{"id":3601,"date":"2021-08-21T10:43:09","date_gmt":"2021-08-21T16:43:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3601"},"modified":"2021-08-21T10:58:05","modified_gmt":"2021-08-21T16:58:05","slug":"exili-de-la-cuba-de-fidel-castro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2021\/08\/21\/exili-de-la-cuba-de-fidel-castro\/","title":{"rendered":"Exili de la Cuba de Fidel Castro"},"content":{"rendered":"
\"\"

Ruta de la fugida<\/p><\/div>\n

A difer\u00e8ncia del tancament brutal i violent de les fronteres comunistes a Europa amena\u00e7ant fugitius i les seves fam\u00edlies, el nou govern revolucionari de Cuba va prohibir la fuga algunes vegades per\u00f2 va obrir la porta moltes altres, encara que els fugitius en molts casos van haver d\u2019afrontar un perill de morir ofegats a l’oce\u00e0. Cuba est\u00e0 nom\u00e9s a 145 qm dels EUA, per\u00f2 els desesperats van sortir a alta mar en vaixells massa plens en mala condici\u00f3 o avariats o a basses de fusta o pl\u00e0stic sense pilots competents que sabessin navegar ni preocupar-se del pron\u00f2stic del temps, com veiem que passa en els nostres dies al Mediterrani. Fou el resultat de moltes coses: al comen\u00e7ament eren els col\u00b7laboradors i beneficiats del r\u00e8gim Batista en possessi\u00f3 de visats americans; despr\u00e9s van seguir els qui van patir la repressi\u00f3 \u00a0castrista amb pres\u00f3 i morts, la gent de nivell socio-econ\u00f2mic alt i carreres que van veure com ho perdien tot tot, diners, feina, propietat, plans pel futur, bons habitatges; despr\u00e9s gent que fugia dels peri\u00f2dics episodis de privacions i fins i tot fam. Voldria afegir que la totalitat del poble cub\u00e0 no era aix\u00ed i que el r\u00e8gim probablement tenia molts partidaris: la gent que havien sobreviscut el per\u00edode violent i corrupte de Batista, els que volien feina garantida, assist\u00e8ncia m\u00e8dica i educaci\u00f3 gratis i compartien el fam\u00f3s somni meravell\u00f3s marxista de la igualtat futura tan esperada entre tots els homes i dones del m\u00f3n.<\/p>\n

L\u2019horror descrit aqu\u00ed tot seguit em recorda les trag\u00e8dies cl\u00e0ssiques gregues. Personatges es queixaven al Cor de ciutadans de la injust\u00edcia, viol\u00e8ncia i patiment que havien patit a les mans de l\u2019altre grup. Presentaven raons fortes, dif\u00edcils de contradir i abusos de poder que violaven les lleis dels d\u00e9us. Un altre grup o actor apareixia explicant el seu costat de la situaci\u00f3, completament oposat, racional i tamb\u00e9 afavorit per certs d\u00e9us. Quan tot acabava al final en\u00a0 una trag\u00e8dia violenta horrible, el Cor lamentava les disputes i imperfeccions humanes. I el p\u00fablic, horroritzat, plorava.<\/p>\n

Hist\u00f2ria de l\u2019\u00e8xode<\/b><\/p>\n

L\u2019exili \u201cdaurat\u201d entre 1959 i 1962<\/i>. Inclou els membres i beneficiats del r\u00e8gim Batista, militars i tamb\u00e9 molts dels rics i poderosos. En general, tots obtenien visats d\u2019entrada nord-americans, sortien en avions o bots segurs i el nou r\u00e8gim no s\u2019hi oposava. Van arribar als 124,000 i van instal\u00b7lar-se sobretot a Miami. Van establir la basis d\u2019una comunitat extremadament hostil a Castro amb elements en aquells temps violents i la capacitat d’esdevenir prospera i desenvolupar influencia pol\u00edtica considerable als EUA amb una alian\u00e7a duradora amb l’ala mes radical del Partit Republic\u00e0. En aix\u00f2 se separaven de la majoria d’immigrants hispans, en general pobres, desinteressats en pol\u00edtica i votants del Partit Dem\u00f2crata.<\/p>\n

