{"id":36,"date":"2009-05-07T02:35:15","date_gmt":"2009-05-07T00:35:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/05\/07\/des-de-nova-york-capital-de-la-cultura-el-dentista-que-treballava-a-un-lloc-tan-musical\/"},"modified":"2009-05-10T17:54:37","modified_gmt":"2009-05-10T15:54:37","slug":"des-de-nova-york-capital-de-la-cultura-el-dentista-que-treballava-a-un-lloc-tan-musical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/05\/07\/des-de-nova-york-capital-de-la-cultura-el-dentista-que-treballava-a-un-lloc-tan-musical\/","title":{"rendered":"Des de NOVA YORK, Capital de la Cultura: El Dentista i la M\u00fasica"},"content":{"rendered":"

Alerta Roja: Una Dent en Perill!<\/strong><\/p>\n

Perdoneu-me, si algun dentista es llegeix aix\u00f2 i troba que jo tradueixo malament els noms que ell usaria. En qualsevol cas un dia que semblava normal vaig notar movent-se a la boca una corona (o pont, o com es digui en catal\u00e0) que s\u00b4havia caigut. Tinc un dentista al barri que sempre presumeix de tenir metges i jugadors de beisbol i gent important de Wall Street entre els seus pacients i hi vaig anar tot seguit a que me la torn\u00e9s a enganxar. Era d’or i no era q\u00fcesti\u00f3 de llan\u00e7ar-la a les escombraries. Ah, no potser, em va respondre l’home fent cara tr\u00e0gica. No es pot perqu\u00e8 la desmineralitzaci\u00f3 ha fet estralls i hi ha polpa al descobert i vost\u00e8 pot tenir una infecci\u00f3 d’anaerobis amb un absc\u00e9s i una sepsis i pot perdre la dent i qui sap. Li cal un root canal treatment<\/em> (tractament d’obertura de les arrels, o com es digui en catal\u00e0) fet d’urg\u00e8ncia o la dent est\u00e0 perduda.<\/p>\n

Terroritzat, instintivament em toco la cartera. Encara la tinc, per\u00f2 ja em fa mal. Ara s\u00ed que he rebut. Salvi la meva dent, doctor, al preu que sigui, que me l’estimo molt. A m\u00e9s, afegeix cruelment, una dent implantada costa com a m\u00ednim $5000 i l’asseguran\u00e7a no paga res. Apa, doncs, li dic, a perforar el canal ara mateix. L’home es mira una radiografia i belluga el cap. Ell en sap molt de fer canals a arrels, per\u00f2 en aquest cas \u00e9s massa perill\u00f3s i tindria por de trencar la dent. Per\u00f2 em recomanar\u00e0 el millor endodentista de Nova York. Qu\u00e8 ho fa a bon preu aquest senyor, vull preguntar. Quina pregunta tan ximple! No la faig.<\/p>\n

L’extraordin\u00e0ria adre\u00e7a de l’endodentista<\/strong><\/p>\n

777 WEST 57th Street! Gaireb\u00e9 la reconec. A l’edifici hi ha la botiga de vendes principal de Steinway & Sons, la famosa companyia de pianos americana fundada fa uns 160 anys per un immigrant alemany anomenat Steinweg.\u00a0 Al davant, a l’altre costat del carrer, es troba Carnegie Hall amb les seves tres sales. L’auditori principal, l’Stern Hall t\u00e9 la segona ac\u00fastica millor del m\u00f3n (el campionat va a una sala japonesa). La gent que valora l’ac\u00fastica no aniria mai ni a l’Avery Fisher Hall ni a l’Alice Tully Hall, que ni se li acosten. Constru\u00efda originalment com un negoci pel super milionari del S.XIX Andrew Carnegie i inaugurada en persona pel gran Piotr Txaik\u00f2vski, es va deteriorar, va esdevenir un cinema, la volien enderrocar. Havia estat la llar de la Filarm\u00f2nica de Nova York i els propietaris l\u00b4hi volien vendre, per\u00f2 els amos dels Filarm\u00f2nics van decidir que Carnegie Hall era massa vell i decr\u00e8pit, preferint construir l’Avery Fisher Hall al nou Lincoln Center. Un crim molt gran, per\u00f2 ara Carnegie Hall vola gloriosament amb grans programes diaris, la millor sala d’una ciutat on tan sovint es poden sentir els millors int\u00e8rprets del m\u00f3n<\/p>\n

