Recentment s\u00b4han vist pel m\u00f3n monuments a les sabates llen\u00e7ades contra dignataris que s\u00b4ho mereixen, i potser n\u00b4hi haur\u00e0 m\u00e9s. Alg\u00fa es podria pensar que els monuments a sabates s\u00f3n una cosa nova, per\u00f2 poques coses s\u00f3n noves. Jo volia posar aqu\u00ed una foto del Monument de la Bota al camp de batalla de Saratoga, la m\u00e9s important de la Revoluci\u00f3 Americana, per\u00f2 a la darrera entrada les fotos em van sortir tan malament, que prefereixo referir-vos a l’article Boot Monument<\/i> de la Wikip\u00e8dia americana, on hi ha una foto gran. Si el voleu visitar vosaltres mateixos (com jo he fet), el parc de la batalla est\u00e0 a una sortida de l’autopista de Montr\u00e9al (“Northway”) al nord d’Albany i hi ha un signe. \u00c9s un parc preci\u00f3s que agrada molt a tots els visitants i que per molts anys tots els Presidents americans tenien l’obligaci\u00f3 de visitar.<\/p>\n
Al darrere del monument diu que \u00e9s un monument al militar m\u00e9s heroic i meritori de la Revoluci\u00f3 americana, per\u00f2 ni hi ha cap explicaci\u00f3, ni expliquen qui era el propietari de la bota commemorada. A l’Acad\u00e8mia Militar de West Point hi ha una placa honorant el general heroic de Saratoga, per\u00f2 una altra vegada cap nom. A un cert monument a la vict\u00f2ria hi ha un n\u00ednxol amb la imatge d’un militar, sense nom. Nom\u00e9s la bota. Quin misteri tan gran! Els Americans que sempre glorifiquen tots els seus herois de la Revoluci\u00f3, estan amagant alguna cosa. resulta que el desconegut propietari de la bota pr\u00e0cticament va guanyar tot sol la llibertat per a Am\u00e8rica i els nens d’escola ni tan sols aprenen el seu nom. El nom de l\u00b4heroi i tra\u00efdor m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria de la Rep\u00fablica.<\/p>\n
Benedict Arnold <\/b><\/i><\/p>\n
Benedict Arnold era un ianqui en sentit estricte, un natural de Connecticut. Poc exit\u00f3s amb els negocis va entrar a la mil\u00edcia de molt jove i al comen\u00e7ament de la Revoluci\u00f3 es va ajuntar amb els rebels amb gran entusiasme destacant-se pel seu coratge i capacitat militars al decisiu Front del Nord, del qu\u00e8 tan poc parlen els llibres. Dissortadament tenia mal car\u00e0cter, molts deutes i potser fins i tot una moral dubtosa i no en sabia de fer pol\u00edtica, per la qual cosa altres li prenien el m\u00e8rit i la reputaci\u00f3 que les seves fites mereixien i era discriminat sovint, i la r\u00e0bia li creixia al pit.<\/p>\n
L’estiu de 1776 a Nova York<\/b><\/i><\/p>\n
Va anar molt malament per als rebels. L’Ex\u00e8rcit principal angl\u00e8s estava a Staten Island (avui en dia uns dels Comtats de la ciutat de Nova York) sota les ordres del General Howe. Nova York havia estat sempre la capital de les col\u00f2nies, per\u00f2 els marxants rics de la ciutat no tenien cap entusiasme revolucionari. En Washington es va presentar amb un ex\u00e8rcit de broma a defensar la ciutat. Els anglesos van passar amb vaixells de Staten island a Brooklyn on hi va haver una topada (l’anomenada “batalla de Brooklyn”) i van comen\u00e7ar a empaitar cruelment els homes de Washington per tota la ciutat. Des de Brooklyn van desembarcar a Manhattan a Kips Bay (a la Lower East Side), van lluitar a Central Park, a Harlem i al final a Westchester County, fins que el pobre Washington, tip de patir, va decidir que ja tornaria a provar un altre dia i es va retirar. Nova York va quedar en mans brit\u00e0niques per tota la duraci\u00f3 de la guerra.