Hem vist a la tele les manifestacions de Cubans contra el r\u00e8gim, motivats pel sistema totalitari, la persecuci\u00f3 de dissidents, el control de la premsa i les condicions de vida dolenta, que \u00e9s tot veritat i trist. Per\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil fer sortir al carrer gent a queixar-se nomes d\u2019un r\u00e8gim dictatorial o de falta de llibertat. Us ho diu un que va cr\u00e9ixer sota una dictadura feixista. Qui \u00e9s responsable del patiment dels Cubans? El boicot nord-americ\u00e0 que afecta molt greument els aprovisionaments i el nivell de vida ja t\u00e9 60 anys. Fou iniciat pel President Eisenhower quan Castro es va fer amic de la URSS acceptant petroli cru sovi\u00e8tic a bon preu. Les dues refineries de Shell i Exxon es van negar a processar-lo i Castro les va nacionalitzar. Eisenhower va reaccionar imposant les primeres sancions que despr\u00e9s s’agreujarien molt sota Kennedy i van arribar a ser establertes per llei federal, cosa que dura fins al present. El President Carter va intentar arreglar-ho, per\u00f2 fou Obama qui de deb\u00f2 s\u2019hi va ficar. Va anar en persona a visitar Cuba, va autoritzar el turisme, va establir vols regulars. El boicot no obstant no el va poder aixecar perqu\u00e8 el Congr\u00e9s no en vol saber res.<\/p>\n
I Donald Trump? Sense cap ra\u00f3 altre que l\u2019odi, va desfer all\u00f2 que Obama havia fet i va empitjorar-ho tot afegint noves sancions dur\u00edssimes que farien mal. En trio dues:<\/p>\n
1) va declarar que Cuba \u00e9s una naci\u00f3 terrorista. Aix\u00f2, totalment absurd i injustificat \u00e9s grav\u00edssim. T\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies diplom\u00e0tiques i consulars, i amena\u00e7a molt seriosament qualsevol companyia estrangera o americana que intenti fer negocis a Cuba. Biden diu que abolir aix\u00f2 \u00e9s molt complicat i que ho est\u00e0 intentant.<\/p>\n
2) va prohibir les transfer\u00e8ncies de d\u00f2lars dels cubans residents als Estats Units a les fam\u00edlies que es van quedar a Cuba. Castro va obtenir per diferent raons en diferents moments de la hist\u00f2ria subvencions molt considerables de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica (aturades per Gorbatxov en 1989), de la Rep\u00fablica d\u2019Angola i de Vene\u00e7uela, totes exhaurides. Els diners vinguts de Miami eren l\u2019\u00fanica font de divises d\u2019un pa\u00eds predominantment agr\u00edcola, amb poca ind\u00fastria (no obstant els intents de Fidel) tret del turisme. Ara encara els queda el preu cobrat per l\u2019exportaci\u00f3 de mestres d\u2019escola i metges (de molt bona reputaci\u00f3) a pa\u00efsos subdesenvolupats, on el Govern es queda part del sou.<\/p>\n
La mem\u00f2ria pol\u00edtica sempre \u00e9s molt breu, per\u00f2 cal recordar la figura innegablement extraordin\u00e0ria de Fidel Castro (1926-2016) que despr\u00e9s de guanyar una revoluci\u00f3 amb lluita guerrillera en 1959, va esdevenir una de les figures mundials m\u00e9s grans durant la Guerra Freda i que al capdavant d\u2019un pa\u00eds pobre i petit va gosar jugar als escacs per tot el m\u00f3n contra el poder\u00f3s ve\u00ed. I va guanyar unes quantes vegades. Fou un dictador absolut per molt\u00edssims anys, entre 1959 i 2008. A difer\u00e8ncia de molts altres dictadors que hem vist amb f\u00e0stic pel m\u00f3n, Castro va viure modestament sense corrupci\u00f3, no va fer esc\u00e0ndols, no va canviar d\u2019ideologia ni va donar privilegis o diners a la fam\u00edlia. Casat dues vegades, va tenir 9 fills. Un d’ells es va su\u00efcidar, una filla que era farmac\u00e8utica va fugir a Miami esdevenint una anticastrista militant i els altres viuen senzillament com ciutadans normals. En Fidel fou un fill nascut\u00a0 fora de matrimoni d\u2019un terratinent molt ric originari de Gal\u00edcia i d\u2019una minyona natural de les Can\u00e0ries (els pares es van casar al final). Castro va nacionalitzar molts anys despr\u00e9s la propietat de la mare v\u00eddua deixant-la en la mis\u00e8ria. No en va dir res.<\/p>\n