Dintre un edifici “Beaux Arts”<\/strong><\/p>\n

L’arquitectura d’estil “Beaux Arts” \u00e9s tan novaiorquesa com el modernisme \u00e9s barcelon\u00ed, encara que no de la mateixa categoria. Els edificis s\u00f3n de ciment gris, amb arcs neog\u00f2tics, portes grans, detalls de bronze i adorns inesperats, sovint fastuosos.<\/p>\n

Entro a la casa. A la dreta hi ha una finestra interior enorme, a trav\u00e9s de la qual veig la sala principal de vendes de Steinway, que tamb\u00e9 es veu des del carrer, per\u00f2 no tan b\u00e9. \u00c9s rodona, amb un gran piano de cua al mig, amb rajoles lluents, amb grans pintures d’oli a les parets, voltat circularment per les taules dels venedors, sempre molt ben vestits, cares, netes i ben ordenades i seients antiquats de luxe. El lloc sembla tan exclusiu que gaireb\u00e9 em faria por entrar-hi, de por que em llancessin els gossos. Aquesta imatge de gran luxe \u00e9s part de la seva t\u00e8cnica de vendes.<\/p>\n

Steinway & Sons fou fundada a un taller a Queens, prop de l’East River on encara segueix la f\u00e0brica principal, encara que en tenen una altra a Hamburg.\u00a0 Hi ha una estaci\u00f3 de metro que es deu Steinway. Fan els pianos millors a m\u00e0. Curiosament ning\u00fa sembla saber de qu\u00e8 dep\u00e8n la qualitat d’un piano. Els fan tots igual i alguns surten magn\u00edfics i altres s\u00f3n bunyols ac\u00fastics.<\/p>\n

Expliquen els que hi entenen que gaireb\u00e9 tots els clients d’Steinway entren explicant la mateixa hist\u00f2ria. Jo a vegades toco el piano haver tingut mai temps d’aprendre de deb\u00f2 i ara acabo de comprar una casa amb m\u00e9s espai i en voldria un. Els seus costen massa d\u00f2lars, o sigui que en vull un d’usat per\u00f2 vinc nom\u00e9s a molestar-los… S\u00ed, senyor, s\u00ed, encantats, no cal que digui res m\u00e9s. Prengui\u00b4s tot el temps que vulgui, que per aix\u00f2 estem aqu\u00ed. I aix\u00ed el pobre client innocent \u00e9s conduit a un espai condicionat i animat a provar de tocar un piano. Gaireb\u00e9 ning\u00fa ha sentit un piano a un tal espai. La v\u00edctima incauta s’emociona i queda aclaparada. Aleshores, mentre el client tremola , un altre empleat observa quant en sap de tocar i se li acosta a a ajudar. Que voldria tocar una partitura (triada al seu nivell, est\u00e0 clar)? Que vol que li ensenyi alguna cosa? I el client ja no s’escapa. A vegades si el client \u00e9s bo, li deixen fer un concert privat per als amics i familiars a una sala petita de concerts que tenen.<\/p>\n

L’endodentista heroic
\n<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un senyor agradabil\u00edssim. Arriba al mateix temps que jo. Entrem junts al despatx. Est\u00e0 molt b\u00e9. T\u00e9 uns quaranta-tants. Em diu que se n’anir\u00e0 aviat a un altre edifici perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 apuja el lloguer al doble. L’home parla molt. Parla massa. M’explica que \u00e9s professor a les dues escoles dentals de Nova York. Que ja sap que el meu cas \u00e9s molt dif\u00edcil per\u00f2 que ell t\u00e9 molt bons instruments i tot s’arreglar\u00e0. La dent ser\u00e0 salvada. S\u00ed, doctor, confio en vost\u00e8… Salvi-la. Sento com el cor em batega.<\/p>\n

Des de la saleta de tractaments es veu el carrer 57th amb Carnegie Hall a l’altre costat. El dentista engega una m\u00fasica cl\u00e0ssica que toca massa forta. No li dic res. Potser treballa millor i l’ajudara a salvar-me la dent en perill de mort.<\/p>\n

