{"id":3590,"date":"2021-08-12T12:25:17","date_gmt":"2021-08-12T18:25:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3590"},"modified":"2021-08-12T13:32:58","modified_gmt":"2021-08-12T19:32:58","slug":"com-fidel-castro-va-perdre-el-primer-gran-amic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2021\/08\/12\/com-fidel-castro-va-perdre-el-primer-gran-amic\/","title":{"rendered":"Com Fidel Castro va perdre el primer gran amic"},"content":{"rendered":"<p>Molts que viv\u00edem a la Catalunya franquista sent\u00edem simpatia pels objectius socials del castrisme, sobretot en salut i ensenyament gratu\u00efts, encara que tamb\u00e9 est\u00e0vem perplexes per les guerres africanes amb grans ex\u00e8rcits que feia Cuba sobretot a Angola i Eti\u00f2pia. Ells deien que era pel fervor revolucionari de Castro en una era post-colonial molt complicada, per\u00f2 altres pensaven que estava participant en la Guerra Freda sota ordres de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Als anys 70 jo vaig passar un any a Miami, on hom a vegades podia rebre la r\u00e0dio d\u2019Havana i em va molestar fer-ho, perqu\u00e8 parlaven del \u201c<em>l\u00edder supremo<\/em>\u201d com a la Catalunya del temps la R\u00e0dio Nacional es referia al seu Caudillo Franco. No s\u00e9 perqu\u00e8 se m\u2019ha quedat al cap una can\u00e7\u00f3 lleugera que tocaven molt en aquells temps:<\/p>\n<p><i>Oh, Bulg\u00e0ria<\/i><\/p>\n<p><i>Proletaria<\/i><em>\u00a0y Hospitalaria<\/em><\/p>\n<p><em>Tu Marxismo es mi Marxismo<\/em><\/p>\n<p><em>Y creemos en el mismo Comunismo<\/em><\/p>\n<p>Li \u00a0vaig ensenyar a una exiliada Cubana que treballava amb nosaltres pensant que riuria, per\u00f2 va clavar un cop de puny a la taula. No deixaven fer bromes. A la r\u00e0dio de Miami en la llengua que el Sr Casado del PP anomenaria Cubana, les emissores dels exiliats sovint amena\u00e7aven, i tenien grups terroristes que posaven bombes. La majoria d\u2019immigrants llatinoamericans als EUA acaben votant pels dem\u00f2crates, per\u00f2 els Cubans de la Florida s&#8217;havien afiliat amb l\u2019ala m\u00e9s reaccion\u00e0ria del Partit Republic\u00e0, i fins i tot molts van aconseguir guanyar eleccions com a tals.<\/p>\n<p>Castro sovint tenia idees inesperades. Es va fixar que els Cubans no tenien prou llet i se li va acudir importar vaques lleteres holandeses, que va ser un frac\u00e0s total pel clima subtropical que no toleraven. Tamb\u00e9 va intentar introduir a Cuba recerca molecular biol\u00f2gica (!) i va enviar graduats a certs laboratoris a aprendre a Alemanya i els EUA. Sembla impossible, per\u00f2 van tenir algun \u00e8xit.<\/p>\n<p>Ara fa uns 4 anys jo m\u2019havia apuntat a un viatge a Cuba del Road Scholar, perfectament legal. No es tractava de fer turisme sin\u00f3 de viatjar i parlar per uns quants dies amb personalitats de l\u2019art i la ci\u00e8ncia per promoure contactes. Vaig rebre informaci\u00f3 detallada de Road Scholar amb molts avisos. Em calia un visat que es podia comprar a l\u2019aeroport d&#8217;un agent cub\u00e0 per $100. Suggerien que en vista de les car\u00e8ncies que es patien a Cuba degut al blocatge nord-americ\u00e0, estaria be dur certs regals i hi havia llistes de coses desitjables. Jo vaig comprar medicines i altres materials (term\u00f2metres, ulleres,&#8230;) d&#8217;un drugstore. Hi havia ja a la illa restaurants privats, per\u00f2 si hi vol\u00edem anar, ens recomanaven buidar sempre els plats, recordant que els Cubans havien patit fam per mesos despr\u00e9s que la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va aturar els subsidis. La cosa produ\u00efa una certa ang\u00fania. Com devia ser d\u2019humiliant! Al final, exactament 2 dies abans del viatge, el Sr Trump va declarar un Travel Advisory avisant sense cap ra\u00f3 que era perill\u00f3s per ciutadans americans anar a Cuba i va suprimir els vols comercials i prohibir girs de diners a fam\u00edlies. Road Scholar va cancel\u00b7lar. Em vaig quedar amb un pam de nassos (i amb coses del drugstore que no necessitava).