{"id":3064,"date":"2020-07-13T12:27:00","date_gmt":"2020-07-13T18:27:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=3064"},"modified":"2020-07-13T12:34:42","modified_gmt":"2020-07-13T18:34:42","slug":"25-anys-despres-del-genocidi-de-srebernica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2020\/07\/13\/25-anys-despres-del-genocidi-de-srebernica\/","title":{"rendered":"25 Anys despr\u00e9s del Genocidi de Srebernica"},"content":{"rendered":"

El m\u00f3n commemora el 25\u00e8 aniversari del genocidi cruel i espant\u00f3s de musulmans bosnians a Srebernica, un incident especialment horrible perqu\u00e8 va passar a Europa que cal no oblidar. Reprodueixo el meu apunt de fa 5 anys sobre el tema<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Radko Mladic\u2026<\/strong>
\n\u2026era un militar iugoslau de carrera nascut a un poble bosni\u00e0 serbi. Despr\u00e9s d\u2019anys fent una carrera normal a l’ex\u00e8rcit iugoslau, li va semblar que la pres\u00e8ncia de tants musulmans a la seva terra, Bosnia, era una trag\u00e8dia hist\u00f2rica i un ab\u00fas intolerable resultant del temps de dominaci\u00f3 turca que calia resoldre. Els moros ni eren compatriotes ni tenien drets ni probablement eren \u00e9ssers humans. Curiosament parlaven el bosniak, un llenguatge molt semblant al seu serbi-croata i fora d\u2019algunes dones, anaven vestits igual que ell i no se\u00b4ls podia distingir sin\u00f3 per la religi\u00f3 i el nom. Per\u00f2 eren l\u2019enemic. Mladic fou jutjat al Tribunal de Drets Humans de La Haia pero va morir de sobte abans de poder ser condemnat.<\/p>\n

Srebrenica, el 6 de juliol de 1995<\/strong>
\nPerqu\u00e8 va passar? Cal entendre que els serbis bosnians viuen a la perif\u00e8ria de la nova Rep\u00fablica acabada de fundar de B\u00f2snia-Hercegovina, com dues cireres pegades per la cua o una V a l\u2019inrev\u00e9s, amb dues cames amples tant a l\u2019Est com a l\u2019Oest per\u00f2 connectades nom\u00e9s per una petita franja de terreny a la punxa de la V, que \u00e9s el territori on encara est\u00e0 Srebrenica. I on gaireb\u00e9 nom\u00e9s vivien Bosniaks de religi\u00f3 musulmana. Quan la pau al nou estat de B\u00f2snia es va trencar, el problema per a la nova Republika Srspka que Mladic servia amb ajut de Belgrad era molt clar. Per mantenir la unitat territorial dels serbis bosnians calia assegurar per al poble serbi tota l\u2019\u00e0rea de Srebrenica, o sin\u00f3 les dues meitats, els costats de la V, quedarien separades (com Palestina i Gaza) i la Republika no tindria credibilitat ni continu\u00eftat territorial. El problema era real i ha passat a molts llocs. Sens dubte s\u2019hauria pogut tractar de forma civilitzada. Els nous responsables serbis van respondre amb la infame Directiva 7 del Govern serbi-bosni\u00e0 manant al seu flamant ex\u00e8rcit fer all\u00f2 que calgu\u00e9s<\/em> per assegurar que Srebrenica persistiria com a territori serbi, no bosniak. La neteja \u00e8tnica havia comen\u00e7at. En Mladic va comentar que no era tan f\u00e0cil despla\u00e7ar i substituir gent com els pol\u00edtics volien i va advertir en privat que all\u00f2 que demanaven acabaria en genocidi.<\/p>\n

