{"id":37,"date":"2009-05-25T20:06:19","date_gmt":"2009-05-25T18:06:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/05\/25\/un-sacrilegi-america-intenten-robar-el-cos-dabraham-lincoln\/"},"modified":"2009-05-30T19:58:55","modified_gmt":"2009-05-30T17:58:55","slug":"un-sacrilegi-america-intenten-robar-el-cos-dabraham-lincoln","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/05\/25\/un-sacrilegi-america-intenten-robar-el-cos-dabraham-lincoln\/","title":{"rendered":"UN SACRILEGI AMERIC\u00c0! Intenten Robar el Cos d’ABRAHAM LINCOLN"},"content":{"rendered":"

Ciutadans determinats a fer tot all\u00f2 que calgui<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 de que cal prendre responsabilitat i no tolerar mai res que estigui malament ho aprenen tots els nens Americans a l\u00b4escola. Passen moltes coses dolentes al m\u00f3n perqu\u00e8 la gent s\u00b4ho mira sense bellugar un dit per covardia. Un home de b\u00e9 ha d’estar disposat a tot, a lluitar, a defensar l\u00b4honor de la p\u00e0tria, els nens i les v\u00eddues, a fer d’ heroi sense excuses, disposat a jugar-s\u00b4ho tot de sobte pel b\u00e9 com\u00fa.\u00a0 Per\u00f2 seny \u00e9s una cosa que nom\u00e9s coneixem els Catalans. Determinaci\u00f3 i bones intencions sense supervisi\u00f3, experi\u00e8ncia i coneixement de causa… fa por nom\u00e9s de pensar-hi. De fet, si alguna vegada esteu prop d’un grup d’Americans que s’han posat a fer bestieses, poseu-vos a c\u00f3rrer\u00a0 tan de pressa com pogueu. Si no us ho creieu, permeteu-me explicar-vos una hist\u00f2ria verdadera poc coneguda, que hauria estat digna d’una de les pel\u00b7l\u00edcules dels Germans Marx, un joc obra de tres col\u00b7lectius ximples, un m\u00e9s incompetent que l’altre. La hist\u00f2ria ha esdevingut popular recentment gr\u00e0cies al llibre d’un historiador de Harvard anomenat Stealing Lincoln’s Body<\/em>, publicat el 2007. Acompanyeu-me si us plau a la ciutat de Chicago\u00a0 l’any 1876 i prepareu-vos a riure.<\/p>\n

Cal enterrar el gran Lincoln<\/strong><\/p>\n

L’Abraham Lincoln, heroi nacional, salvador de la p\u00e0tria, emancipador dels esclaus, reunificador de la Uni\u00f3, fou el President m\u00e9s important i admirat de la hist\u00f2ria del pa\u00eds i aquest any celebrem el seu 200\u00e8 aniversari. Era un home de principis\u00a0 s\u00f2lids. No era cap angelet, sin\u00f3 un adversari temible amb una ast\u00facia i una habilitat pol\u00edtica poc comuns. Home d’or\u00edgens molt modestos, mai va esdevenir arrogant. Estava dotat d’una llengua esmolada d’acer que el feia un orador admirable i dominava l’angl\u00e8s com potser cap altre President (fins Obama).<\/p>\n

Mor\u00ed assassinat al Districte de Col\u00f2mbia. El desig de la fam\u00edlia era enterrar-lo al Cementiri d’Oak Ridge a Springfield, Illinois, una ciutat modesta on no havia nascut per\u00f2 on havia treballat i viscut per molts anys. Springfield era i segueix essent la Capital de l’Estat d’Illinois i en Lincoln, com l’Obama havia estat membre del Parlament estatal .<\/p>\n

