{"id":28,"date":"2009-01-21T00:26:09","date_gmt":"2009-01-20T22:26:09","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/01\/21\/el-dia-del-president-obama-a-harlem\/"},"modified":"2009-01-21T05:56:10","modified_gmt":"2009-01-21T03:56:10","slug":"el-dia-del-president-obama-a-harlem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2009\/01\/21\/el-dia-del-president-obama-a-harlem\/","title":{"rendered":"El Dia del President Obama a Harlem"},"content":{"rendered":"

Aquells que s’ofeguen busquen desesperadament un lloc on amarrar-se. Imagineu-vos les il.lusions i esperances d’una naci\u00f3 en dues guerres, una crisi econ\u00f2mica desesperant, la pitjor d’en\u00e7\u00e0 de la Gran Depressi\u00f3, una moneda que a vegades cau, inflaci\u00f3 dels queviures, atur massiu, mala reputaci\u00f3 al m\u00f3n, una situaci\u00f3 desastrosa a Palestina, un deute public apocal\u00edptic, perill de perdre la casa, bancs que tanquen\u2026 Els Lubavitchers esperen el Messies, per\u00f2 els Americans tamb\u00e9. Quin pes tan gran damunt les espatlles d’aquest home. \u00c9s un gran orador. Aviat veurem qu\u00e8 m\u00e9s \u00e9s.<\/p>\n

Per als negres, el dia d’avui \u00e9s un de gl\u00f2ria. No es pot posar en dubte llur alegria i sinceritat. L’Obama per a ells \u00e9s un home gaireb\u00e9 miracul\u00f3s, la prova de l’alliberacio. A la TV els vells que van participar a les lluites dels drets civils ploraven. Quin dia I quin esdeveniment tan improbable!<\/p>\n

Vaig llegir al diari que hi havia grans monitors de TV p\u00fablics instal\u00b7lats a quatre indrets diferents de Nova York, i vaig decidir anar a la pla\u00e7a davant les oficines de l’Estat de Nova York al carrer 125th<\/sup>. Fa un fred terrible. Despr\u00e9s de la Independ\u00e8ncia, el president prenia possessi\u00f3 el 3 de marc, per\u00f2 al segle XIX ho van canviar al 20 gener perqu\u00e8 era massa temps per esperar sense un President amb poder intacte. Potser s’ho haurien de repensar.<\/p>\n

Passo davant l\u00b4edifici de l’oficina de Bill Clinton (l’edifici de maons vermell alt) que no t\u00e9 cap placa amb el seu nom. Segur que ell (tothom en deia el “Bubba”) est\u00e0 a Washington. Deu venir la Hillary al despatx? Tenen una casa molt cara a Washington DC. La pobra Hillary. Tothom li havia assegurat que esdevindria la primera Presidenta! Va tenir mala sort de topar amb un individu de la magnitud de Barack Obama, que n’hi ha ben pocs. Al comen\u00e7ament ni tan sols el va prendre seriosament. Diuen que li va costar aprendre’n el nom (com a molta gent). El dest\u00ed \u00e9s el dest\u00ed, Hil\u00e0ria. Una de les bromes preferides dels c\u00f2mics \u00e9s que la falta d\u00b4hotels a Washington \u00e9s tan gran que el Bubba i la Hillary han hagut de compartir habitaci\u00f3.<\/p>\n

No es veu gaire gent pel carrer. Alguns porten al coll mocadors palestins I hi ha venedors ambulants amb tota mena de records cursis. Un hisp\u00e0 ven xurros. S\u00f3n diferents dels que jo comprava a la Gran Via fa anys perqu\u00e8 no estan tallats amb cissures sin\u00f3 que acaben en una mena de doms geod\u00e8sics.<\/p>\n