La trag\u00e8dia<\/strong>
\nMladic va complir ordres i les seves paraules el condemnen. Un soldat decent i de carrera pot cometre genocidi quan li manen? Contra els ve\u00efns i compatriotes de tota la vida?
\nEls serbis van comen\u00e7ar a atacar pobles bosniaks. Venien de nit, miraven d\u2019espantar tothom, disparaven, calaven foc les cases, mataven el bestiar i algunes persones de tant en tant i desapareixen. Les violacions de dones tamb\u00e9 eren un mitj\u00e0 molt efectiu d\u2019espantar gent. L\u2019endem\u00e0 igual, el dia seg\u00fcent m\u00e9s encara\u2026 Els Bosniaks aterrits ja en traurien les conseq\u00fc\u00e8ncies i retornarien a l\u2019Imperi Otom\u00e0 (volien dir Turquia), que era on estaven a casa, deixant-ho tot als serbis. Cada dia tot anava pitjor i cada dia hi havia m\u00e9s assassinats de civils i m\u00e9s viol\u00e8ncia. Aquests \u201cturcs\u201d del territori, al comen\u00e7ament uns 50.000, que segons el govern de la Republika Szrspa hi vivien sense cap dret, ja feia tants segles que havien sortit de Turquia, que ni sabien on anar, ni coneixen ning\u00fa a Turquia, ni parlaven turc. Per altra banda, el govern bosniak tamb\u00e9 tenia un ex\u00e8rcit, que era feble, sense lideratge i amb poques armes i molt pocs militars de carrera. I hi havia guerra. La Divisi\u00f3 28 de la nova Rep\u00fablica bosniak fou assignada a protegir Srebrenica. En realitat, no tenien res per protegir ning\u00fa.<\/p>\n

Les Nacions Unides van dir prou\u2026 sense fer res. El territori de Srebrenica, al comen\u00e7ament d\u00b4uns 900 quil\u00f2metres quadrats fou declarat territori protegit i desmilitaritzat i un destacament holand\u00e8s hi va anar a protegir els civils. No van protegir res. Molts capitostos internacionals tamb\u00e9 van anar a la ciutat garantint-ne la seguretat. Per\u00f2 ning\u00fa volia complir i els Cascs Blaus holandesos tenien prohibit intervenir. Com ho veien a Nova York? El territori ni estava protegit ni desmilitaritzat. Qu\u00e8 havien anat a fer els cascs blaus holandesos, doncs?<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019unes negociacions absurdes, l\u2019ex\u00e8rcit serbi va decidir aven\u00e7ar a l\u2019interior del territori en disputa. Un per un, van anar prenent totes les posicions holandeses al sud sense disparar ni un sol tret. La poblaci\u00f3 aterrida, que entenia molt b\u00e9 de qu\u00e8 anava, va fugir en massa cap al nord als voltants de Srebrenica, per\u00f2 els serbis van seguir avan\u00e7ant. No hi havia res, ni provisions, ni gaire aigua, ni esperan\u00e7a. Tenien entre ells la feble unitat de l\u2019ex\u00e8rcit bosniak que esdevindria tr\u00e0gica, la Divisi\u00f3 28. Per\u00f2 no els servia de res. Ni, a difer\u00e8ncia de Mladic, eren gaire bons soldats. I molts soldats ni estaven armats ni tenien uniformes. Els holandesos es van retirar sense fer res enmig de la desesperaci\u00f3 dels civils.
\nEls bosniaks van entendre clarament el perill de mort. Els serbis s\u00b4havien presentat refor\u00e7ats amb una unitat feixistoide de fan\u00e0tics, els Escorpins (nom ben triat) i segons sembla una unitat grega volunt\u00e0ria de mentalitat similar. Volien intencionalment terroritzar i fer fugir la gent. I com ho feien! El foc i els assassinats m\u00e9s cruels i desvergonyits es repetien. Van apar\u00e8ixer piles de cad\u00e0vers, hi va haver les primeres violacions de dones en p\u00fablic per grups de soldats. Hi ha la famosa hist\u00f2ria del soldat serbi que s\u2019havia molestat perqu\u00e8 un nad\u00f3 plorava massa fort. La mare no va poder fer-lo callar, i el soldat es va acostar i amb un ganivet va tallar el coll del nen i es va posar a riure. Un soldat holand\u00e8s s\u2019ho va mirar petrificat sense dir ni fer res. Eren sers humans els membres de l\u2019ex\u00e8rcit de la Republika Srspka? O s \u2018havien escapat de l\u2019infern?<\/p>\n

