{"id":301,"date":"2011-05-11T09:13:53","date_gmt":"2011-05-11T03:13:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=301"},"modified":"2011-05-16T01:12:19","modified_gmt":"2011-05-15T19:12:19","slug":"els-borja-a-la-televisio-nord-americana-llibertinatge-crim-robatori-al-vatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/05\/11\/els-borja-a-la-televisio-nord-americana-llibertinatge-crim-robatori-al-vatica\/","title":{"rendered":"Els Borja a la televisi\u00f3 Nord-Americana. Llibertinatge, crim, robatori al Vatic\u00e0"},"content":{"rendered":"

El diumenge vaig veure el set\u00e8 episodi de “The Borgias”, una s\u00e8rie televisiva de gran luxe \"\"<\/a>feta per 45 milions de $ i dirigida pel notable director irland\u00e8s Neil Jordan. Est\u00e0 presentada per Showtime, una cadena de subscripci\u00f3 propietat de CBS que fa la compet\u00e8ncia a HBO, la mateixa que va fer “The Tudors” i m\u00e9s recentment “Boardwalk.” Avui en dia sembla que hi ha m\u00e9s diners a la tele que al cinema i \u00e9s l\u00f2gicament a la TV on treballen els millors guionistes, directors i actors. Espectacles tan extraordinaris com aquest programa s\u00f3n molt cars i nom\u00e9s les cadenes de subscripci\u00f3 se’ls poden permetre. Abans feien nom\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules per\u00f2 ara ja hi ha massa canals. El meu sistema de cable al pis rep per exemple uns 350 canals. Aquests negocis de subscripci\u00f3 no depenen com la tele gratu\u00efta\u00a0 dels “ratings” sin\u00f3 de l’\u00e8xit i reputaci\u00f3 dels millors programes. Volen que la gent en parli. Que t’agraden els Borgias i els Tudors? Doncs t’has de subscriure a Showtime. Fins i tot a l’Internet retarden tant com poden la disponibilitat i demanen molts diners.<\/p>\n

Els cr\u00edtics sempre veuen malament coses hist\u00f2riques i les cr\u00edtiques van ser t\u00e8bies. Estan tenint, no obstant, un \u00e8xit de p\u00fablic molt gran, com ells volen. A la gent li agraden molt els esc\u00e0ndols sobretot quan afecten una instituci\u00f3 tan respectable com l\u00b4Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. La companyia est\u00e0 tan satisfeta que ja ha\u00a0encarregat una segona temporada de 10 episodis.\u00a0\u00a0Sens dubte la s\u00e8rie ser\u00e0 vista a Catalunya. A la web diuen que ja tenen tractes amb Telecinco. Pero ser\u00e0 molt trist si la doblen, sobretot per la veu inimitable de Jeremy Irons.<\/p>\n

Jeremy Irons, un gran Alexandre VI<\/strong>
\nEs la gran estrella de la s\u00e8rie. La seva interpretaci\u00f3 de Rodrigo Borgia, que puj\u00e0 al tro pontifici amb el nom d’Alexandre VI i regn\u00e0 entre 1492 i 1503 \u00e9s completament inesperada. El primer dia em va deixar perplex \u00a0per\u00f2 poc a poc he arribat a admirar-lo i veure a seva credibilitat i profunditat. Quan se’l veu assegut majest\u00e0ticament a la cadira pontifical, vestit de blanc i amb les tres corones sembla un Papa normal per\u00f2 seguint-lo, aviat se li veuen les banyes. Qui gosi plantar-li cara, pobre d’ell!<\/p>\n

