Malgrat les coses que passen a totes les democr\u00e0cies, el Congr\u00e9s dels EUA, elegit sense interrupcions cada dos anys des del segle XVIII, encara pot donar lli\u00e7ons. Cap jutge, ni que fos un dels nou Just\u00edcies del Suprem Federal, pot en cap cas destituir o manar destituir un Representant (Cambra Baixa) o un Senador (Cambra Alta), malgrat que no tenen ni han tingut mai cap immunitat. Per descomptat, tristament de tant en tant passa que un elegit resulta corrupte o fa quelcom que \u00e9s criminal o altrament intolerable i cal expulsar-lo. M\u00e9s d\u2019una vegada aix\u00f2 ho arregla el seu propi partit discretament explicant al senyor que m\u00e9s val que empaqueti volunt\u00e0riament o ser\u00e0 pitjor. I quan no, qu\u00e8 cal fer?<\/p>\n
Les dues cambres tenen comit\u00e8s d’\u00e8tica que poden manar a un acusat presentar-se a una sessi\u00f3 secreta a declarar sota jurament, acompanyat d\u2019un advocat, si vol. El Comit\u00e8 decideix. Poden simplement avisar, censurar o demanar a la Cambra l\u2019expulsi\u00f3 de l\u2019acusat. En aquest cas, la Cambra ha de reunir-se i votar, si vol, l\u2019expulsi\u00f3 immediata de l\u2019elegit. No es pot fer de cap altra manera. Un cop fora del Congr\u00e9s, si ha violat la llei ja se les arreglar\u00e0 amb un jutge, per\u00f2 que un jutge intenti destituir un membre del Congr\u00e9s \u00e9s completament impossible i no es toleraria. Hi ha tres branques de govern amb fronteres que ning\u00fa t\u00e9 dret a traspassar. A l\u2019estat espanyol amb la constituci\u00f3 tan dolenta del 78, aquestes fronteres s\u00f3n molt permeables. El Gobierno nomena els jutges i els jutges treballen \u00a0com s\u2019espera d\u2019ells. No \u00e9s del tot diferent de Pol\u00f2nia. Un jutge acusant una persona elegida de \u201cdesobedi\u00e8ncia\u201d com si fos un nen petit? Ai, ai! Ni en Franco parlava aix\u00ed. El prestigi de la judicatura cau en picat i els ciutadans i partits s\u2019enrabien i la democr\u00e0cia empitjora.<\/p>\n
Els dos \u201cParlamentaris\u201d del Congr\u00e9s Americ\u00e0<\/b><\/p>\n
Hi ha gent que no en sap res, malgrat la import\u00e0ncia extraordin\u00e0ria que tenen. El Parlamentari que t\u00e9 la Cambra de Representants (Jason Smith<\/strong>) \u00e9s nomenat per l\u2019Speaker (President), el del Senat (Elizabeth MacDonough<\/strong>) pel l\u00edder del partit majoritari. Tots dos dirigeixen una oficina considerable i durant les sessions plen\u00e0ries de la respectiva Cambra seuen al costat del President aconsellant-li qu\u00e8 ha de manar o respondre.<\/p>\n Per entendre el que fan, son els que han compilat i memoritzat tots els precedents<\/em> significants trobats al reglament, a l\u2019anomenat llibre de Jefferson <\/i>i a totes les lleis aprovades, a m\u00e9s, naturalment, de la Constituci\u00f3, les quals publiquen pel coneixement dels diputats en llibres de dos volums cada dos anys. Ells son els experts del precedent<\/i> al Congr\u00e9s. El principi de triar aquesta forma de respondre a problemes, a insults, a mocions, queixes i propostes, basada en la tradici\u00f3 es troba en una cosa que els advocats repeteixen en llat\u00ed: quan es presenten problemes que ja hi hagut abans, m\u00e9s val repetir la soluci\u00f3.<\/i><\/p>\n Els dos parlamentaris no estan en cap cas relacionats amb cap partit. N\u2019\u00e9s prova que la majoria han durat al c\u00e0rrec entre 8 i 12 anys i que els nous s\u00f3n sempre triats entre els empleats de l\u2019oficina del parlamentari sortint sense portar ning\u00fa de fora. Com que no s\u00f3n elegits pel poble, no tenen autoritat per manar res: ells nom\u00e9s donen consells<\/em> que s\u00f3n sempre acceptats per respecte a la seva funci\u00f3 i significat. Nom\u00e9s una sola vegada el Vicepresident Nelson Rockefeller, actuant com a President del Senat, va rebutjar i ignorar un av\u00eds del parlamentari, causant tanta indignaci\u00f3 que l\u2019any seg\u00fcent el Congr\u00e9s va fer una llei prohibint que serv\u00eds de precedent.<\/p>\n All\u00f2 que fan m\u00e9s sovint \u00e9s presentar-se a les sessions plen\u00e0ries, on aconsellen com respondre a queixes o propostes o a mala conducta dels Representants o Senadors per\u00f2 tenen altres funcions. Als darrers impeachments<\/em> la Parlament\u00e0ria del Senat seia al davant de la presid\u00e8ncia i responia m\u00e9s preguntes (en privat i veu baixa sempre) que el President. Un altre cas, molt actual en aquest moment, \u00e9s el procediment de la Reconciliaci\u00f3<\/i>, que permet aprovar lleis nom\u00e9s amb 51 vots (que \u00e9s all\u00f2 que t\u00e9 Biden comptant la Vicepresidenta) sense que l\u2019oposici\u00f3 tingui dret a invocar un Filibuster que nom\u00e9s es podria superar amb 60 vots. Cal primer presentar la llei al parlamentari perqu\u00e8 valori si un projecte de llei pot acollir-se al procediment de la Reconciliaci\u00f3 o no, cosa molt dif\u00edcil de resoldre. Una altra ocupaci\u00f3 dif\u00edcil que tenen \u00e9s mediar el conflicte quan les dues cambres aproven la mateixa llei per\u00f2 una de les dues ha fet canvis. Cal convocar una confer\u00e8ncia de representants de les dues cambres per tornar a escriure un text \u00fanic i fer-lo aprovar una altra vegada. Un cas fam\u00f3s i hist\u00f2ric fou la formulaci\u00f3 de la llei de Drets Civils sota el President Johnson, que va durar m\u00e9s d\u2019un any, quan les Cambres no es podien posar d’acord i ho canviaven tot cont\u00ednuament.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Malgrat les coses que passen a totes les democr\u00e0cies, el Congr\u00e9s dels EUA, elegit sense interrupcions cada dos anys des del segle XVIII, encara pot donar lli\u00e7ons. Cap jutge, ni que fos un dels nou Just\u00edcies del Suprem Federal, pot en cap cas destituir o manar destituir un Representant (Cambra Baixa) o un Senador (Cambra […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34259,34260,816,34261],"tags":[],"class_list":["post-3686","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-congres-dels-eua-3","category-expulsio-dun-diputat","category-general","category-jutges-i-separacio-de-poders"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Xs","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3686","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3686"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3686\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3688,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3686\/revisions\/3688"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3686"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3686"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3686"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}