I la comunitat internacional va callar. Les NU havien declarat Srebernica refugi segur per\u00f2 no van fer res perqu\u00e8 ho fos. Un avi\u00f3 de les NU va bombardejar uns tancs serbis per\u00f2 el temps es va empitjorar i van plegar. Perfecte. El m\u00f3n no en volia sentir parlar i els serbis de Mladic tenien via lliure. En aquell moment hi havia uns 25.000 civils a l\u2019enclave “protegit.” Hom es pot imaginar el terror. Els su\u00efcidis de musulmans van comen\u00e7ar i esdevenir un dels incidents m\u00e9s constants i pertorbadors de la trag\u00e8dia. Els empresonaments i els mal tractes es van estendre. La gent corria embogida d\u2019un rac\u00f3 a l\u2019altre, com ratolins a una trampa.<\/p>\n

La columna de fugitius<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed cal parlar finalment de la Divisi\u00f3 Bosniana 23, que gaireb\u00e9 no tenia res i no podia pensar en lluitar frontalment contra els serbis. No es rendiren mai perqu\u00e8 ja estava clar qu\u00e8 feien amb els presoners. Els serbis els havien motivat: els presoners sense excepci\u00f3 eren maltractats, vexats i morts d\u2019un tret al clatell. Molts preferien mirar de morir amb dignitat. Gaireb\u00e9 sense oficials professionals van decidir que perduts com estaven, intentarien aplegar tots els civils, formant una columna i mirarien de trencar el setge fugint cap a Tuzla, on estava la central del cos del seu ex\u00e8rcit, que era un lloc molt segur. Per\u00f2 arribar a aquest port de salvaci\u00f3 seria molt dif\u00edcil. Nom\u00e9s provarien de fer-ho els homes i els joves. Era impossible prendre les dones i els nens.<\/p>\n

Semblava una bogeria. Tuzla estava a 55 quil\u00f2metres. La calor i el sol de just\u00edcia eren intolerables, no hi havia ni menjar ni aigua, poques municions, poca sanitat, la caminada seria a trav\u00e9s de muntanyes aspres i poc accessibles, els serbis els podien estar esperant a tot arreu, havien minat el cam\u00ed i durant el setge havien bastit fortificacions fortes que no es podrien passar. Per\u00f2 l\u2019alternativa era encara pitjor o sigui que els bosniaks van tirar endavant..
\nEs van organitzar for\u00e7a b\u00e9. Hi hauria comunicacions, un escamot antimines, sanitaris i soldats amb armes al davant de cada grup, els civils dividits en grups. Van decidir que nom\u00e9s prendrien els homes i joves confiant que els serbis no matarien les dones.<\/p>\n

Inesperadament es van posar en marxa el 10 de Juliol a mitjanit sortint del nord de Srebrenica. La columna consistia en uns 5.000 soldats nominals (molts sense armes) i m\u00e9s de 10 o 15.000 civils amb vint-i-tantes dones i alguns nens. Diuen que la columna tenia 12-15 qm de longitud. Amb aquesta decisi\u00f3 van agafar per sorpresa els serbis que no s\u00b4ho esperaven, per l\u00f2gic que aquest pas era. Seria un episodi \u00e8pic, irreal. Pels serbis, una cacera de rates, o com diuen els Americans, una pesca de peixos o \u00e0necs a l\u2019estany. Jo crec que ni a la Guerra Mundial havia passat una cosa aix\u00ed.<\/p>\n

