{"id":3630,"date":"2021-09-13T11:44:28","date_gmt":"2021-09-13T17:44:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3630"},"modified":"2021-09-15T13:59:41","modified_gmt":"2021-09-15T19:59:41","slug":"octubre-1962-quan-castro-va-gairebe-desfermar-un-holocaust-nuclear","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2021\/09\/13\/octubre-1962-quan-castro-va-gairebe-desfermar-un-holocaust-nuclear\/","title":{"rendered":"Octubre 1962: Quan Castro va obrir la porta a m\u00edssils nuclears"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"<\/p>\n

Khruschev i Kennedy fan una prova de for\u00e7a Aquell moment culminant i m\u00e9s perill\u00f3s de la Guerra Freda va tenir lloc entre tres personatges notables: el l\u00edder sovi\u00e8tic Nikita Khruschev, comissari pol\u00edtic de l’exercit roig victori\u00f3s a Stalingrad, denunciador dels crims Stalinistes i autor en 1954 de la repressi\u00f3 i invasi\u00f3 brutal contra l\u2019al\u00e7ament d\u2019Hongria; el President John F Kennedy, antic McCarthysta, amb la seva obsessi\u00f3 anticomunista i desig d\u2019eliminar Castro i envair Cuba; i Fidel Castro. Caldria afegir tres submarins sovi\u00e8tics carregats amb m\u00edssils nuclears davant la costa americana autoritzats per Khruschev a disparar a discreci\u00f3<\/b>, (perqu\u00e8 en aquells temps era impossible comunicar-se amb un submar\u00ed submergit) que crearien un dels moment m\u00e9s \u00e0lgids i monstruosament perillosos que ha viscut la humanitat.<\/p>\n

Les posicions de la URSS i els EUA de cara a les bombes at\u00f2miques i d’hidrogen eren p\u00fabliques: es vigilaven m\u00fatuament per evitar que l\u2019altre esdevingu\u00e9s superior i evitar la guerra directa que representava el perill de destrucci\u00f3 m\u00fatua assegurada. Per als Soviets el r\u00e8gim comunista i pro-soviet de Cuba era important\u00edssim i el volien preservar, mentre que els americans comen\u00e7ant amb Eisenhower i seguint amb Kennedy el volien abolir, assassinant Castro si feia falta. Nom\u00e9s arribat al poder, Kennedy va acceptar i promoure la invasi\u00f3 de la Pigs Bay (Bah\u00eda de los Cochinos o Playa Gir\u00f3n) que fou un frac\u00e0s total. Lluny d\u2019abandonar, Kennedy va fundar l\u2019operaci\u00f3 secreta \u201cMongoose\u201d (mangosta en Catal\u00e0, un mam\u00edfer resistent al ver\u00ed de les serps que menja insectes, crancs i serps) la qual va tenir un pressupost de 50 milions, m\u00e9s de mil empleats i va durar fins als anys 70. Consistia en reclutar guerrillers entre cubans exiliats, fer sabotatge destruint una refineria de petroli, una planta el\u00e8ctrica, una planta de processar fusta, cremar collites i assassinar Castro amb idees que semblaven pallassades: un bol\u00edgraf amb una agulla amagada que injectaria ver\u00ed, una caixa de puros tractada amb LSD, el ver\u00ed thallium pintat a les soles de les seves sabates, contractes amb els mafiosos Sam Giancana de Chicago i Santo Trafficante de NY, un assass\u00ed que es presentaria com enviat secret del Departament d\u2019Estat i un altre intent amb una amant nord-americana de Castro que em reservo per un altre apunt. Va anar malament per baralles constants amb i entre els Cubans de Miami, per\u00f2 la idea hauria hagut de culminar amb una invasi\u00f3 de la illa cap al 1962, quan tota la poblaci\u00f3 cubana s\u2019al\u00e7aria entusiasmada contra Castro. En Khruschev se’n preocupava tant com Castro. Tot aix\u00f2, lluny de ser rumors, fou exposat durant la Presid\u00e8ncia de Ford per la Comissi\u00f3 Church del Senat a m\u00e9s de comissions paral\u00b7leles de la Casa dels Representants, l’executiu i recerques de diaris. Diuen que els intents d\u2019assassinat de Castro eren una obsessi\u00f3 de Kennedy. En qualsevol cas, el Govern va acabar prohibint-ho a la CIA.<\/p>\n

