D\u2019aqu\u00ed un parell de dies, el 22\/11, es compliran el 58 anys de la mort de John Fitzgerald \u00a0Kennedy a Dallas (Texas). Tothom que vivia recorda on estava quan es va saber, perqu\u00e8 tant ell com la seva dona Jacqueline Kennedy eren dos dels personatges m\u00e9s famosos del m\u00f3n i vivien envoltats d\u2019una aura de dites brillants molt ret\u00f2riques pol\u00edtic-filos\u00f2fiques i fotos magn\u00edfiques que encisaven tothom. Per\u00f2 s\u2019ho mereixia? Ara sembla totalment oblidat. En Biden, tamb\u00e9 cat\u00f2lic com ell, no el va nomenar ni una vegada durant la campanya. L\u2019escriptor fam\u00f3s Norman Mailer va dir que JFK seria un actor molt taquiller. La revisi\u00f3 moderna de la seva carrera no l’afavoreix gens. Qu\u00e8 va fer que segu\u00e9s memorable? Una rebaixa d\u2019impostos, el primer tractat contra l\u2019explosi\u00f3 de bombes at\u00f2miques a l’atmosfera, el projecte d\u2019anar a la Lluna (hom pot escoltar un enregistrament de a seva conversa a a Casa Banca amb el Director de la NASA que avisava del perill i enunciava altres prioritats, de les qu\u00e8 en JFK no volia saber res: anar a la Lluna era l\u2019\u00fanica prioritat dels EUA) i sobretot, al meu parer la resoluci\u00f3 de la crisi dels coets nuclears sovi\u00e8tics a Cuba, on de fet ell fou l\u2019\u00fanic que s\u2019oposava al bombardeig immediat de Cuba, que hauria pogut acabar en un holocaust nuclear. Per altra banda\u00a0 molt dolenta, el seu tractament de la Guerra del Vietnam que va passar de ser una col\u00b7laboraci\u00f3 absurda amb els Sud-vietnamites a una trag\u00e8dia i derrota immenses. I l’embargo contra Cuba, que encara dura.
\nQui era en Kennedy? \u00a0Comencem pel pare que el va fer President.<\/p>\n
Joseph Kennedy<\/b><\/p>\n
Si alg\u00fa s\u2019interessa, tenim la s\u00e8rie americana Boardwalk Empire<\/i> on Joseph Kennedy surt a la darrera temporada. Era un home que s\u2019havia fet molt ric durant la Gran Depressi\u00f3 amb especulacions burs\u00e0tils (com la que tanca el darrer episodi). Sembla haver estat un representant als EUA del Rom Bacard\u00ed. Arribada l\u2019absurda llei seca al pais es va posar a destil\u00b7lar il\u00b7legalment alcohol que com es veu a la s\u00e8rie nom\u00e9s es podia vendre a la M\u00e0fia. Quan la vida va tornar a la normalitat, va donar diners per a la reelecci\u00f3 \u00a0a Franklin D Roosevelt, que el va premiar amb l\u2019Ambaixada dels EUA a Londres (en deia \u201ca la Cort de Sant Jaume\u201d). A Londres malgrat les opinions de Roosevelt, va simpatitzar amb el govern de Hitler, exigint mes negociacions enlloc de confrontacions. Un empleat va tornar d\u2019un viatge per Alemanya i va denunciar-li els abusos antisem\u00edtics que havia vist personalment. \u201cElls s\u2019ho havien buscat\u201d va respondre. Mesos despr\u00e9s quan els bombardejos de Londres van comen\u00e7ar, va tornar prudentment als EUA dimitint sense tornar al Regne Unit. Havia desenvolupat un apetit sexual ferotge, que en John heretaria. En canvi, el fill va escriure una tesi doctoral a Harvard allunyant-se de les opinions paternes sobre els Nazis. La gran il\u00b7lusi\u00f3 del vell Joe era que el seu primer fill Joseph esdevingu\u00e9s president, per\u00f2 el noi elegit va morir a la II Guerra Mundial i el segon fill John comen\u00e7aria l\u2019aprenentatge de substitut.<\/p>\n
