Anant per Europa Central quan jo era jove i fins i tot despr\u00e9s pels EUA em vaig trobar amb uns quants Iugoslaus que vaig arribar a con\u00e8ixer relativament b\u00e9. Que aix\u00f2 em serviria potser per entendre, en el moment de l’arrest del criminal Ratko Mladic, perqu\u00e8 va passar la trag\u00e8dia de Srebrenica?\u00a0 Jo no s\u00e9 si molts ciutadans a Catalunya o als EUA entenen b\u00e9 qu\u00e8 va passar a Srebrenica. La TV americana en va parlar molt poc i en el moment de l’atrocitat gaireb\u00e9 no hi havia periodistes interessats. No era pas com ara quan acompanyen Obama i es passen hores parlant de res. Jo no m’ho vaig creure quan en vaig sentir la primera descripci\u00f3 (que no feia just\u00edcia al crim). Aix\u00f2 no podia haver passat a Europa. Els serbis, em vaig dir, sempre han tingut una premsa dolenta. Una amiga americana nascuda a Europa em va dir una vegada que els serbis eren gent dolenta. Fa uns anys vaig retrobar una antiga col\u00b7lega\u00a0 amb la que fa anys havia publicat un article, ara de tornada de Belgrad, que em va dir amb sinceres ll\u00e0grimes als ulls que el m\u00f3n era injust amb S\u00e8rbia, que no reconeix\u00edem els seus problemes i la seva hist\u00f2ria i els seus drets, que tothom estava contra ells. \u00c9s aix\u00f2 el que va passar a Srebrenica?<\/p>\n
Iugosl\u00e0via, estat impossible. una equivocaci\u00f3 molt gran<\/strong><\/p>\n Unir en un sol regne tots els pobles i estats Eslaus del Sud, recentment alliberats dels Imperis Otom\u00e0 i Austro-Hongar\u00e8s, sense tenir en compte les seves difer\u00e8ncies, problemes pendents, iconologia. ressentiments,mitologies,\u00a0 ideologies nacionals, lleng\u00fces, esperances? Aix\u00ed ho van decidir sense consultar ning\u00fa les pot\u00e8ncies vencedores de la Primera Guerra Mundial a Versailles, ansioses de desfer per sempre l’Imperi Austr\u00edac.<\/p>\n El primer problema eren les relacions entre Croates i Serbis. Aquests pobles parlen la mateixa llengua, el Serbo-Croata, que els croates escriuen en llat\u00ed i els Serbis en cir\u00edl\u00b7lic. Els croates s\u00f3n cat\u00f2lics, els serbis ortodoxos. I s’odien a mort. I es tracten m\u00fatuament de criminals.<\/p>\n Al poc temps de la fundaci\u00f3 del nou estat, els feixistes croates van crear el partit Ustashe a Cro\u00e0cia, i un home, un titella dels alemanys i italians va assumir el poder absolut. Era el Poglavnik<\/em><\/strong> (Caudillo) de Cro\u00e0cia, Ante Pavelic<\/em><\/strong>, uns dels homes m\u00e9s odiosos d’aquells temps. Volia resoldre el problema serbi (que no n\u00b4hi havia) eliminant els serbis, jueus, gitanos i altres indesitjables que habitaven el pa\u00eds.\u00a0 Per als serbis proposava la soluci\u00f3 final en tres parts: la tercera part de Serbis serien expulsats (no va dir mai a on), una altra tercera convertits al catolicisme per for\u00e7a i la tercera part… ai las, m\u00e9s val no preguntar. Per\u00f2 va muntar\u00a0 i activar camps d’exterminaci\u00f3 escaients, no tan ben fets i eficients com els alemanys. En Pius XII tenia molta comprensi\u00f3 amb ell i el va rebre amicalment i no el va voler condemnar mai. Aix\u00f2 de les conversions al Catolicisme for\u00e7ades ja feia segles que s\u00b4havia abandonat per\u00f2 podria tenir aspectes interessants. Un feixista pot tenir defectes, per\u00f2\u00a0 sempre \u00e9s un home de m\u00e8rit i futur.