La vaga dels autobusos de Montgomery de 1955 fou i segueix essent un gran exemple de com una lluita que semblava impossible contra tot pron\u00f2stic pot ser guanyada per mitjans pac\u00edfics. Va marcar l\u2019inici de la campanya de Martin Luther King pels drets civils. Els enemics dels afro-americans de l\u2019estat d\u2019Alabama eren igual de durs com els enemics que t\u00e9 Catalunya per\u00f2 eren incomparablement m\u00e9s violents, perillosos i criminals. Aix\u00ed i tot, els negres no sols van guanyar sin\u00f3 que van fer de Martin Luther King un l\u00edder fam\u00f3s, l\u2019home tan ben triat que conduiria el seu poble a obtenir les Lleis de Drets Civils i del Vot.<\/p>\n
A Montgomery, estat d\u2019Alabama,\u00a0<\/b>el 1 de Desembre de 1955<\/b><\/p>\n
Era intolerable. Els usuaris negres havien de pujar, pagar per endavant els 10 c\u00e8ntims al conductor, baixar i tornar a entrar per la porta de darrere. Una barrera de fusta no fixa separava els seients blancs dels negres, per\u00f2 si la secci\u00f3 blanca s\u2019omplia, el conductor mouria la barrera cap a enrere perqu\u00e8 els passatgers blancs poguessin seure i aix\u00f2 li va passar aquell dia a Rosa Parks. Tot era tan intolerable i humiliant que el pensament de fer una vaga havia estat en l\u2019aire. L\u2019incident no fou provocat intencionalment de cap manera, per\u00f2 la Rosa no era cap desconeguda. Es guanyava la vida cosint vestits per uns grans magatzems. Havia at\u00e8s cursos sobre resist\u00e8ncia civil, tant ella com el seu marit eren activistes i alguna vegada havia fet de secret\u00e0ria a un senyor ja gran que dirigia la NAACP local, l\u2019associaci\u00f3 pels drets civils. Sens dubte coneixia un jove pastor encara desconegut anomenat Martin LK. Probablement tot va passar perqu\u00e8 la Rosa va recon\u00e8ixer el conductor. Feia algun temps havia pagat el bitllet per\u00f2 ella va protestar quan li van manar baixar i tornar a pujar al bus pel darrera. Molest, el conductor la va veure baixar i va arrencar abans que ella pogu\u00e9s entrar per la porta de darrere, deixant-la plantada. La Rosa no oblidaria mai i va donar el tret de sortida de la vaga.<\/p>\n
El x\u00f2fer va cridar la Policia que va endur la Rosa emmanillada a la comisaria i al jutjat on va acabar pagant una multa de 10$ amb 4$ per despeses, que era car per gent pobre. No era la primera dona que patia aquest ab\u00fas de la llei. No feia gaire que una noia de 15 anys, Claudette Colvin, ho havia intentat. La vaga havia estat a punt d\u2019esclatar per\u00f2 els responsables ho van deixar c\u00f3rrer perqu\u00e8 la noia estava embarassada, cosa que la moral del temps tolerava malament. Per\u00f2 hom pot imaginar-se que quan inesperadament van assabentar-se que la Rosa Parks ho havia fet, el m\u00e9s probable \u00e9s que saltessin l\u2019alegria.<\/p>\n
Tenien preparat que x\u00f2fers amb cotxe recollirien puntualment gent que necessitava transport a certs llocs al mat\u00ed i al vespre i que altres anirien a peu. Pels diguem-ne taxis pagarien el mateix que a l\u2019autob\u00fas, 0.10$. El diumenge 4 de Desembre totes les esgl\u00e9sies negres sense excepci\u00f3 van predicar la vaga i repartir les instruccions. Gr\u00e0cies a una senyora de l\u2019organitzaci\u00f3 femenina, tot estava perfectament preparat. Una reacci\u00f3 supremacista molt violenta era d\u2019esperar. La recomanaci\u00f3 cabdal absoluta \u00a0fou no respondre mai, en cap cas, a cap provocaci\u00f3 o atac amb viol\u00e8ncia,\u00a0<\/b>sin\u00f3\u00a0tirar endavant. Efectivament la policia va fer de tot, incl\u00f2s tancar i bloquejar els punts de recollida i intimidar i maltractar tothom. Els negres havien estat els usuaris principals dels autobusos, ara buits perqu\u00e8 molts blancs o tenien por o se sentien solidaris.<\/p>\n
El dilluns 5 de Desembre 40,000 ciutadans afro-americans van refusar massivament pujar al bus. 75% van anar en els cotxes privats, molts dels altres a peu. La not\u00edcia es va escampar per tota la Uni\u00f3. Va durar sense afluixar un any sencer fins la vict\u00f2ria final.<\/b>\u00a0A la tardor de 1956 un Tribunal Federal va donar la ra\u00f3 \u00a0als vaguistes. All\u00f2 que els busos feien violava drets establerts en la Constituci\u00f3 de l\u2019Estat d\u2019Alabama, que, furi\u00f3s, va apel\u00b7lar al Tribunal Suprem Federal, el qual el 12 de Desembre de 1956 va dictar sent\u00e8ncia a favor dels negres. L\u2019endem\u00e0, la vaga es va acabar despr\u00e9s d\u2019un any i 12 dies. Supremacistes blancs, molt empipats, van comen\u00e7ar a atacar molt violentament, fins i tot amb armes de foc i explosius els negres a les parades d\u2019autob\u00fas. Eren mals perdedors.<\/p>\n