S\u00b4ho mira tot. Tenim sort que \u00e9s un premolar nom\u00e9s amb tres arrels. Vol fer l’anest\u00e8sia. Molta sort tenim, sobretot jo. Li dic que no m’injecti adrenalina que la tolero malament. No problem! Ara que despr\u00e9s, cada vegada que em queixo em diu que \u00e9s perqu\u00e8 no m\u00b4he deixat posar adrenalina a l’anest\u00e8sic.<\/p>\n

M’explica tot el procediment. Que ho fa amb tots els clients o \u00e9s que a m\u00ed em t\u00e9 r\u00e0bia? Diu que l’objectiu \u00e9s obrir un canal als tres canals per posar-hi dintre suports sobre els quals es pugui muntar la corona. En el proces matara el nervi. Ai! Usa molt\u00edssims instruments que substitueix constantment. T\u00e9 coses rares damunt la taula. Crida l’assistenta que no ve i s’emprenya per\u00f2 sense fer res. Si no la necessitava, perqu\u00e8 l’ha cridat?<\/p>\n

L\u00b4home parla i parla. M’ha posat una goma entre les dents perqu\u00e8 no pugui respondre. De sobte diu que li agrada molt la m\u00fasica de Prokofiev que estan tocant. S’equivoca. La m\u00fasica \u00e9s d’una \u00f2pera de Txaikovski. En Txaikovski, el mateix que va inaugurar Carnegie Hall. Una vegada vaig veure el gran Valery Gergiev dirigint-la<\/p>\n

***** \u00a0 ***** \u00a0 *****<\/p>\n

Valery Gergiev<\/strong><\/p>\n

Hi ha qui retreu a Gergiev que \u00e9s un gran amic de Putin i que ell tamb\u00e9 \u00e9s un dictador. Home, els m\u00fasics antics tamb\u00e9 eren amics dels czars i kaisers del temps.<\/p>\n

Jo he vist moltes vegades en Gergiev, potser prop de quinze, a\u00a0 llocs diferents. \u00c9s sens dubte un gran director, un dels millors del nostre temps, per\u00f2 \u00e9s una mica dif\u00edcil de predir. Hi ha dies que \u00e9s fabul\u00f3s i hi ha dies que n\u00b4hi ha per llogar-hi cadires. En general sembla un home agradable. La relacio entre el director i els m\u00fasics \u00e9s molt complicades i emocionals. Hi ha hagut sublevacions i vagues de m\u00fasics, per\u00f2 en Gergiev en general se\u00b4n surt b\u00e9.<\/p>\n

Hi ha biografies que diuen que va n\u00e9ixer a Moscou per\u00f2 la majoria diuen que com els seus pares ell era d’Oss\u00e8tia del Nord, que sempre ha estat dintre de R\u00fassia. Un dels complexes de la seva vida ‘es que de petit la mam\u00e0 el va voler fer entrar al Conservatori de la capital d’Oss\u00e8tia (de nom impossible de recordar) i no el van prendre dient que no tenia aptituds. S\u00ed que en t\u00e9 d’aptituds. Al final va poder estudiar a St Petersburg on un gran director el va apadrinar i la seva carrera va comen\u00e7ar.<\/p>\n

Quan es va acabar la Guerra Freda, ell ja estava molt ben establert a R\u00fassia (fent pocs diners, est\u00e0 clar) quan\u00a0 va descobrir les possibilitats de venir als EUA i anar a Europa Occidental i va organitzar una campanya propagand\u00edstica molt ben feta amb articles a revistes de gran circulaci\u00f3 i entrevistes a la tele. La novetat era molt gran perqu\u00e8 ning\u00fa sabia res dels russos per\u00f2 ell era bo i s’ho mereixia. Destacava per les \u00f2peres russes, sobretot les de Prok\u00f2fiev, que ell adora, per\u00f2 li agradava molt\u00edssim l’\u00f2pera italiana. Encara que a vegades… Deixem-ho c\u00f3rrer.<\/p>\n

Entre els seus grans m\u00e8rits, quan era director de l’anomenat Kirov (un cap del Partit Comunista de Leningrad assassinat per ordres de Stalin), que ara \u00e9s el Teatre Mariinsky, va descobrir l’Anna Netrebko. Diuen que la noia feia feines fregant el terra al Mariinsky per\u00f2 no \u00e9s veritat. L’Anna, ara pr\u00e0cticament la primera soprano del m\u00f3n, era una estudiant de cant que guanyava algun ruble fent feines diverses auxiliars al teatre, fins que en Valery la va descobrir.<\/p>\n

