Els nord-americans tenen el costum de traslladar totes les festes (excepte Nadal i la festa nacional del 4 Juliol) al dilluns mes pr\u00f2xim per facilitar llargues fins de setmana. Avui celebrem el Memorial Day, per recordar tots els Americans morts en guerres. Aix\u00f2 mateix va passar a Tulsa avui fa cent anys, el 31 de maig de 1921, el dia quan va comen\u00e7ar una trag\u00e8dia racista horrible que duraria dos dies fins que la Gu\u00e0rdia Nacional hi va posar fi l’endem\u00e0 1 de juny al vespre. En els nostres dies Tulsa a l’estat d\u2018Oklahoma \u00e9s una ciutat pr\u00f2spera d’uns 400,000 habitants que viu sobretot del petroli i es troba a l’anomenat “Bible belt” una regi\u00f3 sovint dominada per integristes religiosos amb l’Oral Roberts University. Tulsa \u00e9s una de les poques grans ciutats actuals fundada per comunitats ind\u00edgenes, en aquest cas els Creek (ara anomenats Muscagees).<\/p>\n
Antecedents<\/strong><\/p>\n Les tensions entre blancs i negres van comen\u00e7ar durant el segle XIX, amb l’arribada de tribus ind\u00edgenes de l’Est, expulsades del Sud per la neteja \u00e8tnica del President Andrew Jackson (la marxa de les ll\u00e0grimes) que arribaven amb negres, els ex-esclaus que els blancs havien exigit que els indis tinguessin \u00a0per ser admesos com a residents del Sud. La regi\u00f3 fou anomenada \u201cterritori indi\u201d. Tot es va anar complicant quan negres lliures van seguir arribant despr\u00e9s de la Guerra Civil. Despr\u00e9s de ser adm\u00e8s a la Uni\u00f3 nord-americana, el nou estat d’Oklahoma va comen\u00e7ar a publicar les lleis racistes i segregacionistes anomenades Jim Crow<\/strong> legislaci\u00f3, que durarien fins la vict\u00f2ria dels lluitadors pels drets civils dirigits per Martin Luther King. En el temps de la trag\u00e8dia de Tulsa, la ciutat tenia uns 4,000 membres del Ku-Klux-Clan.<\/p>\n A Tulsa els negres es van establir al barri de Greenwood i van lluitar i aconseguir quelcom altrament mai vist als EUA: una comunitat negra pr\u00f2spera i rica amb bons carrers i negocis, empleats ben pagats, \u00a0botigues, bancs, petites ind\u00fastries, advocats, metges,… Tot aix\u00f2 envoltat per una comunitat blanca racista que no vivia b\u00e9, amb molts aturats. Un problema ja es va presentar quan els soldats llicenciats de la 1a Guerra Mundial van tornar i van voler prendre \u00a0les feines ocupades pels negres. Hi va haver en aquells anys molts linxaments a la regi\u00f3 (75 de negres amb algun blanc de tant en tant) tots sense judici. \u00a0Greenwood va canviar del nom: amb enveja hom l’anomenava la Wall Street Negra<\/strong>, un nom molt exagerat. Era de fet una Main Street Negra, probablement l\u2019\u00fanica a tota la Naci\u00f3.<\/p>\n 30 de maig de 1921: tot comen\u00e7a amb un incident\u00a0<\/b>rid\u00edcul<\/b><\/p>\n Hi havia una noia blanca de 17 anys, la Sarah Page, que es guanyava la vida fent d’ascensorista a un edifici que al pis m\u00e9s alt tenia l’\u00fanic bany accessible als negres i tamb\u00e9 hi havia un xicot negre de 19 anys, en Dick Rowland,\u00a0 que es guanyava la vida netejant sabates. No hi ha cap dubte que tots dos es coneixien, cosa perillos\u00edssima que ning\u00fa toleraria. Aquella tarda fatal, a les 4, en Dick necessitava anar al bany i la Sarah estava tota sola a l’ascensor. Ning\u00fa sap exactament com va anar. La versi\u00f3 mes probable \u00e9s que el noi va ensopegar amb el s\u00f2l de l’ascensor mal alineat caient endevant de nassos. En la caiguda va poder tocar o agafar el bra\u00e7 de la noia esgarrant-li una mica el vestit, i la Sarah es va posar a cridar, atraient l’atenci\u00f3 d’altra gent, que van decidir que es tractava d’un intent de violaci\u00f3. En Dick Rowland coneixia el m\u00f3n \u00a0i va decidir apretar a c\u00f3rrer. La policia el va enxampar aviat. Poc temps despr\u00e9s un diari local va publicar un incendiari titular queixant-se que els negres volguessin violar dones i que ja n’hi havia prou i que calia acabar amb tot aix\u00f2. Era una incitaci\u00f3 al linxament en un to molt amena\u00e7ador. Els altres dos diaris s’hi van afegir.<\/p>\n Massacre, crims i bombardeig de Greenwood el 31 de maig i 1 de juny de 1921<\/strong><\/p>\n Un grup d’homes armats es va presentar davant l’edifici on en Dick estava tancat a fer el linxament proposat pel diari. Algun temps despr\u00e9s un grup de negres es va presentar tamb\u00e9 a defensar-lo. El Sheriff, espantat, va parlar amb tothom i semblava que els blancs, mig conven\u00e7uts es retirarien, per\u00f2 mentre ho feien hi va haver una mala trobada entre un blanc i un negre amb un tret i molta gent va obrir el foc. La massacre havia comen\u00e7at. Uns 2,000 blancs hi participarien.