John F Kennedy tamb\u00e9 an\u00e0 a la guerra<\/b><\/p>\n
Esdevingu\u00e9 lloctinent als Marines dirigint un bot torpeder, que s\u2019acostava de nit als vaixells japonesos volent torpedinar-los. Una nit JFK va fallar dirigint el trajecte del seu bot, que en les fosques va acabar davant la proa d\u2019un gran destructor japon\u00e8s que el va entaforar sense haver-lo vist. Kennedy va salvar 10 tripulants i va trobar una petita illa al Pac\u00edfic on hi havia aigua dol\u00e7a i cocos, on va haver de passar una setmana. Quan al final un altre bot el va trobar, JFK va escridassar al capit\u00e0 que perqu\u00e8 havia trigat una setmana a trobar-lo. El capit\u00e0 espantat, respongu\u00e9 que li podia oferir menjar si volia per\u00f2 RFK va rebutjar: \u201cNo, ja he menjat un coco avui\u201d. El pare Joseph en va derivar una feta guerrera heroica i hist\u00f2rica i va aconseguir fer escriure un llibre amb un resum al Readers Digest<\/i>. Durant la seva primera campanya com Representant al Congr\u00e9s Papa Joe va distribuir 100,000 exemplars entre els votants amb un sumari. JFK fou elegit. No va perdre mai una elecci\u00f3. Va servir 3 terminis a la Cambra Baixa i 2 de Senador federal. \u00a0La primera elecci\u00f3 al Senat fou dif\u00edcil per\u00f2 el pare va donar un pr\u00e9stec molt suc\u00f3s al Globe, diari principal de Boston que es va declarar per JFK. Seia aviat elegit President quan encara era Senador.<\/p>\n
Per ser President, en general calia tenir una dona. En JFK va tenir naturalment moltes novies, per\u00f2 fou el vell Joseph qui va descobrir i recomanar a John Miss Jacqueline Bouvier. Era un acudit genial. La Jackie era una dona molt atractiva i elegant, filla de verdadera aristocr\u00e0cia de Long Island i educada com si fos una princesa. Era la tria perfecta. Quan li recordaven la proclivitat sexual del seu prom\u00e8s responia arronsant les espatlles que era com el seu propi pare que addicionalment era alcoh\u00f2lic i que ella ja sabia com tractar esc\u00e0ndols en p\u00fablic. Sense ella, \u00a0probablement John no hauria arribat a President. Va confessar anys despr\u00e9s que tots dos prenien pastilles estimulants.<\/p>\n
Elecci\u00f3<\/b><\/p>\n
La campanya tingu\u00e9 lloc entre ell i Richard M Nixon i el republic\u00e0 era el favorit universal. El cas \u00e9s que Nixon i ell van acabar empatats amb un lleuger\u00edssim avantatge de 0,1% de vots per Nixon (que evidentment havia guanyat el vot popular), per\u00f2 JFK fou elegit per vots electorals gr\u00e0cies a dos estats on va anar de molt poc, sobretot Chicago on els treballadors sindicats als Teamsters el van fer guanyar per la m\u00ednima. Aqu\u00ed comen\u00e7\u00e0 el problema que tants llibres i pel\u00b7l\u00edcules han volgut tractar perqu\u00e8 aquest vot obrer estava controlat per Sam Giancana, el segon home de la M\u00e0fia de Chicago, amb qui JFK va compartir una amant. Qui sap com va anar! Vet aqu\u00ed qu\u00e8 explicava el fam\u00f3s Frank Sinatra, un home amb connexions mafioses considerables. Ell era qui havia presentat l\u2019amant de Giancana a JFK durant una visita al seu bar a Las Vegas. Pap\u00e0 Joe el va cridar explicant que el seu fill John estava a punt de perdre per la m\u00ednima i que es podria arreglar si els treballadors de Chicago, sota control de Giancana, votessin per ell. Sinatra respongu\u00e9 