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed el problema que tenien els anglesos: malgrat la seva superioritat en Howe havia acabat virtualment tancat a una franja de terreny a la costa des de NY fins a les Carolines, per\u00f2 havia quedat separat del Canad\u00e0, on hi havia forces angleses invencibles. El General Howe no s’en va preocupar per molt de temps ni s’ho va prendre seriosament fins al final.<\/p>\n
L’heroi es fa fam\u00f3s<\/b><\/i><\/p>\n
La missi\u00f3 m\u00e9s important de la guerra era evitar que un ex\u00e8rcit angl\u00e8s baix\u00e9s per la Vall del Hudson des de Canad\u00e0 fins a NY per reunir-se amb en Howe. Si ho aconseguien, tot estava perdut per a la nova Rep\u00fablica . En Washington no va voler lluitar personalment al Nord que va deixar en mans de gent que coneixien el terreny.<\/p>\n
Despr\u00e9s de moltes accions notables, l’Arnold es va oferir per capturar el fam\u00f3s Fort Ticonderoga al gran Llac Champlain, ja molt prop de la frontera, on hi havia molts canons. S\u00b4hi va acostar al vespre sense fer soroll i va prendre el fort quan els anglesos estaven dormint. La Revoluci\u00f3 anava per bon cam\u00ed. Una gran vict\u00f2ria. S\u00ed que van trobar-hi canons.<\/p>\n
L’Arnold i altres volen ocupar el Qu\u00e9bec perqu\u00e8 es pensaven que els colons francesos s’al\u00e7arien contra Anglaterra (cosa que no va tenir lloc mai). Un altre general va entrar f\u00e0cilment a Montr\u00e9al i l’Arnold va assetjar Qu\u00e9bec City, on estava el governador. Dissortadament els militars americans eren incompetents i mal preparats (no pas l’Arnold) i la cosa va acabar molt malament. Per\u00f2 el prestigi d’Arnold va cr\u00e9ixer molt amb aquella campanya.<\/p>\n
El General Burgoyne apareix i els Americans juguen a Charlie Chaplin<\/b><\/i><\/p>\n
Poc despr\u00e9s de la campanya fallida, a l’estiu de 1778 un ex\u00e8rcit brit\u00e0nic terrible sota el comand del veter\u00e0 General Burgoyne va apar\u00e8ixer al Qu\u00e9bec amb la missi\u00f3 que tant preocupava els Americans: en Burgoyne s’havia citat amb el seu company Howe a Nova York. Es va posar en marxa cap al sud.<\/p>\n
No calia ser cap geni militar per veure que Burgoyne anava pel dret cap al fam\u00f3s Fort Ticonderoga. Washington va manar defensar-lo a qualsevol preu. Per\u00f2 \u00e9s que hi havia un problema: una petita muntanyeta davant el Fort. El lloc havia estat bastit quan els canons eren m\u00e9s petitets que en aquell moment. Degut a la for\u00e7a de la gravitat des del Fort no es podia tocar la cimera del puig, per\u00f2 a l’inrev\u00e9s s\u00ed. Era evident que calia fortificar aquest tur\u00f3. El desgraciat que manava al fort no ho tenia gens clar. Deia que no tenia prou homes o canons (ni sabia com fer-ho) i sobretot que era una feina in\u00fatil perqu\u00e8 era completament impossible pujar-hi canons. Massa pendent i cap cam\u00ed. O sigui que no volia fer res. L’Arnold hi va anar i va escridassar al comandant, dient-li amb la seva delicadesa habitual que era un imb\u00e8cil i que comenc\u00e9s a treballar. Per\u00f2 el comandant no va fer res. No es podien pujar canons al turo, prou.<\/p>\n
