Sovint confiem en les descripcions dels pa\u00efsos estrangers que ens donen els visitants i corresponsals. Per\u00f2 hi ha coses que nom\u00e9s les entenem els que hem viscut a un pa\u00eds per molts anys o en som ciutadans. Pregunteu a un estudiant catal\u00e0 de Columbia University pel sistema de pensions, de salut i d’hipoteques dels EUA i ja veureu qu\u00e8 poc en sap. Jo vaig viure un grapat d’anys a Barcelona per\u00f2 no vaig entendre mai que despr\u00e9s de patir un desnonament i desallotjament de la casa o pis propis, encara calia seguir pagant al banc.<\/p>\n
I ara! Aix\u00f2 crea una verdadera situaci\u00f3 d’esclavatge. Un home ha de seguir treballant per donar una part important del seu sou a un banc per molts anys. El m\u00e9s probable \u00e9s que la v\u00edctima no aconsegueixi mai al\u00e7ar el cap i \u00a0no podr\u00e0 tornar a comprar un habitatge. \u00c9s exactament all\u00f2 que anomenem esclavitud, l’obligaci\u00f3 de treballar per a un altre sense treure’n res. No he sentit mai dir que una cosa aix\u00ed passi a cap dels pa\u00efsos on he viscut i ben segur que no ha \u00a0passat mai als EUA durant els meus anys. Una hipoteca no \u00e9s un\u00a0pr\u00e9stec\u00a0personal: \u00e9s un\u00a0pr\u00e9stec\u00a0per\u00a0comprar\u00a0un pis o una casa i est\u00e0 garantit exclusivament per la propietat. N’havia sentit parlar per\u00f2 no m\u00b4ho volia creure fins que he pogut llegir l’article\u00a0il\u00b7lustrat\u00a0sobre l’assumpte publicat aquest dissabte 14 de juliol al New York Times<\/strong> (Foreclosure protesters in Spain\u00b4s cities now go door to door<\/em>). L’article descriu els esfor\u00e7os de certs grups a Madrid que impedeixen el desallotjament de ciutadans necessitats bloquejant les entrades a la casa quan arriben els policies. Expliquen que el ciutad\u00e0 desallotjat segueix essent responsable no sols per la resta de la hipoteca, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l’afegit dels interessos, sobrec\u00e0rregues i de les despeses de jutjat. El sistema \u00e9s el m\u00e9s dur de tota Europa, diu el NYT. I el m\u00e9s injust tamb\u00e9, afegiria jo.<\/p>\n L’Am\u00e8rica feli\u00e7 de fa anys<\/strong><\/p>\n Hi va haver un temps durant la postguerra amb els seus anys de prosperitat al m\u00f3n capitalista, que\u00a0semblava\u00a0que no\u00a0s’acabarien\u00a0mai, quan la vida a aquest pa\u00eds era senzilla i els bancs decents. Ser\u00a0propietari\u00a0de la casa on hom viu \u00e9s sempre important a tot arreu, per\u00f2 encara\u00a0m\u00e9s als EUA, on tenir casa pr\u00f2pia ha estat sempre part del somni americ\u00e0. No arribar-hi mai \u00e9s gaireb\u00e9 un frac\u00e0s personal.<\/p>\n En aquells temps els bancs tenien un sistema que anava molt b\u00e9: el\u00a0sol.licitant\u00a0tenia l’obligaci\u00f3 de pagar una entrada entre 20-30% del preu. Els\u00a0perits\u00a0experts del banc anaven a veure la casa i en determinaven el preu basat en comparacions amb recents vendes de cases similars al mateix barri, per evitar enganys. Si alg\u00fa no hi arribava, el banc es reservava el dret de fer una excepci\u00f3 i acceptar una entrada m\u00e9s baixa, per\u00f2\u00a0l’inter\u00e8s apujaria i a m\u00e9s s’exigiria una asseguran\u00e7a contra alts riscs. En qualsevol cas, la hipoteca no hauria de passar del 150 o 200% dels ingressos\u00a0anuals\u00a0bruts del comprador.La hipoteca seria casi sempre per 30 anys i l’inter\u00e8s quedava fixat per tot aquest temps. I\u00a0no passava res. En aquells temps, a difer\u00e8ncia del que passa ara, hi havia poques regulacions. El govern vigilava com un pare just i amor\u00f3s, avisant quan alguna cosa no anava b\u00e9. Si el sistema no s’hagu\u00e9s canviat, ens haur\u00edem estalviat moltes coses.<\/p>\n Tot empitjora. Els bancs guanyen m\u00e9s, els ciutadans perden<\/strong><\/p>\n La primera deterioraci\u00f3 fou la introducci\u00f3 dels tipus d’inter\u00e8s variable, que no havien existit mai. Si et donaven una hipoteca diguem al 3.5%, aix\u00ed es quedaria pels 30 anys. Per\u00f2 els bancs es veu que aix\u00f2 no ho volien. Van comen\u00e7ar a dir que et pots estalviar tants diners amb un inter\u00e8s variable, que estaria lligat a un cert \u00edndex p\u00fablic i pujaria o baixaria un cop a l’any. En general el primer any era veritat que t’estalviaves diners, per\u00f2 el segon i els seg\u00fcents, ai las! Els agents hipotecaris seriosos i els advocats b\u00e9 que et recomanaven que no hi pensessis ni en broma. Per\u00f2 els bancs cada dia promovien m\u00e9s els seus interessos variables. I els clients hi perdien. No calia ni mentir perqu\u00e8 la gent no ho entenia i nom\u00e9s veia els estalvis del primer any.