que calia oferir alguna cosa a canvi a aquesta gent, que no fan res de franc, per\u00f2 Joe li va respondre que se\u2019n recordarien, per\u00f2 no tenia res m\u00e9s per oferir. \u00a0En Sinatra va acceptar demanant a Giancana el vot per Kennedy com a favor en el marc del seu cr\u00e8dit personal. Aix\u00ed va ser i JFK guany\u00e0 verdaderament per la m\u00ednima, per\u00f2 un cop al poder el germ\u00e0 Robert Kennedy com a ministre de just\u00edcia va iniciar una persecuci\u00f3 a mort de a M\u00e0fia. Els partidaris de es conspiracions volen veure-hi una ra\u00f3 per l\u2019assassinat de Kennedy que \u00e9s completament absurd. La M\u00e0fia sabia molt b\u00e9 quin enemic tenien i no feien crims pol\u00edtics. De fet, poques vegades van tocar funcionaris o policies honrats. El joc tenia regles.<\/p>\n
Passant-se de ratlla<\/b><\/p>\n
Avui en dia cap periodista responsable escriuria articles sobre la vida privada d\u2019un pol\u00edtic i en aquells temps a mes la posici\u00f3 del President era gaireb\u00e9 sagrada per\u00f2 dissortadament JFK va creuar l\u00ednies roges intolerables. Potser ho va aprendre del seu pare, conegut per les seves relacions amb\u00a0 la famos\u00edssima actriu Gloria Swanson, per\u00f2 tot t\u00e9 un l\u00edmit. Va fer entrar prostitutes a la Casa Banca, no obstant ser il\u00b7legal. Qu\u00e8 havien de fer els membres del Servei Secret, que havien jurat fer complir la llei? A la Jackie li tenien prohibit baixar a les oficines a certes hores. Com demostra el cas de Marylin Monroe, JFK s\u2019interessava molt per actrius famoses, que sovint invitava a entrar al seu auto, i que\u00a0 hi havia\u00a0 discussions obertes sobre si aquests encontres eren voluntaris o no. L\u2019actriu Angie Dickinson, molt famosa llavors, va comentar en p\u00fablic que no sabia si era voluntari o no, per\u00f2 que foren els 15 segons m\u00e9s memorables de a seva vida. Tots els qui recorden encara el drama de Clinton per l\u2019embolic amb una interna, s\u2019indignaran molt m\u00e9s pel cas de Mimi Alford, una interna de 19 anys que JFK va seduir i mantenir per un llarg temps. La noia va dir que tampoc podia dir si havia estat voluntari o no, per\u00f2 que en tenia bona mem\u00f2ria.<\/p>\n
L\u00ednia pol\u00edtica<\/b><\/p>\n
JFK fou acusat d’haver treballat amb el primer servei computeritzat per estudis d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per poder dir all\u00f2 que el poble volia sentir. Sens dubte era molt oportunista. Els seus ho van negar sempre. Ara n\u2019hi ha molts d\u2019aquests serveis i no sempre ho fan b\u00e9. JFK va identificar sempre el profund anticomunisme com la causa popular m\u00e9s atractiva i despr\u00e9s d\u2019entrar al Senat es va associar molt amb el Senador McCarthy. El dia que McCarthy fou censurat pel Senat, JFK estava dissortadament malalt a l\u2019Hospital i no va poder votar. El m\u00e9s trist \u00e9s que s\u2019havien inventat una conspiraci\u00f3 comunista per enderrocar el govern dels Estats Units, una suposici\u00f3 extravagant que molts progressius van haver de pagar molt cara. Kennedy, no obstant, va aguantar la l\u00ednia: l\u2019absurda guerra de Vietnam (ell descrivia el conflicte com una confrontaci\u00f3 entre homes d\u2019altra ra\u00e7a comunistes i blancs dem\u00f2crates). Similarment va anar amb el bloqueig de Cuba introdu\u00eft per ell.
