no trobava a l’ordinador com s’havia tractat aix\u00f2. Efectivament, un vent fort com el d’un hurac\u00e0 tocant la torre horizontalment faria partir la torre en dos. Qu\u00e8 havia fet per evitar-ho?<\/p>\n Poc a poc, en LeM es va posar vermell, morat, p\u00e0l\u00b7lid. \u00a0Doncs mira, resulta que no se li havia acudit. El problema no tenia res d’insignificant. Juntament amb els vents horitzontals, un vent huracanat tocant de front a 70 milles\/hora (uns 100 qm\/hora) sobre la superf\u00edcie inclinada de 45 graus faria doblegar l’edifici entre els pisos 14 i 15. De fet, contr\u00e0riament al que es pensa la gent, un hurac\u00e0 arriba a NY cada 55 anys i velocitats del vent de m\u00e9s de 70 qm\/h s’han mesurat. I la primera temporada dels huracans que comen\u00e7a el 1 de juny s’acostava. No hi havia temps a perdre.<\/p>\n Una companyia de la construcci\u00f3 desespera a Le Messurier<\/strong><\/p>\n En un primer moment, en LeMessurier no va veure ra\u00f3 per preocupar-se. El problema ignorat de l’efectiva vela augmentaria l’stress nomes en 40%, considerablement menys que el 100% cautelar previst, o sigui que no passava res. Una de les seves previsions cabdals era que les bigues d’acer enlloc de ser collades amb cargols, havien de ser soldades en profunditat, cosa que doblava la seva resist\u00e8ncia. Ell insistia sempre en exigir que apliquessin el doble del material que el gratacels necessitava per estar segur, i aix\u00f2 cobriria de sobres el seu petit oblit.<\/p>\n En LeMessurier va trucar la companyia constructora a Pittsburgh preguntant: oi que v\u00e0reu soldar les bigues com jo vaig demanar?<\/strong><\/p>\n Doncs no senyor, s\u00ed que ens sap greu. \u00c9s que soldar \u00e9s molt car i \u00e9s dif\u00edcil trobar tants soldadors competents i els nostres arquitectes van opinar que era una redund\u00e0ncia in\u00fatil i que ens pod\u00edem estalviar els d\u00f2lars. O sigui que vam collar les bigues amb cargols, aix\u00f2 s\u00ed, molt forts.<\/p>\n El m\u00f3n de LeMessurier s’acabava d’ensorrar. Era l’hora negra del shock i la desesperaci\u00f3. El primer hurac\u00e0 que arrib\u00e9s li doblaria l’edifici en dos (semblant al cas esdevingut anys despr\u00e9s amb el WTC). I la temporada dels huracans estava a un parell de mesos. Velocitats del vent superiors a 100 qm\/h havien estat enregistrades a la ciutat. Calia tenir bons nervis. El rellotge estava en marxa: tic, tac, tic, tac…. No podia pas deixar-ho c\u00f3rrer.<\/p>\n A ca l’asseguradora<\/strong> Apa, maco. El que cal \u00e9s resoldre el cas, no pas fer teatre, va pensar Le Messurier.<\/p>\n A ca’l banquer<\/strong> Al final l’enginyer s\u00ed que va entrar a l’oficina del Boss suprem. El banquer va resultar ser un senyor molt agradable.\u00a0 Escoltant de qu\u00e8 anava, es va posar a riure. Cal explicar que la seva oficina no estava pas al gratacels. Va acceptar el pla de recuperaci\u00f3. Els pisos 15 i 16 es buidarien i bigues d’acer de refor\u00e7ament per evitar el doblec es ficarien a l’edifici i es soldarien. Els dos pisos afectats havien de ser evacuats per\u00f2 serien despr\u00e9s reconstru\u00efts. El banquer nom\u00e9s va exigir que l’asseguran\u00e7a\u00a0 pagu\u00e9s les despeses de buidar i reocupar els dos pisos per\u00f2 va garantir,com a premi a la sinceritat, que Citibank no es querellaria. Ni en parlaria amb ningu.<\/p>\n Buscant bigues d’acer per tot Am\u00e8rica Sembla que hauria de ser f\u00e0cil de fer, per\u00f2 el primer problema era trobar les bigues. En general, si hom necessita bigues d’acer de certa mida, cal encarregar-les amb anticipaci\u00f3. Miraculosament en LeMessurier va trobar un negociant a San Francisco que les tenia emmagatzemades. Per\u00f2 el problema no estava resolt. Calia transportar-les a Nova York, que est\u00e0 a la Costa Atl\u00e0ntica i no Pac\u00edfica com San Francisco. Molt lluny. El transport de costa a costa normalment es fa per vaixells grans, a trav\u00e9s del Canal de Panam\u00e0.\u00a0Ni en broma!, digu\u00e9 en LeM. Aix\u00f2 trigaria de quatre a sis setmanes i la temporada dels huracans estava a punt de comen\u00e7ar. Al final ho van resoldre amb una caravana especial de camions amples i als pocs dies incre\u00efblement l’acer va arribar a NY.<\/p>\n Ensurt, esglai, terror, \u00e8xtasi i pau amb vict\u00f2ria final<\/strong> S’havia acabat tot? Estava tot resolt? Ai no, encara faltava la m\u00e9s grossa. Havien comen\u00e7at les obres tan depresa com van poder, per\u00f2 a les sis setmanes, quan encara no havien fet gaire via, la r\u00e0dio i televisi\u00f3 van transmetre les not\u00edcies pitjors, les informacions m\u00e9s aterridores: l’hurac\u00e0 Ella s’estava acostant en l\u00ednia recta a NY. L’enginyer estava a mitja feina i l’edifici no estava estabilitzat. Era una prova del seu seny molt dura.