L’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic va arribar. Els defensors se\u00b4n van anar a dormir. L’endem\u00e0, en despertar-se van veure la boca dels canons al cim. Els anglesos els havien pujat i empla\u00e7at durant la nit. Els Americans van fugir en l’acte sense disparar un tret. El General Washington, enrabiat, va castigar a tothom. Un cop mes, l’Arnold era l’\u00fanic que tocava i ning\u00fa li volia fer cas. Sort que la seva hora s’acostava.<\/p>\n
Cara a cara prop de Saratoga<\/b><\/i><\/p>\n
La situaci\u00f3 era greu. Entrar a les dolentes a la Vall del Hudson des del Nord no t\u00e9 res de f\u00e0cil degut al Macis dels Adirondacks, avui en dia una reserva natural meravellosa que \u00e9s una zona de paisatge potser no gaire maco per\u00f2 molt escabrosa i dif\u00edcil de travessar, fins i tot avui.<\/p>\n
Els Americans havien aplegat un ex\u00e8rcit mig entrenat sota les ordres del General Horatio Gates (un home incompetent i covard), al qual Benedict Arnold servia com a Brigadier. Els dos ex\u00e8rcits van topar unes quantes vegades indecisivament (per part americana sempre gr\u00e0cies a Arnold, perqu\u00e8 si no haurien rebut de valent) per\u00f2 entre els Americans havia aparegut un enginyer polon\u00e8s, en Tadeus Kosciusko que coneixia les t\u00e8cniques de fortificaci\u00f3 militar prussianes i va bastir una l\u00ednia inesperadament solida per als Americans. El general Gates es va amagar amb el seu ex\u00e8rcit al darrere i evidentment no tenia ganes ni intenci\u00f3 de fer res m\u00e9s.<\/p>\n
L’Arnold tenia molt mal geni i era mal parlat i es passava els dies escridassant el seu General i clavant cops de puny a la taula. En Gates en va tenir prou i el va destituir per insubordinaci\u00f3. Que se n’an\u00e9s a Filad\u00e8lfia i que li donessin una altra feina. F\u00f3ra! Sense que ning\u00fa s\u00e0piga perqu\u00e8, l’Arnold es va quedar al camp enlloc de marxar com hauria estat l\u00f2gic.<\/p>\n
Benedict Arnold perd la bota per\u00f2 guanya la gl\u00f2ria (eterna?)<\/b><\/i><\/p>\n
Va anar molt diferent del cas d’en George W Bush. La bota l’Arnold se la va guanyar a pols.<\/p>\n
El General Burgoyne tenia poques provisions i sabia que havia d’intentar passar. Ell havia bastit les seves fortificacions pr\u00f2pies a dos llocs i estava situat ell mateix darrere la principal. En Burgoyne tenia la idea que el Gates era un imb\u00e8cil i no sabria defensar una certa zona lateral de la seva l\u00ednia (i probablement tenia ra\u00f3, no se sabra mai). Va manar als seus mercenaris alemanys de Hessen, uns 500 homes manats per un Coronel, soldats durs i amb experi\u00e8ncia, acostumats a tot que miressin de passar pel suposat forat a veure qu\u00e8 passava.<\/p>\n
Destitu\u00eft o no, l’Arnold va sentir els trets i es va presentar al centre de la lluita. Diuen (que no s’ha sabut mai si era veritat o no) que el General Gates havia ja manat la retirada general. Qui sap! Arnold va anunciar a tothom que prenia c\u00e0rrec de l’operaci\u00f3 i que tothom l’hauria d’obeir. Probablement tots els oficials sabien que estava destitu\u00eft, per\u00f2 tamb\u00e9 sabien que era el millor comandant que hi havia. L’Arnold va organitzar no sols la defensa sin\u00f3 una contraofensiva molt ben planejada malgrat la falta de temps. Despr\u00e9s posant-se al capdavant dels soldats que li quedaven, va liderar un atac frontal contra els alemanys. Al poc temps el Coronel alemany estava mort i els Hessians es retiraven en desordre. N\u00b4hi havia prou? L’Arnold, com un posse\u00eft els va empaitar fins a la fortificaci\u00f3 principal dels anglesos amb tanta empenta que gaireb\u00e9 va arribar al cim.<\/p>\n