Hi havia un general serbi que estava molt a favor dels gasos de guerra. Al poc de sortir, un n\u00favol groc va apar\u00e8ixer damunt la columna de fugitius. Aviat els bosniaks musulmans\u00a0 van desenvolupar signes d\u2019al\u00b7lucinacions, visions i deliris. A tot arreu hi havia paranys, emboscades, foc d\u2019artilleria, malentesos. Sovint els serbis oferien coses a grups de fugitius: rendiu-vos i no passar\u00e0 res, sereu presoners de guerra, us canviarem pels nostres, us enviarem nosaltres mateixos a Tulza. Tothom que s\u00b4ho va creure fou assassinat gaireb\u00e9 en l\u2019acte. Fou durant aquests episodis que Mladic va exhibir davant la TV els seus intents de pacificaci\u00f3. Va fer distribuir xocolata d\u2019una cistella a nens pels seus soldats (ho he tornat a veure a la TV). Va prometre que no passaria res, que se separarien i que tot acabaria molt millor per a tothom. En algun cas, van utilitzar camions abandonats i cartells i uniforms de les NU per donar falsa confian\u00e7a. Mladic va arribar a beure licor i brindar amb els presoners. Va demostrar un cinisme i una mala fe extraordinaris.<\/p>\n

La marxa era un malson: calor, fam, indefensi\u00f3, morts. Aviat van topar amb una l\u00ednia s\u00e8rbia fortificada darrere una carretera asfaltada i no hi havia forma de passar. Per\u00f2 la desesperaci\u00f3 en aquests casos ajuda molt. Dos germans havien robat un walkie-talkie serbi i van aconseguir comunicar-se amb l\u2019ex\u00e8rcit bosniak a l\u2019altre costat, que va identificar un forat per on es podia passar. Una altra vegada la meitat de la columna va quedar copada i milers de fugitius van ser fets presoners (i despr\u00e9s duts a Srebrenica i assassinats). Van aconseguir prendre als serbis alguns canons pesants. Van arribar a la darrera l\u00ednia s\u00e8rbia, molt ben bastida, amb tres l\u00ednies de trinxeres paral\u00b7leles, una darrere l\u2019altra. S\u00b4hi van llen\u00e7ar a la desesperada i en van passar dues. A la tercera els serbis van fer figa i declarar que deixarien passar els civils que no anessin armats. Era el 16 de juliol i semblava impossible que ning\u00fa segu\u00eds viu. Els serbis van obrir un passad\u00eds a trav\u00e9s de la seva fortificaci\u00f3 entre les 4 i les 8 del vespre, pel qual van passar m\u00e9s de 5.000 homes del contingent bosniak, els que quedaven del dels 20.000 originals, la majoria civils. A l\u2019altra banda hi havia Tuzla i la seguretat. Aquests pocs havien reeixit.
\nDeixant de banda les consideracions morals i humanit\u00e0ries, l\u2019actuaci\u00f3 s\u00e8rbia fou completament absurda i motivada per emocions irracionals. Perqu\u00e8 no van deixar simplement escapar la columna? Era el que ells volien. I amb presoners vius en aquell moment, haurien pogut negociar obtenint molts avantatges i concessions fins i tot de les NU tan covards i indecises.<\/p>\n

Caldria afegir que hi va haver tres o quatre intents separats per grups m\u00e9s petits de defugir la trampa. Alg\u00fa va tenir sort, altres no. No queden ni testimonis<\/p>\n

