{"id":2939,"date":"2020-04-30T12:35:17","date_gmt":"2020-04-30T18:35:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2939"},"modified":"2020-05-05T07:12:18","modified_gmt":"2020-05-05T13:12:18","slug":"visitant-el-lloc-on-el-1-de-maig-va-tenir-lloc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2020\/04\/30\/visitant-el-lloc-on-el-1-de-maig-va-tenir-lloc\/","title":{"rendered":"Visitant la ciutat del 1 de Maig original"},"content":{"rendered":"

Quan vivia a Fort Worth se’m va acudir prendre el tren (i no l’avi\u00f3) per anar a Chicago, que est\u00e0 a uns 1,600 quil\u00f2metres. El tren anomenat Texas Eagle trigaria unes 24 hores, per\u00f2 arribava sempre amb 2-3 hores de retard. Era interessant. Chicago \u00e9s una gran ciutat amb una arquitectura impressionant i \u00e9s el lloc on el 4 de Maig de 1886 va tenir lloc, tres dies despr\u00e9s d’una manifestaci\u00f3 a favor de l’horari de treball limitat a 8 hores, (enlloc de les 12 que s’exigien en aquell temps) all\u00f2 que tot el m\u00f3n commemora el 1 de Maig. Als EUA s’anomena Haymarket Riot<\/em> i no \u00e9s commemorat perqu\u00e8 durant la Guerra Freda el Congr\u00e9s absurdament va declarar que el 1 de Maig era una festa comunista. Va tenir lloc 32 anys abans de la Revoluci\u00f3 leninista i si de cas hauria estat una festa anarcosindicalista, perqu\u00e8 hi ha havia molts pocs socialistes als EUA al temps. En qualsevol cas, la massa obrera, alemanya i americana, era majorit\u00e0riament anarquista i els anarquistes, que no tenien m\u00e9s gent violenta que la patronal i els socialistes, havien fundat els sindicats i les cooperatives i van jugar un paper important\u00edssim en la lluita per les vuit hores. El Congr\u00e9s es va inventar una festa del treball al final de l’estiu que no commemora res.<\/p>\n

\"\"

A aquest lloc, ara\u00a0 per a nens i fam\u00edlies,\u00a0 va comen\u00e7ar la trag\u00e8dia<\/p><\/div>\n

Un dels primers llocs que un turista visita \u00e9s un parc grandi\u00f3s i fant\u00e0stic situat a la vora del Llac Michigan, entre els gratacels de la ciutat i l’aigua. All\u00ed hom troba un parc infantil que per a mi \u00e9s el millor que he vist mai, notable entre altres coses per dues boles gegants recobertes de material que reflecteix les imatges deformant-les per fer riure, on fam\u00edlies senceres s’entretenen, i un petit estany d’aigua de pocs cent\u00edmetres alimentat per dos sortidors on els nens juguen.<\/p>\n

En 1886, no obstant, en aquest lloc tan maco hi havia la f\u00e0brica de maquin\u00e0ria agr\u00edcola McCormick<\/em> on la trag\u00e8dia del 1 de Maig que commemora tot el m\u00f3n va comen\u00e7ar el dilluns 3 de Maig. La manifestaci\u00f3 del dissabte 1 de Maig havia anat molt b\u00e9, potser amb 80,000 participants, molts en vaga a favor de les 8 hores, i havia estat completament pac\u00edfica. Aquell dilluns seg\u00fcent, els dirigents van fer un m\u00edting a prop i molts participants al final van decidir anar a la McCormick a escridassar els esquirols, cosa perfectament legal, quan gu\u00e0rdies de seguretat van obrir el foc matant dos treballadors. Comprensiblement, la r\u00e0bia es va estendre entre els dirigents. Van convocar al pis d’un d’ells una reuni\u00f3 urgent per decidir qu\u00e8 farien. Tots els participants serien detinguts dos dies despr\u00e9s acusats de sedici\u00f3 i conspiraci\u00f3 per enderrocar el govern dels EUA.<\/p>\n