<\/p>\n L’incident fou seguit per tirotejos i baralles f\u00edsiques entre els blancs i tots els negres que trobaven al barri, els quals no obstant el seu nombre inferior, es van defensar. Tot va anar esdevenint pitjor amb indifer\u00e8ncia policial i impot\u00e8ncia dels mediadors. La lluita es va estendre a tots els carrers amb atacs i incendis a les botigues. Cal tenir en compte que el barri consistia d’uns 35 blocs (man\u00e7anes com es diu a Barcelona) que acabarien destrossats. L’endem\u00e0, 1 de juny l’horror esdevingu\u00e9 monstru\u00f3s. Els blancs van comen\u00e7ar a entrar als pisos i habitatges traient homes, dones i nens al carrer, i a calar foc a les cases. Una gran novetat: despr\u00e9s de la Guerra Mundial molta gent rica tenia petites avionetes: unes 12 van comen\u00e7ar a volar sobre Greenwood llen\u00e7ant bombes incendiaries i nitroglicerina. \u00a0Aviat tot el barri quedaria en flames i fou destru\u00eft. Ni un sol edifici, fora de parts de l\u2019esgl\u00e8sia baptista, va sobreviure. Camions pel carrer anaven detenint negres per tancar-los (en van internar 6,000). Volien que fos la fi definitiva dels negres residents a Tulsa, una verdadera neteja \u00e8tnica, i aix\u00ed ho deien postals i diaris. A \u00faltima hora del 1 de juny la Gu\u00e0rdia Nacional es va presentar finalment i va acabar amb el disturbi, que de fet ja s\u2019havia acabat amb vict\u00f2ria dels blancs. Avui en dia hi ha tres sobrevivents de m\u00e9s de cent anys. Una d\u2019ells en t\u00e9 107 i va fer una declaraci\u00f3 llegida amb veu forta.<\/p>\n Resultat final? Hi ha diferents opinions sobre el nombre de morts. Hom havia dit 300 negres i 50 blancs, pero ara hi ha qui pensa que van ser 350 negres i s’estan fent excavacions buscant enterraments en massa als cementiris i ja veurem. Els hospitals van tractar 800 ferits, molts d’ells greus i 1,000 negres s’havien quedat al carrer sense habitatge. La p\u00e8rdua econ\u00f2mica fou valorada en 1,8 milions del temps, equivalents a uns 35 milions de $ actuals. No obstant, un economista acaba de dir que m\u00e9s probablement serien uns 300 milions.<\/p>\n El cas va sortir en tots els diaris nacionals pero aviat fou oblidat. Ni la ciutat ni l’estat van demanar perd\u00f3, ni van perseguir criminals ni oferir compensacions. Els 6,000 negres empresonats van haver de ser alliberats. Uns quants negres van reeixir a reconstruir un parell d’edificis per\u00f2 al poc temps tot havia estat oblidat. Nom\u00e9s recentment en 1996 una comissi\u00f3 va estudiar i descriure la massacre i molts Americans que no en sabien res van quedar horroritzats. Avui, coincident amb les commemoracions de l’assassinat de George Floyd, diverses cadenes de televisi\u00f3 presentaran programes especials i moltes publicacions faran el mateix. El President Biden i la Vicepresidenta Harris hi aniran. De crims i abusos racistes n’hi ha hagut molts pero aix\u00f2 de Tulsa verdaderament fa mal de recordar. Hom coneix i recorda des de fa temps quatre massacres, algunes amb mes de 300 morts, causades per l’ex\u00e8rcit federal contra comunitats ind\u00edgenes, matant homes, dones i nens, per\u00f2 era el segle XIX i les guerres contra els ind\u00edgenes ja duraven molts anys i hi havia odi i menysteniment, per no parlar de la v\u00e0lua de les seves reservacions sempre cobejades pels blancs. Tulsa fou molt diferent.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els nord-americans tenen el costum de traslladar totes les festes (excepte Nadal i la festa nacional del 4 Juliol) al dilluns mes pr\u00f2xim per facilitar llargues fins de setmana. Avui celebrem el Memorial Day, per recordar tots els Americans morts en guerres. Aix\u00f2 mateix va passar a Tulsa avui fa cent anys, el 31 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,34202,34201,34199,34203,2708],"tags":[],"class_list":["post-3497","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-la-wall-street-negra","category-linxaments","category-massacre-de-tulsa","category-massacres-dindigenes","category-racisme"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Up","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3497","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3497"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3497\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3507,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3497\/revisions\/3507"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3497"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3497"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3497"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}