Entre 1961 i 1962<\/i> la pau i toler\u00e0ncia entre els EUA i Cuba es va exhaurir. El nou President Kennedy va tolerar i promoure l\u2019anomenada invasi\u00f3 de la Bah\u00eda de los Cochinos (Pigs Bay) que els cubans prefereixen anomenar Playa Gir\u00f3n. Molt mal preparada, la invasi\u00f3 fou esperada per dies i els invasors es pensaven\u00a0 que tota la poblaci\u00f3 cubana s\u2019al\u00e7aria contra Castro, el qual va dirigir el seu ex\u00e8rcit i liquidar l\u2019atac r\u00e0pidament. En 1962 la crisi dels m\u00edssils nuclears sovi\u00e8tics a Cuba estigu\u00e9\u00a0 a punt de desfermar un holocaust nuclear de la humanitat, evitat gaireb\u00e9 miraculosament en l’\u00faltim moment per un acord entre els EUA i la URSS. Evidentment, el perill cub\u00e0 era inesperadament molt gran. Kennedy i el Congr\u00e9s van dictar el bloqueig comercial contra Cuba que tant faria patir als cubans i que dura fins els nostres dies. Trump va endurir encara m\u00e9s fins al l\u00edmit mai vist per satisfer els cubans sempre republicans de Miami. En el temps cobert, el nombre d\u2019emigrats i fugitius va arribar als 250,000.<\/p>\n

Breu episodi dels bots de Camarisca (un port cub\u00e0) en 1965. <\/i>La gu\u00e0rdia costanera americana acaba salvant molts fugitius de ser altrament perduts al mar.<\/p>\n

Els Freedom Flights de 1965 a 1973<\/i>\u00a0per acord entre els EUA i Cuba. El comen\u00e7ament fou molt intens arribant a dos vols diaris d\u2019Havana a Miami per unes 5 setmanes. Van arribar a emigrar uns 30,000 cubans.<\/p>\n

El cas extraordinari dels Marielitos, Abril-Octubre de 1980 (135,000 exiliats) <\/i>Tot va comen\u00e7ar perqu\u00e8 el govern cub\u00e0 volia permetre sortir als qui tinguessin visat d\u2019entrada a certs pa\u00efsos llatinoamericans. Limitem-nos al Per\u00fa. Les ambaixades estaven guardades per policies cubans i altres gu\u00e0rdies de seguretat. Sense poder entrar a la legaci\u00f3, hom no podia treure visats. Un grup de quatre homes en un cotxe van trencar i obrir la cleda de seguretat a l’entrada presentant-se dintre l\u2019ambaixada, on l\u2019ambaixador ja s\u2019havia repatriat veient com estaven les coses i exigint els visats. Les queixes entre els dos governs van pujar de tot i Fidel va aplicar la revenja final: va manar la retirada de la policia. Al poc temps, sembla que centenars de cubans havien ocupat l\u2019edifici i el jard\u00ed. Furi\u00f3s, Fidel Castro va dir que qui volgu\u00e9s podia anar-se\u2019n, com m\u00e9s aviat millor i que podien sortir en vaixell del petit port de Mariel, prop d\u2019Havana. Els exiliats van organitzar verdaderes caravanes mar\u00edtimes entre Mariel i Miami o Kay West (Cayo Hueso). Certes fam\u00edlies van enviar iots per rescatar tota la fam\u00edlia, altres van haver de trobar ells mateixos algun bot. En Fidel, que es referia als fugitius com a \u201cusanos\u201d va jugar una mala passada: va incloure en la immigraci\u00f3 tots els criminals empresonats per delictes comuns i tots els malalts mentals de l\u2019illa, buidant les presons. Amb aix\u00f2 va crear un problema grav\u00edssim a les autoritats nord-americanes. Els criminals van ser identificats, per\u00f2 tots deien que eren presoners pol\u00edtics o que havien fet coses que eren legals als EUA. Van crear una crisi molt perillosa a Miami. Al final els USA\u00a0 van aconseguir repatriar molts bandits a Cuba. I els marielitos poc a poc van sortir dels llocs de detenci\u00f3 on els havien ficat (en algun moment van intentar confinar-los a Kay West) i es van poder integrar a Miami. El 8th Street havia esdevingut Calle Ocho i l\u2019\u00e0rea ja era Little Havana.<\/p>\n