Va venir quatre vegades als Estats Units, dues d’elles memorables. Ni Castro ni els Cubans semblaven sentir cap hostilitat contra el poder\u00f3s ve\u00ed. Havana est\u00e0 nom\u00e9s a uns cent qm de Key West (Cayo Hueso). El problema era i \u00e9s la pol\u00edtica, no pas els Americans.<\/p>\n
1) 1949. Lluna de mel \u00a0a Nova York<\/b><\/p>\n
El pare de Fidel es va negar a batejar-lo fins que als 9 anys \u00a0no hi havia cap altra forma d\u2019entrar a una escola cat\u00f2lica. El van fer fora per dolent i va acabar a un Cole Jesu\u00efta i despr\u00e9s a la Facultat de Dret a Havana. La situaci\u00f3 d\u2019aquella Cuba era vergonyosa i el pa\u00eds, una ex-col\u00f2nia americana, havia esdevingut una mena de bordell de cap de setmana per turistes rics americans. La M\u00e0fia americana controlava tots els casinos i molts altres llocs, la corrupci\u00f3 pol\u00edtica era intolerable, la pol\u00edtica feia f\u00e0stic, hi havia locals on els estrangers no deixaven entrar a Cubans. En resum, Cuba estava esdevenint un estat fallat intolerable sense llei ni ordre. Aquesta era la p\u00e0tria del Fidel que va entrar a grups estudiantils i revolucionaris, sovint violents i sortia al carrer amb una pistola. Es va fer comunista? \u00c9s dif\u00edcil de dir. Els Americans el tenien fitxat m\u00e9s aviat com un nacionalista extremista i violent per\u00f2 ell deia que llegia molt, incloent obres de Marx i Lenin. En qualsevol cas la seva adher\u00e8ncia oberta al Comunisme va venir m\u00e9s tard, despr\u00e9s de conviure amb el que esdevindria un amic \u00edntim, l’argenti Ernesto Che Guevara.<\/p>\n
En Fidel es va enamorar d\u2019una noia del clan riqu\u00edssim dels D\u00edaz Balart (que per cert anys despr\u00e9s a l\u2019exili americ\u00e0 segueix essent una fam\u00edlia poderosa amb un membre del Congr\u00e9s i presentadors de TV). El pare de la noia no en volia saber res, per\u00f2 al final va haver de cedir li va donar als nuvis molts diners per passar tres setmanes senceres de lluna de mel vivint molt b\u00e9 a Manhattan. En Fidel no va aprendre mai b\u00e9 la llengua anglesa. El matrimoni ba tenir un fill per\u00f2 la dona va acabar divorciant-se<\/p>\n
2) Al voltant de 1955 o 1956. Fidel busca diners i es troba amb la CIA<\/b><\/p>\n
Fidel despr\u00e9s del frac\u00e0s de l\u2019assalt al Cuartel Moncada, i d\u2019un any a la pres\u00f3, es va exiliar a M\u00e8xic on es va trobar amb l\u2019argent\u00ed \u00a0Che Guevara i va comen\u00e7ar a preparar una invasi\u00f3 de Cuba. Ja d\u2019estudiant s\u2019havia enllistat a un grup organitzat pels EUA per desembarcar una for\u00e7a d\u2019uns 1,200 homes a la Rep\u00fablica Dominicana i acabar amb l\u2019infame dictador Rafael Trujillo. En l\u2019\u00faltim moment, el govern nord-americ\u00e0 va dir no i el grup fou desbandat. A Fidel li semblava factible desembarcar a una illa i fer una revoluci\u00f3. Va descobrir, no obstant, que calia tenir diners i no en tenia. Degut al caos de l\u2019Havana hi havia molts Cubans rics exiliats als EUA i es va decidir a venir a demanar’ls-hi suport econ\u00f2mic. Va tenir \u00e8xit a mitges per\u00f2 diuen que en aquest moment es va trobar amb la CIA, molt preocupada per Cuba i tement un desastre que potser va pensar que l’home no estava malament. La CIA t\u00e9 prohibit per llei actuar dintre els EUA per\u00f2 aix\u00f2 era nom\u00e9s buscar noms. Poc despr\u00e9s ja a Cuba, a la Sierra Madre, agents de la CIA ensenyarien als castristes com fer una lluita de guerrilles. A M\u00e8xic, Castro nom\u00e9s va poder comprar un vaixell vell, desbaratat i avariat anomenat Granma. (El van comprar d\u2019un Americ\u00e0: Granma en angles dialectal vol dir avia o iaia, per\u00f2 caldria escriure Grandma). El iat gaireb\u00e9 es va enfonsar i espatllar pel cam\u00ed per\u00f2 Castro i 82 homes van arribar a desembarcar a Cuba, un fet sens dubte hist\u00f2ric, no sols per Cuba.<\/p>\n
3) 1959. Fidel es baralla amb el Vicepresident Nixon, que el retrata<\/b><\/p>\n