<\/p>\n La bombolla. El President Bush II i la societat de propietaris<\/strong><\/p>\n En algun moment cap als 80 o 90 va semblar com si els bancs s’haguessin tornat bojos. Jo veiea els anuncis que feien a la tele, la r\u00e0dio, els diaris i no podia creure. Estaven oferint hipoteques amb entrades m\u00ednimes, al final fins i tot m\u00e9s grans que el preu verdader. Oferien segones hipoteques per “desfermar” la v\u00e0lua amagada de la casa i anar de vacances o comprar cotxes. Sobretot aprovaven tothom, animant la gent a comprar habitatges molt pel damunt de les seves possibilitats reals. Als EUA tenim un sistema de vigil\u00e0ncia del cr\u00e8dit molt dur, amb tres ag\u00e8ncies que mantenen fitxers i avaluen cada ciutad\u00e0 que viu al pa\u00eds. Abans una fam\u00edlia amb cr\u00e8dit dolent, no podia comprar res a terminis ni prendre una hipoteca, per\u00f2 en algun moment els bancs es van deixar de manies. Deien clarament a la tele que\u00a0cr\u00e8dit\u00a0dolent no importava, si de cas caldria pagar interessos m\u00e9s cars, per\u00f2 poc.<\/p>\n Com podien els bancs ser tan temeraris! Ells ho veien molt clar: Mentre el client tingui una casa, el banc est\u00e0 ben\u00a0cobert. Si no paga, el desnonem i el fotem fora i ja est\u00e0. En aquest moment, l’Administraci\u00f3 de Baby Bush es va afegir al concert. En Bush volia fer propietaris de tots els ciutadans americans (com en Hitler volia que tots els alemanys tinguessin un Volkswagen). Una tal societat seria estable i conservadora. I feli\u00e7.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s que hi havia prou diners per donar una casa a tothom? En W era molt optimista. Fins i tot avui en dia hi ha gent que dona la culpa del desastre que va passar als ciutadans que prenien aquestes hipoteques que no es podien permetre i compraven cases palacials \u00a0que no eren per a ells. La gent de seny prou que ho veia, per\u00f2 el poble senzill no ent\u00e9n gaire de matem\u00e0tiques i nom\u00e9s veia l’oferta a l’abast.<\/p>\n El preu de les cases va comen\u00e7ar a pujar i pujar. Nova York, sobretot Manhattan, Washington DC i San Francisco eren els llocs m\u00e9s absurdament cars. Tots vam veure que en un any la v\u00e0lua dels pisos pujava en 10, 20%, fins i tot un cop 30%. La gran vida! Els venedors immobiliaris disfrutaven!<\/p>\n Els derivatius. Wall Street emplea doctors en f\u00edsica<\/strong><\/p>\n Els bancs fan el seu negoci trobant clients, escrivint la hipoteca i venent-se-la a inversors. Pocs bancs es queden ells\u00a0mateixos\u00a0la hipoteca. I va ser en aquest moment quan els senyors banquers novaiorquesos van tenir una idea genial: empaquetarien hipoteques en cistelles d’hipoteques i les vendrien com a productes d’inversi\u00f3 d’alta qualitat. Despr\u00e9s hi hauria una segona capa de derivatius amb diversos derivatius de la primera generaci\u00f3 etc, i les tornarien a vendre encara per m\u00e9s diners fins crear una situaci\u00f3 on ning\u00fa entenia res.<\/p>\n I no era per casualitat que ning\u00fa ho entenia. Un banc va tenir la idea de contractar doctors en f\u00edsica per escriure i aplicar les f\u00f2rmules matem\u00e0tiques que definien la v\u00e0lua i repartiment de les hipoteques a les noves c\u00e8dules d’inversi\u00f3. Ning\u00fa ho entenia, per\u00f2 el Banc X deia que eren de bona qualitat i les ag\u00e8ncies de cr\u00e8dit deien que si Banc X les oferia, havien de ser bones i els agents les venien com productes de primer\u00edssima qualitat perqu\u00e8 les ag\u00e8ncies de cr\u00e8dit les havien aprovat. Un esquema de Ponzi de primer\u00edssima qualitat \u00e9s el que era.<\/p>\n Quan amb la quasi depressi\u00f3 les hipoteques van comen\u00e7ar a caure, el desgavell que hi havia als bancs es va fer pal\u00e8s. Havien de processar tants casos al dia que no hi havia prou personal. Enlloc de fimes requerides, hi posaven estampetes o deixaven en blanc, no sabien ni on buscar els t\u00edtols de les propietats. Molts jutges es van emprenyar tant, que van comen\u00e7ar a multar i castigar els bancs. I els inversors van descobrir que els seus derivatius no valien res, que havien esdevingut\u00a0propietats\u00a0t\u00f2xiques<\/em>. Qu\u00e8 havia passat amb els seus diners? Els inversors havien pagat i ara no tenien res. Els propietaris d’habitages havien perdut la casa que per altra banda ning\u00fa volia o podia comprar. Qui es va embutxacar els dinerets? Endevineu, endevineu… Com \u00e9s que no ha anat ning\u00fa a la pres\u00f3?