1994: el \u201cper\u00edodo especial\u201d despr\u00e9s que la URSS acab\u00e9s amb el subsidi. La \u201craft crisis\u201d o “Crisis de los Balseros\u201d. <\/i>Ja hav\u00edem arribat als temps del President Bill Clinton i la p\u00e8rdua del subsidi rus estava causant fam i desesperaci\u00f3 a Cuba, quan molts van intentar la fuga amb basses inflables o de fusta, molt perilloses. Una altra vegada la Gu\u00e0rdia Costanera, sovint alertada per avionetes dels exiliats, va haver de sortir a salvar i recollir els fugitius. Per\u00f2 els temps de l\u2019admissi\u00f3 immediata s\u2019havien acabat. Aquesta vegada, van ser unes 35,000 persones, que els nord-americans van arrestar, conduir i tancar a Guant\u00e0namo en un camp de tendes de campanya. Pero al final molts van poder entrar als EUA. Era cada dia mes dif\u00edcil.<\/p>\n

Bill Clinton va tancar aquests episodis introduint per llei el sistema dels \u201cdry feet, wet feet\u201d: si un fugitiu aconseguia posar els peus a territori americ\u00e0, seria rebut i la sol\u00b7licitud de refugi considerada, per\u00f2 si era detingut a l\u2019aigua, seria deportat a Cuba. I aix\u00ed hem quedat fins ara.<\/p>\n

El cas esgarrif\u00f3s d\u2019Eli\u00e1n Gonz\u00e1lez Brotons, un nen de 7 anys, l\u2019any 2000<\/b><\/p>\n

No obstant les grans dificultats i perills del \u201cdry feet, wet feet\u201d sempre ha quedat gent que ho segueixen intentant, sovint degut a les dificultats d\u2019aprovisionaments i manca de coses necess\u00e0ries. El nen Eli\u00e1n era fill d\u2019una dona divorciada del pare que vivia amb un company. La parella, amb fam\u00edlia a Miami, va decidir intentar la fuga amb el nen en un bot vell i mal cuidat ple de gent com els que es veuen actualment al Mediterrani. A un guia incompetent no se li va acudir consultar l\u2019informe del servei meteorol\u00f2gic, que havia anunciat una tempesta imminent. Era una sent\u00e8ncia de mort. Coneixem el final perqu\u00e8 una parella de passatgers, que ells sabran com van aconseguir arribar als EUA, ho van explicar. L\u2019embarcaci\u00f3 s\u2019omplia d\u2019aigua que els passatgers intentaven buidar omplint bosses de pl\u00e0stic. La mare d\u2019Eli\u00e1n, que duia un salvavides, el va posar al lloc m\u00e9s segur per\u00f2 quan va tornar el nen havia desaparegut i la mare es va posar a cridar que el nen s’havia ofegat. Per\u00f2 nom\u00e9s ella i el seu company moririen.<\/p>\n

Poc temps despr\u00e9s, dos pescadors cubans de Miami van trobar Eli\u00e1n flotant tot sol al mar i viu (!). \u00a0Per por del \u201cdry feet, wet feet\u201d el van amagar algun temps per por que fos deportat, per\u00f2 al final va ser posat sota la cura de la fam\u00edlia de la mare difunta a Miami, la qual va comen\u00e7ar a publicar el cas per r\u00e0dio, TV i diaris, excitant i horroritzant tots els compatriotes que demanaven que la fam\u00edlia es qued\u00e9s per sempre amb el nen, la mare del qual havia mort buscant la llibertat. Degut al gran poder i influ\u00e8ncia pol\u00edtica dels cubans, el cas aviat va arribar a Washington on molts pol\u00edtics van exigir que el nen es qued\u00e9s. El cas molt aviat es discutia a tots els mitjans nacionals. A Havana en Fidel va cridar el pare i li va preguntar qu\u00e8 volia ell i que el govern l\u2019ajudaria. El pare volia exigir que li tornessin l\u2019Eli\u00e1n. Fidel Castro va facilitar el viatge del pare i els avis cubans als Estats Units. Est\u00e0 clar\u00edssim a la llei que un nen que perd la mare queda sota la potestat paterna del pare, si \u00e9s, com en aquest cas, un home decent i que la fam\u00edlia de la mare no tenia cap dret de quedar-se’l\u00a0 per molta gent que ho deman\u00e9s. El cas era de jurisdicci\u00f3 exclusivament estatal (amb jutges elegits influenciats per pol\u00edtics) per\u00f2 en aquest cas hi havia elements tamb\u00e9 sota jurisdicci\u00f3 federal. Podia un nen demanar asil? No era un refugiat abandonat? Podia haver decidit la mare divorciada? El cas, bastant absurd, va arribar a jutges federals d\u2019apel\u00b7laci\u00f3 mentre els de Miami seguien cridant. Els avis cubans de Cuba van aconseguir veure el nen breument a casa dels altres avis de Miami, el pare nom\u00e9s va poder parlar amb ell per tel\u00e8fon (amb una veu dictant per fer dir al nen que ell volia quedar-se als EUA). Els congressistes republicans, molt afins a Miami, volien fer una llei atorgant a El\u00e1n la nacionalitat, cosa que els dem\u00f2crates van rebutjar.<\/p>\n