<\/p>\n Un dia Pavelic va oferir una gran recepci\u00f3 als seus amos alemanys. De sobte a la festa, probablement per fer gr\u00e0cia, van apar\u00e8ixer unes plates molt grans plenes de coses rares rodones, m\u00e9s aviat blanques. Eren els ulls de presoners morts arrencats per les mil\u00edcies Ustashe als difunts. Indignat,\u00a0 l’Ambaixador alemany se\u00b4n va anar. Era el mal gust, no pas el crim.<\/p>\n Al final de la guerra, Palevic va fugir, amagat per prominents autoritats de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i es va refugiar a un Monestir itali\u00e0 fins que li van poder donar un passaport de la Creu Roja com si fos una v\u00edctima de persecucions.\u00a0 Quan el nou Dictador iugoslau Tito es va queixar, l’Esgl\u00e9sia va respondre que tot era persecuci\u00f3 comunista contra els cat\u00f2lics. Pavelic va arribar a Buenos Aires, on va prosperar sota la protecci\u00f3 de Juan i Evita Per\u00f3n, igualment feixistes, dirigint descaradament grups pol\u00edtics croates en l’exili. Agents iugoslaus el van enxampar i malferir, deixant-li una bala a la columna vertebral. Es va poder escapar una altra vegada a Madrid on sota la protecci\u00f3 del\u00a0 tamb\u00e9 Poglavnik<\/em> Francisco Franco mor\u00ed en pau l’any 1959 i est\u00e0 enterrat al Cementiri de San Isidro (no pas a Cuelgamuros, com alg\u00fa podria pensar).<\/p>\n Amics i coneguts iugoslaus <\/strong>D’una cosa em recordo f\u00e0cilment. A tots els vaig preguntar qu\u00e8 passaria amb Iugosl\u00e0via a la mort del Dictador Tito, que havia predicat la unitat i amor fraternal tan improbables entre els pobles balc\u00e0nics. Tots, sense excepci\u00f3, em van respondre en l’acte que els iugoslaus es matarien els uns als altres. No puc recordar ni una excepci\u00f3. Nosaltres tamb\u00e9 ens pregunt\u00e0vem qu\u00e8 passaria despr\u00e9s del Franco, per\u00f2 no ens pens\u00e0vem pas que comen\u00e7ar\u00edem a matar-nos entre nosaltres ni que hi hauria una guerra (per molt que el perill existia)\u00a0 Perqu\u00e8 ho deien aix\u00f2 tots els iugoslaus que jo coneixia? Prou de dir que us matareu uns als altres! Hi creien\u00a0 seriosament o era nom\u00e9s conversa per passar l’estona? Qu\u00e8 us passa?<\/p>\n Degut a la separaci\u00f3 social estricta entre les classes socials que hi ha al m\u00f3n, tots els iugoslaus que jo vaig con\u00e8ixer eren gent educada, sovint metges que anaven per Europa mirant de guanyar diners. He triat dos, amb els que vaig conviure algun temps:<\/p>\n En G<\/strong>. era un eslov\u00e8 de nacionalitat \u00e8tnica alemanya, un home cridaner, una mica gras que explicava sempre com la seva fam\u00edlia \u00e8tnicament alemanya (per\u00f2 iugoslava de sempre), havia estat amena\u00e7ada i perseguida pels partisans de Tito com a possible col\u00b7laboracionistes i la com\u00e8dia que havia de fer per anar a l’esgl\u00e9sia i per declarar-se m\u00e9s comunista que el Papa, i com una tia seva parlava molt malament l’eslov\u00e8, que li feia molta vergonya. No tenia res a veure amb l’0cupaci\u00f3 nazi (Eslov\u00e8nia fou integrada al Tercer Reich, no pas a l’imperi de Pavelic) per\u00f2 fou sempre sospitat i arraconat pels eslovens. I la corrupci\u00f3 espantosa del comunisme. Tots parlaven sempre de la corrupci\u00f3 universal al pa\u00eds. L’home era il\u00b7l\u00f2gic i barroer. No obstant tenir una muller i fills a casa, on calia enviar diners, organitzava esc\u00e0ndols sexuals que descrivia amb indifer\u00e8ncia i alegria. Alguna vegada vaig anar amb ell a prendre una cervesa i un parell de cops es va barallar en alguna llengua que ell parlava amb altres iugoslaus al local, acabant a crits i empentes. I no volia explicar mai de qu\u00e8 havia anat. Un vespre a Liechtenstein (que era prop d’on viv\u00edem i treball\u00e0vem) vam anar a un bar propietat d’una senyora eslovena que ell coneixia i va aconseguir fer venir la policia a endur-se un altre iugoslau. Tot aix\u00f2 em va irritar molt. No era una conducta escaient per un home educat amb responsabilitats, per\u00f2 semblava com si als seus compatriotes no els import\u00e9s.