{"id":3271,"date":"2020-12-29T13:32:38","date_gmt":"2020-12-29T19:32:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3271"},"modified":"2025-07-01T07:35:21","modified_gmt":"2025-07-01T13:35:21","slug":"el-professor-de-boston-que-va-perdre-el-seny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2020\/12\/29\/el-professor-de-boston-que-va-perdre-el-seny\/","title":{"rendered":"El Professor de Boston que va perdre el seny"},"content":{"rendered":"

Com que encara considero que el tr\u00e0fic\u00a0als blogs durant les festes \u00e9s limitat mentre que la bogeria de les eleccions encara no ha comen\u00e7at, em permeto repetir aqu\u00ed un dels meus apunts m\u00e9s exitosos publicat el 2 de Setembre de 2017. \u00c9s un dels que ha tingut m\u00e9s visitants en els meus 12 anys a aquest blog. Tot el que segueix \u00e9s veritat i va passar tal com ho explico. <\/em><\/p>\n

=============================================================<\/p>\n

La feblesa humana i sobretot les obsessions sexuals han estat l’objecte de molts llibres i pel\u00b7l\u00edcules. Hi estan per damunt les persones molt educades? Al segle XIX, un professor de Harvard va assassinar un altre per un assumpte de diners i va cremar el cad\u00e0ver a l’incinerador de la Universitat. Moltes vegades les emocions guanyen al seny. Jo vaig con\u00e8ixer en Bill Douglas l’any 1977 quan jo estava passant un any a un laboratori de la Universitat de Miami (Florida) dirigit per un vell amic. El lloc tenia anunciada una pla\u00e7a vacant per a un candidat molt qualificat i em van demanar que fes les entrevistes. A Am\u00e8rica no es fan oposicions per treure un Professorat, sino que ho decideix simplement el chairman i en general \u00e9s confirmat per l’administraci\u00f3. La feina de l’entrevistador consistia en una llarga conversa sobre les publicacions del candidat, un dinar a Kay Biscayne i, si el visitant volia, un petit passeig en cotxe per Miami o Miami Beach, seguit per l’entrevista amb el Director.<\/p>\n

Bill Douglas<\/strong>\"\"<\/p>\n

Jo nom\u00e9s n\u00b4havia sentit parlar per un sol article que havia publicat amb resultats que semblaven importants, encara que em sorprenia que hagu\u00e9s estat publicat a una revista poc prestigiosa (veieu comentari al final). En aquell moment ell seguia treballant a un laboratori de Citologia situat a la petita ciutat tur\u00edstica de Lake Placid, estat de Nova York, on probablement guanyava poc. Era massa gras, alt, amb entrades grans als cabells i una veu fina.
\nUns mesos despr\u00e9s em va trucar al meu despatx a la Universitat de Pennsylvania, a Philadelphia. Volia saber perqu\u00e8 el Director de Miami no li havia volgut donar lla pla\u00e7a. Jo ni\u00a0ho sabia ni tenia cap intenci\u00f3 de ficar-m’hi. Va ser el meu darrer contacte amb ell. Per\u00f2 5 o 6 anys despr\u00e9s vaig rebre not\u00edcies seves mol inesperades al Philadephia Inquirer, <\/em>el prestigi\u00f3s peri\u00f2dic diari que jo rebia cada mat\u00ed:<\/p>\n

Bill Douglas, un home de 53 anys, ja Professor a la Facultat de Medicina de Tufts University a Boston, casat i amb tres fills, havia assassinat a cops de martell al cap una noia de 21 anys El cas va produir una gran sensaci\u00f3. A m\u00e9s dels articles als diaris i revistes s’han publicat dos llibres, Hollywood en va fer un film i a la TV jo he vist dos programes, el darrer (dolent) de Discovery Channel. Qui vulgui, pot informar-se m\u00e9s al Google.<\/p>\n

