{"id":3716,"date":"2021-12-02T14:36:37","date_gmt":"2021-12-02T20:36:37","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3716"},"modified":"2021-12-02T14:36:37","modified_gmt":"2021-12-02T20:36:37","slug":"roe-vs-wade-la-sentencia-del-suprem-dels-eua-sobre-lavortament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2021\/12\/02\/roe-vs-wade-la-sentencia-del-suprem-dels-eua-sobre-lavortament\/","title":{"rendered":"“Roe vs Wade” la Sent\u00e8ncia del Suprem dels EUA sobre l’Avortament"},"content":{"rendered":"

El 22 de Gener de 1973 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictar sent\u00e8ncia en el famos\u00edssim cas Roe versus Wade,<\/strong> que va establir el dret absolut de qualsevol dona de demanar un avortament. Avortaments no havien estat mai prohibits a nivell federal, pero s\u00ed a molts estats. Ara, gr\u00e0cies als tres just\u00edcies de la dreta religiosa nomenats per Donald Trump, un estat, Mississippi, exigeix establir que l’avortament no es cap dret fonamental garantit per la Constituci\u00f3 Federal i demana que els estats tornin tenir dret a prohibir-lo, cosa que degut a majories republicanes sens cap dubte tindria lloc a molts estats. Sembla absurd polititzar aquest problema, pero aix\u00f2 ha passat. A mesos de la sent\u00e8ncia final, moltes organitzacions feministes estan preocupades. L’apunt que segueix fou publicat el darrer Febrer amb motiu de la mort de la “Roe” de la sent\u00e8ncia. Ha esdevingut un dels problemes pol\u00edtics pitjors que vivim. El text que segueix est\u00e0 tret d’un sumari publicat fa un any, per\u00f2 un llibre biogr\u00e0fic molt recent ha aclarit certes coses (la “Roe” era una dona de nivell educatiu baix que no sempre explicava el mateix). Aquests nous fets seran afegits al final.<\/p>\n

******************************<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria tingu\u00e9 lloc a la ciutat de Dallas, estat de Texas. En 1970 dues advocades joves, feministes i progressives<\/strong> d’aquesta ciutat, Sarah Weddington i Linda Coffee, contra tota probabilitat van anar als tribunals federals exigint l’eliminaci\u00f3 de la llei texana que prohibia l’avortament excepte en cas de perill de mort. Tres anys despr\u00e9s incre\u00efblement van guanyar al Tribunal Suprem. Van triar com un exemple de la injust\u00edcia i com a titular nominal del proc\u00e9s representada per les dues advocades una dona desventurada anomenada Norma McCorvey<\/strong>, que va morir prop de Dallas\u00a0 als 69 anys. La Norma, ja embarassada de cinc mesos, va firmar un document jurat al\u00b7legant que havia demanat una terminaci\u00f3 i li havia estat negada degut a la llei texana, cosa que violava un dret fonamental. Com que no era cas d’exposar-la a l’opini\u00f3 p\u00fablica, li van canviar el nom per “Jane Roe<\/em><\/strong>“, un nom gen\u00e8ric americ\u00e0 per evitar publicar com es diu una dona. La queixa i el proc\u00e9s estaven dirigits contra el Fiscal del Comtat de Dallas, Henry Wade<\/strong>, que pel seu c\u00e0rrec tenia l’obligaci\u00f3 de defensar les lleis de l’estat de Texas. Molts anys despr\u00e9s, en Wade i la Norma es van trobar per \u00fanica vegada i van encaixar mans.<\/p>\n

El cas ROE CONTRA WADE<\/strong> havia nascut i faria mundialment famosos els dos noms oposats. Potser per sempre.<\/p>\n

Les accions legals van durar tres anys i la Norma no va ser informada de res ni fou invitada a cap sessi\u00f3 dels tribunals. Es va assabentar del resultat llegint el diari, segons ella (una de les advocades diu que la va trucar) i per deu anys, en vista de les reaccions violentes li va semblar prudent no donar la cara. El seu embar\u00e0s va acabar en el naixement d’una nena, la seva tercera, que va donar per adopci\u00f3. Curiosament, no se sap que hagu\u00e9s tingut mai un avortament.<\/p>\n

