{"id":2828,"date":"2020-03-02T10:41:38","date_gmt":"2020-03-02T16:41:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2828"},"modified":"2020-03-08T08:20:24","modified_gmt":"2020-03-08T14:20:24","slug":"washington-una-capital-molt-interessant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2020\/03\/02\/washington-una-capital-molt-interessant\/","title":{"rendered":"Washington, una capital molt interessant"},"content":{"rendered":"

Quan vaig encetar aquest blog en 2008 vivia a la Upper East Side de Manhattan, despr\u00e9s em vaig mudar a Fort Worth, a l’\u00e0rea metropolitana de Dallas, Texas, i ara he esdevingut un resident de Bethesda, situada a l’estat de Maryland, un dels suburbis m\u00e9s importants de Washington DC, la capital federal dels EUA. Escric aquesta p\u00e0gina perqu\u00e8 aquesta ciutat tan important \u00e9s poc coneguda i entesa a Europa.<\/p>\n

DC vol dir District of Columbia<\/strong> que \u00e9s m\u00e9s o menys el nom donat al nou lloc per la Constituci\u00f3 del Segle XVIII que encara ens governa. Tots els locals es refereixen a la capital com a Districte<\/em>\u00a0<\/em>o simplement DC; nom\u00e9s els forasters i els diaris en diuen Washington.<\/p>\n

\u00a0El DC fou concebut pels pares fundadors com un\"\"a mena de County (districte) separat de tots els estats que contindria la Ciutat de Washington com a capital federal. En els nostres dies Washington omple \u00e0mpliament tot el territori del Districte i els llocs principals hist\u00f2rics, com la Casa Blanca, Capitoli amb les dues cambres del Congr\u00e9s Federal, (que per costum no es diu Congr\u00e9s Federal sin\u00f3 Congr\u00e9s dels Estats Units), i la majoria de Departaments (ministeris) federals. Gaireb\u00e9 tots estan al voltant de la Mall, una mena de llarg parc que s’est\u00e9n del Capitoli fins al Monument de Lincoln i cont\u00e9 a l’El\u00b7lipse l’obelisc dedicat a Washington i la gran piscina longitudinal (reflecting pool<\/em>), a m\u00e9s de l’Smithsonian amb molts grans museus, gaireb\u00e9 tots gratu\u00efts, i molts monuments hist\u00f2rics i recordatoris. La Casa Blanca est\u00e0 a prop, a la Pennsylvania Avenue, concebuda originalment com una mena de Champs Elysees o Passeig de Gr\u00e0cia, en els nostres dies dissortadament tancada i protegida per una tanca que ara estan substituint per una altra de m\u00e9s alta (i electr\u00f2nica) i mesures de seguretat, al meu parer indignes d’una democr\u00e0cia. Li haurien de dir Ciutat Prohibida,\u00a0<\/em>com a Pequin, nom\u00e9s que a Pequin els turistes la poden visitar. Fa molts anys, la Casa Blanca tamb\u00e9 es podia visitar en part a certes hores i jo de fet vaig poder visitar l’Oficina Oval en temps del President Nixon, centre oficial del poder nord-americ\u00e0, com si fos una mica el melic del m\u00f3n. A Nixon no li agradava i treballava a un altre lloc. Ara moltes coses han empitjorat. Almenys hi ha un Metro i un servei d’autobusos bastant bo. I un tr\u00e0fic automobil\u00edstic infernal.<\/p><\/blockquote>\n

Molts ciutadans d’aquesta naci\u00f3 tan gran se senten obligats a visitar la capital almenys un cop a la vida, cosa molt bona per al turisme. De fet, la visita a Washington \u00e9s un dels viatges preferits pels nois i noies que es graduen al final de la High School. A Europa l’inter\u00e8s tur\u00edstic ha estat sempre m\u00e9s limitat, per\u00f2 no pas a \u00c0sia, sobretot a la Xina i el Jap\u00f3. De fet una de les atraccions tur\u00edstiques principals amb milions de visitants, \u00e9s el floriment anual dels cirerers (cherry blossom festival)<\/em> que atrau gentades molt grans. Els cirerers en questi\u00f3 es troben al voltant del Tidal Basin, <\/em>una mena de pant\u00e0 artificial a l’est de la Mall que connecta el Riu Potomac amb el Canal de Washington. Als seus bancs a m\u00e9s dels cirerers hom pot visitar els monuments a Martin L King, al President Thomas Jefferson, probablement el m\u00e9s gran dels pares fundadors, i al President Franklin Roosevelt, l’arist\u00f2crata d’esquerres elegit President quatre vegades que va acabar amb la gran recessi\u00f3 i va guanyar la II Guerra Mundial. El floriment tan esperat t\u00e9 lloc entre la darrera setmana de Mar\u00e7 (el 25 de Mar\u00e7 \u00e9s el dia m\u00e9s freq\u00fcent en anys normals) i la primera d’Abril. Aquest any degut al Coronavirus, ja veurem qu\u00e8 passar\u00e0 amb el turisme. Altrament hi ha una gentada impressionant i un tr\u00e0fic encara pitjor de de costum. El passeig al voltant del Tidal Basin \u00e9s bastant considerable. Cal caminar molt.<\/p>\n