Dos Papes de parla catalana, zero de parla castellana<\/strong>
\nQuan Calixt III (nascut Alfons Borja), oncle de Rodrigo, acced\u00ed al Pontificat, un cardenal itali\u00e0 molt amoscat va cridar esverat “Mare de D\u00e9u, l’Esgl\u00e9sia en mans dels Catalans!” i va durar anys. Un del PP que ho sent\u00eds diria: No! En mans dels Valencians! Ara, en canvi, amb prou feines l’Esgl\u00e9sia Catalana est\u00e0 en mans dels Catalans. Amb Alexandre VI vam arribar als dos Papes de parla catalana. De castellans no n’hi ha hagut mai cap. En podem estar orgullosos? En Calixt, un professor de dret a Lleida amb 40 anys de\u00a0col\u00b7laboraci\u00f3, feina diplom\u00e0tica\u00a0i amistat amb el nostre Rei Alfons el Magn\u00e0nim, establert a N\u00e0pols, ja era vell i no va fer gran cosa apart de firmar a butlla que autoritzava el Regne de Castella a colonitzar Am\u00e8rica i esclavitzar indis. No estava clar si els indis eren homes amb \u00e0nima iguals a nosaltres o no. Va fracassar en els seus intents d’organitzar una Croada contra els turcs que acabaven de prendre Constantinoble per\u00f2 va salvar dels turcs la ciutat de Belgrad. El nepotisme estava an est\u00e8s que era universalment acceptat i tothom va trobar natural que tri\u00e9s un nebot seu com a Vice-canceller de l’estat pontifici, una mena d’administrador i primer ministre.<\/p>\n

Roderic Llan\u00e7ol i Borja, natural de X\u00e0tiva<\/strong>
\nLa mare d’en Roderic era una Borja, germana de Calixt III. Els Borja eren una fam\u00edlia valenciana relativament prominent d’origen aragon\u00e8s que en aquell moment pujarien a la gl\u00f2ria i assolirien el Ducat de Gandia. Quan el seu oncle el va triar per fer de Vice-canceller al Vatic\u00e0, el jove va decidir que Rodrigo Borja sonava millor. La fam\u00edlia Orsini ja havia jurat matar tots els catalans, valencians i aragonesos que vivien a Roma. Per\u00f2 posats a matar, els Borja eren inimitables.
\nEn Rodrigo era un home molt intel\u00b7ligent i un administrador molt capa\u00e7 que durant 25 anys fou la m\u00e0 dreta i el poder darrere el tro a Roma amb quatre Papes. Era bo amb els diners i sabia d’on se\u00b4n podien treure. Al Conclave de 1492 ja en tenia prou per comprar el c\u00e0rrec de Suprem Pont\u00edfex dels Cardenals aplegats.<\/p>\n

La bona vida a Roma<\/strong>
\nLa carrera eclesi\u00e0stica no la triava ning\u00fa per raons espirituals o vocaci\u00f3. Era una bona carrera. En principi un capell\u00e0 havia d’observar el celibat. Aix\u00f2 en Rodrigo ho va fer sempre, perqu\u00e8 el celibat nom\u00e9s volia dir que no es podia casar o viure juntament amb una dona, per\u00f2 no tenia res a veure amb les relacions sexuals, una cosa \u00edntima molt personal. El Cardenal Borja (com despr\u00e9s el Papa Alexandre) no s’havia de privar de res. Va tenir potser uns 12 fills de diverses dones per\u00f2 ell es va interessar nom\u00e9s pels fills que va tenir amb Vanozza dei Cattani, per la que clarament sentia gran afecte. La Vanozza era d’origen aristocr\u00e0tic per\u00f2 sens cap dubte havia fet de prostituta cara a Roma. Ha inspirat una obra francesa de Stendahl (La Cartousse<\/em>, crec) En Rodrigo la va mig abandonar despr\u00e9s de ser elegit pont\u00edfex per\u00f2 la seva gran passi\u00f3 fou mirar d’establir els seus fills d’aquesta uni\u00f3, Joan, C\u00e8sar, Lucr\u00e8cia i Jofr\u00e9 com a poderosos arist\u00f2crates italans per sempre. Diuen (sense proves) que va intentar anomenar en C\u00e8sar rei de la Romanya i potser fins i tot convertir l’Esgl\u00e9sia en monarquia heredit\u00e0ria (!!). Probablement \u00e9s llegenda.
\nAquesta determinaci\u00f3 de fer maldar la fam\u00edlia \u00e9s la taca pol\u00edtica m\u00e9s negra del seu pontificat. Va eliminar molts nobles italians ximples que no servien de res i ho complicaven tot, i va enfortir molt i unificar els estats pontificis, per\u00f2 no pel b\u00e9 de l’Esgl\u00e9sia sin\u00f3 de C\u00e8sar que era pitjor. I els desventurats habitants de Roma van ser escanyats i van maleir els Borja moltes vegades, com es va veure despr\u00e9s de la seva mort..<\/p>\n

