![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/06\/marchwashington-2-259x300.jpg\")
250.000 participants<\/p><\/div>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/06\/march-washington7.jpg\")
estats a Washington davant el monument a Lincoln el 28 d\u2019Agost de 1963. Van arribar en 2,000 autobusos, 21 trens especials, 10 avions i molt\u00edssims autos. Contr\u00e0riament a all\u00f2 que molts creuen la marxa no va ser dirigida per Martin Luther King, sin\u00f3 per un grup de 10 activistes dominat per sindicalistes amb molts membres afegits de les organitzacions de drets civils, i contribucions d\u2019altres religions com els cat\u00f2lics i jueus. King era nomes un invitat. El director fou en Philip Randolph, cap de la uni\u00f3 dels treballadors de les lliteres de trens pullman, tots negres mal tractats i el seu \u00e8mfasi notable era en els sous miserables dels seus treballadors, que vivien de propines. \u00a0Els Black Muslims de Malcom X no en van voler saber res i van anunciar que la marxa seria \u201cuna farsa\u201d. Contra l\u2019oposici\u00f3 de molts, Randolph va triar de segon el seu ajudant Bayord Rustin, que tenia el problema triple de ser negre, comunista i gai. Un home blanc molt notable que es faria notar parlant molt clar i fort al President Kennedy, fou Walther Reuther, cap de la uni\u00f3 dels treballadors de l\u2019autom\u00f2bil a Detroit. En Randolph ja havia intentat fer una marxa el 1941 perqu\u00e8 els negres no es beneficiaven del New Deal de l\u2019administraci\u00f3 contra la Gran Depressi\u00f3, per\u00f2 el President Franklin D. Roosevelt el va cridar i va concedir que els negres rebessin el mateix que tothom.<\/p>\n
Antecedents. Qu\u00e8 anava tan malament?<\/b><\/p>\n
La viol\u00e8ncia brutal de ciutadans i de policies contra manifestants pac\u00edfics (uns 190 casos nom\u00e9s a Alabama) que protestaven del seu tracte empitjoraven visiblement i el p\u00fablic comen\u00e7ava a preocupar-se\u2019n mentre el problema de la guerra del Vietnam ja poc a poc albirava. El Tribunal Suprem Federal havia dictat sent\u00e8ncies unes quantes vegades contra la segregaci\u00f3 p\u00fablica i a les escoles, per\u00f2 els sudistes se’n burlaven i preferien ignorar-ho tot. Els estats es negaven a fer respectar aquestes sent\u00e8ncies tan fortes i clares i el govern federal feia molt poc per imposar-les. Una primera llei de drets civils molt fluixa dels temps del President Eisenhower en 1957 no havia servit de res.
\nA m\u00e9s a m\u00e9s hi havia l\u2019absurditat de la Guerra Freda amb la noci\u00f3 que el Comunisme rentava els cervells dels simpatitzants i preparava l\u2019enderrocament de la Constituci\u00f3 i del Govern amb l\u2019objectiu d\u2019imposar una dictadura marxista als EUA (s\u2019ho creia tothom). Un dels que volien seguir vigilant i combatent la subversi\u00f3 interna imagin\u00e0ria era el President Kennedy, que havia entrat primer al Senat com a amic del Senador McCarthy, el de la cacera de bruixes que va destruir tants bons ciutadans que en molts casos van cometre su\u00efcidi. \u00a0El dia de la Censura contra McCarthy, en Kennedy estava dissortadament a l\u2019hospital amb mal d\u2019esquena i no va poder votar. Va seguir acusant els seus adversaris de ser d\u00e8bils contra el comunisme i la subversi\u00f3. Ell va comen\u00e7ar la fatal Guerra del Vietnam, va dirigir una invasi\u00f3 fallida contra Cuba i va imposar l\u2019horrible bloqueig que encara dura. Aix\u00f2 ho va pagar amb la vida, perqu\u00e8 el seu assass\u00ed era un comunista no-afiliat que ressentia el tracte patit per Cuba. Kennedy al comen\u00e7ament havia parlat tamb\u00e9 amb indifer\u00e8ncia i hostilitat contra els moviments de drets civils negres. Que esperin una millor ocasi\u00f3, potser dem\u00e0. Aix\u00f2 de dem\u00e0 els dirigents negres ja ho havien sentit molt.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/06\/marchwashington-4.jpg\")
