{"id":30,"date":"2009-02-22T21:55:18","date_gmt":"2009-02-22T19:55:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/02\/22\/west-point-el-somni-democratic-d%e2%80%99un-exercit-purament-defensiu\/"},"modified":"2009-02-26T00:40:55","modified_gmt":"2009-02-25T22:40:55","slug":"west-point-el-somni-democratic-d%e2%80%99un-exercit-purament-defensiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/02\/22\/west-point-el-somni-democratic-d%e2%80%99un-exercit-purament-defensiu\/","title":{"rendered":"Visitant WEST POINT: El Somni Democr\u00e0tic d\u2019un Ex\u00e8rcit Purament Defensiu"},"content":{"rendered":"

La Carrera Militar als EUA
\n<\/strong><\/p>\n

Probablement tots els lectors han sentit parlar alguna vegada de West Point, l’Acad\u00e8mia Militar de la Infanteria Americana, situada molt a prop de Nova York, a la magn\u00edfica Vall del Riu Hudson. Les dels altres dos cosos de l’ex\u00e8rcit s\u00f3n menys conegudes. La de la Marina est\u00e0 situada a Annapolis, una ciutat tur\u00edstica molt maca, capital de l’Estat de Maryland, a poca dist\u00e0ncia en cotxe de Washington DC que com WestPoint \u00e9s un lloc molt escaient per excursions la fi de setmana. Tenen carrers i edificis antics, restaurants de peix, platges, un vaixell pirata per als nens, botigues de records, un port amb paisatge preci\u00f3s.
\n<\/strong><\/p>\n

L’Acad\u00e8mia de l’Aire est\u00e0 a l’Oest, a l’Estat de Colorado unes cent milles al Sud de Denver, a la ciutat de Colorado Springs a l’estat de Colorado i \u00e9s famosa sobretot per la Capella. A Colorado Springs, una ciutat molt elevada, no hi ha gran cosa per visitar, a si no \u00e9s que alg\u00fa vulgui intentar pujar en cotxe fins al cim de l’alt\u00edssim Pike\u00b4s Peak, una de les carreteres mes altes del mon. A m\u00e9s \u00e9s a aquesta ciutat on es troba el fam\u00f3s comand subterrani de la NORAD, la defensa nord-americana contra atacs aeris o espacials amb m\u00edssils. Estan instal.lats a una cova excavada al centre d’una muntanya; tenen portes d’acer i una sola entrada. No cal preguntar: no deixen visitar.
\n<\/strong><\/p>\n

Aquestes tres acad\u00e8mies oficialment s\u00f3n Colleges de quatre anys, una mena d’Universitats que nom\u00e9s concedeixen diplomes de “Bachelor” despr\u00e9s de 4 anys d’estudis i algun examen , per\u00f2 no Doctorats. Aquest t\u00edtol de Bachelor est\u00e0\u00a0 situat a algun lloc dif\u00edcil de definir entre el nostre Batxillerat i la Llicenciatura. La majoria d’americans educats volen que els seus fills tinguin el College i que es casin amb un home o dona que tamb\u00e9 en tinguin. Les Universitats (Harvard, Yale, Cornell, Pennsylvania, Stanford i tantes altres no tan famoses) tenen gaireb\u00e9 sempre un College de 4 anys per\u00f2 molts Colleges no estan afiliats amb cap Universitat perqu\u00e8 nom\u00e9s ensenyen sense fer recerca. Poques Universitats estan regulades pel Govern: a difer\u00e8ncia d’Europa poden ensenyar all\u00f2 que vulguin i donar els diplomes que els passi pel cap sempre i quan la Comissi\u00f3 Conjunta de la seva associaci\u00f3\u00a0 acrediti\u00a0 els programes i t\u00edtols que donen.
\n<\/strong><\/p>\n

O sigui que West Point, amb un alumnat de 4.400 estudiants \u00e9s un College i a m\u00e9s un College prestigi\u00f3s i gratis, que n\u00b4hi ha pocs. Qu\u00e8 cal fer per ser-hi adm\u00e8s? Qui vulgui ho pot mirar al seu web http:\/\/www.usma.edu<\/a>. Cal com a tot arreu passar un dels dos ex\u00e0mens voluntaris d’entrada al College, sobretot el SAT que es el mes prestigi\u00f3s, amb nota competitiva. Edat? Entre 17 i 23 anys. A mes cal presentar cartes de recomanaci\u00f3 sobretot almenys una del Congressista del districte on el candidat viu o d’un Senador del seu estat. Per\u00f2 no es gens f\u00e0cil ser adm\u00e8s. <\/strong><\/p>\n