Aleshores va perdre la bota. Un tret li va malferir la cama dreta i es va quedar coix per sempre, amb la cama dreta mes curta que l’esquerra. Va veure que no podia prendre el fort principal (una cosa gaireb\u00e9 inconcebible) i es va retirar. Hora de tornar a casa? No pas l’Arnold. Es va enfilar al seu cavall i coix o no va dirigir els seus homes a l’assalt de la segona fortificaci\u00f3 anglesa, que era m\u00e9s petita. Aquesta vegada hi va arribar. El Brigadier dimissionari Arnold en un parell d’hores havia destrossat l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic. Evidentment, afusellar-lo per insubordinaci\u00f3 seria dif\u00edcil.<\/p>\n
En Gates sembla que es va mirar a batalla amb r\u00e0bia des del seu amagatall segur, desesperat que un l’Arnold guany\u00e9s la batalla pel seu compte i sense perm\u00eds. La meitat dels seus soldats estaven al seu voltant i no els va deixar entrar mai en combat. En Gates ja al comen\u00e7ament havia enviat missatgers al camp de batalla aclarint que ning\u00fa no havia d’obeir l’Arnold que estava destitu\u00eft. Una altra escena digna de Charlie Chaplin. Els missatgers que el seguien per tot arreu el van trobar finalment quan acabava de conquerir el segon fort. Amb el peu tan fotut, de tota forma no podia m\u00e9s.<\/p>\n
Els anglesos havien quedat en una situaci\u00f3 desesperada. Despr\u00e9s d’un intent de reorganitzaci\u00f3, van intentar fugir cap al Qu\u00e9bec per\u00f2 no tenien res de res. Uns 10 qm al Nord, en Burgoyne va hissar la bandera blanca. Es rendia i tots els seus soldats quedaven presoners.<\/p>\n
Ecos a Europa<\/b><\/i><\/p>\n
La not\u00edcia del desastre brit\u00e0nic a Saratoga va esclatar com una bomba a Europa i de fet ja va donar la vict\u00f2ria als revolucionaris. Els rebels havien derrotat i pres presoner tot un ex\u00e8rcit professional angl\u00e8s, cosa que pocs pa\u00efsos havien aconseguit a Europa! Fran\u00e7a va firmar un tractat militar amb els EUA. Espanya els va recon\u00e8ixer. Els holandesos van oferir vaixells i pr\u00e9stecs bancaris. I sobretot l’ex\u00e8rcit colonial de Howe havia quedat tancat sense esperances de rebre ajut. El final s’acostava i era q\u00fcesti\u00f3 de temps. La guerra havia quedat decidida a Saratoga. Comes que no hi ha monuments a l’heroi Benedict Arnold per tot el pais?<\/p>\n
En Benedict est\u00e0 cada dia m\u00e9s descontent<\/b><\/i><\/p>\n
Li semblava que els seus esfor\u00e7os no eren reconeguts ni premiats com calia. En Washington no li volia donar un ex\u00e8rcit propi perque no se’n fiava. El van anomenar governador militar de Filad\u00e8lfia. Amb la seva pota coixa es passava el dia anant a festes, rondinant, escridassant o insultant gent. Diuen que el general Gates el difamava i el tractava de tra\u00efdor que havia desobe\u00eft les seves ordres i que era ell qui havia guanyat la gran batalla. Insultava el Congr\u00e9s, tenia deutes i ai las, acceptava suborns. La seva segona dona (ai las una altra vegada) era filla d’una fam\u00edlia pro-brit\u00e0nica i cunyada de John Andr\u00e9, el cap de la CIA anglesa del temps. Tot anava per molt mal cam\u00ed.<\/p>\n
Tra\u00efci\u00f3, tra\u00efci\u00f3 inconcebible<\/b><\/i>, alta tra\u00efci\u00f3<\/b><\/i><\/p>\n