El govern federal no hi cap dintre del Districte i per aix\u00f2 s’ha est\u00e8s pels dos estats ve\u00efns, Maryland al nord i Virg\u00ednia al sud. El Districte de Columbia \u00a0tot sol t\u00e9 uns 700.000 habitants. L’\u00e0rea metropolitana de Washington \u00e9s dif\u00edcil de definir per\u00f2 probablement arriba als sis milions de residents i els suburbis podrien sobrepassar el mili\u00f3 i mig. El Pent\u00e0gon, la CIA, el Cementiri Nacional d’Arlington, i la Base Militar de Fort Myers on est\u00e0 el Cybercommand nord-americ\u00e0 de Fort Myers, que son els guerrers de l\u2019internet (projecte conjunt de la National Security Agency i el Pent\u00e0gon) i moltes altres ag\u00e8ncies estan a Virg\u00ednia; en canvi a Maryland tenim el NIH (National Institutes of Health), la Facultat de Medicina militar, el gran Hospital Militar Walter Reed i el Navy Hospital, on el President es fa cuidar (tots tres a Bethesda a quatre passes del meu pis), la Food and Drug Administration, i la seu central de la famosa National Security Agency (NSA). A Baltimore, tamb\u00e9 a Maryland,\u00a0 una ciutat molt hist\u00f2rica que ha esdevingut gaireb\u00e9 un suburbi de Washington, hi ha l’Asseguran\u00e7a M\u00e8dica dels Ancians i de la Benefic\u00e8ncia (Center for Medicare and Medicaid), la Seguretat Social (que nom\u00e9s paga pensions per\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb l’asseguran\u00e7a de malaltia) i l’ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria federal (IRS=Internal Revenue Service). Abans deien que hi tenien tots els superordinadors, per\u00f2 ara es veu que han emigrat a una Cloud al cel. A m\u00e9s hi ha el Goddard Center que sembla controlar les missions espacials, encara que ning\u00fa sembla entendre-ho.<\/p>\n

La majoria d’ag\u00e8ncies federals a Maryland estan al Montgomery County, com la meva Bethesda, que \u00e9s un lloc curi\u00f3s: molt pocs centres urbans estan incorporats, que vol dir que no son ciutats ni tenen govern municipal propi. Bethesda, com la majoria dels altres llocs de Montgomery County, nom\u00e9s \u00e9s un centre urb\u00e0 sota l’administraci\u00f3 de Montgomery County que ho fa tot: policia, bombers, carreteres, tr\u00e0fic… Tothom est\u00e0 encantat. Ens estalviem impostos excessius, alcaldes corruptes i pol\u00edtica local. Bethesda nom\u00e9s \u00e9s un agregat urb\u00e0 amb uns 5 o 6 n\u00fameros d’adre\u00e7a postal, per\u00f2 no \u00e9s cap ciutat. Mentre tots els estats han d’estar dividits en counties<\/em> amb un cert nivell d’autogovern, els ciutadans no tenen cap obligaci\u00f3 d’incorporar-hi ciutats, ni falta que fa.<\/p>\n

\"\"La idea de construir una capital separada a un lloc lluny\u00e0 amb pocs residents (en aquells temps) es deriva d’un incident que va tenir lloc a Filad\u00e8lfia, la ciutat que servia de capital dels rebels durant la guerra revolucion\u00e0ria que va conduir a la independ\u00e8ncia. Va passar poc despr\u00e9s de la guerra. Unitats de l’ex\u00e8rcit a punt de ser acomiadats es va estacionar a la perif\u00e8ria del lloc on es reunia el Congr\u00e9s (Independence Hall <\/em>a Filad\u00e8lfia en els nostres dies) exigint pagaments. El Congr\u00e9s va demanar auxili a un dirigent militar, el qual es va posar al costat dels insurrectes i els congressistes van haver de fugir una mica vergonyosament.\u00a0 Durant la Revoluci\u00f3, el Congr\u00e9s havia aprovat una Constituci\u00f3 Confederal que a l’article 2 dels Articles de Confederaci\u00f3 reconeixia que les 13 col\u00f2nies en guerra contra la monarquia anglesa havien esdevingut estats sobirans independents<\/em>. Era una mica com la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 sense lligams econ\u00f2mics. El Congr\u00e9s estaria a Nova York i el President del Congr\u00e9s seria cap d’estat. Va ser tot un desastre molt gran, amb conflictes comercials i territorials freq\u00fcents, per\u00f2 sobretot el problema era que els estats es negaven a pagar res al govern confederal de Nova York i a m\u00e9s els sudistes es negaven a anar a NY per res. Va acabar molt malament amb un incident doble: el govern confederal no tenia prou ingressos per retornar els diners de pr\u00e9stecs obtinguts a Europa per finan\u00e7ar la guerra i al mateix temps una insurrecci\u00f3 absurda va tenir lloc a Massachusetts i ni el govern d’aquest estat ni el confederal tenien un ex\u00e8rcit per defensar l’estat (es va acabar gr\u00e0cies a una mil\u00edcia volunt\u00e0ria finan\u00e7ada per ciutadans rics). En aquest moment els pares fundadors van fer un esfor\u00e7 heroic per dur tots els estats a Filad\u00e8lfia a fer una Convenci\u00f3 Constitucional, enderrocar el r\u00e8gim confederal i substituir-lo per un r\u00e8gim federal amb un govern de deb\u00f2 i una Constituci\u00f3 aprovada un\u00e0nimement pels 13 estats fundadors. Miraculosament, ho van aconseguir i va sortir molt b\u00e9. Aqu\u00ed estem dos segles i mig despr\u00e9s. Aquesta Constituci\u00f3 definia molt b\u00e9 els drets individuals i deixava gaireb\u00e9 tot el poder intern en mans dels estats. Alg\u00fa deia que el govern dels Estats Units nom\u00e9s s’havia d’ocupar dels correus, la pol\u00edtica exterior i les finances. Amb el temps, aniria ampliant rel seu poder.<\/p>\n