\u00a0 I s\u00ed, que els iugoslaus, tan aviat com el Josif Broz anomenat Tito mor\u00eds, comen\u00e7arien a matar-se pel carrer i per les muntanyes…<\/p>\n La S.<\/strong> era una dona molt trempada i agradable natural de Sarajevo a B\u00f2snia, molt estimada a la feina i parlava molt b\u00e9 l’alemany. Estava casada amb un ex-jugador de la selecci\u00f3 nacional de futbol iugoslava i tenia dos fills. De tant en tant, com que jo encara era solter,\u00a0 m’invitaven a dinar els diumenges i acab\u00e0vem mirant un episodi del Columbo<\/em> a la TV. Explicava coses divertides. Li eren molt simp\u00e0tics els russos i comprava sempre llibres en rus que eren molt barats. Compar\u00e0vem amb els preus locals. Un <\/span>cop a una platja a B\u00f2snia es va fer amiga d’una turista russa. Li va explicar que ella (S) vivia a l’occident treballant per una companyia privada. Horroritzada, la russa va respondre que devia ser espant\u00f3s haver de deixar-se explotar per capitalistes privats per poder viure. Inconcebible que alg\u00fa es volgu\u00e9s quedar amb el benefici que el seu treball generava. Hi havia molta gent que patia de rentats de cervell en aquells temps. I perqu\u00e8 tinc una mala mem\u00f2ria d’ella? Per culpa d’una pregunta que li vaig fer. Aquells dies havien sortit als diaris els albanesos. El tema de les minories sempre m’interessava. Li vaig preguntar: Tu ets cat\u00f2lica, els serbis s\u00f3n ortodoxos, els albanesos s\u00f3n musulmans. Apart dels albanesos, qu\u00e8 teniu altres musulmans vivint a Iugosl\u00e0via? <\/em>Qu\u00e8 li devia passar pel cap? Molt il\u00b7l\u00f2gicament va vacil\u00b7lar\u00a0 abans de respondre i va trigar un segon. Despr\u00e9s va dir molt clarament: No, nom\u00e9s els albanesos. No hi ha altres musulmans. <\/em>Anys despr\u00e9s, davant les pantalles de la TV, jo mirava el bombardeig de la seva Sarajevo, amb els minarets de les mosques i els cementiris musulmans <\/em>de la ciutat recordant.me de S.\u00a0 <\/em>Havia negat la seva pr\u00f2pia gent a la meva cara, sense cap ra\u00f3 o necessitat. <\/em>Perqu\u00e8? <\/em>Odiava els musulmans? Jo no era ning\u00fa. <\/em>Qu\u00e8 passava amb els iugoslaus? No ho he pogut oblidar mai.<\/p>\n No diria mai que ells, o ning\u00fa m\u00e9s, fossin gent dolenta. Era com una situaci\u00f3 prefixada pel dest\u00ed, com a a les trag\u00e8dies gregues. Estava en l’aire i ning\u00fa ho podia aturar perqu\u00e8 els d\u00e9us no ho volien. Potser els Iugoslaus estaven mal educats. Els Catalans, com els Serbis i els Croates tamb\u00e9 hem estat v\u00edctimes d’un dest\u00ed hist\u00f2ric cruel i injust i no gaudim la llibertat, l’autogovern i el ple enjoiament de la nostra cultura que ens mereixer\u00edem. Per\u00f2 no veiem el m\u00f3n com una tribu hostil amb la que cal lluitar amb els punys i els ganivets. Som molts els independentistes, per\u00f2 no volem cap viol\u00e8ncia ni pensar\u00edem mai en fer una guerra, encara que pogu\u00e9ssim. Aprenem de nens a parlar de pau, de solidaritat, de democr\u00e0cia i m\u00e8todes pac\u00edfics i sens dubte\u00a0 arribarem on volem, si prou Catalans ho volem. Per\u00f2 els Iugoslaus eren diferents. Ells s\u00ed que parlaven de revenja, de restauraci\u00f3 heroica dels seus drets, d’inj\u00faries no resoltes i ofenses mai oblidades. Tot aix\u00f2 amb odi a la cara, prement les dents. La guerra contra el desaparegut Imperi Otom\u00e0 continuaria. Hi hauria una segona ronda i aquesta vegada triomfarien. Contra els turcs o els seus descendents. Els exaltats sovint s’equivoquen d’enemic.