Els Americans tenien i segueixen tenint en els nostres dies la mania d’embalsamar tots els cad\u00e0vers, cosa que surt molt cara i no sap sempre de qu\u00e8 serveix: Diuen que van comen\u00e7ar a fer-ho durant la Guerra Civil, per enviar a casa els difunts i li va agradar a tothom perqu\u00e8 dona temps a fer venir tota la fam\u00edlia i tots els amics a visitar el mort, etc. En qualsevol cas en Lincoln havia de ser embalsamat no sols per costum sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 se\u00b4l van endur per tren i els trens eren lents i calia exhibir-lo entre altres llocs a Nova York, Chicago i finalment a Springfield. Tot va anar molt b\u00e9. El cos fou dipositat a un mausoleu provisional que estava lliure esperant que li constru\u00efssin un monument final damunt un tur\u00f3 que al final no quedaria enllestit fins al 1901. Van anomenar un home local molt patri\u00f2tic guardi\u00e0 de la tomba. Fixeu-vos en el nom, que era John Carroll Power, perqu\u00e8 tornar\u00e0 a sortir.<\/p>\n

Els Falsificadors de D\u00f2lars<\/strong><\/p>\n

En Lincoln havia estat preocupat per la q\u00fcesti\u00f3 dels falsificadors de moneda que estaven basats a Chicago, en aquell temps\u00a0 capital industrial del pa\u00eds, i va fundar el Servei Secret per empaitar-los (no pas per protegir el President, com tamb\u00e9 fan ara). El cap de la colla de falsificadors m\u00e9s important era un home anomenat Big Jim<\/em> Kinealy, que tenia al damunt la c\u00e0rrega feixuga d\u00b4haver de pensar per tots els seus criminals associats. El Servei Secret els va propinar un cop terrible i un disgust molt gran amb l’arrest del seu gravador, que fou tancat a la pres\u00f3 per molts anys. El cop era fatal, perqu\u00e8 no hi havia cap altre gravador de qualitat i s\u00b4havia acabat imprimir dolars falsos. Kinealy trobava la situaci\u00f3 intolerable. Era impossible treure el seu home de la pres\u00f3, o sigui que va concebre la idea de robar el cos sacrosant del gran Lincoln i amagar-lo fins que el govern alliber\u00e9s el gravador com a rescat. A tothom li va semblar que la idea era fant\u00e0stica i no podia fallar.<\/p>\n

El Primer Intent acaba amb una Imprud\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

El problema del cap Kinealy era que ning\u00fa de la seva colla havia robat mai cap cadaver i que no coneixia Springfield. Va triar dos dels seus criminals m\u00e9s intel\u00b7ligents i els va enviar a Springfield amb diners per estudiar com es podria fer . Els dos homes van anar al barri de pitjor anomenada de Springfield i van obrir all\u00f2 que avui es diu un local “d’alterne” amb un bar i un sal\u00f3 de ball.<\/p>\n

Els homes van anar al cementiri i es van posar en contacte amb el guardi\u00e0, el qual innocentment els va explicar tot: que no hi havia policia, quan hi havia visitants, que la cripta nom\u00e9s tenia una tanca de barres de ferro des de la que es veia el sarc\u00f2fag de marbre, i cap altra porta\u00a0 i en general tot all\u00f2 que els bandits volien saber.<\/p>\n

Per\u00f2 l’intent no va arribar enlloc perqu\u00e8 en un moment d’entusiasme, un dels dos malvats ho va revelar tot a una prostituta local, la qual va procedir a explicar-ho a tothom, incl\u00f2s el cap de policia local, que tamb\u00e9 era client. En vista de l’esc\u00e0ndol que va seguir, els dos homes van decidir tancar el local i desapar\u00e8ixer. Les autoritats en canvi no en van fer cas, perqu\u00e8 li va semblar a tothom que el projecte era massa absurd. S’ho pensaven, pobrets.<\/p>\n

A la llar dels conspiradors: el bar de mala reputaci\u00f3 “The Hub” (294 West Madison, Chicago)<\/strong><\/p>\n

