{"id":34,"date":"2009-04-05T00:20:34","date_gmt":"2009-04-04T22:20:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/04\/05\/dues-historietes-negres-mes-de-nova-york\/"},"modified":"2009-04-07T18:39:08","modified_gmt":"2009-04-07T16:39:08","slug":"dues-historietes-negres-mes-de-nova-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/04\/05\/dues-historietes-negres-mes-de-nova-york\/","title":{"rendered":"Dues Historietes Negres m\u00e9s de Nova York"},"content":{"rendered":"

Un Col\u00b7laborador Perill\u00f3s
\n<\/strong><\/p>\n

Nova York \u00e9s tan gran que hi ha gent de tota mena. A m\u00e9s de tots els boigs i aventurers que tenim a Manhattan, hem de vigilar tamb\u00e9 els que entren cada dia a l’illa des de Queens, Brooklyn, Nova Jersey i Connecticut. I n’hi ha que encara venen de m\u00e9s lluny. Per molt que vagis amb compte, a vegades hom topa amb alg\u00fa que m\u00e9s hauria valgut no con\u00e8ixer.<\/p>\n

Ara cal presentar-vos en Dinesh G, un xicot d’origen indi al que fa temps vaig presentar tamb\u00e9 (en mala hora) als companys a la feina i per poc em va costar un disgust. Ell deia que havia nascut i crescut a Nova Orleans, encara que a mi m’estranyava una mica que un nadiu americ\u00e0 parl\u00e9s amb un accent indi molt fort. A vegades hi ha comunitats immigrants a\u00efllades, per\u00f2 Nova Orleans no n’\u00e9s gens d’a\u00efllada. Al menys abans de l’hurac\u00e0 Katrina era una ciutat molt cosmopolita. Alg\u00fa suggereix que podria ser un il\u00b7legal. Ho ignoro perqu\u00e8 m’\u00e9s igual.<\/p>\n

En Dinesh era el meu t\u00e8cnic, empleat per ajudar-me amb certes feines. Hi ha t\u00e8cnics que nom\u00e9s s\u00f3n un parell de mans que serveixen per fer coses quan se\u00b4ls donen ordres, per\u00f2 si es pot hom preferiria sempre trobar un assistent intel\u00b7ligent, amb qui es pogu\u00e9s parlar de coses i que fos capa\u00e7 de recon\u00e8ixer problemes, buscar articles i treballar una mica independentment. Per\u00f2 com que paguen poc, no sempre \u00e9s possible trobar trobar un t\u00e8cnic que sigui aix\u00ed.<\/p>\n

Quan es va presentar en Dinesh demanant la feina, em veig pensar que havia guanyat una rifa. Va presentar dues cartes de recomanaci\u00f3 molt entusiastes. Semblava molt espavilat, agradable, entenia f\u00e0cilment tot all\u00f2 que se li deia, feia preguntes molt intel\u00b7ligents, demanava un sou relativament modest. Li vaig oferir la feina tot seguit. Als pocs dies vaig comen\u00e7ar a presentar-lo a la gent que li calia con\u00e8ixer. Tothom coincidia que era un assistent fant\u00e0stic i que havia tingut molta sort. Sort?<\/p>\n

A les poques setmanes va comen\u00e7ar a canviar. No es presentava cada dia a la feina, s’endarreria, a vegades semblava morrut i contestava malament. Va comen\u00e7ar a preocupar-me que potser tenia problemes emocionals perqu\u00e8 moltes coses que feia eren il\u00b7l\u00f2giques. Vaig notar que em faltava al respecte sense cap ra\u00f3. Mentrestant tothom que em trobava em felicitava per haver trobar un t\u00e8cnic tan bo. Per\u00f2 el tracte amb ell cada dia es feia m\u00e9s dif\u00edcil i sobretot hi havia feina que quedava sense fer.<\/p>\n

