Fins l’arribada del COVID tot el m\u00f3n havia menystingut la import\u00e0ncia de la Salut P\u00fablica, que no havia preocupat ning\u00fa (malgrat incidents com l’Ebola, el SARS, el MERS, el xarampi\u00f3, el SIDA i molts altres) d’en\u00e7\u00e0 de la Grip Espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Fins i tot hi ha dissortadament persones que es pensen que les malalties infeccioses ja no son cap problema. A m\u00e9s, la Salut P\u00fablica fa moltes m\u00e9s coses que protegir-nos d’infeccions. Sense cap intenci\u00f3 de menystenir els professionals que s’hi dediquen a Catalunya, que a difer\u00e8ncia del Ministre Illa coneixen l\u2019especialitat, \u00e9s trist que aquesta disciplina a l’estat no sigui universit\u00e0ria i que la informaci\u00f3 quedi redu\u00efda a llegir i potser estudiar qu\u00e8 diuen els autors estrangers. Als EUA la disciplina est\u00e0 fortament implantada, ha fet moltes investigacions, estad\u00edstiques, estudiat models\u00a0 i ha estat molt \u00fatil explicant i investigant coses, a mes sobretot de dir la veritat a la poblaci\u00f3, cosa que Trump volia amagar. I tamb\u00e9 mantenint gent poc qualificada lluny dels diaris i la r\u00e0dio.<\/p>\n
El Sr. Salvador Illa fou alcalde del seu petit poble (10,500 residents), La Roca del Vall\u00e8s, al Vall\u00e8s Oriental, fam\u00f3s per les seves rutes prehist\u00f2riques,\u00a0 fins que fou enderrocat. Una mica despr\u00e9s va iniciar la seva carrera pol\u00edtica al servei de la Secci\u00f3 Catalana del PSOE, que aqu\u00ed com a moltes altres comunitats prefereix utilitzar sigles que el fan semblar estar sota control local i no pas, com \u00e9s la realitat, sota la dominaci\u00f3 f\u00e8rria del Partit a Madrid. Va anar treballant a c\u00e0rrecs del partit fins arribar a Director d’Infraestructures de la Generalitat. I a primers de 2020, just abans de la pand\u00e8mia desastrosa que el m\u00f3n \u00a0pateix, l’actual Sr. Presidente del Gobierno, un home conegut com a molt autoritari, el va fer Ministre de la Salut.<\/p>\n
Es veu que no hi ha cap regla a Espanya, per\u00f2 als EUA una persona nomenada pel President o un Governador per dirigir un Departament (Ministeri) tant federal com estatal, ha de ser confirmat individualment pel Senat i li cal presentar-se als comit\u00e8s de senadors responsables per la especialitat, explicar el seu programa i intencions, descriure la seva biografia, qualificacions i finalment respondre a totes les preguntes dels parlamentaris. El proc\u00e9s \u00e9s transm\u00e8s per certes cadenes de televisi\u00f3 pol\u00edtica. Al final el comit\u00e8 vota una recomanaci\u00f3 pel ple del Senat i el candidat \u00e9s acceptat o rebutjat. Si \u00e9s rebutjat, el President no pot fer-hi res i ha de nomenar un altre candidat. A l’estat espanyol, aix\u00f2 se substitueix pel poder\u00f3s dit del Presidente.<\/p>\n
En el moment de rebre la cartera, probablement tots els sanitaris p\u00fablics del m\u00f3n ja estaven molt preocupats per les coses que se sentien dir sobre la Xina, de les quals el p\u00fablic no en sabia res i eren infravalorades. \u00c9s que no hauria calgut tenir al front del Ministeri de Salut un home amb experi\u00e8ncia capa\u00e7 d’actuar i dirigir la resposta i les preparacions per all\u00f2 que inevitablement s’acostava? Quan havia apr\u00e8s a fer aix\u00f2 el Sr. Illa i quins criteris tenia? Evidentment el Gobierno de la Naci\u00f3n tampoc s’en preocupava i veia Illa simplement com un administrador al cap d’una oficina burocr\u00e0tica de poca utilitat amb un pressupost. Mancant autoritat i compet\u00e8ncia personal, hom est\u00e0 temptat de trobar la ra\u00f3 pel seu nomenament en la seva condici\u00f3 de catal\u00e0 espanyolista, conseller del seu President en mat\u00e8ries catalanes dirigides a la supressi\u00f3 de l’independentisme, assimilaci\u00f3 cultural i ling\u00fc\u00edstica i provincialitzaci\u00f3 de Catalunya. Coincidirien els dos homes en la valoraci\u00f3 del 155, les repressions populars i pol\u00edtiques, venjatives, la continuaci\u00f3 dels presos pol\u00edtics? Segur que Illa t\u00e9 les qualificacions per ser Secretari del PSC-PSOE, per\u00f2 per ser President de la Generalitat? Amb la Salut P\u00fablica li va anar malament. Vol tornar a provar, segons sembla, seguint ordres amb el mateix grau de preparaci\u00f3.<\/p>\n
El seu successor com a catal\u00e0 convertit i obedient a Madrid, l’honorable Sr Miquel Iceta, un home molt astut i h\u00e0bil que ha rebut l’honor immens i el privilegi anhelat de ser rebut per Sa Majestat el Rei i fer un jurament com a Ministre de Q\u00fcestions Territorials, un triomf negat a Duran Lleida. D’aix\u00f2 s\u00ed que hi ent\u00e9n, pero no pas com els Catalans voldr\u00edem. Iceta ha dominat magistralment l’art de la botifleria feli\u00e7, desacomplexada i somrient. A difer\u00e8ncia dels seus companys de pensament en la mat\u00e8ria catalana com ara el PPC, C, o Vox, ell ni insultava ni provocava, ni amena\u00e7ava ni al\u00e7ava la veu. Aquesta actitud el presentava com a home raonable, molt diferent i sense res a veure amb policies i benem\u00e8rits del 155 que havien assaltat la reuni\u00f3 pacifica i constitucional a la qu\u00e8 els Catalans tenien absolut dret el 1 d’Octubre, empresonat i jutjat pol\u00edtics i ciutadans de forma preconcebuda. Ha estat recompensat per la seva l\u00ednia pol\u00edtica correcta.<\/p>\n