Conseq\u00fc\u00e8ncies? Moltes. Martin Luther King havia esdevingut el l\u00edder nacional principal de la lluita dels negres. Havia guanyat predicant la resist\u00e8ncia civil pac\u00edfica<\/b>\u00a0absoluta, incondicional i sense excepcions predicada dintre totes les esgl\u00e9sies del Sud i per MLK i col\u00b7laboradors en tots els discursos, escrits i manifestacions. Aguantarien tot all\u00f2 que calgu\u00e9s aguantar. El gran secret? Els supremacistes tractaven els negres de salvatges sense educaci\u00f3, desorganitzats i perillosos, per\u00f2 de fet eren el contrari: MLK havia establert una obedi\u00e8ncia absoluta amb disciplina incondicional, disposada a tot. \u00a0Fins i tot quan els empresonessin, matessin o ferissin, callarien i hi tornarien. Va haver de parlar amb molts pol\u00edtics dels partits sense comprometre\u2019s o afiliar-se amb cap. I els seus objectius eren pocs per\u00f2 clar\u00edssims, tant si el resultat era probable com si no, tant si la lluita anava per llarg o no. No ho va assolir tot amb la steva persever\u00e0ncia infatigable perqu\u00e8 el racisme segueix existint, per\u00f2 va obtenir canvis legals i socials enorms.<\/p>\n
Un exemple per l\u2019independentisme?<\/b><\/p>\n
En certa manera sens dubte sobre tot per a la societat civil. MLK sabia molt b\u00e9 perqu\u00e8 calia rebutjar la viol\u00e8ncia i confiar nom\u00e9s en moviments socials de massa incondicionalment pacifistes. De qu\u00e8 hauria servit la viol\u00e8ncia? Nom\u00e9s hauria resultat en morts i destrucci\u00f3 i a m\u00e9s ell era un predicador cristi\u00e0. Segur que els negres no guanyarien. Si els altres eren violents calia aguantar i seguir marxant. Aliar-se amb pol\u00edtics? MAI<\/b>,\u00a0MAI!!! Calia preservar i mantenir un poble lleial dirigit per organitzacions purament civils i intentar atraure inter\u00e8s internacional. Calia seguir recordant a la gent continuament \u00a0les raons clares, espec\u00edfiques, actuals i rellevants per les que calia lluitar, i quin futur postulaven. Tamb\u00e9i calien grups i organitzacions disposats a ajudar personalment la gent que patia. I el passat? Calia recordar l\u2018esclavatge? En MFK no ho feia gaire. Cal sens dubte recordar la hist\u00f2ria per\u00f2 del que es tractava era de resoldre situaci\u00f3 actual, explicada de forma clara, i preparar el futur.<\/p>\n
Potser alg\u00fa que considera la situaci\u00f3 actual de Catalunya l l\u2018actuaci\u00f3 tan trista dels nostres partits podria pensar-se que el cam\u00ed assenyalat per MLK i Ghandi era millor i obtindria millors resultats que un enteniment pol\u00edtic impossible des de fa 300 anys entre partits catalans i el Gobierno? \u00a0Si hi hagu\u00e9s prou ciutadans preparats, all\u00f2 que MLK va organitzar podria esdevenir l\u2018\u00fanic cam\u00ed, la llumenera que va al capdavant.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La vaga dels autobusos de Montgomery de 1955 fou i segueix essent un gran exemple de com una lluita que semblava impossible contra tot pron\u00f2stic pot ser guanyada per mitjans pac\u00edfics. Va marcar l\u2019inici de la campanya de Martin Luther King pels drets civils. Els enemics dels afro-americans de l\u2019estat d\u2019Alabama eren igual de durs […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,131,2310,34190,34193],"tags":[],"class_list":["post-3476","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-independentisme","category-martin-luther-king","category-resistencia-civil-pacifica","category-rosa-parks"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-U4","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3476"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3487,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476\/revisions\/3487"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}