MLK durant I have a Dream<\/p><\/div>\n
Una altra figura molt negativa de la Guerra Freda fou J. Edgar Hoover, fundador i Director del FBI (la policia federal), un home sinistre i homosexual amagat (que tenia de Vice-Director el seu company) i veia tots els progressius, en particular Martin Luther King com a comunistes que esdevindrien violents. En un moment va arribar a enviar a MLK una fitxa amb el llistats de totes les dones amb les que ell havia tingut relacions ad\u00falteres, i que si no dimitia o se su\u00efcidava (sic) li ensenyarien a la dona i li destruirien la reputaci\u00f3. En MLK va anar a la seva muller confessant-lo tot i demanant perd\u00f3 i no se’n va parlar m\u00e9s. El cap de l\u2019FBI veia tot el moviment pels drets civils com l\u2019inici d\u2019una insurrecci\u00f3 comunista que el Kremlin preparava.<\/p>\n
Quan Kennedy reconeix el problema<\/b><\/p>\n
Robert Kennedy, Fiscal General i el Vicepresident Lyndon Johnson es van citar amb alguns dirigents negres, ML King incl\u00f2s, per parlar del problema per\u00f2 la reuni\u00f3 va acabar a crits. \u00a0\u201cIll<\/em> timed<\/em>\u201d, temps inoport\u00fa responien. Kennedy volia que esperessin que tot s\u2019arreglaria. Els negres ja ho havien sentit molt aix\u00f2. Per\u00f2 la viol\u00e8ncia, la dels blancs amb la seva policia, anava en augment i calia fer quelcom. Al nord ja se sentia preocupaci\u00f3. El fam\u00f3s Reuther dels sindicat d\u2019autom\u00f2bils espantava tothom parlant d\u2019una nova Guerra Civil.<\/p>\n El President va fer redactar finalment una Llei de Drets Civils. L\u201911 de juny de 1963, a pocs mesos del seu assassinat, va fer un discurs televisat des de la Casa Blanca anunciant al poble americ\u00e0 que la llei era necess\u00e0ria, i la va enviar al Congr\u00e9s (on ja havia fracassat moltes vegades). Els lluitadors pels drets civils van denunciar aquest primer projecte de llei immediatament per les coses essencials que hi faltaven i les dues Cambres del Congr\u00e9s la van declarar \u201cdead on arrival\u201d. Un llibre diu que Johnson, com a Tex\u00e0 un home del Sud, va intentar explicar a Kennedy que el que feia era impossible, que si un parlamentari del Sud aprovava, la seva carrera s\u2019havia acabat. Poc s\u2019imaginava Johnson que el dest\u00ed l\u2019havia triat a ell per resoldre la c\u00e0rrega.<\/p>\n Kennedy es prepara per evitar que la ciutat de Washington fos destru\u00efda<\/b><\/p>\n Des de l’aire<\/p><\/div>\n El President estava conven\u00e7ut que els manifestants de cam\u00ed a Washington eren gent violenta i perillos\u00edssima que causarien una gran trag\u00e8dia, que venien a intimidar el Govern i que hi hauria lluites pel carrer i potser morts, que tot era desobedi\u00e8ncia a la llei. Va fer buidar els carrers, cridar uns 1,000 policies, buidar els hospitals per poder atendre els ferits, augmentar les reserves de sang\u2026 va permetre instal\u00b7lar els altaveus i cartells, per\u00f2 amb una clau amagada que permetria tallar l\u2019electricitat si alg\u00fan orador invitava a la rebel\u00b7li\u00f3. Diuen que fins i tot tenia una columna de tancs a l\u2019exterior de la ciutat. No hi va haver si un sol incident.