Quan jo era petit, un dia Espanya tingu\u00e9 l\u2019honor de ser visitada pel Dictador de la Rep\u00fablica Dominicana Rafael Le\u00f3nidas Trujillo, un dels homes m\u00e9s criminals i corruptes mai vistos a Am\u00e8rica, propietari de gran part de la seva Rep\u00fablica, rebut pel General\u00edssimo amb grans honors de cap d\u2019Estat que va intercanviar amb ell regals car\u00edssims. Hi havia a Barcelona la f\u00e0brica de camions Pegaso, hereva de la legend\u00e0ria Hispano Suiza, localitzada a Sant Andreu, que estava intentant fabricar un turisme de gran luxe i velocitat (que no van aconseguir posar mai en venda) i en Franco li en va regalar un. Al port hi havia una petita fragata de guerra dominicana que molts deien que era propietat personal de Trujillo. I un detall: havia canviat el nom de la seva capital de Santo Domingo a Ciudad Trujillo, un cas sense precedents. Gloriosament per a Espanya, est\u00e0 enterrat al cementiri d\u2019El Pardo, prop d\u2019on vivia el Caudillo.<\/p>\n
Carrera d\u2019un bandit<\/b><\/p>\n
Entre 1916 i 1924 la Rep\u00fablica Dominicana estigu\u00e9 ocupada per l\u2019ex\u00e8rcit dels Estats Units, de fet pot\u00e8ncia protectora del territori carib. Van organitzar una for\u00e7a policial i militar local, que \u00e9s on Trujillo comen\u00e7\u00e0 la seva carrera militar, arribant en 1927 a Comandant de la Gu\u00e0rdia Nacional. En Febrer de 1930 guany\u00e0 una elecci\u00f3 presidencial iniciant la seva carrera que hom no pot evitar qualificar de dictadura criminal, com si una m\u00e0fia hagu\u00e9s pres possessi\u00f3 d\u2019un pa\u00eds pobre i petit. Com passa amb moltes dictadures al comen\u00e7ament tot semblava b\u00e9 per\u00f2 moltes obres i inversions estrangeres s\u2019obtenien nom\u00e9s pagant una prima al Presidente. Al poc temps del nomenament, la ciutat de Santo Domingo fou gaireb\u00e9 esborrada del mapa per un hurac\u00e0 terrible. Trujillo la va reconstruir i sis anys despr\u00e9s la va rebatejar Ciudad Trujillo. Ni a Hitler ni a Franco se\u2019ls va acudir.<\/p>\n
Al poc temps va introduir mesures econ\u00f2miques que ingressarien a la seva butxaca, i es va atorgar els m\u00e9s desvergonyits de tots els monopolis sempre propietat seva de la sal, la carn, el tabac (com el monopoli de la Tabacalera que el contrabandista Joan March va rebre de Franco) i l\u2019arr\u00f2s. Va sotmetre tots els diaris i mitjans de comunicaci\u00f3 a un control absolut, brutal, molt perill\u00f3s de violar. Els seus adversaris eren torturats i assassinats sovint en la seva pres\u00e8ncia i amb participaci\u00f3 personal.<\/p>\n
Una cita magn\u00edfica: A Trujillo li sabia greu haver nascut a un pa\u00eds tan pobre i insignificant com la R. Dominicana. Si hagu\u00e9s nascut als Estats Units podria haver dominat el m\u00f3n.<\/p>\n
Els dominicans s\u00f3n un poble magn\u00edfic, maco, sempre alegres i amistosos, racialment molt barrejat, des de blancs i probablement indis a negres. Sovint les figuretes petites de ballerines que venen a turistes deixen la \u00a0cara en blanc, reconeixent i acceptant s\u00f3n una barreja sense ra\u00e7a pr\u00f2pia i que est\u00e0 molt b\u00e9. En Trujillo que era blanc no ho veia aix\u00ed i li molestava que vinguessin tants negres haitians encara m\u00e9s pobres a treballar i quedar-s\u2019hi. No li agradaven els negres. L\u2019any 1937 la massacre anomenada de Parsley va tenir lloc: per ordres seves 20,000 haitians foren massacrats. Fins l\u2019any 1970 ning\u00fa en va saber res. El govern dominic\u00e0 va acabar pagant la mis\u00e8ria de $ 525,000 de compensaci\u00f3 per les 20,000 v\u00edctimes al govern ve\u00ed haiti\u00e0.<\/p>\n