Els m\u00fasics que han tocat amb ell fan comentaris curiosos sobre la forma com dirigeix, que jo mateix tamb\u00e9 he observat tant al Carnegie Hall (on recordo un Romeo and Julia de Prokofiev fenomenal)\u00a0 com a l’\u00d2pera Metropolitana (la “Met”). Un dia fa dos anys per intercessi\u00f3 miraculosa de Sant Jordi i altres sants catalans, la Met em va donar una butaca a la primera fila de platea per veure la Mazeppa<\/em> com si jo fos un supermilionari i em vaig passar tres hores assegut a un pam de nassos d’ell. L’home salta i balla molt. A vegades sembla trist o emocionat. T\u00e9 un bast\u00f3 molt petitet que a vegades llan\u00e7a per terra continuant amb la m\u00e0 nua o encara m\u00e9s estrany dirigint amb un dit nom\u00e9s. L’auricular (el dit petit) el fa servir molt i el pot bellugar a una velocitat extraordin\u00e0ria. Jo he provat i no puc. \u00c9s entretingut mirar-lo fent el ballet.<\/p>\n

***** \u00a0\u00a0 ***** \u00a0\u00a0 *****<\/p>\n

El dentista em va despertar. La m\u00fasica seguia tocant per\u00f2 ja no era el Txaikovski. S’estava queixant que li havia mossegat dos dits. Quina cosa tan terrible. Si hagu\u00e9s pogut parlar hauria demanat perd\u00f3 perqu\u00e8 encara no havia mossegat ning\u00fa. Aix\u00f2 que el vaig mossegar abans<\/em> que em digu\u00e9s que pensava cobrar-me $3600, del quals l’asseguran\u00e7a amb sort em tornaria uns $900. En efectiu o targeta de cr\u00e8dit els volia.<\/p>\n

Despr\u00e9s va comen\u00e7ar a preguntar-me si no vull anar despr\u00e9s de tres hores al lloc que no s’anomena (decorat en l’estil Beaux Arts de l’edifici) No gr\u00e0cies. Despr\u00e9s d’una estona torna a preguntar. ‘Es que ja portem m’es de tres hores treballant, diu. A la tercera vegada li contesto que hi vagi si ha d’anar-hi cada tres hores i que em deixi tranquil, que jo no. Aix\u00ed ho fa. Em recupero una mica.<\/p>\n

Una hora despr\u00e9s m’ensenya orgullosament una placa radiogr\u00e0fica amb tres filferros dintre els tres canals. I que consti que nom\u00e9s ha trencat la dent a un lloc petitet que ni es veu. Em consta. Gr\u00e0cies a D\u00e9u!\u00a0 M’ho miro. Est\u00e0 b\u00e9, gr\u00e0cies. L’home se sent poc apreciat, potser insultat. Cosa que em recorda el gran pianista i conductor Daniel Barenboim<\/p>\n

***** \u00a0\u00a0 *****\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 ******<\/p>\n

En Daniel Barenboim va n\u00e9ixer a Buenos Aires el 1942 i\u00a0 t\u00e9 tres passaport: l’argent\u00ed, l’israeli\u00e0 i per alguna ra\u00f3 que no entenc fins i tot l’espanyol, als quals recentment va afegir un passaport palest\u00ed com a s\u00edmbol del seu suport a una pau justa entre israelians i palestins.\u00a0 Es un dels m\u00fasics m\u00e9s importants del nostre temps. En l’actualitat \u00e9s el Director de l’\u00d2pera de l’Estat Alemany a Unter den Linden (a l’antic Berlin oriental) i sovint treu l’orquestra titular de passeig pel m\u00f3n amb el nom de “Deutsche Staatskapelle” En Barenboim ve a Nova York sovint. Segueix essent un dels millors pianistes i fa series tocant totes les sonates de Beethoven al Carnegie Hall amb un piano especial que posa Steinway & Sons. Sobretot la Staatskapelle toca tamb\u00e9 a Carnegie Hall 3 0 4 dies a l’any.<\/p>\n