En Kinealy, que fins aleshores no vivia a Chicago va decidir anar en persona al Hub, del qu\u00e8 era propietari en part i organitzar el sacrilegi en persona. Va triar dos homes, un d’ells el propietari principal i taverner del Hub, que era un criminal sinistre digne de Dickens el qual hi aniria amb dos homes m\u00e9s, un dels quals era un borratxo gens de fiar. Per\u00f2 tenien el problema que cap d’ells havia robat mai un cad\u00e0ver.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on entra el primer snitch<\/em> conegut de la hist\u00f2ria dels EUA, en Lewis Swigles, agent del Servei Secret i conegut a certs ambients per l’\u00e0lias “Jim Morrissey”. Ara a totes les pel\u00b7l\u00edcules americanes surt sempre un snitch: un criminal de segona que informa a la policia a canvi de pagaments i tamb\u00e9 de certa impunitat. La idea fou un invent genial del primer cap del Servei Secret a Chicago. En Swigles fou despatxat al Hub perqu\u00e8 s\u00b4havia ensumat que hi havia falsificadors de moneda. Del projecte de robatori en canvi no en sabia res ning\u00fa fins aquell moment.<\/p>\n

Hi ha vegades que una persona t\u00e9 sort i d\u00f3na un cop. Vet aqu\u00ed que en Swigles va encetar una conversa amb el sinistre propietari del bar, Terrence Mulen amb el prop\u00f2sit d’identificar-se i establir les seves credencials, quins crims havia com\u00e8s, quant de temps havia estat a la pres\u00f3 i coses aix\u00ed. A en Mulen li queia la baba de satisfacci\u00f3. Aquesta era la mena de clients que ell volia per al seu establiment. Al final va preguntar de qu\u00e8 vivia en aquell moment. A en Swigles se li va acudir respondre que robava cosos humans per vendre\u00b4ls als Hospitals i estudiants de Medicina.<\/p>\n

Aqu\u00ed cal fer una pausa per explicar que en aquell moment robar cad\u00e0vers (tots embalsamats, recordeu) era molt corrent i que a l’Estat d’Illinois no hi havia cap llei que ho prohib\u00eds, encara que era perill\u00f3s perqu\u00e8 moltes fam\u00edlies pagaven gu\u00e0rdies armats per protegir els seus difunts. En Swigles va triar la resposta perqu\u00e8 semblava escaient i sinistra per\u00f2 no havia robat mai cap tomba.<\/p>\n

El taverner va somriure feli\u00e7. Coneixia un senyor que pagava b\u00e9 i precisament estava buscant un lladre de tombes. Li va presentar els conspiradors. Aleshores en Swigles tamb\u00e9 va sentir-se feli\u00e7. I el Servei Secret aviat tamb\u00e9. Molt bo, aquest Swigles.<\/p>\n

Com s\u00b4ho veia el Servei Secret<\/strong><\/p>\n

Un lector ingenu que no coneix el m\u00f3n potser es pensaria que ara el Servei Secret procediria a arrestar tots aquests criminals i acabar amb el projecte (i amb la banda de falsificadors). No era tan f\u00e0cil. En primer lloc voler robar un cad\u00e0ver, ni que fos el d’en Lincoln, no era cap crim. Potser els podrien arrestar per voler destruir el mausoleu per\u00f2 si anaven a un jutge amb aquesta acusaci\u00f3, el jutge imposaria una multa i prou.<\/p>\n

El SS va prendre una resoluci\u00f3 fatal: els deixarien tirar endavant i els enxamparien in fraganti, al cementiri<\/p>\n