La situaci\u00f3 em preocupava i no sabia qu\u00e8 fer. A Nova York ning\u00fa t\u00e9 masses contemplacions a l’hora de fer fora un empleat que no rendeix, per\u00f2 hi ha regles. Si est\u00e0 a un Sindicat (que no era el cas amb en Dinesh) en general cal avisar tres vegades per escrit fent propostes de millora. Per\u00f2 no sabia com s’ho prendrien els companys i la nostra administradora del pis. Era jo qui l’havia triat feia pocs mesos I li havia dit a tothom que era un empleat molt bo\u2026 Encara em donarien la culpa.<\/p>\n

Un dia vaig entrar al laboratori quan en Dinesh estava barrejant un liquid. Aix\u00f2 gaireb\u00e9 tothom ho fa ficant dintre el liquid un agitador mogut per un magnet que gira a la base de l’instrument, per\u00f2 en Dinesh ho estava fent a m\u00e0 agitant amb una barra de vidre. Em vaig acostar dient alguna d’aquelles cosetes que no volen dir res per\u00f2 tothom diu per dir alguna cosa i per fer la vida social i laboral m\u00e9s agradable. En Dinesh em va ignorar. No era la primera vegada, i m’era igual. Despr\u00e9s d’una estona, vaig afegir que ja estava b\u00e9, ja havia barrejat prou. Ignorant-me, ell va seguir agitant la barreta com si jo no hi fos. Caram. A qu\u00e8 ve tot aix\u00f2? Li torno a dir de forma amistosa que ja n\u00b4hi havia prou i que el l\u00edquid estava ben barrejat. Va fer com si jo no hi fos. Jo no tinc res d’autoritari, per\u00f2 \u00e9s que jo necessito ajut i en Dinesh era l’\u00fanic que hi havia per fer certes coses i a m\u00e9s que el pagaven per fer-ho. Em vaig posar seri\u00f3s. “Dinesh, fes el favor d’aturar-te, com t’he dit abans” Resolt? No. Aquesta vegada, per\u00f2, en Dinesh no em va ignorar: sense respondre’m va accelerar, agitant encara m\u00e9s depressa. Com diuen els Americans, WOW!<\/p>\n

Qu\u00e8 faig jo ara? Jo no aixeco mai la veu i miro de parlar de forma respectuosa. L’incident \u00e9s tan absurd que no podria ni fer-ho entendre a ning\u00fa, per\u00f2 \u00e9s intolerable. Li toco suaument el bra\u00e7. Que no em sents? Dinesh, vull que t’aturis ara mateix.<\/p>\n

En Dinesh no s’atura. Gira el cap per primera vegada cap a mi. Em mira profundament amb r\u00e0bia gratu\u00efta als ulls. Respirant durament, encara accelera m\u00e9s els seus moviments. Decideixo que est\u00e0 malament del cap. Em retiro sense afegir res m\u00e9s. Cal pensar com resoldre el problema. No hi ha cap testimoni de l’incident. En Dinesh se les sap totes. Si em queixo i intento acomiadar-lo, ho negar\u00e0 tot I voldr\u00e0 fer-me quedar malament. Jo mateix no me la creuria aquesta hist\u00f2ria.<\/p>\n

En Dinesh exposat
\n<\/strong><\/p>\n

La primera cosa que em passa pel cap \u00e9s que en Dinesh havia presentat dues cartes de recomanaci\u00f3 massa bones. Per\u00f2 si no toca, segur que li deuen haver notat abans. Decideixo trucar i parlar amb els antics supervisors que havien escrit les cartes. El primer \u00e9s un professor a una Universitat petita a Albuquerque, estat de Nou M\u00e8xic. Que si me’n recordo d’en Dinesh G? Seria dif\u00edcil oblidar-lo. Hi afegeix una vulgaritat que prefereixo no traduir. Vagi amb compte si treballa amb vost\u00e8. Es fals, mentider i perill\u00f3s. Resulta que el professor li havia ofert una feina mal pagada al seu laboratori esperant que comenc\u00e9s el curs a la Facultat de Medicina, on ja havia estat adm\u00e8s. Com jo, ell tamb\u00e9 l’havia trobat simp\u00e0tic, treballador i molt llest. Massa llest. Li va robar secretament un esborrany i les dades d’una feina d’investigaci\u00f3 que havia fet i va presentar el treball com si fos seu a un Congr\u00e9s a Calif\u00f2rnia. Per sort, un amic l’havia avisat del plagi. Aleshores ell va denunciar Dinesh a la Facultat de Medicina i van revocar l’admissi\u00f3. En Dinesh va desapar\u00e8ixer i no en volia saber res m\u00e9s. Naturalment, no havia escrit mai cap carta de recomanaci\u00f3. Havia de ser falsificada. Renoi, quina hist\u00f2ria! Em va confirmar que el xicot estava malament del cap, perqu\u00e8 havia llen\u00e7at per la finestra l’oportunitat de ser metge.<\/p>\n