Trag\u00e8dia a la pla\u00e7a del Haymarket el 4 de Maig al vespre sota la pluja<\/strong><\/p>\n

Van convocar una manifestaci\u00f3 de protesta de masses que va tenir lloc al vespre del dimarts 4 de Maig sota la pluja. No obstant la reputaci\u00f3 dels anarquistes com a grans organitzadors, la reuni\u00f3 fou un desastre. No hi havia llum, plovia molt fort i els oradors van haver d’enfilar-se a un carro abandonat i trencat que hi havia a un rac\u00f3. L’alcalde es va presentar seient a la primera fila per intimidar (per\u00f2 va marxar aviat) i un destacament de policies armats s’ho mirava tot. Al comen\u00e7ament hi havia uns 2,000 sindicalistes, al final degut a la pluja potser uns 200. El capit\u00e0 de la policia sense cap necessitat es va acostar al darrer orador exigint que plegu\u00e9s i tothom an\u00e9s a casa (cosa que estava a punt de passar). En aquell moment un desconegut mai identificat va llen\u00e7ar una bomba encesa des d’un dels balcons, la qual va explosionar a terra matant un policia jove. En aquell moment, i pr\u00e0cticament a les fosques, els policies van obrir foc matant (amb els seus trets, sens dubte) deu policies m\u00e9s i un nombre indeterminat de sindicalistes. A les poques hores, les detencions de tots els dirigents que coneixien comen\u00e7aren, per sedici\u00f3, naturalment. La veritat es que tret del desconegut que va llen\u00e7ar la bomba, cap d’ells havia fet res que fos il\u00b7legal.<\/p>\n

\"\"

Aqui estava el Haymarket Square<\/p><\/div>\n

Un visitant en els nostres dies buscaria en va Haymarket Square a Chicago. La ciutat, tipa de les manifestacions de dretes que van seguir l’incident i de les d’esquerres durant la<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

guerra del Vietnam, van construir una<\/p>\n

\"\"

El monument als m\u00e0rtirs del 1 de Maig<\/p><\/div>\n

\"\"

Diu que en aquest lloc va estar el carro dels oradors<\/p><\/div>\n

autopista urbana amb una sortida al Haymarket Square, omplint la resta de la pla\u00e7a amb edificis. Aix\u00ed i tot hom pot prendre el metro i sortir a l’estaci\u00f3 a la cantonada Desplaines-Rudolph, per trobar al costat mateix de l’escala el monument. Fou bastit finalment en els anys 80, pagat per la ciutat i commemora el lloc exacte on havia estat el fam\u00f3s carro avariat. Al voltant hi ha plaques commemoratives i una breu hist\u00f2ria objectiva del conflicte.<\/p>\n

Visitant <\/strong>el cementiri: Despr\u00e9s de ser jutjats, penjats i enterrats, vuit homes esdevenen herois<\/strong><\/p>\n

El proc\u00e9s fet als vuit dirigents, fou una farsa judicial (com n’hi ha hagut moltes al m\u00f3n i a casa nostra) a c\u00e0rrec de jutges i jurats ben triats amb el suport de la premsa feudal, intolerant del temps. El cas fou conegut i el proc\u00e9s seguit a tot arreu del m\u00f3n amb indignaci\u00f3. Quatre moririen a la forca mentre els congregats a l’exterior cantaven la Marsellesa, un va cometre su\u00efcidi el dia abans de l’execuci\u00f3, els altres foren condemnats a pres\u00f3 perpetua, per\u00f2 foren indultats i alliberats dos anys despr\u00e9s per un nou governador d’Illinois horroritzat per la injust\u00edcia. En el moment de la seva mort, August Spies, el dirigent m\u00e9s conegut i director del diari en llengua alemanya Arbeiter Zeitung<\/em> va predir que “un dia el nostre silenci ser\u00e0 m\u00e9s poder\u00f3s que les veus que extingiu avui.” El qualificatiu “m\u00e0rtirs del 1 de maig”, i s\u00edmbols de la lluita per les 8 hores, aviat es va estendre pel m\u00f3n.<\/p>\n