Biografia de Norma McCorvey<\/strong>
\nLa Norma fou una pobre nena molt desgraciada, v\u00edctima de condicions socials dolentes i de la mis\u00e8ria. Fou una noia no desitjada i mal tractada, filla de pares divorciats i una mare alcoh\u00f2lica. Als deu anys fou enxampada robant diners a una gasolinera i ficada a una instituci\u00f3 per delinq\u00fcents juvenils. Fou alliberada per la intervenci\u00f3 d’un parent que la va endur a casa seva nom\u00e9s per violar-la a plaer fins que ella es va escapar, per casar-se als 16 anys, ja engrescada amb alcohol i drogues. Es guanyava la vida fent feina dom\u00e8stica o de cambrera a restaurants. Despr\u00e9s del divorci, va quedar embarassada tres vegades per homes diferents (potser per violaci\u00f3). Despr\u00e9s del primer part va dur la filleta a la seva mare i va desapar\u00e8ixer, seguint amb les drogues i l’alcohol. A la tornada fou arrestada per haver abandonat un beb\u00e8. Ja alliberada, va firmar papers permetent a la mare que adopt\u00e9s la criatura, que era neta seva. Va donar el segon i tercer fill per adopci\u00f3. Havia estat sempre bisexual i arribada a la maduresa va triar una dona lesbiana com a companyona fins la seva mort.<\/p>\n

Deu anys despr\u00e9s hi va haver grans moviments feministes en defensa del “Roe vs Wade”<\/em> i va decidir revelar-se per enjoiar la gl\u00f2ria (encara que no havia fet res tret de firmar un paper i de fet nom\u00e9s havia estat utilitzada). Ho va pagar car. Els enemics violents de la dreta religiosa la van perseguir. Va rebre escopinades a la cara, insults i amenaces i alg\u00fa va disparar trets de carabina a la seva finestra. No obstant aix\u00f2, va pujar a la plataforma a una manifestaci\u00f3 de 300,000 dones presidida per la Gloria Steinem amb Jane Fonda i Glenn Close i va escriure un llibre una mica vulgar que probablement no s’hauria hagut de publicar, trobant feina de consellera a una cl\u00ednica d’avortaments per a dones pobres a Dallas.<\/p>\n

Una cosa extraordin\u00e0ria va tenir lloc. Jane Roe es va passar a l’adversari. Els exaltats que bloquejaven i molestaven les dones que volien entrar, van llogar un local al costat mateix de la cl\u00ednica on Norma havia trobat feina i un Pastor va comen\u00e7ar a parlar amb ella i la va convertir a la causa contra els avortaments. Va ser batejada seguint el ritus dels Baptistes i va esdevenir una “nascuda per segona vegada” esdevenint una militant activa protestant contra la causa anterior i va escriure un segon llibre, aquesta vegada contra les morts de “beb\u00e8s”. Despr\u00e9s d’algun temps, va determinar que els Baptistes eren massa donats a confrontaci\u00f3 i fins i tot violents (hi ha hagut assassinats de metges per ser assassins de beb\u00e8s) i va abandonar aquesta denominaci\u00f3 per fer-se Cat\u00f2lica, una esgl\u00e9sia que tamb\u00e9 s’oposa als avortaments per\u00f2 de forma m\u00e9s tranquil\u00b7la. Al final de la seva carrera va anar a diverses manifestacions contra Obama, anomenant-lo “assass\u00ed de babies”. Va viure amb l’amiga que tenia des de feia molts anys fins acabar en una llar modesta d’ancians, on va morir fa un any.<\/p>\n

Els arguments del Tribunal Suprem<\/strong>
\nLes dues advocades a l’arrel de Doe vs Wade <\/em>van donar dues justificacions per la seva querella:
\n1) violaci\u00f3 del dret a la intimitat (“privacy” explicat m\u00e9s abaix) i
\n2) violaci\u00f3 de la igualtat de drets.<\/p>\n

El primer dels dos arguments guanyaria el dia.<\/p>\n

La “privacy<\/strong>” dels Americans \u00e9s nom\u00e9s en part igual a la nostra “intimitat<\/em>“, que inclou nom\u00e9s coses com ara la prohibici\u00f3 de fer p\u00fablics secrets o coses confidencials d’una persona, o fer publicitat per destruir injustament la reputaci\u00f3 d’alg\u00fa o difondre informaci\u00f3 m\u00e8dica, o apropiar-se del nom o fotografia d’una altra persona.<\/p>\n