La segona carta de recomanaci\u00f3 encara era pitjor. Resulta que provenia de l’antic laboratori de l’ATT, la vella companyia de tel\u00e8fons a Nova Jersey, un lloc llegendari del que havien sortit dos Premis Nobel. Veig un nom amb n\u00famero de tel\u00e8fon i truco. Pregunto pel nom. Qui? Aqu\u00ed? Repeteixi, sisplau. Al final diuen “Ah, ja s\u00e9 qui vol dir!” Espero i una altra veu amb accent indi contesta. En Dinesh G? I tant que va treballar aqu\u00ed. Afegeix que era un t\u00e8cnic fant\u00e0stic, extraordinari, un dels millors mai vists al laboratori, i que l’obra que va fer encara es recorda no obstant el temps. Per\u00f2 per desgr\u00e0cia, el noi volia anar a treballar a NY, que si no encara hi seria.<\/p>\n

El to de la refer\u00e8ncia \u00e9s sospit\u00f3s, gaireb\u00e9 incre\u00efble. Un t\u00e8cnic sense experi\u00e8ncia va fer “una obra”? Qui \u00e9s aquest que ha parlat? Decideixo trucar l’oficina de personal del laboratori i els envio un FAX amb la carta en q\u00fcesti\u00f3. Naturalment, en Dinesh no hi havia treballat mai. El que havia contestat era el seu germ\u00e0, un ning\u00fa. Respiro a fons. Sort que almenys no ha assassinat ning\u00fa aquest noi. Criminalitat! Es veritat que \u00e9s de naixement i no s\u00b4hi pot fer res?<\/p>\n

La Fi<\/strong><\/p>\n

Amb aquesta informaci\u00f3, em presento al despatx de l’administradora del pis. Triga una estona a entendre qu\u00e8 li estic explicant. S’espanta molt. No havia topat ma amb un verdader falsificador. Surto del despatx. Prou que s\u00e9 qu\u00e8 far\u00e0. Repetir\u00e0 les meves trucades i despr\u00e9s pujar\u00e0 a un altre pis, on repetiran per tercera vegada les trucades. Al pobre profe d’Albuquerque li donar\u00e0 un atac de feridura d’haver de parlar tant de l’incident.<\/p>\n

No he vist m\u00e9s en Dinesh despr\u00e9s de l’incident de l’agitador. A mitja tarda, veig dos desconeguts entrant al laboratori. Despr\u00e9s arriba un dels nostres gu\u00e0rdies de seguretat, a assegurar-se que la persona acomiadada no pugui robar ni trencar res.<\/p>\n

Al vespre, en Dinesh ja no treballa amb nosaltres.<\/p>\n

Es dif\u00edcil saber amb qui es tracta en privat un empleat i no he volgut parlar del cas Dinesh amb ning\u00fa. Per\u00f2 li tinc confian\u00e7a a una de les nostres secret\u00e0ries que m’ajuda molt. Que saps que se n’ha fet del fam\u00f3s Dinesh? Ai, si senyor, quina gr\u00e0cia! S’entenia amb la X, una secret\u00e0ria del pis l’abaix, que va plegar el mateix dia que en Dinesh. Es una noia molt religiosa. Li va dir a tothom que se n’anaven junts a l’\u00c0frica a fer de missioners cristians.<\/p>\n

\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7<\/p>\n

Un Paral\u00edtic al Carrer<\/strong><\/p>\n

\u00c9s el vespre del Dia d’Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies, el Thanksgiving a finals de Novembre, la festa m\u00e9s important del calendari americ\u00e0. He estat menjant amb la fam\u00edlia, com fa tothom per\u00f2 hem dinat d’hora i ara em torno cap al meu pis amb el metro i al final a peu.<\/p>\n