Un diumenge a West Point
\n<\/strong><\/p>\n

Potser ho hauria de dividir en dues seccions: West Point abans i despr\u00e9s del conflicte amb els islamistes, dues experi\u00e8ncies molt diferents, tot i afegint que ara els civils de Nova York ens hem perdut un lloc magn\u00edfic per passar-hi un cap de setmana. I per meditar sobre moltes coses.
\n<\/strong><\/p>\n

Per anar-hi des de Manhattan cal creuar el riu Hudson que jo faria sempre pel pont de Washington i prendre la Palisades Expressway\u00a0 fins al final, on hi ha senyals cap a WestPoint. Aquesta autopista fa costat al Hudson i es una mena de carretera jard\u00ed agradable, amb dos aparcaments amb vistes al riu. La primera vegada que hi vaig anar vaig entrar a West Point per una carretera al nord que travessava un camp militar buit, evidentment d’exercicis, on s\u00b4hi veien canons, tancs i camions. Al final s’arribava a la comunitat de West Point pel Nord, que donava l’oportunitat de marxar al costat del riu fins a la sortida Sud i veure-ho gaireb\u00e9 tot. El poble de West Point consisteix en els habitatges dels professors i empleats del College. El recinte est\u00e0 constru\u00eft a un costat de la vall amb molta pendent i hi ha molts nivells,turons i coses amagades. Molt abans de ser el que es, WP havia estat un fort militar. Visitant, s’ent\u00e9n f\u00e0cilment perqu\u00e8.
\n<\/strong><\/p>\n

El dia de la meva primera visita era un 4 de Juliol, la festa nacional. Els cadets estaven formats vestits de gala al gran quadril\u00e0ter verd que els Colleges tenen sovint davant els edificis principals. Al darrere hi havia les est\u00e0tues de McArthur i Eisenhower, els m\u00e9s grans alumnes del College, vencedors d’Alemanya i del Jap\u00f3. Al costat dels cadets un can\u00f3 disparava les 100 canonades, seguides d’un discurs. El discurs per altaveus era mes fort, soroll\u00f3s sec i avorrit que les canonades <\/strong><\/p>\n

A l’esquerra del quadril\u00e0ter hi havia un mirador amb una vista preciosa del riu Hudson. Naturalment, s’hi<\/strong> pot trobar un estadi de football amb graderies i cantxes per practicar tots els esports imaginables, que diuen que son obligatoris. La resid\u00e8ncia del Superintendent (el comandant) era una casa molt gran a prop. A l’entrada deia que era la casa del Superintendent, o no ho hauria sabut ningu. Baixant per la carretera a peu\u00a0 es veien edificis escolars penjants i s’arribava al Museu. Dintre hi tenien el bast\u00f3 de mariscal de Goebbels, conquerit i portat a WP com a trofeu, uniforms, models de les habitacions als dormitoris, diorames de batalles i models de les dues bombes at\u00f2miques, una de prima i una altra molt gruixuda.
\n<\/strong><\/p>\n

A les muntanyetes de l’interior es podia pujar fins a les restes de les de fortificacions de la Revoluci\u00f3 (a Europa absurdament anomenada Guerra de la Independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 fou una revoluci\u00f3 contra la monarquia i a favor de l’autogovern i la democr\u00e0cia). Tamb\u00e9 hi ha la capella de l’Acad\u00e8mia, que ells consideren un lloc important. S’accepten totes les religions, per\u00f2 no practicar-ne cap seria un problema. Durant els serveis protestants el diumenge, es llegeixen sempre uns quants noms de soldats caiguts en acte de Guerra.
\n<\/strong><\/p>\n

A la sortida pel Sud hi ha un Hotel vell, de propietat particular, molt fam\u00f3s per acollir festes i celebracions. Si algun lector se\u00b4n recorda de l’alliberaci\u00f3 dels ostatges Americans de Teheran el primer dia de govern de Reagan, fou a aquest Hotel on els van dur a reunir-se amb les fam\u00edlies.
\n<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les portes, al territori civil hi ha un carrer amb aparcament, botigues, bars i restaurants sobretot per visitants, encara que s\u00b4hi poden veure molts cadets.<\/strong><\/p>\n