La “privacy” nord-americana en canvi inclou en primer lloc “la interfer\u00e8ncia intrusiva i no desitjada en els nostres afers personals<\/strong>” Hi ha coses molt personals que nom\u00e9s l’afectat t\u00e9 el dret de decidir, diguin el que diguin els altres, per exemple si hom vol casar-se i amb qui, quina professi\u00f3 tria, si vol acceptar una religi\u00f3 o no, i moltes altres coses en la mateixa categoria. El concepte religi\u00f3s del pecat cau dintre aquest grup. I aqu\u00ed tornem a la dona embarassada. Una de dues coses ha de decidir: si termina l’embar\u00e0s o si el continua fins el naixement i NING\u00da<\/em> fora de la dona mateixa t\u00e9 cap dret a decidir per ella. Per aix\u00f2 l’avortament no es pot prohibir. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que l’estat mani a una dona tenir un fill, tant si vol com si no? Si \u00e9s moral o no o contrari a la religi\u00f3 ho ha de decidir la dona per ella sola. La religi\u00f3 no pot ser imposada a ning\u00fa.<\/p>\n

El dret a la “privacy” no est\u00e0 formulat a la Constituci\u00f3 dels EUA, per\u00f2 hi apareix en esperit i intenci\u00f3 moltes vegades, com els Suprems han determinat manta vegada. La noci\u00f3 fou introdu\u00efda expl\u00edcitament a la jurisprud\u00e8ncia americana pel fam\u00f3s just\u00edcia Brandeis, jutge del Suprem, en 1890 i identificat com un Dret Natural, absolut. Igualment la privacy est\u00e0 inclosa a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets de l’Home publicada per les Nacions Unides al poc temps de la seva fundaci\u00f3.<\/p>\n

El Tribunal Suprem dels EUA (els Americans per costum en diuen aix\u00ed enlloc de Federal) va decidir acceptar aquest argument, per 7 a 2 vots (hi ha 9 just\u00edcies) el 22 de gener de 1973. El Just\u00edcia Blackmun va escriure l’opini\u00f3 molt expl\u00edcita del Tribunal. Es tractava d’embarassos “que no eren desitjat<\/em>s per una o m\u00e9s raons com conveni\u00e8ncia, planificaci\u00f3 familiar, economia, desinter\u00e8s per fills, la vergonya de la il\u00b7legitimitat…” Aix\u00f2 \u00e9s seguit per la bomba “Qualsevol dona t\u00e9 dret a un avortament si ho demana i troba un metge disposat a fer-ho<\/em>“. I encara m\u00e9s clar: “La majoria del Tribunal mant\u00e9 aquest punt de vista: durant el per\u00edode abans que el fetus esdevingui viable, la Constituci\u00f3 del EUA valora la conveni\u00e8ncia, disposici\u00f3 emocional o capritx de la mare putativa m\u00e9s que la vida o vida potencial del fetus”<\/em> Wow!<\/p>\n

Va afegir, no obstant que a mesura que el fetus creix cap a la viabilitat, que podria arribar a les 20 o \u00ef22 setmanes, l’estat adquiria un inter\u00e8s leg\u00edtim en la seva protecci\u00f3 i que lleis en aquest sentit serien permissibles, cost que va obrir un fenomenal forat per atacs dels adversaris. Hi ha molts estats que han imposat regulacions abusives que fan dif\u00edcil o impossible l’avortament. El Sr Vicepresident de Trump, Mike Pence quan era Governador d’Indiana havia estat un dels lluitadors m\u00e9s temibles, creatius i inflexibles inventant barreres per fer molt dif\u00edcils o impossibles els avortaments. Va manar fer enterrar els fetus avortats com si fossin adults.<\/p>\n

Els Suprems havien abrogat nom\u00e9s la llei de Texas, per\u00f2 les feministes tenien un segon proc\u00e9s en marxa al Tribunal dels EUA a Ge\u00f2rgia, exigint l’eliminaci\u00f3 de les lleis contra terminacions de l’embar\u00e0s que tenien 24 estats. Aquest tribunal havia dubtat, per\u00f2 despr\u00e9s de llegir l’argumentaci\u00f3 del Suprem, van anular en l’acte les 24 lleis i a m\u00e9s van declarar que l’ordre s’estenia a tots els estats de la Uni\u00f3. L’avortament havia quedat legalitzat a tota la Uni\u00f3.<\/p>\n

Els arguments dels adversaris<\/strong>
\nEs troben a les files de la comunitat protestant dels Baptistes, fort\u00edssima al Sud i moltes altres parts de la Uni\u00f3 que practiquen una metodologia molt agressiva, sovint perillosa i no cedeixen mai. L’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica hi participa plenament per\u00f2 sense viol\u00e8ncia. En temps del Papa Wojtyla, l’oposici\u00f3 militant a l’avortament era un dels criteris que ajudaven a ser bisbe o cardenal i els nous nomenats sovint apareixien en p\u00fablic per primera vegada fent sermons fervorosos en contra i intentant manobres pol\u00edtiques, cosa que sembla haver acabat amb el Papa Francesc, que mant\u00e9 la doctrina per\u00f2 ha acabat amb l’obsessi\u00f3.<\/p>\n