No veig ning\u00fa pels carrers. Els darrers anys hi ha hagut molt poc crim a la ciutat per\u00f2 sempre fa neguit anar tot sol pel carrer. Totes les botigues estan tancades. A una cantonada veig un home prim, jove, assegut a una cadira de rodes, tamb\u00e9 tot sol.<\/p>\n

Com que m’agrada el drama, m’imagino que potser t\u00e9 la SIDA i l’han tret de casa i est\u00e0 tot sol i pateix fam. Miro d’esquivar-lo, per\u00f2 fa rodar la cadira i se m’acosta a pidolar. Vol diners. Comen\u00e7a a fer melodrama. Per favor, que estic sol i no tinc res a menjar, diu. Els pensaments poden esdevenir realitat. Ho havia encertat tot aix\u00f2. Ara que no ha dit que tingu\u00e9s el SIDA.<\/p>\n

Fa pena per\u00f2 a Nova York el seny s’ha d’imposar.<\/p>\n

Una cosa que repeteixen les autoritats sempre, \u00e9s que no s’han de donar diners pel carrer a cap pidolaire. La ra\u00f3 \u00e9s molt clara: a NY hi ha molta gent que fa teatre. Si un dropo que no vol treballar troba que pot fer diners captant almoines, l’endem\u00e0 n’hi haur\u00e0 molts m\u00e9s. I de fet no cal. Els desemparats s\u00ed que tenen un problema amb els allotjaments (cosa que no es pot arreglar amb un parell de d\u00f2lars) per\u00f2 no pas amb el menjar perqu\u00e8 hi ha moltes obres de caritat on donen de menjar gratis, cosa menys denigrant que demanar almoines i que no molesta ning\u00fa.\u00a0 Me\u00b4n recordo d’una cosa que l’antic alcalde Koch va dir una vegada a la r\u00e0dio: Cal donar diners a les obres de caritat, per\u00f2 mai pel carrer. Si vost\u00e8 sent mossecs de pietat de la seva consci\u00e8ncia, vagi a parlar amb el seu rab\u00ed o capell\u00e0 a que el consolin, per\u00f2 sobretot no doni mai res pels carrers.<\/p>\n

Dic que no i segueixo caminant. L\u00b4home em va al darrere. Tu tens de tot i jo no tinc res. Bon Thanksgiving! Gr\u00e0cies per res, Mister! No \u00e9s la primera vegada que ho sento tot aix\u00f2. Arribo a la intersecci\u00f3. En aquell moment sento soroll al darrere meu i s\u00e9 que l’home se m’est\u00e0 acostant. Qu\u00e8 passar\u00e0 ara? No veig ning\u00fa m\u00e9s a prop per ajudar-me, si calgues. ..<\/p>\n

Sorpresa, sorpresa. L’home dona la volta al darrere meu i se\u00b4m planta al davant, nom\u00e9s que est\u00e0 dempeus. La cadira de rodes est\u00e0 plegada i la porta aguantada per la m\u00e0 dreta. El desconegut riu i em crida: Veus com t’he enganyat? Et pensaves que eres millor que jo perqu\u00e8 pots caminar. Per\u00f2 jo tamb\u00e9 puc caminar igual de b\u00e9. M’he burlat de tu. Som iguals.<\/p>\n

Aix\u00f2 si que no m’ho havia pensat. Si, si. Una broma verdaderament divertida, et felicito. Per\u00f2 no li vaig donar res.<\/p>\n

Prou d\u00b4historietes negres.<\/p>\n

JOANOT
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un Col\u00b7laborador Perill\u00f3s Nova York \u00e9s tan gran que hi ha gent de tota mena. A m\u00e9s de tots els boigs i aventurers que tenim a Manhattan, hem de vigilar tamb\u00e9 els que entren cada dia a l’illa des de Queens, Brooklyn, Nova Jersey i Connecticut. I n’hi ha que encara venen de m\u00e9s lluny. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-34","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-y","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}