<\/p>\n Sobre l\u2019immortal discurs \u201cI have a dream\u201d<\/b><\/p>\n Els organitzadors havien decidit que MLK seria el darrer en parlar, perqu\u00e8 probablement la meitat del p\u00fablic hauria marxat. No el respectaven tant com es mereixia. En MLK era fill d\u2019un Pastor baptista com ell, de qui havia apr\u00e8s com fer un serm\u00f3, cosa que va arribar a dominar magistralment, com ning\u00fa m\u00e9s ha pogut. El model \u00e9s senzill: cal triar i explicar un tema senzill per\u00f2 important, sense embolicar-se en discussions intel\u00b7lectuals o controv\u00e8rsies, apel\u00b7lant sempre a les emocions m\u00e9s profundes i inspirant confian\u00e7a en l\u2019ajut de D\u00e9u. Ell sabia fer-ho molt b\u00e9 per\u00f2 li va semblar que per un discurs tan important li calia preparar el discurs (en Randolph li havia atorgat nom\u00e9s 4 minuts de temps) amb un comit\u00e8 de col\u00b7laboradors. Tots ho van fer molt b\u00e9 amb moltes refer\u00e8ncies hist\u00f2riques. Estava escrit en tres p\u00e0gines mecanografiades a una l\u00ednia. El problema era que l’estil estava molt mal triat. Hauria estat fant\u00e0stic per una universitat o grup de pol\u00edtics per\u00f2 no pas per una multitud de 250,000 persones senzilles amb un sol desig, que volien que les fessin cantar, aplaudir i saltar d\u2019alegria amb entusiasme. En MLK va voler inserir al text original el \u201cI have a dream<\/em>\u201d que ja havia utilitzat amb \u00e8xit pr\u00e8viament a molts m\u00edtings i trobades. El comit\u00e8 ho va rebutjar. Li van dir textualment que era \u201ctrite<\/em>\u201d, una paraula anglesa que vol dir massa repetit, conegut a tothom, avorrit. I es va quedar fora. Per saber com va acabar al final, sisplau, seguiu llegint.<\/p>\n La gran manifestaci\u00f3<\/b><\/p>\n Els dirigents es van enfilar al monument a Lincoln davant el quart de mili\u00f3 d\u2019assistents i van tocar i cantar l\u2019himne nacional. El Cardenal-Arquebisbe Cat\u00f2lic Patrick O\u2019Boyle va donar la benedicci\u00f3. Els discursos i actuacions musicals van<\/p>\n Signes<\/p><\/div>\n seguir. Entre els artistes que van actuar hom destacaria la gran cantant cl\u00e0ssica Marian Anderson, Joan Baez, Bob Dylan i sobretot per una cosa que inesperadament va fer, la Mahalia Jackson, una cantant de \u201cespirituals\u201d negres amiga de MLK molt coneguda a Europa, que faria una intervenci\u00f3 critica. Hi havia prop de 1,000 periodistes i es transmetia per TV i radio a molts pa\u00efsos.<\/p>\n Tot anava b\u00e9 i acabaria millor. Quan li va arribar el torn al final, Martin Luther King va comen\u00e7ar a llegir el text preparat. Hi treia aplaudiments perqu\u00e8 estava molt ben escrit, per\u00f2 no pas l\u2019entusiasme i els crits que hom esperava. Els seus companys van esdevenir neguitosos, mirant-se els uns als altres. El text no era all\u00f2 que l\u2019audi\u00e8ncia esperava. MLK tamb\u00e9 es preocupava. La provid\u00e8ncia el salvaria. La famosa cantant Mahalia Jackson, al darrere i prop d\u2019ell, li va cridar en veu alta \u201cParla\u2019ls del teu<\/em> somni, Martin<\/em>!\u201d \u00a0Uns segons despr\u00e9s, l’immortal “I have a Dream” sortia de la seva boca amb l’emoci\u00f3 de sempre:<\/p>\n I Have a Dream.