Aix\u00ed va seguir tot per 31 anys. Ell no fou sempre el president. Sovint hi anomenava titelles, el darrer dels quals que el va sobreviure i dirigir una mena de \u201etransici\u00f3\u201c. Es deia Joaqu\u00edn Balaguer, i malgrat els esfor\u00e7os tot va acabar en una guerra civil i una nova breu ocupaci\u00f3 nord-americana, seguida per un r\u00e8gim democr\u00e0tic que ha durat fins ara.<\/p>\n
Perqu\u00e8, per qui i com fou assassinat en Trujillo<\/b><\/p>\n
Els anys 60 i 70 la majoria de pa\u00efsos llatinoamericans eren dictadures militars, cosa que no agradava gens als EUA, que ja havien creat l\u2019Organitzaci\u00f3 d\u2019Estats Americans basada a Washington i pretenien millorar-ho.\u00a0A Vene\u00e7uela un home prometedor i democr\u00e0tic, R\u00f3mulo Betancourt, fou elegit i els nord-americans van decidir ajudar-lo posant-lo com un exemple a seguir. En Trujillo l\u2019acusava d\u2019haver participat en una petita revolta a la seva Rep\u00fablica i va enviar assassins a Caracas a plantar una bomba al cotxe de Betancourt. Trujillo acabava de creuar la l\u00ednia roja. Van morir dos gu\u00e0rdies de seguretat. Betancourt, ferit per\u00f2 en vida, va exigir i obtenir sancions fortes de la Organitzaci\u00f3 d\u2019Estats Americans contra Trujillo i m\u00e9s encara, va notificar en secret als EUA que o acabaven amb el Dictador o ell deixava de ser amic. Els preparatius durarien un any.<\/p>\n
Despr\u00e9s del desastre de Caracas, la d\u00e8bil resist\u00e8ncia dominicana va mig-al\u00e7ar el cap. Molt notable fou la mort \u201caccidental\u201d de les tres prominents germanes Mirabal, una de les quals havia estat la primera dona del m\u00f3n asseguda a un organisme de les Nacions Unides. Les tres eren activistes. Un dia anaven en cotxe per carretera quan van ser aturades. Els agents de Trujillo van assassinar el x\u00f2fer, van treure les tres dones del cotxe, les van maltractar i escanyar. Van ficar els cad\u00e0vers dintre el cotxe i el van llan\u00e7ar a un barranc. Un accident lamentable. Per\u00f2 el clima ja s\u2019havia escalfat massa.<\/p>\n
Documents del govern nord-americ\u00e0 ja disponibles indiquen que la CIA, havent preparat l\u2019acci\u00f3, va demanar perm\u00eds al govern per fer all\u00f2 que calia i el van obtenir. L\u2019endem\u00e0 el Secretari d\u2019Estat del President Eisenhower, John Foster Dulles (per qui l\u2019aeroport principal de Washington \u00e9s anomenat) va trobar una c\u00f2pia del telegrama d\u2019autoritzaci\u00f3 al seu despatx i horroritzat va fulminar una ordre manant que s\u2019atur\u00e9s. La CIA dominicana va respondre l\u2019endem\u00e0 que era massa tard. Tots els dominicans amb qui he parlat deien sempre que fou assassinat per la CIA, que nom\u00e9s sembla veritat a mitjes. Dels set assassins, dos eren generals dominicans i dos no van poder ser mai identificats per\u00f2 les armes que els set duien no es podien comprar localment.<\/p>\n
En Trujillo mantenia pel seu entreteniment personal una casa molt gran prop de la costa on hi tenia unes quantes noies molt jovenetes i ell hi anava sovint en cotxe nom\u00e9s amb un x\u00f2fer a visitar-les. Aquell vespre de maig de 1961 un escamot de set homes armats fins les dents l\u2019estava esperant quan tornava per la carretera. El problema era que, tal com va anunciar molt endolorida la Radio Nacional de Espa\u00f1a, 24 hores despr\u00e9s de l\u2019atac ning\u00fa podia trobar encara el cad\u00e0ver. Al final el van trobar a un dip\u00f2sit d\u2019escombreries.<\/p>\n