Els autors de la nova Constituci\u00f3 es van inventar una nova capital al Districte de Columbia perqu\u00e8 la hist\u00f2ria de l’assetjament del Congr\u00e9s a Filad\u00e8lfia I la fugida dels congressistes no es pogu\u00e9s repetir mai m\u00e9s. Com que no hi veien gaire residents permanents, no se’ls va acudir mai atorgar al Districte el mateix dret a l’autogovern i vots federals que tenien els estats (llegiu el pr\u00f2xim apunt sobre com va anar). El lloc prec\u00eds va ser triat per pel primer President federal George Washington prop de l’indret on tenia la seva hisenda, a la conflu\u00e8ncia dels rius Potomac i l’ara anomenat Anacostia, situat a la frontera dels dos estats sudistes de Maryland i Virg\u00ednia, entenent que tant Maryland (que hi tenia un port navegable des de l’Atl\u00e0ntic pel riu Potomac a la ciutat de Georgetown, actualment un barri de Washington) com Virg\u00ednia (que hi tenia una ciutat anomenada Alexandria amb un gran mercat d’esclaus) donarien territori. Tots dos estats van accedir a cedir el territori. Les dimensions m\u00e0ximes exigides per la Constituci\u00f3 serien 100 milles quadrades (una milla equival a 1.6 qm). Com sembla natural i per tal de fer-ho senzillament, els constructors van designar un quadril\u00e0ter de 10 milles a cada costat a cavall de Maryland i Virg\u00ednia, i van posar fites frontereres (que encara existeixen) marcant el territori, que semblava un diamant girat 45 graus. Gaireb\u00e9 cent anys despr\u00e9s, poc abans de la Guerra Civil Virg\u00ednia va exigir que li tornessin tot el territori cedit. Els residents, sobretot d’Alexandria, havien fet un refer\u00e8ndum que ho exigia. La ra\u00f3 oficial era que els\"\" federals estaven construint edificis de govern i monuments nom\u00e9s a l’antic territori de Maryland i que els residents d’origen virgini\u00e0 se sentien menystinguts. La realitat, diuen alguns historiadors, era que el Congr\u00e9s estava discutint no pas encara prohibir l’esclavatge sin\u00f3 els mercats de compra-venda d’esclaus dels que vivia molta gent a Alexandria. El Congr\u00e9s no tenia el dret d’exigir-ho a Virg\u00ednia, per\u00f2 s\u00ed al Districte. Aix\u00ed \u00e9s com el Districte va acabar sent irregular, com un diamant trencat. En qualsevol cas, poc a poc, les oficines, laboratoris i bases militars del govern federal es van anar estenent pels suburbis tant a Maryland com a Virg\u00ednia, avui en dia connectats tots pel metro i per moltes autopistes i ponts i tothom sembla estar content.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Fins la pr\u00f2xima<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig encetar aquest blog en 2008 vivia a la Upper East Side de Manhattan, despr\u00e9s em vaig mudar a Fort Worth, a l’\u00e0rea metropolitana de Dallas, Texas, i ara he esdevingut un resident de Bethesda, situada a l’estat de Maryland, un dels suburbis m\u00e9s importants de Washington DC, la capital federal dels EUA. Escric […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[34004,34003,34002,32632],"class_list":["post-2828","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bethesda","tag-constitucio-dels-eua","tag-district-of-columbia","tag-washington-dc"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-JC","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2828","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2828"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2828\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2834,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2828\/revisions\/2834"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}