<\/p>\n Radko Mladic<\/strong>…<\/p>\n …era un militar iugoslau de carrera nascut a un poble bosni\u00e0 serbi. Despr\u00e9s d’anys fent una carrera normal, li va semblar que la pres\u00e8ncia de tants musulmans a la seva terra era una trag\u00e8dia hist\u00f2rica i un ab\u00fas intolerable dels turcs que calia resoldre. Els moros ni eren compatriotes ni tenien drets ni probablement eren \u00e9ssers humans. Curiosament parlaven un llenguatge molt semblant al seu serbo-croata i fora d’algunes dones, anaven vestits igual que ell i no se\u00b4ls podia distingir sin\u00f3 per la religi\u00f3 i el nom. Per\u00f2 eren l’enemic.<\/p>\n Srebrenica, el 6 de juliol de 1995<\/strong><\/p>\n Cal entendre que els serbis bosnians viuen a la perif\u00e8ria de la nova Rep\u00fablica de B\u00f2snia-Herzegovina, com dues cireres pegades per la cua o una V a l’inrev\u00e9s, amb dues cames amples tant a l’Est com a l’Oest per\u00f2 connectades nom\u00e9s per una petita franja de terreny a la punxa de la V, que \u00e9s el territori on encara est\u00e0 Srebrenica. I on gaireb\u00e9 nom\u00e9s vivien Bosniaks de religi\u00f3 musulmana. Quan la pau al nou estat de B\u00f2snia es va trencar, el problema per a la nova Republika Srspka que Mladic servia era molt clar. Per mantenir la unitat territorial dels serbis bosnians calia assegurar per al poble serbi tota l’\u00e0rea de Srebrenica, o sin\u00f3 les dues meitats, els costats de la V, quedarien separades (com Palestina i Gaza) i la Republika no tindria credibilitat ni continu\u00eftat territorial. El problema era real i ha passat a molts llocs. Sens dubte s’hauria pogut tractar de forma civilitzada.\u00a0 Els nous responsables serbis van respondre amb la infame Directiva 7 del Govern serbi-bosni\u00e0\u00a0 manant al seu flamant ex\u00e8rcit fer all\u00f2 que calgu\u00e9s per assegurar que Srebrenica persistiria com a territori serbi, no bosniak. La neteja \u00e8tnica havia comen\u00e7at. En Mladic va comentar que no era tan f\u00e0cil despla\u00e7ar i substituir gent com els pol\u00edtics volien i que all\u00f2 que demanaven acabaria en genocidi.<\/p>\n I tant. Per\u00f2 Mladic va complir ordres i les seves paraules el condemnen. Un soldat decent i de carrera, ha de cometre genocidi si li manen? Contra els ve\u00efns de tota la vida?<\/p>\n Els serbis van comen\u00e7ar a atacar pobles bosniaks. Venien de nit, miraven d’espantar tothom, disparaven, calaven foc les cases, mataven el bestiar i algunes persones de tant en tant i desapareixen. Les violacions de dones tamb\u00e9 eren un mitj\u00e0 molt efectiu d’espantar gent. L’endem\u00e0 igual, el dia seg\u00fcent m\u00e9s encara… Els Bosniaks aterrits ja en traurien les conseq\u00fc\u00e8ncies i retornarien\u00a0 a l’Imperi Otom\u00e0, que era on estaven a casa, deixant-ho tot als serbis. Cada dia tot anava pitjor i cada dia hi havia m\u00e9s assassinats de civils i m\u00e9s viol\u00e8ncia. Aquests “turcs” del territori, al comen\u00e7ament uns 50.000, que segons el govern de la Republika Szrspa hi vivien sense cap dret, ja feia tants segles que havien sortit de Turquia, que ni sabien on anar, ni coneixen ning\u00fa a Turquia, ni parlaven turc. Per altra banda, el govern bosniak tamb\u00e9 tenia un ex\u00e8rcit, que era feble, sense lideratge i amb poques armes i molt pocs militars de carrera. I hi havia guerra. La Divisi\u00f3 28 dels bosniaks fou assignada a protegir Srebrenica. No tenien res per protegir ning\u00fa.