El Pla madura<\/strong><\/p>\n

Amb l’arribada de Swigles, el cap de la banda ja ho tenia tot arreglat: tres homes anirien amb en Swigles per tren a\u00a0 Springfield, on els esperaria un carro amb cavalls (el carreter per cert seria un segon policia trobat per en Swigles, portant el total de l’expedici\u00f3 a tres lladres i dos policies). Robarien el cos la nit del 7 de Novembre de 1876, que era una nit electoral quan la gent estaria votant o esperant not\u00edcies de qui seria el nou President i se l’emportarien amb el carro a unes dunes de sorra a l’Estat ve\u00ed d’Indiana, on l’enterrarien. Aleshores (fixeu-vos b\u00e9, que t\u00e9 gr\u00e0cia) el cap de la banda mateix aniria a veure el Governador a demanar-li $200.000 d’or (cap falsificaci\u00f3) i la llibertat del gravador pres a canvi d’indicar on estava amagat el cos de Lincoln que es podria recuperar. Per demostrar que l’home era un missatger en contacte amb els profanadors, deixarien a la tomba un fragment d’una p\u00e0gina de diari i ell es presentaria amb la resta de la p\u00e0gina. Aquest pla verdaderament tenia totes les probabilitats de reeixir.<\/p>\n

La p\u00e0gina en q\u00fcesti\u00f3 la va contribuir en Swigles i en van trencar un fragment, tots plegats bevent amb gran alegria. La resta de la p\u00e0gina fou amagada dintre d’un bust de Lincoln que presidia la taverna del Hub. Hi va haver rialles d’anticipaci\u00f3.<\/p>\n

El Servei Secret va decidir que uns quants agents s’amagarien a una cripta propera abans que els criminals arribessin i que quan estiguessin dintre, en Swigles donaria un senyal amb un encenall i cridaria Wash!<\/em>\u00a0 Els policies amagats sortirien i tots serien arrestats.<\/p>\n

A l’Oak Ridge Cementiri de Springfield, la nit del 7.XI.1876<\/strong><\/p>\n

La nit era fosca. Dintre el cementiri, entre els monuments funeraris quatre ombres criminals trontollaven cap a la tomba del gran Lincoln. Els seus perfils a vegades es podien veure contrastats contra la lluna. El vent bufava i es veien llampecs al cel. Llops ululaven. Ocellots negres volaven per l’aire. La policia estava amagada, disposada a tot. Sacrilegi i trag\u00e8dia es mastegaven en l’aire.<\/p>\n

Els lladres van arribar davant la porta de barres de ferro que tancava l’acc\u00e9s al tresor que buscaven. Tallar la cadena era massa dif\u00edcil, o sigui que havien decidit rebentar el cadenat. Un dels bandits duia unes tenalles tallaferros per\u00f2 se li van trencar. No havia passat res, perqu\u00e8 l\u00b4home tamb\u00e9 tenia una llima. Amb la llima es podria\u00a0 tamb\u00e9 obrir nom\u00e9s que trigaria temps i faria soroll… i els policies amagats patirien molt. El cadenat al final va saltar.<\/p>\n

Van entrar dintre la cripta. En aquell moment, l’espia Swigles hauria hagut de donar el senyal per\u00f2 es que li havien encomanat la feina d’aguantar l’\u00fanica llanterna que tenien i si ell sortia es quedarien a les fosques. Els homes van procedir a aixecar la llosa de marbre que cobria el sarc\u00f2fag. Era molt pesada i van patir. Al final va caure a terra fent un soroll considerable que potser va espantar els policies amagats. Sort que no hi havia ning\u00fa mes al cementiri (fora dels policies s’ent\u00e9n). Aleshores ja nom\u00e9s calia extraure el ta\u00fct i obrir la tapa. No tan de presa. Resulta que el ta\u00fct era met\u00e0l\u00b7lic i cabia exactament, o sigui que pels costats no es podien ficar ni les mans ni cap instrument. Un cop molt dur despr\u00e9s de tanta feina. No hi havia forma de treure\u00b4l.<\/p>\n

Els bandits van decidir fer saltar la paret de marbre anterior del sarc\u00f2fag amb la inscripci\u00f3 al difunt per millorar l’acc\u00e9s. Aquesta vegada s\u00ed que van reeixir. Van aixecar el ta\u00fct i van exposar part de la m\u00f2mia.<\/p>\n

En aquell moment en Swigles finalment va veure una oportunitat per fer el senyal. Va sortir fora, va encendre un llum\u00ed i va cridar Wash! abans d’apretar a c\u00f3rrer i desapar\u00e8ixer de l’escena.<\/p>\n