Un pidolaire se m-acosta demanant diners per a comprar un caf\u00e8. Abans de la inflaci\u00f3 un caf\u00e8 pel carrer costava $.65, per\u00f2 ara ja \u00e9s sempre $1.00. Per demostrar la seva bona voluntat, l\u00b4home m’ensenya que ja t\u00e9 m\u00e9s de 40 c\u00e8ntims. Li donar\u00e9 la resta? M’ho posa b\u00e9 de preu. Li dono $1.00. Potser no ho hauria hagut de fer perqu\u00e8 ara l’he animat. M’ensenya una lent fotogr\u00e0fica. Diu que segur que jo s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s, perqu\u00e8 ell no. Penso que potser se l’ha trobat i potser l’ha robat. Quan puc, jo miro de no comprar coses robades. Me’n vaig.<\/p>\n

Arribo a la pla\u00e7a de les oficines estatals, on el dia de l’elecci\u00f3 hi va haver una gran festa. Est\u00e0 ple, per\u00f2 no hi trobo del tot la gentada que jo esperava. Tothom es mira la pantalla amb gran inter\u00e8s, criden i aplaudeixen. El moment del jurament, hi ha un esclat apocal\u00edptic. Hi ha qui s’abra\u00e7a. Perqu\u00e8 hi ha tants policies? Sempre diuen que \u00e9s per protegir contra el terrorisme, per\u00f2 no tenen molta por del terrorisme aqu\u00ed. No ho veig clar.<\/p>\n

Tiro endavant. A poca dist\u00e0ncia hi ha el fam\u00f3s teatre APOLLO, on tamb\u00e9 fan una transmissi\u00f3 directa. No hi he estat mai dintre. Em penso que potser seria l’oportunitat, per\u00f2 un policia a la porta em diu que ja hi ha massa gent I no es pot passar.<\/p>\n

Hora d’anar-se\u00b4n<\/p>\n

Veig botigues amb grans descomptes, una que est\u00e0 fent liquidaci\u00f3 general perqu\u00e8 pleguen.<\/p>\n

Et necessitem, Obama. Sobretot necessitem tot all\u00f2 que ens pensem que tu ets. Un superhome, un home just, un gran economista, un reformador. Un pare de la p\u00e0tria. En ser\u00e0s? I l’esperan\u00e7a, ens la prendr\u00e0s?<\/p>\n

Reparteixen exemplars gratis del Daily News. Em va b\u00e9, perqu\u00e8 tenen tots els ninots que altrament jo busco a l’Internet. Tenen un bon dia avui. El de la BLONDIE, que \u00e9s el meu preferit, ensenya el Gerent assegut a la sala de reunions a la taula voltat dels empleats. I diu: “Ja s\u00e9 que no s\u00f3c gaire bon orador, per\u00f2 si agafo alg\u00fa amb un joc a l’ordinador\u2026”<\/p>\n

La tira del Doonesbury \u00e9s famosa per les seves critiques socials i pol\u00edtiques tan sarc\u00e0stiques. Avui hi ha un nou personatge. Ens explica que de professi\u00f3 \u00e9s un artista que dissenya tons de tel\u00e8fon m\u00f2bil. \u00c9s una feina dificil\u00edssima. Ha de trobar una forma d’expressar en deu segons la personalitat i problemes del propietari i comunicar-ho a tot l’entorn.<\/p>\n

Finalment un breu diccionari presidencial:<\/p>\n

1) Bubba: Bill Clinton<\/p>\n

2) Dubbya (per “W” en dialecte) George W Bush<\/p>\n

3) Bam: Obama<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquells que s’ofeguen busquen desesperadament un lloc on amarrar-se. Imagineu-vos les il.lusions i esperances d’una naci\u00f3 en dues guerres, una crisi econ\u00f2mica desesperant, la pitjor d’en\u00e7\u00e0 de la Gran Depressi\u00f3, una moneda que a vegades cau, inflaci\u00f3 dels queviures, atur massiu, mala reputaci\u00f3 al m\u00f3n, una situaci\u00f3 desastrosa a Palestina, un deute public apocal\u00edptic, perill […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[3347,32245,32243],"class_list":["post-28","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","tag-harlem","tag-nova-york","tag-obama"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-s","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}