Quan l’Arnold va demanar que els fessin comandant del Fort de West Point, al riu Hudson, i al nord de la ciutat de Nova York, tothom va respirar a Filad\u00e8lfia. Si, home, si, com m\u00e9s aviat millor. West Point estava prou lluny. Era un heroi molt desagradable i una mica corrupte.<\/p>\n
West Point \u00e9s un lloc amb un paisatge meravell\u00f3s, alt sobre un meandre del Riu Hudson, a menys d’una hora de cotxe de la ciutat. El c\u00e0rrec no tenia res d’insignificant perqu\u00e8 de fet el fort tancava la navegacio del riu als vaixells anglesos. Hi havia una cadena de ferro estesa a trav\u00e9s del riu. Si els anglesos haguessin pogut prendre el fort, cosa gens f\u00e0cil, haurien pogut navegar el Hudson fins al punt on Burgoyle havia estat derrotat. El resultat seria una altra vegada l’obertura de la ruta del Canad\u00e0 i la separaci\u00f3 de Nova Anglaterra. Aix\u00f2 podria haver costat la guerra als Americans. West Point no era encara cap acad\u00e8mia militar per\u00f2 era important\u00edssim.<\/p>\n
Sembla mentida!<\/b><\/i><\/p>\n
En Benedict Arnold va oferir als brit\u00e0nics a trav\u00e9s d’intercanvis de correspond\u00e8ncia secreta enviada per la seva dona a la fam\u00edlia que lliuraria sense lluita el Fort de West Point a canvi de 65,000 lliures d’or, el perd\u00f3 general, una pensi\u00f3 vital\u00edcia i un c\u00e0rrec de Brigadier a l’ex\u00e8rcit, afegint que no tindria inconvenient en lluitar contra els compatripotes Americans que tan malament l’havien tractat.<\/p>\n
I tant que van acceptar! Per\u00f2 dissortadament l’espia John Andr\u00e9 fou enxampat pels Americans, la correspond\u00e8ncia traicionera d’Arnold trobada, l’Andr\u00e9 penjat i el General Washington avisat . El pare de la p\u00e0tria, botant de rabia, va enviar un dels pocs vaixells que tenia al Riu Hudson amb homes que tenien ordres de detenir o matar l’Arnold a qualsevol preu. Per\u00f2 a l’Arnold no se l’agafava f\u00e0cilment. Es va escapar a un vaixell angl\u00e8s anomenat de forma escaient el Vulture (el “voltor”). Esdevingu\u00e9 General angl\u00e8s, va lluitar contra els seus compatriotes, i es va escapar acabada la guerra a Anglaterra, on el Rei el va rebre. Despr\u00e9s va intentar obrir un negoci al Canad\u00e0, per\u00f2 va fer figa i va tornar a Anglaterra on va morir al llit. Hi havia anglesos que l’adoraven i altres que escopien al seu pas.<\/p>\n
Li diuen a la cara<\/b><\/i><\/p>\n
Durant els \u00faltims dies de la Guerra Revolucionaria l’Arnold es va acostar a un presoner americ\u00e0 que probablement coneixia. Li va preguntar que qu\u00e8 farien els Americans si l’enxampaven. El presoner respongu\u00e9:<\/p>\n
Us tallar\u00edem la cama dreta i l’enterrar\u00edem amb honors militars a Saratoga. La resta del cos, la penjar\u00edem d’una forca<\/i><\/p>\n
Ben dit.<\/p>\n
Joanot<\/b><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recentment s\u00b4han vist pel m\u00f3n monuments a les sabates llen\u00e7ades contra dignataris que s\u00b4ho mereixen, i potser n\u00b4hi haur\u00e0 m\u00e9s. Alg\u00fa es podria pensar que els monuments a sabates s\u00f3n una cosa nova, per\u00f2 poques coses s\u00f3n noves. Jo volia posar aqu\u00ed una foto del Monument de la Bota al camp de batalla de Saratoga, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44,816],"tags":[],"class_list":["post-29","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-t","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}