![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2011\/08\/Richard_Ramirez_mug_shot.jpg\")
<\/a>El cas que vull descriure tingu\u00e9 lloc a Los Angeles comen\u00e7ant el 1985 i va durar m\u00e9s d’un any. El Nightstalker <\/em>fou sentenciat a mort en 1988 i encara no ha estat executat. Qu\u00e8 \u00e9s un “night-stalker\u00a8?\u00a0 Li van donar el nom per una can\u00e7\u00f3 que estava de moda en aquells temps. Un stalker<\/em> is un que aguaita, vigila o segueix silenciosament a una persona, en general una d\u00f3na mirant-la, esperant-la al carrer, provant d’entrar a casa seva, enviant-li cartes, trucant-la… Es una cosa perillosa que sovint indica malaltia mental i inclinaci\u00f3 a la viol\u00e8ncia i est\u00e0 prohibida a molts estats.<\/p>\nA la gran ciutat de Los Angeles, mar\u00e7 del 1987<\/strong><\/p>\n Era un nord-americ\u00e0 d’arrels mexicanes nascut a El Paso TX e En Ram\u00edrez va triar seguir una vida\u00a0il-l\u00edcita, fora de la llei. No va tenir mai ni una professi\u00f3 coneguda ni una adre\u00e7a fixa i amb 20 anys ja vivia a Los Angeles. Ves a saber qu\u00e8 feia. Probablement es guanyava la vida amb drogues, robatoris, prostituci\u00f3. No l’enxampaven mai. La caracter\u00edstica m\u00e9s destacada del psic\u00f2pata criminal \u00e9s que ha nascut amb una impot\u00e8ncia absoluta per sentir emocions, com compassi\u00f3, respecte, amor, solidaritat. Que feia mal a alg\u00fa? Era una mica com aixafar una formiga o un mosquit. Que es preocupa alg\u00fa per la fam\u00edlia i el futur cruelment truncat d’una formiga? Ell veia els problemes dels altres homes igual. Fer mal i fer patir era un joc. Prou que sabia com ho veu aix\u00f2 la societat i entenia que calia pretendre compassi\u00f3 quan alg\u00fa patia. Per\u00f2 en privat, perqu\u00e8? Hi havia c\u00e0stigs que calia evitar. Un psic\u00f2pata criminal es diverteix burlant-se de la llei amb la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00a0superior, demostrant l’estupidesa dels adversaris. Hi ha qui es pensa que aquesta gent tenen un aspecte sinistre, que tampoc \u00e9s veritat. En general els psic\u00f2pates criminals s\u00f3n gent de tracte agradable i tenen dots d’habilitat social, qualitats que troben molt \u00fatils. En casos extrems fan com en Ram\u00edrez, per\u00f2 molts altres troben feina amb ocupacions legals on poden dominar els altres, com l’ex\u00e8rcit, la policia, consellers, autoritat… Hi ha darrerament estudis fets amb el MRI que proven certes activitats an\u00f2males al cervell, en particular manca d’activitat als llocs on es processen les emocions.<\/p>\n En aquest moment, sempre surt alg\u00fa que pregunta si \u00e9s que aix\u00f2 vol dir que com a malalts no se\u00b4ls pot castigar sin\u00f3 que cal posar-los en tractament m\u00e8dic. D’aix\u00f2 res de res. La societat t\u00e9 el dret de protegir les seves v\u00edctimes possibles i no hi ha cap tractament fora de posar aquesta gent on no puguin fer mal. La llei americana nom\u00e9s exigeix que l’acusat entengui que el que fa \u00e9s dolent i que ho faci amb intenci\u00f3 de fer mal, condicions que s’acompleixen perfectament en aquests subjectes d’enteniment intacte.\u00a0Altrament, el jurat no fa\u00a0diagn\u00f2stics\u00a0m\u00e8dics.<\/p>\n Ram\u00edrez eixampla les seves activitats<\/strong><\/p>\n L’home vivia a Los Angeles per\u00f2 no progressava gaire. S’avorria i tenia al cap la mem\u00f2ria dels relats de viol\u00e8ncia al Vietnam del seu cos\u00ed. Potser caldria provar aix\u00f2 de matar alg\u00fa.<\/span><\/p>\n La forma de treballar que va triar desesperaria la policia que en tot un any no van tenir cap pista per enxampar-lo. Gran com \u00e9s Los Angeles, triava cada dia un barri separat i no coneixia les v\u00edctimes. Amb la t\u00e8cnica d’aquells temps, la policia no tenia armes contra un que atacava casualment desconeguts sense ra\u00f3 i sense seguir cap principi.<\/span><\/p>\n El seu sistema era transparent: es buscava al vespre una casa on visqu\u00e9s una parella, sovint d’edat. Entrava quan estaven al llit, i matava en l’acte el marit, prenent-se m\u00e9s temps amb la muller, la qual sotmetia a viol\u00e8ncia, ab\u00fas sexual i grans humiliacions, acabant gaireb\u00e9 sempre tamb\u00e9 en el segon assassinat. Als llocs de crim deixava sovint evid\u00e8ncia de culte sat\u00e0nic, al que estava molt dedicat. El primer dia d’activitat, estava tan excitat que va penetrar a dues llars, matant un total de tres persones. I aix\u00ed va anar tot per m\u00e9s de dotze mesos. Al final, el Nightstalker seria condemnat per un m\u00ednim de 14 assassinats i moltes m\u00e9s violacions.