L’argument que tenen \u00e9s sempre el mateix: que la nova vida comen\u00e7a a la concepci\u00f3 i que qualsevol avortament \u00e9s un assassinat d’un beb\u00e8<\/em> i per tant els metges que ho fan s\u00f3n criminals que es mereixen la mort.<\/p>\n

Jo diria que la vida, f\u00e0cil de recon\u00e8ixer per\u00f2 impossible de definir, nom\u00e9s es va iniciar a la terra d’un cop per tots fa molts milions d’anys i ha estat transmesa d’un individu a l’altre i d’una esp\u00e8cie a l’altre sense interrupci\u00f3, o sigui que ni s’ha acabat mai ni pot comen\u00e7ar de nou. Totes les c\u00e8l\u00b7lules del cos, incloses les dels \u00f2rgans que treu un cirurgi\u00e0 s\u00f3n tan humanes com un ou fecundat per\u00f2 cal un grau d’organitzaci\u00f3 considerable i un cervell que funcioni fins que es pugui parlar d’un nou individu, o encara menys d’un beb\u00e8, cosa que arriba nom\u00e9s amb la viabilitat.<\/p>\n

El cas de l’avortament ara ja des de fa m\u00e9s de 40 anys ha causat una interminable divisi\u00f3 dintre del poble americ\u00e0 en tot: vida comunit\u00e0ria, religi\u00f3, pol\u00edtica, eleccions, programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3 i no hi ha indicis que s’estigui acabant. Els Republicans van aconseguir nomenar nous jutges suprems disposats a abolir el Roe vs Wade<\/em>, que ser\u00e0 dif\u00edcil per\u00f2 no impossible.<\/p>\n

************<\/p>\n

Notes tretes de la recent biografia de Norma McCorvey<\/strong><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 mes discutida de la seva biografia fou si era veritat que s’havia passat als enemics de l’avortament per diners. Ella aix\u00ed\u00a0 ho va dir. L’autor explica que no va rebre cap suma per afegir-se al moviment, pero que si que era veritat que la pagaven per sortir a reunions, manifestacions i presentacions, cosa que no va arribar a ser gran cosa. Un assumpte curi\u00f3s era si ella s’havia trobat o preocupat per les tres filles que va donar per adopci\u00f3. La resposta es NO. L’autor les va identificar i trobar: la m\u00e9s gran sabia que era adoptada i des seguida es va oferir a trobar les germanes i apar\u00e8ixer en p\u00fablic; la segona, tamb\u00e9 lesbiana com la mare,\u00a0 va rebre l’escriptor amb poc entusiasme i va respondre que s’ho pensaria; la tercera i m\u00e9s jove s’ho va prendre molt malament, responent indignada que ja tenia altres pares que ella s’estimava molt i no en volia saber res. Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre, no obstant, s\u00ed que les tres germanes es van trobar per primera vegada i van ser vistes a certs programes de la tele.<\/p>\n

I qu\u00e8 es va fer de les famoses advocades que tan inesperadament van guanyar el Roe vs Doe? A una, la m\u00e9s gran, li va anar molt b\u00e9, trobant feina de prestigi molt ben pagada, a l’altra no. For acusada d’haver-se apropiat de diners sota la seva administraci\u00f3 i fou jutjada. Se’n va sortir b\u00e9, excepte que la seva reputaci\u00f3 havia quedat per sempre arru\u00efnada i no va poder trobar feina atractiva. Al final es va unir a un senyor que vivia a la Texas oriental, un lloc agr\u00edcola molt a\u00efllat amb pocs residents, i tots dos van acabar rebent benefic\u00e8ncia p\u00fablica.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 22 de Gener de 1973 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictar sent\u00e8ncia en el famos\u00edssim cas Roe versus Wade, que va establir el dret absolut de qualsevol dona de demanar un avortament. Avortaments no havien estat mai prohibits a nivell federal, pero s\u00ed a molts estats. Ara, gr\u00e0cies als tres just\u00edcies de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[29974,816,34270,34268],"tags":[],"class_list":["post-3716","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-avortaments","category-general","category-norma-mccorvey","category-roe-vs-wade"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-XW","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3716","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3716"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3716\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3718,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3716\/revisions\/3718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3716"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3716"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}