{"id":329,"date":"2011-06-18T01:03:44","date_gmt":"2011-06-17T19:03:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=329"},"modified":"2011-06-18T22:19:26","modified_gmt":"2011-06-18T16:19:26","slug":"la-tecnica-del-fracking-fractura-hidraulica-una-altra-amenaca-greu-de-la-industria-petroliera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/06\/18\/la-tecnica-del-fracking-fractura-hidraulica-una-altra-amenaca-greu-de-la-industria-petroliera\/","title":{"rendered":"La t\u00e8cnica del “fracking” (fractura hidr\u00e0ulica). Una altra amena\u00e7a greu de la ind\u00fastria petroliera"},"content":{"rendered":"

La ind\u00fastria i els pol\u00edtics parlen. Cal perforar m\u00e9s\u00a0i millor<\/strong>.<\/p>\n

Poc a poc tothom va reconeixent els perills de la crisi energ\u00e8tica, i de la possible\u00a0extinci\u00f3 dels combustibles no renovables, com ara el petroli. La consumici\u00f3 i demanda d’energia probablement s’estabilitzar\u00e0 i potser fins i tot descendir\u00e0\u00a0una mica als EUA i a Europa, per\u00f2 a l’\u00cdndia i a\u00a0 Xina seguir\u00e0 ascendent. Com que semblava que de petroli ja no s’en trobava gaire, molts van pensar en el gas natural, que fins fa poc tenia tan poca v\u00e0lua que es cremava, com a substitut. Hi havia diners en l’exploraci\u00f3 per\u00f2 calia millorar-la per arribar a jaciments que fins a aquell moment semblaven impossibles. I aix\u00ed \u00e9s com la famosa companyia Haliburton va inventar el fracking<\/em>, la t\u00e8cnica radicalment nova de perforaci\u00f3 que ha obert una nova era en la cerca de petroli i gas. En \u00fas de moment nom\u00e9s als EUA, aviat apareixer\u00e0 a Europa… i far\u00e0 tremolar als qui es preocupem per l’habitabilitat d’aquest petit planeta on vivim. El moviment de\u00a0protecci\u00f3\u00a0ambiental\u00a0americ\u00e0\u00a0ha comen\u00e7at a reaccionar.<\/p>\n

Fractura hidr\u00e0ulica<\/strong><\/p>\n

Explicar qu\u00e8 \u00e9s no t\u00e9 res de f\u00e0cil. Per qui s\u00b4hi interessi jo recomano anar al YouTube<\/em>, entrar la paraula clau fracking <\/em>i triar. Hi ha una introducci\u00f3 feta per una companyia canadenca que s’anomena Hydraulic Fracturing<\/em>. Per\u00f2 hi trobaran altres films breus, amb esquemes i discussi\u00f3 dels problemes ja coneguts. Igualment el NYTimes<\/em> ja ha publicat articles interessants que es trobaran sempre darrere la clau fracking<\/em>.<\/p>\n

Com probablement tothom sap, les capes geol\u00f2giques terrestres s\u00f3n franges paral\u00b7leles a la superf\u00edcie i conc\u00e8ntriques, que vol dir que la perforaci\u00f3 vertical cl\u00e0ssica les travessa massa f\u00e0cilment. El fracking en canvi es fa de forma paral\u00b7lela en-llarg de la capa a una profunditat esfere\u00efdora.<\/p>\n

La broca comen\u00e7a verticalment fins arribar a la capa geol\u00f2gica d’inter\u00e8s, diguem a 2.000 m o m\u00e9s (!!!) Un cop dintre aquesta capa (t\u00edpicament feta de roca sedimentada anomenada shale<\/em> en angl\u00e8s, o pissarra)<\/em>, la perforadora canvia de direcci\u00f3\u00a0 en un angle de 90 graus i continua perforant paral\u00b7lelament a la superf\u00edcie dintre la capa d’inter\u00e8s,\u00a0 per diguem un parell de quil\u00f2metres.<\/p>\n