<\/strong><\/p>\n \u201dTinc un somni que un dia als turons rojos de Ge\u00f2rgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics propietaris seuran junts a la taula de la germanor. Tinc un somni que els meus quatre fills viuran algun dia a una naci\u00f3 on no seran jutjats pel color de la pell sin\u00f3 pel contingut del seu car\u00e0cter. Tinc un somni que algun dia petits nois i noies negres podran donar-se la ma i seure amb petits nois i noies blancs”<\/em><\/p>\n L’enumeraci\u00f3 va seguir amb m\u00e9s exemples i al\u00e7ant la veu, va acabar referint-se a un vell cant espiritual negre:<\/p>\n \u201dI quan aix\u00f2 tingui lloc\u2026 podrem passar el dia amb tots els fills de D\u00e9u, homes negres i blancs, jueus i gentils, protestants i cat\u00f2lics, ajuntarem les mans i cantarem les paraules de l\u2019antic cant espiritual negre: Lliures finalment! Gr\u00e0cies a D\u00e9u totpoder\u00f3s som lliures finalment<\/em>\u201d<\/p>\n Va durar 16 minuts enlloc de 4, per\u00f2 la multitud va acabar saltant i cridant en jubilaci\u00f3, la manifestaci\u00f3 havia reeixit i seria recordada pel I have a dream<\/em>, MLK acabava de lliurar el discurs pol\u00edtic m\u00e9s fam\u00f3s i ben conegut del segle XX, havia assolit la gl\u00f2ria\u2026 i el Premi Nobel s\u2019acostava.<\/p>\n Hola i ad\u00e9u-siau, President Kennedy<\/b><\/p>\n En Kennedy va quedar molt impressionat pel discurs televisat de MLK, a qui va sempre admirar per\u00f2 la seva opini\u00f3 del moviment no va canviar gaire. Prou que sabia ell que la \u00a0proposta que havia enviat al Congr\u00e9s no esdevindria mai llei. Va decidir invitar els 10 dirigents de la manifestaci\u00f3 a la Casa Blanca. La trobada \u00e9s memorable sobre tot pels intercanvis verbals amb Walter Reuther, que va espetar al dignatari que la situaci\u00f3 nom\u00e9s es podia acabar de dues maneres: per la ra\u00f3 o la viol\u00e8ncia; que ell no es pens\u00e9s que ser\u00e0 com la Guerra Civil on nom\u00e9s l\u2019ex\u00e8rcit lluitava, sin\u00f3 que passaria pels carrers, al voltant dels seus fills i dintre del jard\u00ed de la seva casa, amb trets i foc pel carrer\u2026\u201d<\/p>\n Per\u00f2 la mort s\u2019emportaria Kennedy poques setmanes despr\u00e9s. Nou dies despr\u00e9s de l’assassinat, el nou President Johnson es va presentar davant el Congr\u00e9s i va declarar que considerava la seva obligaci\u00f3 fer aprovar la Llei dels Drets Civils de Kennedy (millorada a la Cambra de Representants). Ai, quina promesa tan dif\u00edcil de complir! Lyndon B. Johnson era un home dur\u00edssim. La guerra a mort amb el Congr\u00e9s duraria un any llarg, i va passar de tot, per\u00f2 LBJ va aconseguir firmar la nova llei en versi\u00f3 final el 2 de juliol de 1964, hores despres que la Cambra de Representats confirmes la darrera versi\u00f3 del Senat, davant, entre altres, de Martin Luther King.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si hom pogu\u00e9s triar un exemple per conv\u00e8ncer tothom que un moviment civil pac\u00edfic pot superar la viol\u00e8ncia i obtenir la just\u00edcia i la llibertat, hauria de ser la inoblidable marxa de 250,000 negres (i uns tres mil de la ra\u00e7a blanca) vinguts de molts estats a Washington davant el monument a Lincoln el 28 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34204,816,34209,34208,34206,34205],"tags":[],"class_list":["post-3508","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-drets-civils-dels-negres","category-general","category-mahalia-jackson","category-marxa-sobre-washington-dc","category-president-johnson","category-president-kennedy"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-UA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3508"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3519,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508\/revisions\/3519"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/06\/march-on-washington4-1.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2021\/06\/marchwashington6.jpg\")