<\/span><\/p>\n Els policies, vius com eren, no volien agitar massa la poblaci\u00f3 . Com que no sabien qu\u00e8 fer, m\u00e9s valia no parlar-ne gaire. Per\u00f2 al final l’alcalde ja en va tenir prou i va exigir que collessin els cargols. En Ram\u00edrez es veu que va veure a la TV com es parlava d’ell i li va semblar que era el temps de canviar d’ambient. San Francisco podria ser un lloc interessant<\/p>\n Va prendre el cotxe robat que tenia darrerament i va agafar l’autopista cap a San Francisco. A unes 50 milles va arribar a Mission Viejo (sic), a les afores de la qual va fer una entrada, matant com de costum el marit. Per\u00f2 va tenir problemes amb la d\u00f3na, la qual despr\u00e9s de resistir molt va poder donar una descripci\u00f3 del cotxe i l’atacant. L’assumpte i els antecedents a LA van arribar a les orelles de l’alcaldessa de San Francisco (avui en dia una de les dues senadores per Calif\u00f2rnia), la qual va comen\u00e7ar a tractar les autoritats de LA de burros incompetents i desconsiderats. Aquell mateix vespre, en Ramirez molt enrabiat pel mig frac\u00e0s, va tornar a Los Angeles on va tenir temps encara per assassinar una d\u00f3na jove, que seria la seva darrera v\u00edctima. En Ram\u00edrez en aquest punt va decidir que era hora de visitar la\u00a0 fam\u00edlia d’Arizona i s\u00b4hi va anar en autob\u00fas.<\/p>\n Un nen fa la sarau a Ram\u00edrez<\/strong><\/p>\n Aquell dia, un senyor amb un noi de 12 o 13 anys va entrar a una comissaria de policia. La conversa no est\u00e0 registrada, per\u00f2 me la imagino aix\u00ed:<\/span><\/p>\n -Doncs vinc aqu\u00ed perqu\u00e8 tinc un nen que malgrat els meus avisos segueix fent coses perilloses. Imagini\u00b4s que s’amaga de nit al jard\u00ed per veure quina gent passen al carrer pel davant de matinada quan encara \u00e9s fosc. L’he avisat moltes vegades que \u00e9s massa perill\u00f3s<\/em><\/span><\/p>\n -(Policia, badallant) T\u00e9 molta ra\u00f3, s\u00ed senyor<\/em>.<\/span><\/p>\n –Imagini\u00b4s, nosaltres que vivim al costat mateix de la d\u00f3na assassinada pel Nightstalker ahir<\/em>.<\/span><\/p>\n –<\/span>Ah s\u00ed? Doncs ha fet molt b\u00e9 de venir. Qu\u00e8 va veure aquest nen tan <\/span>entremaliat? Digues, digues. –Un mexic\u00e0 sortint de la casa, passant davant seu i ficant-se a un cotxe aparcat davant nostre.<\/em><\/span><\/p>\n -(Policia, prop d’un atac de cor) I al nen que se li va acudir apuntar la matr\u00edcula?<\/em><\/span><\/p>\n –Doncs s\u00ed que ho va fer, imagini\u00b4s el perill!<\/em><\/span><\/p>\n El cotxe naturalment era robat. Tota la policia de LA va sortir al carrer disposada a trobar-lo. Estava abandonat a un lloc remot. La <\/span>t\u00e8cnica policial no era com ara. Tot el que podien fer era buscar <\/span>empremtes digitals. No n\u00b4hi havia cap. En Ram\u00edrez se les sabia totes. Per\u00f2 una d\u00f3na policia no volia deixar-ho c\u00f3rrer. Al final va aconseguir trobar una empremta d’un desconegut al vidre de darrere del cotxe.<\/span><\/p>\n Les empremtes nom\u00e9s servien en aquell temps quan n\u00b4hi havia d’altres per comparar. Una base de dades no existia. Per\u00f2 resulta que l’FBI s\u00ed que estava provant una amb targetes perforades i estaven disposats a veure si aquelles empremtes hi eren. Bingo, bingo! En Ram\u00edrez havia estat detingut nom\u00e9s un mes abans en una redada policial per vag\u00e0ncia i li havien pres les empremtes digitals. En minuts, tindrien el seu nom, historial, darrera adre\u00e7a i una foto recent. Per\u00f2 ning\u00fa sabia que havia marxat a Arizona i no se\u00b4l podia trobar enlloc. La policia va imprimir i publicar la foto a\u00a0tot arreu.\u00a0Aparegu\u00e9\u00a0als diaris, a totes\u00a0les\u00a0estacions de TV, a les cantonades. On est\u00e0s Ram\u00edrez? La gent no parlava de res m\u00e9s.<\/p>\n Una paranoia ben real i viva!<\/strong><\/p>\n En Ram\u00edrez, tot tranquil, va baixar de l’autob\u00fas de tornada d’Arizona a LA refrescat per les vacances i disposat a reprendre la seva vida normal. A l’estaci\u00f3 d’autobusos va veure policies: Ell no sabia res de la seva celebritat, per\u00f2 en general topar amb policies no era mai bo, o sigui que s’en va sortir per una porta lateral que ell coneixia i va prendre un bus fins a la seva darrera resid\u00e8ncia.