Quan els sembla que ja n\u00b4hi ha prou baixen i col\u00b7loquen en posici\u00f3 dintre el tub c\u00e0rregues explosives comen\u00e7ant per l’\u00e0rea de la perforadora i tirant enrera a intervals. Les fan explotar en trams de cent metres. Com que l’espai est\u00e0 tancat, no pot crear una gran cavitat.\u00a0 El que fa \u00e9s crear escletxes que la ind\u00fastria compara a les que es formen a la finestra d’un cotxe quan es pica el vidre amb un martell. Un cop aconseguit aix\u00f2, ja nom\u00e9s es tracta d’ampliar les escletxes. Amb aquest objectiu injecten un fluid que \u00e9s aigua barrejada amb productes qu\u00edmics per afavorir el proc\u00e9s (diguem uns 50 o 60,000 litres per comen\u00e7ar) a gran pressi\u00f3 hidr\u00e0ulica. Les escletxes s’obren creant espais. Al final de la injecci\u00f3, hi afegeixen una mena de sorra que cobreix les parets de les noves cavitats perqu\u00e8 no es tanquin i procedeixen a aspirar el fluid fins que surti a l’exterior.<\/p>\n

Ja est\u00e0. Les cavitats s’ompliran de petroli l\u00edquid o de gas que estava impregnant la pissarra i ja pot ser tret a l’exterior. Al final descriur\u00e9 els llocs principals on s’est\u00e0 utilitzant, per\u00f2 ara voldria descriure els problemes probables que la comunitat ja est\u00e0 denunciant. Permeteu-me sisplau, dir una paraula expressant admiraci\u00f3 per la feta t\u00e8cnica aconseguida pels enginyers, que \u00e9s extraordin\u00e0ria. Ll\u00e0stima que no s’utilitzi per res millor. Estrictament el fracking<\/em> no \u00e9s nou. Ja s’en parlava fa 60 anys per\u00f2 fins ara\u00a0 no es podia fer.<\/p>\n

Problema Nr 1 del fracking: terratr\u00e8mols<\/strong><\/p>\n

La ind\u00fastria diu que un dels avantatges del fracking \u00e9s que redueix molt\u00edssim el nombre de pous, posat que un sol pou pot cobrir una \u00e0rea molt gran. Per\u00f2 a molts dels llocs on s’ha utilitzat, ha desfermat terratr\u00e8mols de baixa intensitat que han espantat molt la gent. Sabent que els terratr\u00e8mols s’originen per l’energia acumulada a zones de fractura de la plata continental, \u00e9s f\u00e0cil entendre que l’energia acumulada per la creaci\u00f3 de les cavitats artificials pot desfermar-se i causar un terratr\u00e8mol. Diuen que s\u00f3n terratr\u00e8mols petites i que no cal preocupar-se\u00b4n.<\/p>\n

El problema m\u00e9s gran: contaminaci\u00f3 de l’aigua potable<\/strong><\/p>\n

Ning\u00fa diu que la paret de la taula d’aigua no pugui ser afectada com qualsevol altra cosa per les explosions o pel fluid a pressi\u00f3. A m\u00e9s, cal considerar que el gas natural pot emigrar perfectament pel s\u00f2l i arribar a llocs on no hauria d’arribar. L’aigua s’ha contaminat amb gas ja manta vegada.<\/p>\n

Al YouTube trobareu un video d’un senyor que obre l’aixeta de l’aigua de casa seva, enc\u00e9n un llum\u00ed, l’acosta al raig d’aigua i s’enc\u00e9n una flama que surt de l’aixeta al costat de l’aigua. Sembla que no \u00e9s perill\u00f3s per a la salut (encara que sempre hi ha gent que es queixen per tot) per\u00f2 t\u00e9 mal gust i crea el perill d’una explosi\u00f3 a l’interior de la casa. Vaig veure una discussi\u00f3 a la TV l’altre dia i els enginyers de la ind\u00fastria canviaven de tema, dient nom\u00e9s que era un problema marginal i petit.. Es veu que no \u00e9s f\u00e0cil d’arreglar.<\/p>\n

El problema m\u00e9s amena\u00e7ador<\/strong>. El contingut del fluid injectat a pressi\u00f3<\/strong><\/p>\n