Una persona important\u00edssima sense dir res s\u2019ho estava mirant tot amb irritaci\u00f3 o r\u00e0bia creixent per un esc\u00e0ndol que abusava o ignorava la llei: la Sra. Reno, Attorney General (ministra federal de Just\u00edcia) del President Bill Clinton. Va fer el fam\u00f3s cop de puny a la taula. Prou bestieses! Un vespre 22 marshalls (policies) federals armats fins les dents i acompanyats de 130 gu\u00e0rdies de seguretat van entrar per for\u00e7a a la casa on tenien l\u2019El\u00e1n a rescatar-lo. Els cubans, que esperant-lo omplien la casa van ser tancats a una habitaci\u00f3 i vigilats per marshall\u2019s armats amb metralladores. Van aconseguir fer v\u00eddeos de l\u2019escena. A l\u2019exterior ja hi havia m\u00e9s de cent cubans protestant, sembla que alguns anaven armats per\u00f2 ning\u00fa va disparar. L\u2019incident fou vist a la TV nacional. L\u2019alcalde de Nova York, un tal Giuliani, va dir sis vegades que havien fet com els \u201cstormtruppers\u201d nazis, els agents de la SS alemanya (va haver de demanar perd\u00f3) i la Hillary Clinton tamb\u00e9 va protestar.<\/p>\n

Eli\u00e1n Gonz\u00e0lez fou reunit feli\u00e7ment amb el pare i avis paterns a l\u2019aeroport Andrews (l\u2019aeroport militar a Maryland, molt prop de Washington, que el President i altra gent molt important utilitzen). Per raons dif\u00edcils d\u2019entendre no podien tornar en l\u2019acte a Havana. Van anar a una base d\u2019infanteria militar. Un grup considerable de cubans es va presentar a la porta demanant rescatar el nen, per\u00f2 ning\u00fa entra per for\u00e7a a una base militar. Poc temps despr\u00e9s, la fam\u00edlia va volar finalment a Havana. Una foto poc despr\u00e9s ensenyava a Eli\u00e1n a l\u2019escola duent l\u2019uniform dels Pioners Comunistes. Anys despr\u00e9s, essent ja un adult, va apar\u00e8ixer a algun acte pol\u00edtic p\u00fablic a Havana, pero altrament \u00e9s un ciutad\u00e0 privat.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A difer\u00e8ncia del tancament brutal i violent de les fronteres comunistes a Europa amena\u00e7ant fugitius i les seves fam\u00edlies, el nou govern revolucionari de Cuba va prohibir la fuga algunes vegades per\u00f2 va obrir la porta moltes altres, encara que els fugitius en molts casos van haver d\u2019afrontar un perill de morir ofegats a l’oce\u00e0. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[3799,34234,34236,34233,34235],"class_list":["post-3601","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cuba","tag-cubans-a-miami","tag-elian-gonzalez","tag-exiliats-cubans","tag-marielito"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-W5","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3601","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3601"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3601\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3611,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3601\/revisions\/3611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3601"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3601"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3601"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}