Els ta\u00fcts dels executats foren condu\u00efts en triomf al cementiri del suburbi Forest Park, que en aquell temps era alemany com la majoria dels manifestants, i foren enterrrats amb discursos, m\u00fasica i cants en alemany i angl\u00e8s. El seu advocat defensor va declarar que encara que els morts haguessin cregut que en l’evoluci\u00f3 de la societat hi hauria un canvi revolucionari que ho milloraria tot, ells mai no volien fer mal a ning\u00fa ni atemptar contra el *govern dels EUA.<\/p>\n

Vaig prendre un tren de la l\u00ednia blava sense saber que el cementiri havia canviat de nom i em vaig passar m\u00e9s d’una hora caminant per un cementiri jueu. Trobant l’oficina, vaig entrar a preguntar per la tomba del 1 de Maig. La noia que em va atendre no n’havia sentit parlar mai. Per sort, una senyora gran que semblava l’administradora va sortir i em va respondre que estava a un altre cementiri i em va explicar com arribar-hi. Vaig trobar el cementiri de Forest Park (un nom canviat) i cansat com estava, vaig acostar-me a l’oficina on tenien enganxada a la porta de vidre una foto en xerox molt dolenta del monument als M\u00e0rtirs del 1 de Maig. Vaig entrar i preguntar a una empleada on estava all\u00f2. Qu\u00e8? De qu\u00e8 parla? No en sabem res” Aix\u00f2 ja era massa. Li obro la porta i apunto amb el dit a la foto. Quedo conven\u00e7ut que el 1 de Maig est\u00e0 oblidat fins i tot a Chicago.<\/p>\n

\"\"

Tomba dels 8 condemnats. Els noms estan al darrere<\/p><\/div>\n

\"\"

Reconeixement del Govern Federal<\/p><\/div>\n

De fet el monument \u00e9s tan alt que es f\u00e0cil de trobar al costat de la carretera principal, amb un banc per seure. Representa una dona dissortadament de negre, cosa que fa molt dif\u00edcil veure-li la cara, per\u00f2 s’est\u00e0 tapant els ulls per no veure la injust\u00edcia. Al darrere hi ha els noms dels cinc morts i els tres indultats, tamb\u00e9 enterrats a aquell lloc. No t\u00e9 res a veure, per\u00f2 si alg\u00fa s’hi interessa, la famosa hero\u00efna feminista Emma Goldman tamb\u00e9 est\u00e0 enterrada a prop. I\u00a0 una placa de bronze federal reconeix que els esdeveniments del Haymarket Square foren importants en la hist\u00f2ria del moviment laboral als EUA. Per\u00f2 el 1 de Maig segueix sense ser reconegut, per m\u00e9s que va tenir lloc en una lluita justa molt digna del pa\u00eds i els vuit condemnats ho van ser injustament.<\/p>\n

\"\"

Noms dels martirs Plaques mostren els noms dels indultats<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"

Ad\u00e9u-siau<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vivia a Fort Worth se’m va acudir prendre el tren (i no l’avi\u00f3) per anar a Chicago, que est\u00e0 a uns 1,600 quil\u00f2metres. El tren anomenat Texas Eagle trigaria unes 24 hores, per\u00f2 arribava sempre amb 2-3 hores de retard. Era interessant. Chicago \u00e9s una gran ciutat amb una arquitectura impressionant i \u00e9s el […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32199,34029,34030,4540,34031],"class_list":["post-2939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-1-maig","tag-8-hores","tag-august-spies","tag-chicago","tag-haymarket-square"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Lp","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2939"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2967,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939\/revisions\/2967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}