Evidentment el flamant cap de Cuba, encara sense direcci\u00f3 fixa, pensava que calia absolutament entendre\u2019s amb els ve\u00efns Americans i va venir a Washington a intentar-ho. El President Eisenhower, menystenint-lo, es va negar a rebre’l per\u00f2 li va enviar el seu Vicepresident Nixon (el mateix que va haver de dimitir de President molts anys despr\u00e9s pel Watergate). No va anar gens b\u00e9. Castro es va disgustar despr\u00e9s \u00a0de parlar per tres hores amb ell, per\u00f2 Nixon, sempre un pol\u00edtic molt astut i capa\u00e7, literalment el va fitxar. Va enviar a Eisenhower una descripci\u00f3 perfecta de Fidel Castro, la seva personalitat i futur, que qualsevol bi\u00f2graf acceptaria.<\/p>\n
4) 1960. Fidel atansa la gl\u00f2ria a Nova York i les Nacions Unides<\/b><\/p>\n
Ja hi havia embargo total del comer\u00e7 i les relacions amb els EUA s’havien empitjorat greument. La guerra freda dominava el m\u00f3n. Els l\u00edders van triar l\u2019ONU a Nova York, que sempre fa una Assemblea anual, coincidint amb les festes de la Merc\u00e8, per anar a insultar-se cara a cara. En Kruschxov, l\u00edder sovi\u00e8tic, \u00a0va decidir anar-hi en persona i Fidel tamb\u00e9 va voler ser-hi per poder queixar-se.
\nHi ha un detall que cap historiador menciona per\u00f2 jo me’n recordo molt b\u00e9 perqu\u00e8 el cas sortia cada dia a les cap\u00e7aleres dels diaris per tot el m\u00f3n: el Departament d\u2019Estat (ministeri d\u2019afers estrangers) estava emprenyant els Cubans perqu\u00e8 no poguessin trobar cap hotel a NY per Fidel. Responien a cada hotel on preguntaven\u00a0 que no tenien lloc. En Fidel va declarar que arribaria amb una tenda de campanya i un matal\u00e0s i dormiria dintre de l\u2019ONU. Per\u00f2 la seva gent ho van arreglar sensacionalment: van llogar una suite a l\u2019Hotel Theresa al carrer 125 East, al cor de Harlem. Al barri negre i de fet a tot Nova York, el cas fou una sensaci\u00f3. Fidel sortia al balc\u00f3 per rebre ovacions d\u2019una multitud, que s\u2019estacionava al davant per hores. Tant el l\u00edder sovi\u00e8tic com molt\u00edssimes personalitats famoses del m\u00f3n neutral i comunista pujaven a Harlem amb la caravana usual de cotxes i agents de seguretat per l\u2019Avinguda Madison a trobar-se amb ell. En Malcolm-X, l\u2019activista negre, no s\u2019ho va perdre. L\u2019State Department s\u2019havia cobert de gl\u00f2ria.<\/p>\n
La sessi\u00f3 a l\u2019ONU esdevingu\u00e9 famosa per dues coses: \u00a0el discurs interminable de Fidel que va durar cinc hores i mitja i l\u2019emprenyament de Kruschkov per un discurs del President de les Filipines: es va treure una sabata i va comen\u00e7ar a picar la taula amb la sabata. La foto, que va rec\u00f3rrer el m\u00f3n, \u00e9s f\u00e0cil de trobar. En el seu discurs, el\u00a0 premier sovi\u00e8tic (era d’Ucra\u00efna) va explicar que els feixistes es passejaven per Madrid com havien fet per Berlin i Roma i que aviat s’acabaria. Ens vam haver de conformar amb la Transici\u00f3. El President americ\u00e0 va haver de triar un cam\u00ed poc usual per evitar topar amb Castro o Krushkov.<\/p>\n
Anys despr\u00e9s quan jo vivia a Nova Jersey sovint sortia de l\u2019Hospital a Manhattan per Madison creuant Harlem fins la 125 i moltes vegades em mirava les restes de l\u2019Hotel Theresa. L’Hotel havia plegat feia anys; hi havia una botiga al carrer i al damunt els pisos eren particulars. El nom Theresa nom\u00e9s se’l veia a un rac\u00f3 amagat. Per\u00f2 molta gent se’n recordava. Havia estat un esdeveniment.<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hem vist a la tele les manifestacions de Cubans contra el r\u00e8gim, motivats pel sistema totalitari, la persecuci\u00f3 de dissidents, el control de la premsa i les condicions de vida dolenta, que \u00e9s tot veritat i trist. Per\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil fer sortir al carrer gent a queixar-se nomes d\u2019un r\u00e8gim dictatorial o de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[3799,3647,2727],"class_list":["post-3564","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cuba","tag-fidel-castro","tag-new-york"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Vu","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3564"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3572,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3564\/revisions\/3572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}