En una ocasi\u00f3, l’Alexandre se’n va anar a fer la guerra amb el seu fill i va deixar al Vatic\u00e0 la seva filleta Lucr\u00e8cia en c\u00e0rrec de tot amb plena autoritat. Un cas extraordinari: per uns mesos al segle XVI l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica fou governada per una filla il\u00b7legitima del Sant Pare de 23 anys. i no obstant aquest precedent, la q\u00fcesti\u00f3 del sacerdoci de les dones encara no s’ha arreglat.<\/p>\n

Giulia Farnese<\/strong>
\nDe Papa en Rodrigo va seguir tenint moltes amants, la m\u00e9s notable i constant sens dubte \"\"<\/a>Giulia Farnese, anomenada Giulia la Bella, muller d’un home molt prominent. La coneixem gr\u00e0cies a una pintura que va fer d’ella el gran Rafael. A la s\u00e8rie televisiva la Giulia demana una confessi\u00f3 amb el Sant Pare per un pecat reservat, durant la qual ella s’ofereix. Es va fer molt amiga de la Lucr\u00e8cia i van viure juntes a una casa amb una porta secreta que donava al Vatic\u00e0. Amb el temps fou anomenada a Roma “n\u00favia de Crist”. Va aconseguir que Alexandre fes Cardenal un germ\u00e0 seu (que amb el temps va arribar a Papa).<\/p>\n

Una altra cosa notable que va fer fou el segon decret Papal autoritzant la dominaci\u00f3 i esclavatge de fet dels indis americans, encara que no va tocar el problema de si eren \u00e9ssers humans amb \u00e0nima o no. Al mateix temps va aprovar el Tractat de Tordesillas dividint el m\u00f3n entre castellans (no pas espanyols) i portuguesos. Qui era ell per regalar un continent que estava inhabitat?<\/p>\n

De coses bones, tamb\u00e9 en va fer algunes. Va acollir tots els jueus expulsats de la corona d’Arag\u00f3, dictant moltes mesures de protecci\u00f3. Aix\u00f2 va molestar molt a Ferran el Cat\u00f2lic. El seu enemic mortal, Giuliano Della Rovere (despr\u00e9s Julius II) el va tractar de marrano (jueu secret), que\u00a0probablement no era veritat, per\u00f2 qui sap. Seria l’\u00fanic converso arribat al Papat.\u00a0Durant tot el seu pontificat va estar constantment \u00a0embolicat en les guerres entre Fran\u00e7a i el Rei Cat\u00f2lic per la possessi\u00f3 de N\u00e0pols, al final\u00a0clarament\u00a0guanyades pel Gran Capit\u00e0.<\/p>\n

I l’\u00fanica obra memorable que queda d’ells fou sens dubte el patrocini de les arts per Alexandre i despr\u00e9s Lucr\u00e8cia. Ell va encetar les grans obres arquitect\u00f2niques tan monumentals de la Roma del Renaixement amb l’arquitecte Bramante, va refor\u00e7ar el Castell de Sant’Angelo i va protegir a Michelangelo, a Rafael i a Pinturicchio. Va construir els apartaments dels Borgia, ara part del Museu Vatic\u00e0.<\/p>\n

Corrupci\u00f3 en gran escala<\/strong><\/p>\n

Als anuncis, Showtime diu que els Borja van se els fundadors de la M\u00e0fia, “la M\u00e0fia orginal”. No \u00e9s veritat, perqu\u00e8 els Borja tenien el poder absolut i eren la llei. Com l’antic Cal\u00edgula, a diferencia dels Mafiosos eren lliures per fer com\u00a0volguessin. Alexandre va inaugurar una era de corrupci\u00f3, robatoris, assassinats sense precedent que \u00e9s un motiu de vergonya per a a seva instituci\u00f3. Per diners, venia qualsevol c\u00e0rrec i sense pagar no hi havia cardenalats, ni bisbats, \u00a0ni beneficis, ni favors, ni res.<\/p>\n

Quan li calien diners, acusava alguna fam\u00edlia rica d’algun crim, tancava a la pres\u00f3 o assassinava el pare i confiscava els seus bens. Com diu l’Enciclop\u00e8dia Cat\u00f2lica, els seus pecats van ser rentats i compensats per la gran virtut del seu bisnet Sant Francesc de Borja.<\/p>\n