<\/p>\n El lladre que roba a altres lladres, qu\u00e8 es mereix?<\/strong><\/p>\n Me’n recordo d’un cas que va passar a Calif\u00f2rnia al comen\u00e7ament de la crisi i va apar\u00e8ixer a tots els diaris. Una dona va anar a un banc i va contractar una hipoteca per 120% de la v\u00e0lua de la casa que volia comprar. Li van donar. Ella va prendre possessi\u00f3 de l’habitatge amb 20% de m\u00e9s per a les despeses. No tenia cap intenci\u00f3 de pagar la hipoteca. El banc va amena\u00e7ar amb el desnonament, per\u00f2 aix\u00f2 triga sempre m\u00e9s d’un any i ella va seguir vivint de franc a la casa. Quan va veure que s\u00ed que aviat la desallotjarien per for\u00e7a, com que estava sota l’aigua (<\/em>que vol dir que la hipoteca excedia <\/em>el preu de la casa que la garantia) <\/em>que \u00e9s la situaci\u00f3 actual de m\u00e9s d’un mili\u00f3 de cases, va empaquetar, va tornar les claus al banc i se’n va anar, cosa que era perfectament legal. Potser se n’hauria sortit, per\u00f2 havia quedat tan contenta amb el sistema, que ho va repetir per segona vegada. Aquest cop s\u00ed que fou detinguda per estafa. Jo crec que el banc era un lladre molt m\u00e9s perill\u00f3s que ella.<\/p>\n Perqu\u00e8 els banquers no han anat a la pres\u00f3?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 t\u00e9 una <\/span>resposta molt f\u00e0cil: perqu\u00e8 ni\u00a0l’administraci\u00f3\u00a0de Bush II ni la d’Obama ho han volgut. Potser eren ells, potser els parlamentaris que reben tants diners de la banca. Ara ja fa dos anys el govern va repartir els casos dubtosos denunciats entre les fiscalies federals del pa\u00eds. Cal explicar que com que els afers de Wall Street s\u00f3n tan complicats l’\u00fanica fiscalia que hi ent\u00e9n \u00e9s la del districte de Nova York-Sud domiciliat a Manhattan.\u00a0 I New York-Sud no va rebre mai cap cas d’aquests, els quals van ser investigats per juristes que no hi entenien prou.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 aix\u00ed i tot, la c\u00e8lebre “daci\u00f3 en pagament” (jo vaig haver de consultar el diccionari de l’IEC per assegurar-me que es pot dir en catal\u00e0) \u00e9s la regla en tots els casos. La p\u00e8rdua de la casa sempre significa l’extinci\u00f3 de la hipoteca. Per descomptat hi ha gent que tenen la intenci\u00f3 d’anar-se’n si el preu cau sota l’aigua per\u00f2 \u00e9s per aix\u00f2 mateix que un banc raonable haur\u00e0 insistit en tenir en casos de pagament d’una entrada molt petita una asseguran\u00e7a de risc. I en qualsevol cas en temps normals est\u00e0 calculat que el client pot fer aix\u00f2 quan cauen els preus dels habitatges. El <\/span>govern\u00a0federal insisteix en fer pagar impostos de regal als qui abandonen la casa en aquestes condicions, considerant que la difer\u00e8ncia de preu \u00e9s un regal de capital. I el cr\u00e8dit personal de qui ho hagi fet quedar\u00e0 molt damnificat i potser no podria trobar mai m\u00e9s cap altra hipoteca. <\/span><\/p>\n Per\u00f2 de treballar com a esclaus del banc, res. Aix\u00f2, que jo s\u00e0piga, nom\u00e9s passa a Espanya<\/span><\/p>\n Saluts<\/p>\n Joanot<\/strong><\/span><\/p>\n Sovint confiem en les descripcions dels pa\u00efsos estrangers que ens donen els visitants i corresponsals. Per\u00f2 hi ha coses que nom\u00e9s les entenem els que hem viscut a un pa\u00eds per molts anys o en som ciutadans. Pregunteu a un estudiant catal\u00e0 de Columbia University pel sistema de pensions, de salut i d’hipoteques dels EUA […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,3521,185,25921,25873,1987],"tags":[],"class_list":["post-348","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-bancs","category-barcelona","category-bombolla","category-congres-america","category-crisi-economica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-5C","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/348","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=348"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/348\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":352,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/348\/revisions\/352"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"