{"id":3625,"date":"2021-09-05T13:33:18","date_gmt":"2021-09-05T19:33:18","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3625"},"modified":"2021-09-05T14:57:30","modified_gmt":"2021-09-05T20:57:30","slug":"cuba-i-el-trafic-de-drogues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2021\/09\/05\/cuba-i-el-trafic-de-drogues\/","title":{"rendered":"Cuba i el tr\u00e0fic de drogues"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: left\">El r\u00e8gim castrista, en part per fe pr\u00f2pia, en part en seguiment de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, va participar a molts dels moviments revolucionaris que van tenir lloc a pa\u00efsos subdesenvolupats durant la Guerra Freda (que per a molta gent no va tenir res de freda). La llista \u00e9s llarga i probablement incompleta i la magnitud de la intervenci\u00f3 cubana molt variable: Vene\u00e7uela, Col\u00f2mbia, Congo, Angola, Eti\u00f2pia, Alg\u00e8ria\u2026 Arribem al cas m\u00e9s sensible i dif\u00edcil d\u2019entendre.<\/p>\n<p>El FARC, un partit revolucionari que inicialment es declarava marxista-leninista, fou fundat al final d\u2019una guerra civil horrible amb 200,000 morts a Col\u00f2mbia, on aviat a pocs anys del final d\u2019una guerra, en va comen\u00e7ar una altra que ha durat fins fa molt poc. Al poc temps, el r\u00e8gim castrista ja havia comen\u00e7at a subministrar armes i altres ajuts (per\u00f2 no guerrillers) al FARC. Els Cubans aviat van notar que anava per llarg i que no tenien prou diners. Els traficants de la nova ind\u00fastria de la coca\u00efna, abundant a Col\u00f2mbia, semblaven oferir la soluci\u00f3: els mitjans de detecci\u00f3 i vigil\u00e0ncia dels EUA no eren com els que hi ha ara, i els traficants estaven disposats a pagar b\u00e9 per petits ajuts, diguem per exemple una illa mig cam\u00ed entre Col\u00f2mbia i els EUA on es podien llan\u00e7ar paquets de drogues a aig\u00fces territorials cubanes per ser recollits per vaixells de pescadors americans, o avionetes que necessitaven m\u00e9s gasolina per poder entrar m\u00e9s al fons dels EUA o fins i tot, containers que es podien buidar per redistribuir les drogues. L\u2019esc\u00e0ndol m\u00e9s gran fou la confiscaci\u00f3 de set tones de coca\u00efna destinades a Cuba a un port sud-americ\u00e0 en 1997. Naturalment el govern castrista ho va negar sempre tot per\u00f2 de fet no tenien prou diners i aix\u00f2 ja ha passat en moltes guerres civils a diferents pa\u00efsos. El perill m\u00e9s gran \u00e9s el de causar corrupci\u00f3 personal. Va passar aix\u00f2 a Cuba?<\/p>\n<p><b>El General Arnaldo Ochoa (1930-1989), un heroi nacional<\/b><\/p>\n<p>Ja de molt jove, Ochoa va participar en una invasi\u00f3 fallida de la Rep\u00fablica Dominicana per acabar amb la Dictadura de Trujillo. Diuen que fou l\u2019\u00fanic que va tornar viu a casa. Despr\u00e9s va estudiar a l\u2019acad\u00e8mia militar cubana i es va afegir als rebels de Castro a la Sierra Madre entrant al final a l\u2019Havana amb el grup que havia derrotat l\u2019ex\u00e8rcit cub\u00e0 a Santa Clara. Va fer molt bona carrera a la Revoluci\u00f3 esdevenint membre del Comit\u00e8 Central del Partit durant anys. Fou nomenat comandant del cos expedicionari cub\u00e0 que va guanyar les guerres a Angola i Eti\u00f2pia, sempre sota direcci\u00f3 de militars sovi\u00e8tics, que van lloar molt la seva professionalitat militar. Va arribar a comandar uns 43,000 soldats cubans, esdevenint un heroi nacional que sabia guanyar guerres. La seva perdici\u00f3 va arribar sobtadament en 1989. Els germans Castro l\u2019havien nomenat cap del districte militar d\u2019Havana, la tercera posici\u00f3 m\u00e9s poderosa (i perillosa, sens dubte) del pa\u00eds despr\u00e9s dels Castro. Ara b\u00e9: els Cubans havien copiat una cosa dels nord-americans que est\u00e0 molt b\u00e9: abans de donar possessi\u00f3 d\u2019un c\u00e0rrec important, calia que el candidat fos examinat a fons per compet\u00e8ncia i historial (cosa que no passa amb els ministres espanyols com ara amb el Ministre de Salut Illa). I va resultar que antics companys el van acusar d\u2019haver fet contraban de diamants i altres coses brutes a Angola i Eti\u00f2pia. Semblava poca cosa, per\u00f2 es va complicar molt quan va resultar que cobrava tamb\u00e9 dels traficants de drogues colombians. Aix\u00f2 ja era molt dolent per\u00f2 una complicaci\u00f3 va fer enrabiar a Fidel i va acabar costant-li la vida. Resulta que un dels seus agents havia estat identificat tamb\u00e9 com a agent de la CIA. Per a Castro aix\u00f2 era una verdadera tra\u00efci\u00f3 molt greu i perillosa, perqu\u00e8 si els EUA tenien proves que alts funcionaris del govern traficaven en drogues, tenien dret i una excusa per envair el pa\u00eds (com van fer al Panam\u00e0 amb en Noriega). El proc\u00e9s d&#8217;Ochoa fou transm\u00e8s en viu per la TV cubana. L\u2019Ochoa no es va penedir ni va negar res. Nom\u00e9s al final va afegir que al comen\u00e7ament li semblava que potser ajudaria la Revoluci\u00f3 i que no era gran cosa. Fou condemnat a mort juntament amb tres companys. Diuen que va insistir en donar ell mateix l\u2019ordre de disparar als soldats que l&#8217;executaven. El \u00a0Ministre de l\u2019Interior fou jutjat poc m\u00e9s tard m\u00e9s discretament per coses similars i va rebre nom\u00e9s 20 anys. Fidel Castro va enviar una nota als militars cubans: si ell no havia dubtat en fer afusellar un heroi nacional, que anessin amb compte. Les lleis interiors cubanes han estat sempre molt dures contra l\u2019\u00fas de drogues. Resulta que el General Ochoa havia estat un home molt popular a Cuba i que la noticia del seu afusellament fou mal rebuda.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El r\u00e8gim castrista, en part per fe pr\u00f2pia, en part en seguiment de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, va participar a molts dels moviments revolucionaris que van tenir lloc a pa\u00efsos subdesenvolupats durant la Guerra Freda (que per a molta gent no va tenir res de freda). La llista \u00e9s llarga i probablement incompleta i la magnitud [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34240,2102,816,34242],"tags":[],"class_list":["post-3625","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arnaldo-ochoa","category-colombia","category-general","category-trafic-de-cocaina"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Wt","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3625"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3629,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625\/revisions\/3629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}