Robin Benedict (tamb\u00e9 anomenada Nadine)<\/strong>\"\"
\nNo hi he estat mai, per\u00f2 Tufts University est\u00e0 situada prop de l’anomenada Combat Zone<\/em> de Boston, que era all\u00f2 que en Catal\u00e0 es diu un barri molt dolent i sens dubte perill\u00f3s, que havia fascinat en Bill Douglas, originari d’una ciutat petita.
\nLa Robin era una noia molt atractiva de 20 anys que havia estudiat disseny gr\u00e0fic i tenia una feina regular, per\u00f2 es veu que els seus pares eren immigrants sud-americans i li faltaven diners i per aix\u00f2 sortia a treballar els vespres. El bar on en Bill la va con\u00e8ixer es deia Good Times<\/em>, un nom que t\u00e9 connotacions expl\u00edcites en angl\u00e8s, amb una passarel\u00b7la on sortien a ballar dones poc vestides. En Bill, admirat per la seva joventut i bellesa, la va prendre per una persona regular i es va sorprendre quan la mossa li va citar les seves tarifes. Per\u00f2 la relaci\u00f3 entre els dos va comen\u00e7ar.<\/p>\n

Obsessi\u00f3 fatal<\/strong>
\nEn Bill va comen\u00e7ar a obsessionar-se amb la prostituta, de la que cada dia demanava m\u00e9s i m\u00e9s atenci\u00f3 i serveis. Al final ella va acabar cobrant un total de 1,000 $ per dia, una suma monstruosa l’any 1982. Bill havia perdut l’enteniment. Poc a poc Bill va comen\u00e7ar a demanar coses fora de les obligacions usuals d’aquestes dones, com anar a passejar a un parc, anar al cinema i menjar a restaurants. La noia seguia acceptant els seus pagaments per\u00f2 li repetia constantment que la seva relaci\u00f3 era purament “professional” i que no es pens\u00e9s res m\u00e9s. Va esdevenir gel\u00f3s i Bill va entrar d’amagat al pis de la Robin, robant la m\u00e0quina de respondre per tel\u00e8fon per escoltar els missatges. Va demanar perd\u00f3, per\u00f2 enlloc de tornar la m\u00e0quina li va regalar una altra nova, que li enviava un beep <\/em>cada cop que hi havia un missatge i li permetia sentir-lo. Al mateix temps, oblidant la seva feina, Bill practicava all\u00f2 que en angl\u00e8s s’anomena stalking<\/em>, \u00e9s a dir seguiment pel carrer i llocs p\u00fablics, i observaci\u00f3 constant d’una persona, que a gaireb\u00e9 tots els estats \u00e9s il\u00b7legal perqu\u00e8 molesta molt, fa por i sovint acaba malament.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica<\/strong>
\nBill, que tenia una muller i tres fills a m\u00e9s d’una casa a un suburbi amb hipoteca, no podia permetre\u00b4s pagar els diners que Robin exigia. Sembla que la noia va arribar a cobrar en els 11 mesos que va durar l’afer, uns 67,000 $. D’on els va treure? Dels seus estalvis primer i despr\u00e9s del cr\u00e8dit per a la investigaci\u00f3 al seu laboratori que la ind\u00fastria li havia donat, i al final de la Universitat. Va aconseguir assignar a la Robin un sou com a “field co-worker”<\/em>, una assistenta empleada que treballava fora de la Universitat i Bill va arribar a robar equipament car del seu laboratori per vendre’l i tamb\u00e9 va exigir de la universitat\u00a0 pagament per viatges i despeses falses. No va trigar gaire fins que la Universitat va iniciar una investigaci\u00f3 que li costaria el c\u00e0rrec i la seva dona ja parlava de divorci. I la Robin li seguia dient que les seves relacions eren nom\u00e9s professionals<\/em>. O pagava, o res. Si deixava de pagar, tot s’hauria acabat.<\/p>\n