El cop final que va posar en marxa la idea tan perillosa d\u2019instal\u00b7lar m\u00edssils nuclears a Cuba (cosa que cap govern americ\u00e0 toleraria) vingu\u00e9 de Khruschev. Els americans ja havien constru\u00eft rampes de m\u00edssils a Turquia, a ran de la frontera sovi\u00e8tica i m\u00edssils d\u2019abast entremig a It\u00e0lia. Khruschev tenia un fill pol\u00edtic que era periodista i el va enviar a fer una entrevista a Kennedy preguntant-li si tenia la intenci\u00f3 d\u2019envair Cuba. La resposta fatal que probablement va desfermar la crisi: vosaltres vau fer com vol\u00edeu a Hongria in nosaltres no v\u00e0rem fer res perqu\u00e8 era territori vostre; Cuba est\u00e0 al nostre<\/em>. (!!!). Fou la proverbial gota que fa vessar el vas.<\/p>\n

Tretze dies horribles: del 16 al 28 d\u2019Octubre de 1962; milions d\u2019homes tremolen<\/b><\/p>\n

\"\"

Localitzaci\u00f3 de tots els m\u00edssils en el moment del conflicte (Imatge Getty)<\/p><\/div>\n

Els sat\u00e8l\u00b7lits del temps encara no eren gaire bons o sigui que la vigil\u00e0ncia de Cuba la feien avions espia U-2 (si aneu al Museu Smithsonian a Washington podreu veure\u2019n un). Al Juliol, vaixells de c\u00e0rrega sovi\u00e8tics foren vistos; a l\u2019Agost la construcci\u00f3 de les rampes de llan\u00e7ament ja estava en marxa; el 14 d\u2019Octubre una foto finalment ensenyava un m\u00edssil muntat i visible. Despr\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi, la foto fou duta a Kennedy i tot el Pent\u00e0gon es va posar en peu de guerra.<\/p>\n

Els militars americans volien per unanimitat bombardejar Cuba i amena\u00e7ar la URSS amb guerra. De fet un bloqueig mar\u00edtim de Cuba seria considerat en aquells temps un atac de guerra. En Kennedy enlloc va manar una “quarantena” de la illa, que no seria cap acte de guerra sin\u00f3 una precauci\u00f3. Qu\u00e8 farien els vaixells sovi\u00e8tics de cam\u00ed? Es van aturar i va girar. El mon va respirar. Un episodi trist fou que el Pent\u00e0gon, sense perm\u00eds de Kennedy i amb la intenci\u00f3 de provocar una guerra, van enviar avions de guerra volant a baixa altura per treure millors fotos. Es evident que els Cubans ho havien de considerar un acte d’agressio i van disparar bateries antiaeries que van causar la mort d’un aviador nord-america anomenat Rudolf Anderson. Molt enrabiat, en Kennedy no el va declarar mai mort en combat.<\/p>\n

Finalment els dos caps d\u2019Estat, Kennedy i Khrurschev (que semblava encara m\u00e9s espantat que els americans), van bescanviar cartes. Cap dels dos volia una guerra nuclear. La URSS es comprometia a retirar tots els m\u00edssils de Cuba. A canvi, Kennedy va firmar que no envairia mai Cuba (gran vict\u00f2ria de Castro) i retiraria sense que fos anunciat els m\u00edssils turcs. Dels m\u00edssils a It\u00e0lia en canvi no van dir res. Els 13 dies d\u2019horror i d\u2019exercicis civils de protecci\u00f3 contra un atac nuclear s\u2019havien acabat. Per\u00f2 qu\u00e8 va passar amb els submarins sovi\u00e8tics?<\/p>\n

El cas dels submarins, que va amena\u00e7ar de mort la humanitat<\/b><\/p>\n

Com queda dit, en els anys 60\u2019 era completament impossible comunicar-se per r\u00e0dio amb un vaixell submergit. Els s\u00f2viets van enviar tres submarins carregats amb m\u00edssils nuclears a creuar sota la l\u00ednia de quarantena i protegir els interessos sovi\u00e8tics. Per\u00f2 arribat el cas, sense cap comunicaci\u00f3 directa quina forma hi havia de donar l\u2019ordre de disparar o de tornar a casa? Fou la decisi\u00f3 inconcebible de Khruschev: els tres capitans, homes de seny, podrien decidir ells mateixos<\/strong>. Era una de les bestieses m\u00e9s grans mai comeses per un pol\u00edtic: acabava de donar a tres capitans de vaixell perm\u00eds d\u2019encetar una guerra que podria destruir el seu pa\u00eds i potser el m\u00f3n. La marina nord-americana, sense saber-ne res, havia detectat els tres submarins submergits i els anava empaitant i molestant i amena\u00e7ant amb c\u00e0rregues de profunditat tant com podien. Els mariners sovi\u00e8tics s\u2019ho passaven molt malament i ja no podien aguantar m\u00e9s la calor, la falta d’oxigen i no tenien mitjans per saber qu\u00e8 passava a la superf\u00edcie.<\/p>\n