Joan Borgia<\/strong>
\nEn Joan va rebre el t\u00edtol de Duc de Gandia, comprat de Ferran el Cat\u00f2lic (per cert el t\u00edtol de “reis cat\u00f2lics” el va inventar i atorgar l’Alexandre VI). Joan fou el m\u00e9s mediocre de tota la colla. Mor\u00ed assassinat misteriosament, sens dubte per ordres del seu germ\u00e0 C\u00e8sar. El pare va preferir no\u00a0 investigar a fons, per\u00f2 diuen que s’estimava en Joan i ho va sentir molt profundament. Va dir que es retirava de la pol\u00edtica i les guerres i que des d’aquell moment nomes treballaria en la reforma de la esgl\u00e9sia. La intenci\u00f3 no va durar gaire.<\/p>\n

C\u00e8sar Borgia
\n<\/strong><\/p>\n

Es el membre mes fam\u00f3s de la fam\u00edlia. Les salvatjades que va fer eren tan grans que jo \"\"<\/a>personalment el veuria com un dels famosos psic\u00f2pates criminals que\u00a0es diagnostiquen\u00a0ara. Cal saber que gaireb\u00e9 tots els nens americans llegeixen a l’escola el llibre El Pr\u00edncep <\/em>de Machiavelli (que surt sovint a la s\u00e8rie de TV), un tractat de filosofia pol\u00edtica exaltant c\u00ednicament la feina pol\u00edtica efica\u00e7, el qual posa Cesar Borgia com un dels seus models. A m\u00e9s, com en el cas de la seva germana, hi ha hagut una infinitat de llibres, una \u00f2pera,\u00a0novel.les\u00a0parlant d’ell com un malvat i un\u00a0pervers\u00a0 (que n’era) i un criminal. Tenia un amic\u00a0 incondicional de la joventut, localment nomenat Don Micheletto, <\/em>en realitat Micalet Corella (que no m’agrada gens a la s\u00e8rie) que era una mena d’assass\u00ed personal, responsable per la mort de molt\u00edssims arist\u00f2crates (i membres de la fam\u00edlia). Es va especialitzar en enverinaments amb una forma d’ars\u00e8nic que no es podia detectar, amagada en un compartiment secret dels gots (la copa dels Borja).<\/p>\n

En Cesare fou primer Cardenal i Arquebisbe de Val\u00e8ncia i Bisbe de Pamplona per\u00f2 despr\u00e9s d’assassinar el germ\u00e0 s’en va sortir, es va casar i va prendre tots els \u00a0c\u00e0rrecs civils i militars de la seva v\u00edctima Joan, anant al final a Fran\u00e7a i esdevenint Duc de Valentinois. Diu que va arribar un moment quan la gent li tenien tanta por que s’amagaven quan ell passava. Diuen que ni el seu pare s’atrevia a contradir-lo. Curiosament, no obstant la seva habilitat es va ensorrar molt f\u00e0cilment a la mort del seu pare. Ho va perdre tot i va acabar refugiant-se a N\u00e0pols, ara ja en possessi\u00f3 de Ferran el Cat\u00f2lic \u00a0i sota l’administraci\u00f3 de Gonzalo de Cordoba, anomenat el Gran Capit\u00e0. El Rei Ferran es va atipar de C\u00e8sarl i les seves intrigues i el va fer arrestar i tancar a una pres\u00f3 a la\u00a0pen\u00ednsula\u00a0ib\u00e8rica. Mor\u00ed al setge de Pamplona, ciutat de la que era o havia estat bisbe.<\/p>\n

Lucr\u00e8cia Borgia<\/strong><\/p>\n

Ai pobreta! No es mereixia ben b\u00e9 la mala anomenada que ha tingut sempre. Se la pinta al teatre i als llibres com a una dona fatal i una criminal perillosa que assassinava tamb\u00e9 amb ars\u00e8nic. No n’hi havia per tant. El primer matrimoni el va disoldre el seu pare per al.legada impot\u00e8ncia del nuvi . La segoina vegada, amb un princep de N\u00e0pols, en Micalet li va assassinar el marit davant seu per ordres de C\u00e8sar. La tercera vegada va anar molt b\u00e9, esdevenint fins la mort una mena de princesa i mecenas de l’art fins la seva mort.<\/p>\n