\nEra una \u00e8poca de gran prosperitat, l’anomenat Segle Americ\u00e0 i els Americans, que vivien molt b\u00e9, s\u2019interessaven sobretot per l\u2019amena\u00e7a comunista i la Guerra Freda, parlaven molt de la persecuci\u00f3 \u00a0de Cristians pel comunisme i creien fermament en la superioritat del seu sistema de govern i eleccions. Tamb\u00e9 hi havia un toc d\u2019excepcionalitat i gran patriotisme. Aix\u00ed va anar tamb\u00e9 en Kennedy. Ell no fou mai un progressiu verdader (a difer\u00e8ncia probablement del seu germ\u00e0 Robert). Parlava amb simpatia dels negres i els drets civils per\u00f2 de moment calia esperar. Feia discursos fant\u00e0stics (com Obama anys despres) pero no passava res. En aquell temps el Sud estava encara dominat pel Partit Dem\u00f2crata, que al Sud era implacablement supremacista i racista. A la seva mort, el seu successor Lyndon B Johnson es va sentir obligat a glorificar-lo i sobretot va haver de lluitar com un lle\u00f3 al Congres pels Drets civils, el Dret al Vot i el seu programa per acabar amb la pobresa. I tal com ell sabia, el seu Partit havia perdut el Sud per probablement dues generacions. Dissortadament, la Guerra del Vietnam el va ensorrar.<\/p>\n
Final<\/b><\/p>\n
Com tothom sap, Kennedy fou assassinat ara far\u00e0 58 anys pels carrers de Dallas per un comunista independent que l\u2019odiava sobretot, probablement pel que havia fet a Cuba pero no se sap de segur perqu\u00e8 fou assassinat tamb\u00e9 al la Comissaria de Dallas per un ciutad\u00e0 enrabiat pel crim sense haver volgut declarar res. El lloc del magnicidi a Dallas marcat a l’asfalt de la carretera es pot visitar i fins i tot pujar a veure la finestra des d\u2019on Oswald, entrenat com a franctirador quan estava servint als Marines, va disparar. J<\/b>FK va morir probablement en l\u2019acte al cotxe i as bra\u00e7os de Jacqueline. La v\u00eddua li va organitzar un enterrament fabul\u00f3s i va batejar \u00a0l\u2019era Kennedy com un nou Camelot (paraula treta d\u2019un Musical a Broadway sobre el llegendari Rei Arthur).<\/p>\n
El Congr\u00e9s es va adonar d\u2019un problema: per eliminar un President nom\u00e9s hi havia l\u2019Impeachment que \u00e9s una mena de judici criminal per\u00f2 qu\u00e8 hauria calgut fer si JFK hagu\u00e9s sobreviscut en coma o esdevingut paralitzat? Van escriure i fer aprovar pels parlaments dels estats l\u2019esmena constitucional \u00a0Nr. 25 descrivint qu\u00e8 cal fer per substituir-lo quan el President queda incapacitat.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
D\u2019aqu\u00ed un parell de dies, el 22\/11, es compliran el 58 anys de la mort de John Fitzgerald \u00a0Kennedy a Dallas (Texas). Tothom que vivia recorda on estava quan es va saber, perqu\u00e8 tant ell com la seva dona Jacqueline Kennedy eren dos dels personatges m\u00e9s famosos del m\u00f3n i vivien envoltats d\u2019una aura de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32423,816,34264,34267,34266],"tags":[],"class_list":["post-3707","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eleccio-presidencial","category-general","category-j-f-kennedy","category-jacqueline-bouvier-kennedy","category-vietnam"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-XN","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3707","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3707"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3707\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3714,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3707\/revisions\/3714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}