<\/p>\n<p>Per entendre Castro, cal recordar la seva infantesa. El seu pare fou un home d\u2019arrels molt pobres nascut prop de Lugo que havia lluitat amb l\u2019ex\u00e8rcit espanyol contra els independentistes i tornat, despr\u00e9s de la vict\u00f2ria i arribada dels Americans, sense res a la butxaca. Va treballar per la infame United Fruit de trista mem\u00f2ria, on va fer prou diners per comprar un gran latifundi. Com que el divorci era molt dif\u00edcil, l\u2019home va tenir fills, un d\u2019ells Fidel, amb una cuinera can\u00e0ria, for\u00e7ada a viure amb els nens a un habitatge separat de la resid\u00e8ncia de l\u2019amo, juntament amb fills d\u2019esclaus i treballadors pobres. No li permetien ni entrar a la casa principal ni parlar amb el pare fins que al final els seus progenitors es van poder casar. Aix\u00f2 marcaria per sempre la seva actitud social. De gran, Fidel va poder esdevenir advocat (ell deia que nom\u00e9s treballava de franc per gent pobre que no podia pagar) i es va casar amb una noia riqu\u00edssima. Per\u00f2 cada dia esdevenia m\u00e9s i m\u00e9s radical.<\/p>\n<p><b>El cas d\u2019Huber Matos<\/b><\/p>\n<p>Si per casualitat algun lector recorda el meu apunt previ, Huber Matos fou el militar i guerriller que va conduir, amb Castro, la unitat rebel que va fer entrar victori\u00f3s Fidel Castro a Santiago, esdevenint un heroi nacional. Era natural d\u2019un poble prop de la Sierra Maestra on Castro s\u2019havia instal\u00b7lat al comen\u00e7ament amb els quatre gats que el seguien en aquell temps. Huber havia estat mestre d\u2019escola i a m\u00e9s cultivava arr\u00f2s. Patri\u00f2tic com era es va mobilitzar fora del castrisme contra el dictador corrupte Batista. Inesperadament un grup de voluntaris es va presentar preguntant com trobar Castro i ell els va dirigir i fou molt ben rebut per Castro. Ja tenia prop de 40 anys. Per circumst\u00e0ncies, va haver de fugir a Costa Rica i va tornar amb un avi\u00f3 carregat d\u2019armes i voluntaris, essent rebut amb gran entusiasme per Fidel que el va nomenar <i>comandante<\/i>. Recordeu si us plau el pilot d&#8217;aquest avi\u00f3 perqu\u00e8 tornar\u00e0 a sortir m\u00e9s avall en un moment cr\u00edtic.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria final, Matos, ja molt conegut i respectat, esdevingu\u00e9 cap del nou ex\u00e8rcit cub\u00e0 a Camag\u00fcey, una pla\u00e7a molt important al centre de la illa.<\/p>\n<p>Era encara el primer any i el r\u00e8gim no estava ni definit ni consolidat, per\u00f2 en Matos ja estava descontent. Ell, com Castro, havia estat membre del Partido Ortodoxo, un partit socialment progressiu, de l\u2019esquerra moderada, nacionalista, antiimperialista (cr\u00edtic dels EUA), per\u00f2 que creia en la Constituci\u00f3 del 1940 i en eleccions lliures. A m\u00e9s es va fer amic dels ramaders i agricultors de Camag\u00fcey, molt preocupats per la direcci\u00f3 i les nacionalitzacions de Castro. Va decidir dimitir. El govern semblava dominat pels comunistes radicals Ra\u00fal Castro i Che Guevara, mentre que la resta de membres, Castro incl\u00f2s, semblaven vacil\u00b7lants.<\/p>\n<p>En aquest moment, amb perm\u00eds dels lectors, em separo per un moment del relat hist\u00f2ric per repetir enlloc d\u2019aix\u00f2 una escena d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula biogr\u00e0fica feta a Hollywood que no obstant ser imagin\u00e0ria, descriu molt clarament \u00a0el problema que tenia Matos:<\/p>\n<p><i>Hom veu a la pantalla el govern, reunit sense Matos encara a una sala de l\u2019Havana-Hilton. Castro anuncia als ministres que Matos vol dimitir, tornar a casa seva i retirar-se de la pol\u00edtica. Sorpresos, els ministres ho lamenten per\u00f2 s\u00f3n comprensius. Si nom\u00e9s vol plegar i anar a casa\u2026 El Che Guevara al\u00e7a la veu: el que cal fer \u00e9s afusellar-lo immediatament. Tots els presents s\u2019esveren. I ara! No ens ha fet res. El Che remata: Com podeu ser tan innocents! Diu que va a casa, per\u00f2 dem\u00e0 mateix comen\u00e7ar\u00e0 a rebre visites de dissidents i diplom\u00e0tics americans. I far\u00e0 discursos i anir\u00e0 a manifestacions i li faran entrevistes i sortir\u00e0\u00a0a la TV americana i organitzar\u00e0 la Contrarevoluci\u00f3\u201d<\/i><\/p>\n<p>Tornant a la hist\u00f2ria, Castro va rebre personalment en Matos que efectivament volia dimitir de tots els c\u00e0rrecs perqu\u00e8 no tolerava la influ\u00e8ncia creixent dels dos comunistes, ni les constants nacionalitzacions ni la falta de democr\u00e0cia i que all\u00f2 no era el que havia volgut el Partido Ortodoxo del que tots dos havien estat membres. Castro es va negar a acceptar la dimissi\u00f3 i va respondre que moltes coses que ell deia encara no estaven resoltes i que li calia esperar i veure l\u2019evoluci\u00f3. \u201c<i>Todav\u00eda necesitamos hombres como t\u00fa\u201c, <\/i>fou el seu comiat.