Parlant de Lucr\u00e8cia, que \u00e9s de tota la fam\u00edlia la que surt mes als llibres, cal mencionar el cas del seu fillet Giovanni Borja, encara que sembli impossible creure les coses que es diuen. Despr\u00e9s de 500 anys ja no hi ha factors humans que calgui respectar o sigui que tenim tot el dret de riure. Una de les acusacions que es feien contra aquests monstres es que hi ha havia incest a la fam\u00edlia. Llegint els escrits i la partida de naixement de Giovanni Borgia no queda gens clar qui era el pare. Oficialment era un home membre d’una organitzaci\u00f3 d’assassins professionals (!) que havia fet gracia a la Lucr\u00e8cia, pero altres papers sense anomenar la mare diuen que el pare era en Rodrigo en persona o en C\u00e8sar, el germanet. Quina situaci\u00f3 tan greu! El nen fou adoptat per C\u00e8sar i la Lucr\u00e8cia anava a visitar-lo presentant-se com la tieta. Hi ha un joc al qual el nen es baralla amb els seus guardians perqu\u00e8 un dia estava parlant amb un vellet, quan se li va acostar el Micalet i li va dir que en aquest m\u00f3n calia ser dur i no tenir contemplacions. I per demostrar-ho va matar el vellet a cops. Aleshores el nen fuig i es reuneix amb la societat\u00a0d’assassins\u00a0del seu papa, on surt a mes d’una novel.la d’aventures. En realitat en Giovanni va desapar\u00e8ixer de la hist\u00f2ria i ning\u00fa sap com o quan. Els Borja es van guanyar la seva llegenda negra a pols.<\/p>\n

El banquet o ballet de les castanyes<\/strong><\/p>\n

Parlant de la llegenda negra, en gran part fou originada per un alemany anomenat Johan Burckardt, que fou el protonotari i mestre de cerim\u00f2nies dels Borja… per\u00f2 no pas llur amic. Va escriure una cr\u00f2nica en llat\u00ed de tots els seus fets i crims i abusos, que despr\u00e9s de la mort d’Alexandre va publicar. Quantes vegades hem llegit que la disbauxa d’aquest Papa era tan gran que feia ballar prostitutes despullades al Vatic\u00e0.\u00a0 El protonotari nom\u00e9s va descriure un sol incident semblant. Va ser C\u00e8sar al seu apartament i no pas Alexandre qui va organitzar la festa i no est\u00e0 gens clar que l’Alexandre (que ja tenia 70 anys) hi particip\u00e9s. Aixi i tot, fou probablement l’orgia m\u00e9s gran de la historia. Qui no vulgui, que no llegeixi la descripci\u00f3 que segueix, que es la que va escriure el senyor protonotari immediatament despr\u00e9s dels fets:<\/p>\n

Era el 30 d’octubre de 1501. C\u00e8sar Borgia havia convidar tots els seus amics a Roma (sense dones, s’ent\u00e9n) a un sopar. Tamb\u00e9 va convidar-hi 50 prostitutes locals. Acabat el sopar, criats van escampar pel terra castanyes, mentre les dones es despullaven i llan\u00e7aven\u00a0 els seus vestits als convidats. Tot seguit, les dones, despullades com estaven, van procedir a recullir del terra les castanyes. I el concurs va comencar. Es tractava de determinar quins eren els homes m\u00e9s forts, per als que hi havia regals. Per guanyar calia tenir el nombre mes gran d’orgasmes i hi havia criats amb papers que anaven per la sala prenent notes dels resultats.<\/p>\n

Ara nom\u00e9s cal recordar que els Borja eren tamb\u00e9 uns assassins, que mataven per robar i que nomes feien nomenaments contra pagaments en efectiu i ja han quedat retratats. Verdaderament representen el punt m\u00e9s baix de degradaci\u00f3 i corrupci\u00f3 que l’esgl\u00e9sia hagi patit mai.<\/p>\n

La mort i el dif\u00edcil enterrament d’Alexandre VI<\/strong><\/p>\n

Mentre ell vivia, mes valia aguantar-ho tot en silenci per\u00f2 quan es va morir finalment tothom va poder dir que en pensaven. L’odi contra el monstre va esclatar de forma ben visible.<\/p>\n