El fluid utilitzat per la fractura hidr\u00e0ulica \u00e9s tret sempre a l’exterior i ha de ser reempla\u00e7at peri\u00f2dicament. En primer lloc, la companyia hi afegeix ella mateixa tota mena de subst\u00e0ncies estranyes que diuen que afavoreix la dissoluci\u00f3 i l’extracci\u00f3 subseg\u00fcent. Cap\u00a0 d’aquestes subst\u00e0ncies, que s\u00f3n alliberades a l’exterior, ha estat estudiada mai per toxicitat humana i s\u00f3n materials industrials. La companyia el que fa \u00e9s acumular el fluid a una gran bassa al costat del pou. Al final el carreguen en camions cisterna\u00a0 i se l’emporten oficialment a una planta de depuraci\u00f3.<\/p>\n

Dissortadament a la profunditat hi ha tota mena de subst\u00e0ncies rares, in particular molt r\u00e0dium radioactiu, o sigui que el fluid gaireb\u00e9 sempre \u00e9s radioactiu. A m\u00e9s s\u00b4hi troben tota mena de subst\u00e0ncies rares i perilloses, mai estudiades, que probablement s\u00f3n t\u00f2xiques i que contaminaran l’aigua potable. Els homes no hem nascut per viure a 2 o 3,000 m de profunditat.<\/p>\n

Hi ha gent que ing\u00e8nuament es pensa que les plantes depuradores netegen qualsevol cosa que hi hagi dintre l’aigua. Dissortadament, aix\u00f2 seria miracul\u00f3s. En realitat la planta nom\u00e9s neteja coses que est\u00e0 programada i habilitada per fer. En altres mots: caldria saber exactament qu\u00e8 hi ha a l’aigua o si no, no pot ser netejada.<\/p>\n

Els llocs m\u00e9s actius als EUA<\/strong><\/p>\n

Diuen que el primer lloc on la nova t\u00e8cnica fou utilitzada va ser Texas, on encara queden grans dep\u00f2sits de gas i de petroli. A aquest estat, altrament molt pr\u00f2sper i ric, hi ha poques regulacions.<\/p>\n

Seguint parlant de petroli, resulta que sota l’estat de Dakota del Nord i ve\u00efns s’ha trobat una bossa de petroli del tamany de la d’Ar\u00e0bia Saudita, nom\u00e9s que \u00e9s dif\u00edcil d’explotar perqu\u00e8 \u00e9s prima (com la crema d’una galeta Oreo, diuen) Ara gr\u00e0cies al fracking, sembla que finalment estan progressant.<\/p>\n

I finalment queda el gran Camp de Marcellus<\/em>, un dep\u00f2sit immens de pissarra contenint grans quantitats de gas natural que s’esten sota els territoris densament poblats de l’Est dels EUA com Pnnsylv\u00e0nia i Nova York. A Nova York al comen\u00e7ament el govern ho va prohibir totalment, per\u00f2 la ind\u00fastria t\u00e9 poder i en l’actualitat el nostre Parlament est\u00e0 estudiant regulacions i sembla que s’aprovaran aviat.<\/p>\n

En RESUM<\/strong><\/p>\n

En part gr\u00e0cies al fracking<\/em> la fi del petroli i les fonts no renovables d’energia no \u00e9s imminent i es retrassar\u00e0 per anys, qui sap, potser 50, potser 100 anys. Per\u00f2 el m\u00e8tode \u00e9s una font perillosa de contaminaci\u00f3 a l’aigua potable i per descomptat no contribueix gens a lluitar contra els canvis ambientals. Hi haur\u00e0 enegia barata per estona.<\/p>\n

Saluts<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La ind\u00fastria i els pol\u00edtics parlen. Cal perforar m\u00e9s\u00a0i millor. Poc a poc tothom va reconeixent els perills de la crisi energ\u00e8tica, i de la possible\u00a0extinci\u00f3 dels combustibles no renovables, com ara el petroli. La consumici\u00f3 i demanda d’energia probablement s’estabilitzar\u00e0 i potser fins i tot descendir\u00e0\u00a0una mica als EUA i a Europa, per\u00f2 a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25885,25919,816,1148],"tags":[2545],"class_list":["post-329","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalonia","category-contaminacio-aigua","category-general","category-nova-york","tag-gas-natural"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-5j","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/329","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=329"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/329\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":336,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/329\/revisions\/336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}