<\/p>\n Les Nacions Unides van dir prou… sense fer res. El territori de Srebrenica, al comen\u00e7ament d\u00b4uns 900 quil\u00f2metres quadrats fou declarat territori protegit i desmilitaritzat i un destacament holand\u00e8s hi va anar a protegir els civils. Molts capitostos internacionals tamb\u00e9 van anar a la ciutat garantint-ne la seguretat. Per\u00f2 ning\u00fa volia complir i els Cascs Blaus holandesos tenien prohibit intervenir. Com ho veien a Nova York?\u00a0 El territori ni estava protegit ni desmilitaritzat. Perqu\u00e8 hi eren, doncs?<\/p>\n Despr\u00e9s d’unes negociacions absurdes, l’ex\u00e8rcit serbi va decidir aven\u00e7ar a l’interior del territori en disputa. Un per un, van anar prenent totes les posicions holandeses al sud sense disparar ni un sol tret. La poblaci\u00f3 aterrida va fugir en massa cap al nord als voltants de Srebrenica, per\u00f2 els serbis van seguir avan\u00e7ant. No hi havia res, ni provisions, ni gaire aigua, ni esperan\u00e7a. Tenien entre ells la unitat de l’ex\u00e8rcit bosniak que esdevindria tr\u00e0gica, la Divisi\u00f3 28. Per\u00f2 no els servia de res. Ni, a difer\u00e8ncia de Mladic, eren gaire bons soldats. I molts soldats ni estaven armats ni tenien uniformes. Els holandesos es van retirar enmig de la desesperaci\u00f3 dels civils.<\/p>\n Els\u00a0 bosniaks van entendre clarament de qu\u00e8 anava. Els serbis s\u00b4havien presentat refor\u00e7ats amb una unitat feixistoide de fan\u00e0tics, els Escorpins (nom ben triat) i segons sembla una unitat grega volunt\u00e0ria de mentalitat similar. Volien intencionalment terroritzar i fer fugir la gent. I com ho feien! El foc i els assassinats m\u00e9s cruels i desvergonyits es repetien. Van apar\u00e8ixer piles de cad\u00e0vers, hi va haver les primeres violacions de dones en p\u00fablic per grups de soldats. Hi ha la famosa hist\u00f2ria del soldat serbi que s’havia molestat perqu\u00e8 un nad\u00f3 plorava massa fort. La mare no va poder fer-lo callar, i el soldat es va acostar i amb un ganivet va tallar el coll del nen i es va posar a riure. Un soldat holand\u00e8s s’ho va mirar petrificat sense dir ni fer res. Eren sers humans els membres de l’ex\u00e8rcit de la Republika Srspka? O s ‘havien escapat de l’infern?<\/p>\n I la comunitat internacional va callar. Un avi\u00f3 de les NU va bombardejar uns tancs serbis per\u00f2 el temps es va empitjorar i van plegar. Perfecte. El m\u00f3n no en volia sentir parlar i els serbis de Mladic tenien via lliure. En aquell moment hi havia uns 25.000 civils a l’enclave. Hom es pot imaginar el terror. Els su\u00efcidis de musulmans van comen\u00e7ar i esdevenir un dels incidents m\u00e9s constants i pertorbadors de la trag\u00e8dia. Els empresonaments i els mal tractes es van estendre. La gent corria embogida d’un rac\u00f3 a l’altre, com ratolins a una trampa.