<\/p>\n<p>Hom no pot deixar d\u2019admirar el coratge de Matos que va iniciar un intercanvi d&#8217;opinions i d\u2019impressions per carta a Fidel el qual al final, molt irritat, va respondre que ell no li havia de donar explicacions per res. I sens dubte, Fidel ja havia manat investigar quants militars semblaven compartir les idees de Matos, que a m\u00e9s donava confer\u00e8ncies p\u00fabliques. Fidel Castro va decidir nomenar Ra\u00fal Castro comandant en cap de tot l\u2019ex\u00e8rcit. En assabentar-se&#8217;n, Matos va dimitir instant\u00e0niament.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed cal fer una pausa per parlar d\u2019un altre heroi nacional.<\/p>\n<p><b>La mort de Camilo Cienfuegos<\/b><\/p>\n<p>Era un guerriller molt estimat, el verdader vencedor de la batalla de Santa Clara que va acabar amb Batista. Quan Fidel va arribar a Havanna alguns dies despr\u00e9s, va fer un gran discurs p\u00fablic transm\u00e8s per la r\u00e0dio i TV. Al final, sorprenentment es va girar cap a Cienfuegos preguntant-li <b>\u00bfVoy bien, Camilo? <\/b>El guerriller, sorpr\u00e8s va respondre <b>T\u00fa vas siempre muy bien, Fidel<\/b>, cosa que hom pot encara llegir en lletres grans a una paret del centre d\u2019Havana, escrita sobre el seu perfil. Va esdevenir molt popular i es va quedar a la carrera militar.<\/p>\n<p>Castro el va nomenar cap de la guarnici\u00f3 de Camag\u00fcey, substituint Matos, i li va manar detenir personalment a Matos i a 15 militars que al seu parer havien de ser jutjats per rebel\u00b7li\u00f3 a Havana. Una mica esverat, Cienfuegos va obeir portant Matos a la pres\u00f3. Per\u00f2, ai las, va passar temps parlant amb ell i discutint. Dies despr\u00e9s l\u2019avioneta que el portava de Camag\u00fcey a Havana va desapar\u00e8ixer sobre el Carib sense av\u00eds. Fou buscat per 20 dies i mai trobat. Cal afegir que malgrat totes les sospites, no hi ha hagut mai cap mena de prova o indici acusant Castro de la desaparici\u00f3, i que coses aix\u00ed han passat moltes vegades.<\/p>\n<p><b>Tornant al cas d\u2019Huber Matos<\/b><\/p>\n<p>Ell i els seus 15 companys van ser jutjats. Ra\u00fal Castro demanava la pena de mort per sedici\u00f3 i tra\u00efci\u00f3. Un incident notable va tenir lloc. El lector recordar\u00e0 el pilot d&#8217;avi\u00f3 amic de Matos que havia volat amb armes i voluntaris des de Costa Rica al Castro dels primers dies. Havia fugit a Miami i esdevingut un anticastrista. Durant els dies del judici se li va acudir carregar una avioneta amb pamflets anticastristes, volar per damunt d\u2019Havana i escampar-les. La defensa antia\u00e8ria el va enxampar i trossos d\u2019avi\u00f3 van caure a terra ferint i matant gent. Indignada, la poblaci\u00f3 demanava l\u2019execuci\u00f3 de Matos.<\/p>\n<p>Fou condemnat a 20 anys de pres\u00f3. Indomable com era, va donar guerra als seus carcellers amb protestes continues i vagues de fam. Va servir els 20 anys, fugint despr\u00e9s a Vene\u00e7uela i Costa Rica i finalment establint-se a Miami batallant el castrisme fins la seva mort als 96 anys.<\/p>\n<p>Dels herois inicials ja nom\u00e9s quedava Ernesto Che Guevara, el somiador que encara volia desfermar la revoluci\u00f3 al tercer m\u00f3n contra el capitalisme. Tamb\u00e9 trobaria una mort violenta.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Molts que viv\u00edem a la Catalunya franquista sent\u00edem simpatia pels objectius socials del castrisme, sobretot en salut i ensenyament gratu\u00efts, encara que tamb\u00e9 est\u00e0vem perplexes per les guerres africanes amb grans ex\u00e8rcits que feia Cuba sobretot a Angola i Eti\u00f2pia. Ells deien que era pel fervor revolucionari de Castro en una era post-colonial molt complicada, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-3590","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-VU","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3590"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3597,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590\/revisions\/3597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}