Els policies van sortir corrents cap a la cripta presidencial… on no van trobar ning\u00fa. La ra\u00f3 era evident: els lladres havien treballat per hores, estaven cansats i havent aconseguit un progr\u00e9s substancial, havien sortit fora a refrescar-se. Van observar els policies corrent cap a la cripta oberta des d’un llocs segur i van decidir que dissortadament calia tocar el dos.<\/p>\n

Els policies van comen\u00e7ar una cerca del cementiri a les fosques i sense guia. El cap del grup va veure una ombra sospitosa i va disparar les dues pistoles que duia. L’ombra va respondre al foc. Quan el tiroteig es va acabar, gr\u00e0cies a D\u00e9u\u00a0 ning\u00fa estava ferit, perqu\u00e8 eren dos policies. Els bandits havien desaparegut. El cos de Lincoln seguia a la cripta per\u00f2 havia estat profanat. Tothom s’havia cobert de gl\u00f2ria.<\/p>\n

Els lladres havien quedat separats de l’espia Swigles, el qual seguien sense identificar com a membre del Servei Secret. Haurien hagut de tenir por que en Swigles estigu\u00e9s en mans de la policia i cant\u00e9s. Si els quedava nom\u00e9s una mica de seny, no s’haurien hagut d’acostar per res a la taverna, per\u00f2 de subst\u00e0ncia gris al cervell en tenien ben poca.<\/p>\n

En Swigles evidentment havia tornat al Hub a veure qu\u00e8 passava o si sentia dir alguna cosa. Al poc temps es van presentar tots els membres de la banda. Quina alegria tornar-se a trobar en llibertat! Es van abra\u00e7ar, van beure whisky, van cantar i celebrar. Van fer una festa espont\u00e0nia tan gran que quan la policia es va presentar a interrompre-la\u00a0 i se\u00b4ls va endur emmanillats, van seguir cantant.<\/p>\n

El Proc\u00e9s Judicial
\n<\/strong><\/p>\n

La premsa estava preocupada amb l’elecci\u00f3 presidencial perqu\u00e8 els recomptes van durar tres mesos i se\u00b4n va parlar relativament poc del cas. Van ser portats tots a judici. En Robert Lincoln, fill del difunt, es va presentar a Chicago i va pagar els advocats m\u00e9s cars a veure is es podia escarmentar la colla. No va tenir gaire \u00e8xit. Tres dels lladres van ser condemnats a un any per violar propietat federal per\u00f2 intentar robar el cad\u00e0ver no era cap crim. El cap de la banda se\u00b4n va sortir absolt.<\/p>\n

El Sr. John Carroll\u00a0 Power, custodi de la tomba, entra en acci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

L’incident no s’havia acabat.<\/p>\n

L’endem\u00e0 de la profanaci\u00f3, Mr Power, un gran patriota, un adorador de Lincoln i la seva mem\u00f2ria, es va mirar el sarc\u00f2fag amb horror m\u00e9s que indignaci\u00f3. El cos del Salvador de la P\u00e0tria exposat i tocat per mans criminals. I aix\u00f2 tornaria a passar una i altra vegada perqu\u00e8 el mausoleu final trigaria anys fins que estigu\u00e9s fet. Calia prendre acci\u00f3.<\/p>\n

S’hava decidit portar el cad\u00e0ver a una segona cripta provisional, m\u00e9s gran i una mica m\u00e9s protegida i van refer el sarc\u00f2fag de marbre.<\/p>\n

Abans que poguessin ficar-hi la caixa amb el cos, el custodi Power fa robar la m\u00f2mia, posant-la una altra caixa. El ta\u00fct que fou baixat al sarc\u00f2fag estaria buit.<\/p>\n