<\/p>\n La columna<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed cal parlar finalment de la Divisi\u00f3 Bosniana 23, que gaireb\u00e9 no tenia res i no podia pensar en lluitar frontalment contra els serbis. No es rendiren mai perqu\u00e8 ja estava clar qu\u00e8 feien amb els presoners. Els serbis els havien motivat: els presoners sense excepci\u00f3 eren maltractats, vexats i morts d’un tret al clatell. Molts preferien mirar de morir amb dignitat.Gaireb\u00e9 sense oficials professionals van decidir que perduts com estaven, intentarien aplegar tots els civils, formant una columna i mirarien de trencar el setge fugint cap a Tuzla, on estava la central del cos del seu ex\u00e8rcit, que era un lloc molt segur. Per\u00f2 arribar al port de salvaci\u00f3 seria molt dif\u00edcil. Nom\u00e9s provarien de fer-ho els homes i els joves. Era impossible prendre les dones i els nens<\/p>\n Semblava una bogeria. Tuzla estava a 55 quil\u00f2metres. La calor i el sol de just\u00edcia eren intolerables, no hi havia ni menjar ni aigua, poques municions, poca sanitat, la caminada seria a trav\u00e9s de muntanyes aspres i poc accessibles, els serbis els podien estar esperant a tot arreu, havien minat el cam\u00ed i durant el setge havien bastit fortificacions fortes que no es podien passar. Per\u00f2 l’alternativa era encara pitjor o sigui que els bosniaks van tirar endavant..<\/p>\n Es van organitzar for\u00e7a b\u00e9. Hi hauria comunicacions, un escamot antimines, sanitaris i soldats amb armes al davant de cada grup, els civils dividits en grups. Van decidir que nom\u00e9s prendrien els homes i joves confiant que els serbis no matarien les dones.<\/p>\n Inesperadament es van posar en marxa el 10 de Juliol a mitjanit sortint del nord de Srebrenica.\u00a0 Consistia d’uns 5.000 soldats nominals (molts sense armes) i m\u00e9s de 10 o 15.000 civils amb vint-i-tantes dones i alguns nens. Diuen que la columna tenia\u00a0 12-15 qm de longitud. Amb aquesta decisi\u00f3 van agafar per sorpresa els serbis que no s\u00b4ho esperaven, per l\u00f2gic que aquest pas era. Seria un episodi \u00e8pic, irreal. Pels serbis, una cacera de rates, o com diuen els Americans, una pesca de peixos a l’estanya o una ca\u00e7a d’\u00e0necs. Jo crec que ni a la Guerra Mundial havia passat una cosa aix\u00ed.<\/p>\n Hi havia un general serbi que estava molt a favor dels gasos de guerra. Al poc de sortir, un n\u00favol groc va apar\u00e8ixer damunt la columna de fugitius. Aviat els bosniaks van desenvolupar signes d’al\u00b7lucinacions, visions i deliris. A tot arreu hi havia paranys, emboscades, foc d’artilleria, malentesos. Sovint els serbis oferien coses a grups de fugitius: rendiu-vos i no passar\u00e0 res, sereu presoners de guerra, us canviarem pels nostres, us enviarem nosaltres mateixos a Tulza. Tothom que s\u00b4ho va creure fou assassinat gaireb\u00e9 en l’acte. Fou durant aquests episodis que Mladic va exhibir davant la TV els seus intents de pacificaci\u00f3. Va fer distribuir xocolata d’una cistella a nens pels seus soldats (fa una estona ho he tornat a veure a la TV). Va prometre que no passaria res, que se separarien i que tot acabaria molt millor per a tothom. En algun cas, van utilitzar camions abandonats i cartells i uniforms de les NU per donar falsa confian\u00e7a. Mladic va arribar a beure licor i brindar amb els presoners. Va demostrar un cinisme i una mala fe extraordinaris.<\/p>\n La marxa era un malson: calor, fam, indefensi\u00f3. Aviat van topar amb una l\u00ednia s\u00e8rbia fortificada darrere una carretera asfaltada i no hi havia forma de passar.