Un dels tres capitans va perdre els nervis i va manar muntar el m\u00edssil nuclear al llan\u00e7ador i activar-lo. Nom\u00e9s faltava pr\u00e9mer\u00a0 el bot\u00f3. Sens cap dubte, els americans haurien reaccionat instant\u00e0niament amb el llan\u00e7ament massiu de tots els seus m\u00edssils, a la qual cosa els soviets haurien respost fent el mateix. Una situaci\u00f3 tan dram\u00e0tica i perillosa no s\u2019ha viscut mai en els milers d\u2019anys que te la Humanitat. Si haguessin premut el bot\u00f3 potser no estar\u00edem aqu\u00ed.<\/p>\n

Com va acabar? Al final de la Guerra Freda la BBC va fer entrevistes filmades a gent que havien participat a situacions fosques o poc clares, una d\u2019elles amb un petit oficial rus del submar\u00ed en q\u00fcesti\u00f3, que ho explicava tot somrient. La dotaci\u00f3 del submar\u00ed no havia estat d\u2019acord amb el capit\u00e0 i li ho van impedir. Altres van dir que hi va haver cops de puny i tamb\u00e9 es va llegir que hi havia un almirall al submar\u00ed en q\u00fcesti\u00f3 que es va barallar a crits amb el capit\u00e0 davant tota la tripulaci\u00f3. Una cosa que no s’ha sabut mai es a quin dia exactament va passar. Hauria estat memorable.<\/p>\n

Per\u00f2 no van disparar. I aqu\u00ed estem tots.<\/p>\n

Cites<\/b><\/p>\n

Ernesto Che Guevara: \u201cAfirmamos que debemos seguir el camino de la liberaci\u00f3n aunque cueste millones de v\u00edctimas de la guerra nuclear. En la confrontaci\u00f3n a muerte entre dos sistemas no concebimos nada m\u00e1s que la victoria final del socialismo o su renacimiento como consecuencia de la victoria final sobre la agresi\u00f3n imperialista.\u201d En una altra cita que he perdut, deia que els Cubans celebrarien el naixement de la societat marxista damunt les cendres de Cuba.<\/p>\n

Fidel Castro va dir moltes coses diferents, per\u00f2 el dia 15 Octubre, un dia abans de la pau i resoluci\u00f3, va enviar un cable encara existent a Khruschev avisant d\u2019una agressi\u00f3 imperialista immediata i demanant un atac nuclear preventiu. La resposta conciliat\u00f2ria de Khruschev tamb\u00e9 ha estat trobada als arxius sovi\u00e8tics. Castro es devia molestar molt amb el resultat, per\u00f2 els EUA havien firmat tamb\u00e9 que no hi hauria cap invasi\u00f3. Castro tindria corda per molts anys. Del boicot manat \u00a0per Kennedy en canvi, l’acord final no en va dir res. Tamb\u00e9 tenia corda fins ara, pobres Cubans.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/p>\n

De cam\u00ed a casa despr\u00e9s de l’acord<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Khruschev i Kennedy fan una prova de for\u00e7a Aquell moment culminant i m\u00e9s perill\u00f3s de la Guerra Freda va tenir lloc entre tres personatges notables: el l\u00edder sovi\u00e8tic Nikita Khruschev, comissari pol\u00edtic de l’exercit roig victori\u00f3s a Stalingrad, denunciador dels crims Stalinistes i autor en 1954 de la repressi\u00f3 i invasi\u00f3 brutal contra l\u2019al\u00e7ament d\u2019Hongria; […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,34246,34245,34244,34243],"tags":[],"class_list":["post-3630","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-guerra-nuclear","category-kennedy","category-khruschev","category-missile-crisis-a-cuba"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Wy","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3630","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3630"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3648,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3630\/revisions\/3648"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}