Els bons temps s’acaben.
\n<\/strong><\/p>\n

Un dia veig veure que havien posat controls a l’entrada i demanaven papers d’identitat. La vigilant era una noia en uniform de cadet. Despr\u00e9s d’ensenyar-li el perm\u00eds de conduir, li vaig dir que nom\u00e9s volia passar-hi la tarda. Somrient d’orella a orella em va respondre en veu molt alta, com els ensenyen a parlar “Then have a great time, Sir!”\u00a0 El “Sir” el va cridar tan fort com si hagu\u00e9s estat una soprano. Encara em sona a l’orella despr\u00e9s de tants anys. Seria l’\u00faltima visita autoritzada en cotxe. Era el somriu final d’un mon feli\u00e7 prop de l’extinci\u00f3, on l’exercit havia guanyat la Guerra Freda pel sol fet d’existir sense haver de disparar un sol tret. Van tancar la carretera al trafic particular, posant-hi un autob\u00fas de pagament molt vell i lleig per fer la visita amb guia (i vigil\u00e0ncia).
\n<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s un conegut meu que es ex-alumne (va arribar al grau de capit\u00e0 abans de sortir-se\u00b4n) va voler portar-me a visitar West Point amb ell dient que m’ensenyaria tota mena de coses amagades. Tenia el carnet de membre de l’associaci\u00f3 d’ex-alumnes. No ens van deixar passar. Li van respondre que com que no hi havia cap reuni\u00f3 d’ex-alumnes aquell diumenge, li caldria tenir un perm\u00eds especial per escrit. Entretant pod\u00edem prendre l’autob\u00fas si vol\u00edem. A mes el gu\u00e0rdia no era cap cadet somrient sin\u00f3 un agent civil de seguretat armat i amb cara de pocs amics. Es un mon diferent. Potser si que erem espies: el meu amic em volia ensenyar coses amagades
\n<\/strong><\/p>\n

En l’actualitat\u2026
\n<\/strong><\/p>\n

\u2026 les visites individuals s’han acabat, probablement per sempre. Aix\u00ed i tot es pot anar fins a l’entrada Sud, aparcar i pagar per pujar a l’autob\u00fas, com fa molta gent. El Museu ha estat ampliat i reconstru\u00eft fora de l’Acad\u00e8mia al costat del Centre de Visitants. Val la pena?\u00a0 Potser no pels que enyorem els p\u00edcnics de cara al riu\u00a0 per\u00f2 altrament, si hom no hi ha estat mai, potser s\u00ed. Evidentment, l’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0 \u00e9s una entitat important en aquest m\u00f3n. Hi ha guerres. L’ex-capit\u00e0 m\u00b4ho va dir ben clar mentre din\u00e0vem al costat d’una taula on seien dos cadets amb un matrimoni gran: aquests xicots i xicotes estaran en campanya als pocs mesos de graduar, tri\u00efn el dest\u00ed que vulguin.
\n<\/strong><\/p>\n

Ad\u00e9u-siau
\n<\/strong><\/p>\n

No hi ha servei militar obligatori als EUA, per\u00f2 en Reagan va reintrodu\u00efr l’obligaci\u00f3 de registrar-se a certa edat omplint una fitxa a una oficina de correus per si de cas. Per\u00f2 aquests estudiants de West Point seran els oficials comissionats, no pas els soldats pelats que reben sempre i que en general son pobres desgraciats d’origen molt humil que no volen o poden fer res mes. Tots prendran un jurament al que pocs ens oposar\u00edem: Defensar la Constituci\u00f3 i les llibertats del poble americ\u00e0. I si viuen, viuran feli\u00e7os perqu\u00e8 no els pertoca analitzar si les ordres que reben es conformen a aquest mandat. I que obeint i cobrant el sou miserable que els paguen no poden ni equivocar-se ni fer res de dolent. La responsabilitat de posar-los en perill sense motiu, quan ni la Constituci\u00f3 ni la llibertat dels Americans estan en perill, es del Govern i es un acte de mala fe. Quadrar-se i fer moviments mec\u00e0nics i saludar i dir en veu molt alta “Yes, Sir”\u2026 Quins jocs tan infant\u00edvol. A vegades als grans tamb\u00e9 ens agrada jugar i tornar a sentir-nos nens. <\/strong><\/p>\n

Prou que hi ha qui ho reconeix: a la Navy aix\u00f2 de saludar i parlar de forma subordinada com si fossin esclaus obedients nom\u00e9s es fa als vaixells per\u00f2 ja no ho fan a terra. Parlen com gent normal.
\n<\/strong><\/p>\n

Saluts i llarga vida\u2026 en pau si pot ser
\n<\/strong><\/p>\n

JOANOT
\n<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Carrera Militar als EUA Probablement tots els lectors han sentit parlar alguna vegada de West Point, l’Acad\u00e8mia Militar de la Infanteria Americana, situada molt a prop de Nova York, a la magn\u00edfica Vall del Riu Hudson. Les dels altres dos cosos de l’ex\u00e8rcit s\u00f3n menys conegudes. La de la Marina est\u00e0 situada a Annapolis, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-30","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-u","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}