El Papa es va morir a les afores de Roma, al camp de la Romanya, probablement de mal\u00e0ria, que era cr\u00f2nica. Ell i C\u00e8sar havien donat una festa a un grup de notables i es van posar malalts al mateix temps. El fill se’n sortiria, el pare no. Com que les coses eren com eren, tothom va comen\u00e7ar a dir que Alexandre i C\u00e8sar havien intentat emmetzinar-se m\u00fatuament pero que a un dels dos li va sortir malament. El Papa va viure nom\u00e9s uns dies. La noticia de la seva morta fou rebuda amb alegria poc dissimulada.<\/p>\n

En C\u00e8sar no va anar mai a veure’l i en nom seu, el Micalet va treure tot l’or i joies que va trobar a l’ apartament papal abans que ning\u00fa m\u00e9s les prengu\u00e9s, com passava sempre en\u00a0aquells\u00a0casos. Un cop\u00a0 mort, li van perdre el respecte en l’acte.<\/p>\n

El difunt fou vestit i dut a Roma, i del palau a la Bas\u00edlica de Sant Pere. A l’entrada els capellans de la Bas\u00edlica, amotinats, volien tancar el pas, cridant que aquell satan\u00e0s que acabava de morir no era digne d’entrar a una esgl\u00e9sia. Hi havia rumors que dimonis disfressats de monos havien viscut a buscar la seva \u00e0nima. En Burkardt va poder entrar al final i posar el mort davant l’altar per\u00f2 cap capell\u00e0 s’hi va voler acostar o dir una Missa. El cos va quedar abandonat, amb les portes obertes al poble. El cad\u00e0ver es va descomposar rapidament i inflar de forma horrible. Van cridar fusters a que fessin un ta\u00fct. Els homes, insultant i renegant el van fer malament i massa petit. La mitra no hi cabia i la van posar al costat. Van embolicar el mort en una catifa i ho van ficar tot al ta\u00fct amb forca, picant amb instruments\u00a0 i cops de puny per fer-ho entrar tot dintre la caixa. Al final no podien tancar la tapa i un home s’hi va enfilar dempeus al damunt per fer-la baixar. Fou impossible fer un funeral per l’odi contra la seva mem\u00f2ria.\u00a0 Fins i tot el seu successor al tro li va negar el funeral. Hauria estat un sacrilegi, va dir.<\/p>\n

De moment el van enterrar a la cripta del Vatic\u00e0, per\u00f2 aviat fou traslladat a l’esgl\u00e9sia Santa Maria de Montserrat, on Alexandre VI encara jeu al costat de Calixt III. Embolicat en una catifa.<\/p>\n

Aixi es van acabar els Borja a Roma. El que he escrit es la hist\u00f2ria verdadera. El relat vist a Showtime no es sempre gaire exacte, pero en general respecta el diguem-ne esperit de la hist\u00f2ria d’aquells temps. Hi ha sens dubte massa escenes de sexe i massa morbositats. Per exemple, no s\u00e9 quantes vegades ensenyen el museu del rei Ferrante de N\u00e0pols (fill il\u00b7leg\u00edtim del nostre Alfons el Magn\u00e0nim), on guardava els cad\u00e0vers dissecats o embalsamats dels seus enemics asseguts a una taula (que es veritat). Quins temps tan terribles! Una figura divertida es la San\u00e7a\u00a0 de N\u00e0pols, una duquessa molt maca \u00a0i jove que asseguda a la taula d’un banquet fa broma sobre els avantatges de ser una bastarda. Casada amb en Jofr\u00e9, encetaria un afer amb el seu cunyat Joan. Es passa de rosca? No, aix\u00f2 va passar de deb\u00f2. Probablement va costar la vida a Joan.<\/p>\n

Joanot<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El diumenge vaig veure el set\u00e8 episodi de “The Borgias”, una s\u00e8rie televisiva de gran luxe feta per 45 milions de $ i dirigida pel notable director irland\u00e8s Neil Jordan. Est\u00e0 presentada per Showtime, una cadena de subscripci\u00f3 propietat de CBS que fa la compet\u00e8ncia a HBO, la mateixa que va fer “The Tudors” i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[25910,1977,2170,24161,277,2782],"class_list":["post-301","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-borja","tag-corrupcio","tag-esglesia-catolica","tag-napols","tag-roma","tag-vatica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-4R","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=301"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":314,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions\/314"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}