\u00a0 Per\u00f2 la desesperaci\u00f3 en aquests casos ajuda molt. Dos germans havien robat un walkie-talkie serbi i van aconseguir comunicar-se amb l’ex\u00e8rcit bosniak a l’altre costat, que\u00a0 va identificar un forat per on es podia passar. Una altra vegada la meitat de la columna va quedar copada i milers de fugitius van ser fets presoners (i despr\u00e9s duts a Srebrenica i assassinats). Van aconseguir prendre als serbis alguns canons pesants. Van arribar a la darrera l\u00ednia s\u00e8rbia, molt ben bastida, amb tres l\u00ednies de trinxeres paral\u00b7leles, una darrere l’altra. S\u00b4hi van llen\u00e7ar a la desesperada i en van passar dues. A la tercera els serbis van fer figa i declarar que deixarien passar els civils. Era el 16 de juliol i semblava impossible que ning\u00fa segu\u00eds viu. Els serbis van obrir un passad\u00eds entre les 4 i les 8 del vespre, pel qual van passar m\u00e9s de 5.000 homes del contingent bosniak, els que quedaven del dels 20.000 originals, la majoria civils. A l’altra banda hi havia Tuzla i la seguretat.<\/p>\n Deixant de banda les consideracions morals i humanit\u00e0ries, l’actuaci\u00f3 s\u00e8rbia fou completament absurda i motivada per emocions irracionals. Perqu\u00e8 no van deixar simplement escapar la columna? Era el que ells volien. I amb presoners vius en aquell moment, haurien pogut negociar treure molts avantatges i concessions fins i tot de les NU tan covards i indecises.<\/p>\n No queden ni testimonis<\/strong><\/p>\n Es veu que l’entrada dels supervivents a Tuzla fou un espectacle i un esdeveniment tan memorable com tr\u00e0gic, per\u00f2 gaireb\u00e9 no hi havia periodistes ni testimonis a la ciutat ni les NU en volien saber res. Els fugitius eren com espectres, esquelets vivents, com fantasmes, morts vivents, despullats, amb peus sagnants, molts v\u00edctimes encara d’ al\u00b7lucinacions pel gas i la calor, tot plegat uns 5.000. Per\u00f2 els homes eren v\u00edctimes de l’horror i el patiment. Irracionalment alguns van comen\u00e7ar a disparar contra els amics i companys d’odissea i van continuar els su\u00efcidis. Molts no sabien qui eren ni on estaven. Els soldats de la 28ena retreien als membres del Cos de l’ex\u00e8rcit de Tuzla covardia i falta d’acci\u00f3. Tot plegat una situaci\u00f3 dolenta, impossible d’entendre o controlar, un gran perill que alguns no van sobreviure. Uns quants l\u00edders de la 28, que al capdavall havien reeixit en salvar 5.000 dels 20.000 homes van perdre la vida ja entre els seus. Una organitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria va haver de buscar tranquil\u00b7litzants on van poder per calmar els supervivents. Mireu la p\u00e0gina web en angl\u00e8s de la ciutat de Tuzla: es queixen de la “massacre” de 30 residents en una altra ocasi\u00f3 a mans dels serbis, per\u00f2 de l’arribada dels 5.000 no volen parlar.<\/p>\n Alguns cineastes locals han intentat explicar la hist\u00f2ria, per\u00f2 definitivament ning\u00fa en vol sentir res. Es massa fort. Al final, resulta que despr\u00e9s de tant patiment, els bosniaks es van quedar sense herois.<\/p>\n I ara \u00e9s quan el genocidi va comen\u00e7ar de deb\u00f2 a Srebrenica.\u00a0 Fou aleshores quan els soldats serbis van comen\u00e7ar a matar sistem\u00e0ticament els homes i joves que s’havien quedat enrere o havien estat capturats. L’article de la Wikip\u00e8dia americana sobre la massacre, un verdader llibre,\u00a0 ho explica tot en detall: la crueltat i prop\u00f2sit, els llocs. No fou, com en tantes altres circumst\u00e0ncies,\u00a0 una absurditat o un accident resultant d’algun fan\u00e0tic incontrolat: l’ex\u00e8rcit havia donat l’ordre, va supervisar l’operaci\u00f3 i Mladic pot dir ara com vulgui. Durant dies i dies els soldats no van fer res m\u00e9s que matar i enterrar. Van caure uns 8.300 homes, alguna dona, molts noiets de menys de 18 anys i alguns nens, fins i tot nadons mentre les dones ultratjades eren traslladades d’un lloc a l’altre i subjectes a un espectacle odi\u00f3s de violaci\u00f3, vexacions i humiliaci\u00f3. Els forenses han identificat fins ara unes 6.000 v\u00edctimes gr\u00e0cies al ADN, que han pogut ser enterrades amb el seu nom.