<\/p>\n Aqu\u00ed es podrien escoltar diferent opinions sobre qu\u00e8 hauria calgut fer. Si haguessin anat a informar l’alcalde i la policia, sens dubte el problema hauria esdevingut p\u00fablic, s’haurien manat evacuacions, hi hauria hagut terror (i teatre) a la ciutat i les querelles judicials i els especials de TV haurien durat fins el dia d’avui i costarien molts milions.<\/p>\n En Le Messurier va decidir callar prenent responsabilitat. Un altre cop, el seny i l’instint el van salvar. L’hurac\u00e0 fou rebaixat a la categoria de Tempesta Tropical, molt menys perillosa i va canviar d’intencions (com passa sovint), girant a la dreta i desapareixent a l’Atl\u00e0ntic Nord. La ciutat nom\u00e9s va rebre una tempesta amb vents molt m\u00e9s lents que els100 q\/h temuts.<\/p>\n I despr\u00e9s d’aquest episodi tan terrible, va quedar clar que el gran LeM havia donat un exemple inoblidable de lideratge, de nervis d’acer, i de seny. Perqu\u00e8 ell ho sabia, anys despr\u00e8s es va decidir a publicar tot el cas i donar els detalls abans de la seva mort. Admirada, tota la professi\u00f3 el va aclamar i\u00a0 ning\u00fa es va mofar d’ell. Potser fins i tot van riure amb ell. Recentment,el gratacels fou modificat i modernitzat i la inclinaci\u00f3 de 45 graus va passar a la hist\u00f2ria i ja no existeix. Fins i tot es dificil trobar-ne una foto per\u00f2 el lector ho veur\u00e0 a moltes pel\u00b7l\u00edcules. En general era molt visible des de Queens i molts llocs Uptown.<\/p>\n Est\u00e0 clar que era Le Messurier tot sol qui havia causat la crisi. Per\u00f2 els homes no podem ser perfectes. En la meva experi\u00e8ncia, en gaireb\u00e9 tots els errors professionals dels que he tingut coneixement, es tractava de verdaderes barbaritats inconcebibles i impossibles d’entendre en coses senzilles, i rarament de casos dif\u00edcils on costa desenvolupar una opini\u00f3.\u00a0 La funci\u00f3 del cervell hum\u00e0 segueix essent un misteri.<\/p>\n I si us passegeu per Manhattan, us ho asseguro, no tingueu cap por que un gratacels s’ensorri damunt el vostre cap. No ha passat mai… encara.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’apunt incl\u00f2s fou publicat al Setembre de 2010 i el torno a publicar ara desitjant que els lectors el trobin divertit o almenys entretingut. A mi personalment sempre m’ha fet riure quan un gran home fa un disbarat que cap estudiant faria. Diuen que Einstein tenia problemes amb les matem\u00e0tiques d’alt nivell que necessitava i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34276,34278,19634,34277],"class_list":["post-3733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-enginyers-de-la-construccio","tag-errors","tag-gratacels","tag-lemessurier"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Yd","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3733"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3737,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733\/revisions\/3737"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEn LeM va acceptar plenament la seva responsabilitat i estava disposat a fer tot all\u00f2 que calgu\u00e9s. El primer pas era parlar amb l’asseguran\u00e7a professional. L’agent era un antic amic de LeM, fins ara sempre content de veure’l. Quan va entendre el problema, li va fer una escena hist\u00e8rica. L’agent i la comanyia estaven arru\u00efnats per sempre! La seva fam\u00edlia es moriria de fam. El cas sortiria a tots els diaris del m\u00f3n. Hi hauria milers de morts.<\/p>\n
\nEn LeM va intentar parlar immediatament amb el CEO, el conseller delegat i cap suprem de Citibank, en aquell moment encara el banc comercial mes gran del mon. Va decidir dir-li la veritat i proposar i discutir el remei. No obstant la seva personalitat i les seves afirmacions que es tractava d’una emerg\u00e8ncia va resultar que era dificil\u00edssim parlar amb aquest gran senyor. Nom\u00e9s ajudants prenien el tel\u00e8fon. Potser tindria deu minuts a la tardor… I ara! Massa tard.<\/p>\n
\n<\/strong>Com queda dit abans, el pla d’acci\u00f3 era comprar bigues i usar-les per a enfortir els pisos amena\u00e7ats. Calia afanyar-se perqu\u00e8 la temporada dels huracans s’acostava.<\/p>\n
\nLes obres van comen\u00e7ar en l’acte. No obstant estar obert i en servei, un ex\u00e8rcit de treballadors i soldadors amb equipaments i grues van prendre possessi\u00f3 de l’edifici, que altrament va seguir obert. Treballaven nom\u00e9s als dos pisos en q\u00fcesti\u00f3. Una cosa curiosa \u00e9s que l’operaci\u00f3, tan aparatosa i condu\u00efda amb m\u00e0quines sorolloses en vista de tothom no sembla haver cridat l’atenci\u00f3 de ning\u00fa i ning\u00fa va demanar explicacions. Un miracle va ajudar l’enginyer: tots els periodistes de Nova York estaven en vaga, un episodi memorable que va durar mesos i que no s’ha repetit mai. El NYT per exemple no va poder anunciar mai la mort del Papa Joan Pau I ni l’elecci\u00f3 de Wojtyla per succeir-lo. Altrament, sense vaga molts periodistes haurien ficat els nassos preguntant qu\u00e8 havia passat i alg\u00fa els hi hauria explicat.<\/p>\n