<\/p>\n \u00c9s all\u00ed on el seu martiri inesperat va comen\u00e7ar. Va entrar a una botiga de queviures propietat d’un xin\u00e8s que el coneixia. Tot veient-lo, l’home va comen\u00e7ar a cridar fren\u00e8ticament que Ram\u00edrez era un criminal, un monstre i un assass\u00ed i que volia que vingu\u00e9s la policia. Caram, aquests orientals quines sorpreses et donen. Al Nightstalker li va semblar prudent retirar-se i prendre un altre bus en\u00a0direcci\u00f3\u00a0a la casa d ‘un germ\u00e0. No va arribar lluny. Els passatgers van comen\u00e7ar a cridar hist\u00e8ricament i a assenyalar-lo amb el dit. El\u00a0xofer\u00a0va comen\u00e7ar a buscar cotxes de policia tot i tocant la botzina a la desesperada. En Ram\u00edrez pogu\u00e9 saltar del bus i seguir a peu.<\/p>\n A un carrer\u00f3 petitet va trobar all\u00f2 que buscava: una d\u00f3na sortia de la seva casa i es dirigia al seu cotxe amb les claus a la m\u00e0. Ja estava resolt! Tot arreglat. Ja tenia cotxe<\/p>\n Per\u00f2 la d\u00f3na era robusta, sabia repartir bufetades i la cosa es va posar molt negra. Aleshores un home va sortir de la casa, i despr\u00e9s altres\u00a0ve\u00efns, tots cridant Nightstalker i el seu nom verdader. Van trucar la policia. Al poc temps les sirenes es van sentir venint en totes direccions. Sens dubte, helic\u00f2pters estarien enlairats. En Ram\u00edrez va entendre molt b\u00e9 la necessitat d’una retirada r\u00e0pida. Resulta que passava pel barri una autopista sense sortida.\u00a0 En Ram\u00edrez va saltar la barrera a peu i la va creuar. Cap dels perseguidors va gosar seguir-lo.<\/p>\n Li calia seguir buscant un cotxe i el va trobar. Hi ha gent que no es preocupen de res. N\u00b4hi havia un aparcat davant un domicili amb la porta mal tancada. S\u00b4hi va ficar dintre. Fins i tot hi havia claus. Per\u00f2 resulta que sota del cotxe hi havia tamb\u00e9 el propietari que estava arreglant una coseta, el qual es va posar a cridar de mala manera que li robaven l’auto. Homes van comen\u00e7ar a sortir amb pals de beisbol, olles i altres objectes contundents.En Ram\u00edrez, mentre es posava a c\u00f3rrer va tornar a sentir el seu nom verdader. Com era possible? La policia li va salvar la vida. Si no haguessin arribat a temps, l’haurien mort a pals.<\/p>\n Al final<\/strong><\/p>\n En Richard Ramirez fou condemnat a mort despr\u00e9s de confessar tots els seus crims.Probablement havia assassinat m\u00e9s de 14 d\u00f3nes. Durant el proc\u00e9s va divertir-se fent signes diab\u00f2lics i amena\u00e7ant la fam\u00edlia de les v\u00edctimes.<\/p>\n Aquesta gent sempre troben dones igualment\u00a0malaltes\u00a0del cap que els adoren. Una l’escrivia cada dia i al final es va casar amb ell a la pres\u00f3. Aix\u00f2 s\u00ed, molt castament, perqu\u00e8 a les cel-les dels condemnats a mort no hi ha visites conjugals. La nova esposa va declarar al prop\u00f2sit que ella era una verge i que aix\u00ed seguiria per tota la vida. I que si en Richard era executat, cometria\u00a0su\u00efcidi.<\/p>\n L’any 2006 el cas arrib\u00e0 al tribunal suprem Federal, el qual va rebutjar les demandes de Ram\u00edrez. Tal com estan les coses, ja veurem si acaba executat o no, encara que a Calif\u00f2rnia la pena de mort encara existeix.<\/p>\n Bon Agost i Bones Vacances us desitja<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n Jo escric com a m\u00ednim un apunt per mes, cosa que inclou el mes d’Agost. Per\u00f2 ara la gent est\u00e0 de vacances i no vol llegir res seri\u00f3s. A m\u00e9s, les not\u00edcies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques s\u00f3n com per voler enfilar-se a un arbre i oblidar-ho tot. Se m’ha acudit\u00a0escriure\u00a0una hist\u00f2ria (verdadera, com sempre) de lladres […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,25925,816,25926,25924],"tags":[],"class_list":["post-353","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-criminal-en-serie","category-general","category-los-angeles","category-nightstalker"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-5H","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=353"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":439,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/353\/revisions\/439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/em><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"