<\/p>\n Final<\/strong><\/p>\n Probablement, malgrat totes les seves defici\u00e8ncies, el Tribunal de Crims de Guerra de\u00a0 Den Haag seguint el model de N\u00fcrenberg \u00e9s un dels pocs aven\u00e7os de la civilitzaci\u00f3 en els darrers anys. No hi haur\u00e0 cap impunitat pels poderosos, que s\u00f3n els qui m\u00e9s culpa tenen. Els familiars de Mladic diuen que \u00e9s injust, que ell no havia donat cap ordre, que la guerra sempre \u00e9s cruel. I que ara el processament ja no serveix per res. Molts serbis es declaren solidaris amb Mladic, v\u00edctima de l’odi i prejudici anti-serbi que hi ha pel m\u00f3n. Despr\u00e9s de tants anys, perqu\u00e8? Els morts jeuen dintre de la terra.<\/p>\n Jo crec que serveix de molt. Aqu\u00ed als EUA que jo s\u00e0piga tots els estats declaren que l’estatute of limitations, <\/strong><\/em>la prohibici\u00f3 de perseguir criminalment despr\u00e9s d’un cert nombre d’anys, no existeix per assassinats.<\/p>\n Els homes no tenim dret a matar, mai, en cap circumst\u00e0ncia. Fer-ho \u00e9s una violaci\u00f3 extrema de la llei natural que no es pot perdonar ni oblidar. Fins i tot en situacions emocionals dif\u00edcils, hom ha de tenir prou car\u00e0cter per recon\u00e8ixer una l\u00ednia roja que ning\u00fa t\u00e9 el dret de traspassar.<\/p>\n Dura com \u00e9s la vida, els sers humans tenim coses bones que gaudim i ning\u00fa ens les pot prendre: les mem\u00f2ries, el bon temps, els fills i nets, les flors, el respecte, els jardins, l’art. la satisfacci\u00f3 per la feina ben feta.\u00a0 Els vellets porten els seus nets a passejar i jugar quan fa bon temps, i seuen als bancs entre ells prenent el sol. Radko, no entenem qu\u00e8 ets, per\u00f2 sabem que no ets un dels nostres. No volem compartir res amb tu.<\/p>\n Un cop terminada la trag\u00e8dia, en Mladic va declarar en p\u00fablic des dels carrers de Srebrenica com un pa\u00f3 orgull\u00f3s que en aquell dia de gl\u00f2ria, ell retornava la ciutat de Srebrenica al poble serbi, i que una sublevaci\u00f3 popular contra els turcs els havia expulsat finalment de la seva p\u00e0tria.<\/p>\n Diu que no era culpa seva? No tenia cap dret a escapar-se del Tribunal ni de viure entre homes. Hi havia renunciat per sempre.<\/p>\n Joanot<\/strong><\/p>\n Anant per Europa Central quan jo era jove i fins i tot despr\u00e9s pels EUA em vaig trobar amb uns quants Iugoslaus que vaig arribar a con\u00e8ixer relativament b\u00e9. Que aix\u00f2 em serviria potser per entendre, en el moment de l’arrest del criminal Ratko Mladic, perqu\u00e8 va passar la trag\u00e8dia de Srebrenica?\u00a0 Jo no s\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25553,25916,816,25538,4182,25914],"tags":[],"class_list":["post-319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bosnia","category-croacia","category-general","category-iugoslavia","category-serbia","category-srebrenice"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-59","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":322,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions\/322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"