El seu fill gran Ramfis (un nom tret de l\u2019\u00f2pera AIDA) va intentar recuperar el mateix control que tenia el seu pare per\u00f2 va durar poc. Va desenterrar en Rafael Le\u00f3nidas i va intentar fugir amb el mort en un vaixell cap a Europa. El van enxampar al port per\u00f2 al final el van deixar anar en companyia del difunt que fou primer re-sepultat a Par\u00eds. Despr\u00e9s d\u2019uns pocs anys, en Ramfis va triar Madrid per l\u2019exili permanent dipositant el pare al cementiri d\u2019El Pardo, on segueix. Fi d\u2019una gran amistat.<\/p>\n
Les restes de Colomb<\/b><\/p>\n
Mentre que Espanya \u00a0diu que l\u2019almirall (tan odiat actualment per tota Am\u00e8rica) est\u00e0 enterrat a Sevilla, els Dominicans ho neguen. La hist\u00f2ria que expliquen \u00e9s digna de cr\u00e8dit. En Colomb fou enterrat, com el seu fill despr\u00e9s, sota l\u2019altar major de la Catedral de Santo Domingo, com ell havia disposat. En el moment de la fi de la dominaci\u00f3 colonial espanyola, el Governador abans de fugir va manar a un subordinat anar amb treballadors a la Catedral a recuperar a tota pressa el cad\u00e0ver per endur-se\u2019l. Van excavar sota l\u2019altar trobant-hi efectivament una caixa de ferro amb certes lletres i inicials que feien pensar que era en Colomb i van endur aquesta caixa al vaixell sense buscar res m\u00e9s. Per\u00f2 si haguessin seguit excavant l\u2019altar, haurien trobat una segona caixa de ferro igual per\u00f2 amb el text Christophorus Columbus que es va quedar all\u00ed. Durant la meva visita els anys 70\u2019 la tenien a un petit altar lateral dintre la Catedral, guardada per un marine dominic\u00e0 armat i d\u2019uniform.<\/p>\n
Estaven construint i acabant un mausoleu per Colomb en forma de far bastit al c\u00e8nit d\u2019un tur\u00f3 al costat del port, on seria el llum que il\u00b7luminaria tota l\u2019Am\u00e8rica. A m\u00ed em semblava molt lleig per\u00f2 s\u00ed que ho van acabar, instal\u00b7lant-hi a m\u00e9s una mena de museu colonial, que es pot visitar. Jo crec que all\u00f2 que tenen a Sevilla \u00e9s nom\u00e9s el fill del Navegador ara tan desprestigiat i que el verdader Colomb es va quedar per sempre a Santo Domingo per culpa d\u2019una administraci\u00f3 espanyola incompetent.<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan jo era petit, un dia Espanya tingu\u00e9 l\u2019honor de ser visitada pel Dictador de la Rep\u00fablica Dominicana Rafael Le\u00f3nidas Trujillo, un dels homes m\u00e9s criminals i corruptes mai vistos a Am\u00e8rica, propietari de gran part de la seva Rep\u00fablica, rebut pel General\u00edssimo amb grans honors de cap d\u2019Estat que va intercanviar amb ell regals […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34251,816,34249,34250],"tags":[],"class_list":["post-3658","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristobul-colomb","category-general","category-republica-dominicana","category-trujillo"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-X0","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3658","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3658"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3658\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3666,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3658\/revisions\/3666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3658"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3658"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3658"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}