Ni els que havien arribat a Tuzla es van salvar<\/strong><\/p>\n

Es veu que l\u2019entrada dels supervivents a Tuzla fou un espectacle i un esdeveniment tan memorable com tr\u00e0gic, per\u00f2 gaireb\u00e9 no hi havia periodistes ni testimonis a la ciutat ni les NU en van voler saber res. Els fugitius eren com espectres, esquelets vivents, com fantasmes, morts vivents, despullats, amb peus sagnants, molts v\u00edctimes encara d\u2019 al\u00b7lucinacions pel gas i la calor, tot plegat uns 5.000. Per\u00f2 els homes eren v\u00edctimes de l\u2019horror i el patiment. Irracionalment alguns van comen\u00e7ar a disparar contra els amics i companys d\u2019odissea i van continuar els su\u00efcidis. Molts no sabien qui eren ni on estaven. Els soldats de la 28ena retreien als membres del Cos de l\u2019ex\u00e8rcit de Tuzla covardia i falta d\u2019acci\u00f3. Tot plegat una situaci\u00f3 dolenta, impossible d\u2019entendre o controlar, un gran perill que alguns no van sobreviure. Uns quants l\u00edders de la 28, que al capdavall havien reeixit en salvar 5.000 dels 20.000 homes van perdre la vida ja entre els seus. Una organitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria va haver de buscar tranquil\u00b7litzants on van poder per calmar els supervivents. Mireu la p\u00e0gina web en angl\u00e8s de la ciutat de Tuzla: es queixen de la \u201cmassacre\u201d de 30 residents en una altra ocasi\u00f3 a mans dels serbis, per\u00f2 de l\u2019arribada dels 5.000 no volen parlar.<\/p>\n

El Genocidi final a Srebernica<\/strong><\/p>\n

Alguns cineastes locals han intentat explicar la hist\u00f2ria, per\u00f2 definitivament ning\u00fa en vol sentir res. Es massa fort. Al final, resulta que despr\u00e9s de tant patiment, els bosniaks es van quedar sense herois canonitzables.
\nI ara \u00e9s quan el genocidi va comen\u00e7ar de deb\u00f2 a Srebrenica amb tots els presoners que havien abandonat la columna.\u00a0 Fou aleshores quan els soldats serbis van comen\u00e7ar a matar sistem\u00e0ticament els homes i joves que s\u2019havien quedat enrere o havien estat capturats. L\u2019article de la Wikip\u00e8dia americana sobre la massacre, un verdader llibre, ho explica tot en detall: la crueltat i prop\u00f2sit, els llocs. No fou, com en tantes altres circumst\u00e0ncies, una absurditat o un accident resultant d\u2019algun fan\u00e0tic incontrolat: l\u2019ex\u00e8rcit havia donat l\u2019ordre, va supervisar l\u2019operaci\u00f3 i Mladic en fou totalment responsable. Durant tres dies els soldats no van fer res m\u00e9s que matar i enterrar civils empresonats. Van caure uns 8.300 homes, alguna dona, molts noiets de menys de 18 anys i alguns nens, fins i tot nadons mentre les dones ultratjades eren traslladades d\u2019un lloc a l\u2019altre i subjectes a un espectacle odi\u00f3s de violaci\u00f3, vexacions i humiliaci\u00f3. Els forenses han identificat fins ara unes 6.000 v\u00edctimes gr\u00e0cies al ADN, que han pogut ser enterrades amb el seu nom.<\/p>\n

Final<\/strong>
\nProbablement, malgrat totes les seves defici\u00e8ncies, el Tribunal de Crims de Guerra de Den Haag seguint el model de N\u00fcrenberg \u00e9s un dels pocs aven\u00e7os de la civilitzaci\u00f3 en els darrers anys. No hi haur\u00e0 cap impunitat pels poderosos, que s\u00f3n els qui m\u00e9s culpa tenen. Els familiars de Mladic deien que \u00e9s injust, que ell no havia donat cap ordre, que la guerra sempre \u00e9s cruel. Potser si, per\u00f2 no tant. Molts serbis es van declarar solidaris amb Mladic, dient que fou v\u00edctima de l\u2019odi i prejudici anti-serbi que hi ha pel m\u00f3n. Els morts jeuen dintre de la terra.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El m\u00f3n commemora el 25\u00e8 aniversari del genocidi cruel i espant\u00f3s de musulmans bosnians a Srebernica, un incident especialment horrible perqu\u00e8 va passar a Europa que cal no oblidar. Reprodueixo el meu apunt de fa 5 anys sobre el tema   Radko Mladic\u2026 \u2026era un militar iugoslau de carrera nascut a un poble bosni\u00e0 serbi. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34056,29968,32218],"class_list":["post-3064","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bosnia-herzegovina","tag-massacre","tag-srebernica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Nq","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3064","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3064"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3064\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3068,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3064\/revisions\/3068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}