Durant un viatge universitari (f\u00e8iem teatre) a Europa durant els anys 60, un militant del PSOE se’m va acostar a Par\u00eds per intentar reclutar-me i em va donar tones de material del PSOE exiliat dirigit per Artur Llopis que subsistia a Tolosa del Llenguadoc. A part de fer-me discursos em va donar un munt de follets de propaganda i em va invitar al cinema a veure una pel\u00b7l\u00edcula de Brigitte Bardot que la censura franquista no permetia estrenar a l’estat espanyol. Sens dubte en aquell temps com durant la II Rep\u00fablica el PSOE seguia essent un partit potencialment revolucionari, obrer i socialista. Em constava, no obstant, que el PSOE havia estat sempre hostil a Catalunya. Deien que una dictadura franquista algun dia s’acabaria pero que la independencia de Catalunya seria per sempre. Pol\u00edticament i social, el PSOE de Tolosa era clarament una organitzaci\u00f3 obrera de fe socialista. Vam interpretar per ells \u201cLos Cuernos de Don Friolera\u201d de Valle Incl\u00e1n a un teatre de Tolosa i sembla que molta gent del PSOE va venir a veure\u2019ns i van omplir.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la Transici\u00f3, Felipe Gonz\u00e1lez va trencar amb els exiliats, que ell anomenava “PSOE hist\u00f2ric”. Amb el suport del Canceller Alemany socialista Willi Brandt, \u00fanic l\u00edder mundial a qui la Transici\u00f3 li semblava molt b\u00e9, fou descobert, adoptat, invitat i instruit en pol\u00edtica occidental el deixeble sevill\u00e0, a Bonn, la capital d\u2019Alemanya Occidental. \u00a0Ell havia rebutjat entrar a l\u2019OTAN i no li agradaven les bases militars nord-americanes, per\u00f2 li van explicar que aix\u00f2 calia per ingressar al club dels rics. Cal pagar quotes per ser membre d\u2019un club. El partit de Gonz\u00e1lez, sota el patronatge de Willi Brandt i del seu successor Helmut Schmidt va deixar de ser Socialista i Obrero, no obstant continuar al nom. El desventurat Llopis va tornar de l’exili i fou rebut a Barajas per una senyoreta del Palau Reial amb un ram de flors. Quina recompensa tan gran! Es va presentar a les eleccions i fou esborrat del mapa. De qu\u00e8 havia servit l’exili dels perdedors de la contesa? Nom\u00e9s els comunistes van arribar a ser actius contra el franquisme i aix\u00f2 nom\u00e9s de forma limitada. Cal considerar a m\u00e9s la falsedat que la classe obrera en general se sent af\u00ed al socialisme. Nom\u00e9s una part ho fa. L’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica i present demostra que els treballadors van suportar incondicionalment els r\u00e8gims de Mussolini i Hitler igual que ara son els membres principals dels partits populistes europeus i, molt inesperadament, del Trumpisme als EUA. Hist\u00f2ricament sota Hitler els treballadors alemanys (aix\u00f2 s\u00ed, molt vigilats per la Gestapo) van assolir un nivell de vida econ\u00f2mic sense precedent, amb coses com bons sous, complexes tur\u00edstics de vacances reservats i vaixells i creuers per tot el m\u00f3n. L\u2018amistat hitleriana no tenia res d\u2019absurd: aquesta situaci\u00f3 va crear una obedi\u00e8ncia interior i una unitat nacional sense oposici\u00f3 que li va permetre realitzar els objectius tan perillosos i irracionals que tenia, i va conduir al desastre final. No hi ha res que es pugui guanyar de franc, per\u00f2 a vegades sembla que el Socialisme actual ni ent\u00e8n ni atrau la classe treballadora. Veuen el PSOE com un club pol\u00edtic de gent que volen atansar el poder, contents d\u2019oferir l\u2019altern\u00e0ncia al PP i intentar corregir alguns abusos de la dreta. La imatge inoblidable dels Srs Rajoy i S\u00e1nchez reunits a la Moncloa per pactar sense discussions el 155 i probablement la repressi\u00f3 prou que demostra que aquests partits estan units pel melic per l\u2019anticatalanisme.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fins l’arribada del COVID tot el m\u00f3n havia menystingut la import\u00e0ncia de la Salut P\u00fablica, que no havia preocupat ning\u00fa (malgrat incidents com l’Ebola, el SARS, el MERS, el xarampi\u00f3, el SIDA i molts altres) d’en\u00e7\u00e0 de la Grip Espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Fins i tot hi ha dissortadament persones que es pensen […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34080,816,4490,32324,34149],"tags":[],"class_list":["post-3322","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-covid","category-general","category-miquel-iceta","category-salut-publica","category-salvador-illa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-RA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3322","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3322"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3322\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3333,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3322\/revisions\/3333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}