Perqu\u00e8 me l’ha recordat el dentista? En Barenboim \u00e9s m\u00e9s aviat petit i una miqueta grass\u00f3 i t\u00e9 un sentit de l’humor llegendari, com vam veure tots per Nadal durant el Concert del Nou Any a Viena, que va dirigir. Doncs un dia, acabava de dirigir un Concerto per viol\u00ed extraordinari amb un solista relativament nou. A l’acabar els espectadors vam aplaudir entusi\u00e0sticament per\u00f2 el xicot violinista va fer teatre. Es volia retirar, fent com si no fos digne. Aleshores en Barenboim se li va acostar pel darrere i li va clavar una empenta amb les dues mans enviant-lo\u00a0 a saludar al prosceni. No vam poder contenir les rialles, per\u00f2 el que m\u00e9s es divertia era en Barenboim. Aleshores va ser ell qui va haver de saludar i ho va fer. Despr\u00e9s d’una ronda de saluts amb el bra\u00e7 esquerre va fer al p\u00fablic el senyal que ja n\u00b4hi havia prou, tots a casa, i amb el dret als m\u00fasics que sortissin. I se\u00b4n va anar.<\/p>\n

La Sra Barenboim: la trag\u00e8dia de Jacqueline DuPr\u00e9<\/strong><\/p>\n

La gran cellista Jacqueline DuPr\u00e9 havia nascut el 1945 i es va casar amb en Barenboim a l’edat de 23 anys, quan la qualitat de la seva m\u00fasica ja havia estat notada al m\u00f3n. Potser alg\u00fa va viure la seva hist\u00f2ria a la pel\u00b7licula anglesa “The DuPr\u00e9 Sisters”. Quan en Barenboim en va sentir parlar, nom\u00e9s va comentar que podien haver esperat fins a la seva mort.<\/p>\n

Jacqueline DuPr\u00e9 fou probablement la millor cellista que ha existit mai, sens dubte en la mateixa categoria que el nostre Pau Casals. El cello \u00e9s un instrument est\u00fapid que gaireb\u00e9 ning\u00fa vol tocar i no sols pel pes i les mides. Si em perdoneu, a l’orquestra nom\u00e9s sembla com si fes de m\u00fasica de fons. Per\u00f2 en les mans de Jacqueline esdevenia un miracle. Ella tenia una t\u00e8cnica que no s’ha vist mai m\u00e9s. Sota els seus dits l’instrument tenia matissos i expressava emocions. Queden uns quants enregistraments d’ella, que se segueixen venent i molts afeccionats col\u00b7leccionen. Jo en tinc un, nomes.<\/p>\n

La Jacqueline i en Daniel formaven part d’un cercle de m\u00fasics joves amics que sona gaireb\u00e9 inconcebible, com si fos una fantasia: ells dos, Itzhak Perlman, Zubin Mehta, Pinchas Zuckerman. En Barenboim amb el seu sentit de l\u00b4humor en deia la “Kosher Nostra” (Kosher \u00e9s el menjar ritual jueu i en aquest cas vol dir Cosa Nostra, la m\u00e0fia) .<\/p>\n

La Jacqueline va durar poc. Cruelment va comen\u00e7ar a sentir coses rares als dits que no es movien com ella volia. Li van diagnosticar\u00a0 la M\u00faltiple Esclerosi, es va quedar incapacitada i va morir\u00a0 el 1983. En Barenboim va acabar vivint amb la seva dona actual i va tenir dos fills, per\u00f2 no es va voler mai divorciar mentre la Jacqueline visques.<\/p>\n

***** \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 ***** \u00a0 \u00a0\u00a0 ******<\/p>\n

Sis hores va durar! Vaig haver de valorar una altra placa, que que tampoc em va agradar, per\u00f2 gr\u00e0cies als nostres sacrificis i col\u00b7laboraci\u00f3, la dent fou salvada. Abans d’anar-me em torna a expressar admiracio que pogues resistir sis hores sense haver d’anar enlloc. Quina mania!<\/p>\n

La dent salvada\u00a0 viu en l’actualitat feli\u00e7ment sota una corona nova.<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alerta Roja: Una Dent en Perill! Perdoneu-me, si algun dentista es llegeix aix\u00f2 i troba que jo tradueixo malament els noms que ell usaria. En qualsevol cas un dia que semblava normal vaig notar movent-se a la boca una corona (o pont, o com es digui en catal\u00e0) que s\u00b4havia caigut. Tinc un dentista al […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-36","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-A","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}