El crim<\/strong>
\nVa tenir lloc el 5 de mar\u00e7 de 1983 al vespre. Cal tenir en compte llegint-lo que al proc\u00e9s, l’advocat defensor\u00a0 va presentar Bill Douglas com a un home innocent victimitzat per una prostituta dolenta i cobejosa i tamb\u00e9 que no hi havia testimonis de res. Nom\u00e9s en sabem all\u00f2 que Bill va voler explicar.
\nBill Douglas va explicar que un vespre, amb la fam\u00edlia fora per\u00f2 a punt de tornar, la Robin es va presentar a casa seva duent un mall a la m\u00e0 exigint pagament de 5,000 $ que segons ella Bill li devia per haver-li subministrat coca\u00efna. El va amena\u00e7ar i es va mostrar indiferent a la possible tornada de la fam\u00edlia. Va al\u00e7ar el mall per ferir-lo o destrossar els mobles (com fa la M\u00e0fia), per\u00f2 Bill l\u2019hi va prendre, matant-la amb tres cops de mall al crani. Va prendre la roba sanguinada de la dona, llen\u00e7ant-la a un barril pel carrer, on la policia la va trobar f\u00e0cilment. Va ficar el cad\u00e0ver al portamaletes del cotxe de la Robin i el va endur a una obra enorme a l’estat ve\u00ed de Rhode Island, abandonant-la a un vessador d’escombraries de la construcci\u00f3, on no seria trobada mai. Va abandonar el cotxe a Nova York prop de l’estaci\u00f3 de tren i va enviar postals a la fam\u00edlia dient que estava de viatge i que no s\u2019amo\u00efnessin per ella. Per\u00f2 com la majoria de crims de passi\u00f3, tot estava molt mal preparat i la policia el va enxampar molt aviat. La muller va declarar que de fet havia tornat a la casa durant el temps probable de l’assassinat i veient el cotxe de la Robin a l’exterior, se’n va anar sense voler entrar. I a un armari es van trobar sang i restes del cervell de la v\u00edctima.<\/p>\n

El judici i la pres\u00f3<\/strong>
\nNo obstant les proves, el fiscal va tenir el problema que el cos no havia ni ha estat \"\" trobat mai i que no hi havia testimonis de res. Era nom\u00e9s el que deia Bill. La llei criminal \u00e9s compet\u00e8ncia exclusiva des 50 estats individuals, per\u00f2 en general se sembla molt a tot arreu. Condemnar un acusat per assassinat sense cad\u00e0ver \u00e9s pr\u00e0cticament impossible. \u00c9s molt dif\u00edcil fer desapar\u00e8ixer un mort, per\u00f2 Bill Douglas ho havia aconseguit. Al final Bill fou condemnat nom\u00e9s per homicidi (una mena de mort involunt\u00e0ria per accident), no per assassinat, per\u00f2 el jutge li va imposar el m\u00e0xim. Va ingressar a una pres\u00f3, on va esdevenir un model d’obedi\u00e8ncia i virtut, donant classes de College als altres presidiaris. La seva muller naturalment es va divorciar per\u00f2 en Bill va trobar una altra dona lliure que participava als seus cursos i es van casar mentre estava encara empresonat. El van alliberar per bona conducta als nou anys i va declarar que tornaria a fer recerca m\u00e8dica. Va anar a viure amb la segona dona a algun lloc i no se n’ha sentit dir mai res m\u00e9s.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s del cas, em vaig trobar amb el meu amic de Miami i li vaig preguntar perqu\u00e8 no havia acceptat en Douglas quan va sol\u00b7licitar una pla\u00e7a. Va respondre que havia telefonat cient\u00edfics interessats i li van explicar que ning\u00fa podia reproduir els resultats del seu fam\u00f3s treball, despertant la sospita de frau. Per a un investigador una falsa publicaci\u00f3 \u00e9s un verdader crim que posa en perill la credibilitat de tota la recerca. Un que ho fa, no es mereix cap professorat.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com que encara considero que el tr\u00e0fic\u00a0als blogs durant les festes \u00e9s limitat mentre que la bogeria de les eleccions encara no ha comen\u00e7at, em permeto repetir aqu\u00ed un dels meus apunts m\u00e9s exitosos publicat el 2 de Setembre de 2017. \u00c9s un dels que ha tingut m\u00e9s visitants en els meus 12 anys a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[34130,32435,2053,34131],"tags":[],"class_list":["post-3271","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-assassination","category-bill-douglas","category-prostitucio","category-tuft-university"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-QL","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3271"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3274,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271\/revisions\/3274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}