El Sr. Power havia decidit enterrar d’amagat en Lincoln a un lloc secret on ning\u00fa el pogu\u00e9s trobar i, evidentment, sense que ning\u00fa ho sab\u00e9s. Es veu que va triar un rac\u00f3 amagat de la cripta. Hi ha qui diu que se\u00b4l va endur al s\u00f2tan de casa seva, per\u00f2 sembla que no \u00e9s veritat. La seva intenci\u00f3 era excavar una tomba al terra de dos metros de profunditat , com \u00e9s costum als EUA, per\u00f2 no va poder perqu\u00e8 la taula d’aigua era massa alta a tot arreu on provava. Al final va posar la caixa, colgada molt superficialment, a un rac\u00f3 i la va cobrir\u00a0 de trossos de fusta i escombraries per dissimular. Aix\u00ed es passaria el Gran President dos o tres anys, cobert d’escombraries.<\/p>\n

En Power no havia previst com passa el temps i com eren de lentes les obres de la nova tomba. Li va semblar que ja no podia carregar amb el pes del seu secret i tenia por de morir-se i que el President fos perdut per sempre m\u00e9s.\u00a0 Va parlar en privat i va convocar a una reuni\u00f3 secreta un grup selecte de senyors de Springfield, tots patriotes dedicats als EUA i la mem\u00f2ria de Lincoln, als que va explicar la situaci\u00f3. El grup va prendre el nom de Lincoln Guard of Honor<\/strong> i van jurar guardar el secret i protegir les despulles de Lincoln amb la seva vida i llibertat (si calia, nomes).<\/p>\n

L’amagatall sota les escombraries s’havia d’acabar. Amb l’ajut dels homes, van trobar al final un lloc on la taula d’aigua era baixa i en Lincoln fou enterrat a dos metros de profunditat. Pels propers vint anys, els visitants i pelegrins pagarien les seves rever\u00e8ncies a un mausoleu buit. Sempre hi havia gent que preguntava si en Lincoln estava de debo al mausoleu, pero els locals ho negaven tot.<\/p>\n

Un incident final va posar a prova el seny i la devoci\u00f3 dels membres de la Guard of Honor. Mary Todd Lincoln la v\u00eddua una mica boja del President va morir expressant el desig de jeure al costat del marit. Fou efectivament enterrada amb una certa pompa, per\u00f2 els guardians es van quedar preocupats. No estava b\u00e9, perqu\u00e8 la dona ara mateix no estava al costat del seu marit com havia volgut. Calia intervenir.<\/p>\n

I s\u00ed, s\u00ed: van robar tamb\u00e9 el cos de la Mary i la van enterrar efectivament al lloc secret al costat de l’Abraham. Tots dos estaven segurs. Tan segurs que es va quedar al lloc secret m\u00e9s de vint anys.<\/p>\n

Abans del trasllat al monument final, on Lincoln est\u00e0 enterrat en els nostres dies, el fill Robert es va assabentar de tot. Molt indignat va decidir que sabia com aconseguir que deixessin els seus pares en pau: va fer excavar una tomba molt profunda, a la que va fer ficar cement refor\u00e7at amb acer. Despr\u00e9s que el cos fos reconegut per testimonis, el ta\u00fct va ser baixat i cobert amb dos metros de ciment amb acer. Ara segur que ning\u00fa tornar\u00e0 a profanar el cos.<\/p>\n

Diuen no obstant que hi ha fantasmes de Lincoln a molts llocs: la Casa Blanca, el cementiri, el Capitoli de Springfield, una resid\u00e8ncia seva … Tot aix\u00f2 passa quan alg\u00fa viola el descans d’un difunt.<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ciutadans determinats a fer tot all\u00f2 que calgui Aix\u00f2 de que cal prendre responsabilitat i no tolerar mai res que estigui malament ho aprenen tots els nens Americans a l\u00b4escola. Passen moltes coses dolentes al m\u00f3n perqu\u00e8 la gent s\u00b4ho mira sense bellugar un dit per covardia. Un home de b\u00e9 ha d’estar disposat a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[4540,32244,32242,545,4539,4541],"class_list":["post-37","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","tag-chicago","tag-eua","tag-general","tag-historia","tag-lincoln","tag-springfeld"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-B","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1415,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37\/revisions\/1415"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}