![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2020\/02\/highderamitr-203x300.jpg\")
La meva biografia novel.lada de Ramir II el Monjo<\/p><\/div>\n
d’Arag\u00f3, com si Catalunya hagu\u00e9s estat una mena de prov\u00edncia afegida a un pa\u00eds m\u00e9s poder\u00f3s. La veritat fou molt diferent i aquesta uni\u00f3, planejada per un rei feble i incompetent, per\u00f2 en molts sentits extraordinari, va acabar esdevenint el cop mestre de la hist\u00f2ria medieval espanyola. En aquells temps (principis del segle XII) Arag\u00f3 era un pa\u00eds de parla aragonesa molt petit redu\u00eft a unes quantes valls pirenaiques encara al north d’Osca, ciutat que seguia en mans musulmanes. El pare de Ramir era al mateix temps rei de Navarra, la terra dels bascos i de llengua euskera. De fet aquest idioma es parlava a molts indrets aragonesos i Navarra afirmava que Burgos encara era navarr\u00e8s. El Rei San\u00e7 tenia tres fills barons. Com que Ramir era el tercer, no tenia cap possibilitat d’esdevenir rei i el seu pare el va enviar a fer-se monjo a un monestir prop de Tolosa del Llenguadoc. El germ\u00e0 m\u00e9s gran de Ramir, Pere I, \u00a0ja rei, va conquerir Osca, que aviat esdevingu\u00e9 la capital (a la coberta del meu llibre hom pot veure un petit dibuix del castell d’Ayerbe prop d\u2019Osca on Ramir va regnar, que encara est\u00e0 ben conservat). No obstant la seva feta, el germ\u00e0 gran fou mort pels musulmans de Saragossa sense deixar fills i el segon germ\u00e0 Alfons I el Batallador, un dels guerrers m\u00e9s importants de tota la Reconquesta, va pujar al tro. A m\u00e9s de conquerir Saragossa contra els Almor\u00e0vits, una naci\u00f3 jihadista africana com ara ISIS o Al-Qaeda en els nostres dies que havia ocupat tots els reialmes musulmans, el Batallador es va casar amb la Reina Urraca de Castella, esdevenint sol monarca de tots els regnes cristians ib\u00e8rics excepte Catalunya (que els francesos consideraven un domini seu en rebel\u00b7li\u00f3 i per aix\u00f2 no van tolerar mai que fos declarat un regne). El problema era que Urraca era una viuda molt especial, bastant dissoluta, que ja tenia un fill del primer matrimoni i no volia saber res d’Alfons, el qual va acabat expulsat de Castella despr\u00e9s que Urraca fes annular el matrimoni. \u00a0A m\u00e9s. ai las, Alfons el Batallador era homosexual i tamb\u00e9 moriria sense fills. Al final el gran guerrer va caure a un parany dels Almor\u00e0vits a la ciutat de Fraga i com el seu germ\u00e0 va sucumbir. Al Testament va deixar els seus regnes a D\u00e9u i la Verge Maria, representats per les Ordes Militars que tant l\u2019havien ajudat. \u00a0Naturalment, tothom, incl\u00f2s el Papa, ho van rebutjar. Ramir era l’\u00fanic que quedava, per\u00f2 seguia essent un monjo solter i acabava de ser elegit Bisbe de Roda-Barbastro. Quines credencials!<\/p>\n
Sabem molt poc de Ramir i res de la seva personalitat. El meu Ramir \u00e9s un intel\u00b7lectual molt religi\u00f3s, perfectament satisfet amb la seva condici\u00f3 de monjo solter, humanista i pacifista que veu malament la guerra contra els moros, ha patit molt veient la crueltat de la guerra i el patiment dels civils, i no volia castigar ning\u00fa ni volia ser rei. Els bascos de Navarra es van negar a acceptar com a rei un bisbe i es van separar d’Arag\u00f3 donant la corona a una mena de cos\u00ed, Garcia V Ram\u00edrez el Restaurador (en el seu euskera Gartzea Remiritz) que surt molt a la novel\u00b7la.\u00a0\u00a0Arag\u00f3 ja havia perdut molt territori, pero el fillet de la Reina Urraca, Alfons VIII de Castella ja era rei i dient que Saragossa havia estat conquerida pel Batallador aragon\u00e8s en nom d\u2019una Castella determinada a arribar a Val\u00e8ncia i el Mediterrani,\u00a0 va ocupar l’antic regne musulm\u00e0 de Saragossa com a propi, reduint Arag\u00f3 a Osca i els Pirineus. Per acabar-ho d’arreglar, senyors feudals aragonesos es van sublevar intentant donar la corona a Alfons de Castella. A aquest per\u00edode es refereix el fam\u00f3s poema de la Campana d\u2019Osca. Diu el fam\u00f3s cantar que el Rei Ramir va tallar el cap d\u2019uns quants enemics, els va lligar pels cabells i els va penjar a l\u2019entrada del seu palau. Probablement no va passar mai. A la novel.la \u00a0surt amb una altra interpretaci\u00f3.<\/p>\n
El desastre era imparable i a m\u00e9s Ramir tampoc tenia successors. Va triar com a dona una princesa viuda d’Aquit\u00e0nia, filla del Duc Guillem IX, Pr\u00edncep dels Trobadors i senyor de gran part d’Occit\u00e0nia, anomenada Agn\u00e8s, que ja havia tingut tres fills i encara era prou jove per tenir-ne m\u00e9s. La nova Reina Agn\u00e8s, acostumada al luxe i benestar d’Aquit\u00e0nia, despr\u00e9s de donar llum a una nena que seria batejada Petronilla en aragon\u00e8s (i Peronella en catal\u00e0) en va tenir prou i se’n va anar de tornada a un monestir mixt (monjos i monges) de luxe a Aquit\u00e0nia, abandonant Ramir per sempre. Aquest cas \u00e9s curi\u00f3s, perqu\u00e8 en aquell temps l’Esgl\u00e9sia dubtava si els sacerdots es podien casar o no, i Ramir s’havia casat pel seu compte sense demanar perm\u00eds al Papa. Un Concili, indignat, va prohibir per sempre els matrimonis de capellans que dura fins ara.<\/p>\n
Evidentment, Ramir havia vist el seu regne redu\u00eft \u00a0trencat i en perill i no sabia com sortir-se’n. Va tenir una idea que en retrospectiva fou genial. Es va reunir amb el jove Comte Ramon Berenguer IV, encara solter, al castell d’Ayerbe i li va oferir la seva nena de dos anys en matrimoni. El catal\u00e0 va acceptar per\u00f2 aparentment no va voler esdevenir rei i va acceptar el t\u00edtol de Pr\u00edncep d’Arag\u00f3 i tot el poder real, mentre que la corona va passar al petit cap de la nova Reina Peronella. Ni a Arag\u00f3 ni a Catalunya hi havia cap precedent de fer cap d\u2019estat una dona. Ramir, sens dubte molt alleujat, va viure encara feli\u00e7ment prop de 20 anys.<\/p>\n
Ramon Berenguer i Peronella van contraure matrimoni quan la reina tenia 14 anys a la Catedral de Lleida i la dona va esdevenir una esposa i reina excel\u00b7lent, substituint el marit i governant durant les seves abs\u00e8ncies. El seu marit va acabar fent-se molt amic d’Alfons de Castella, que es va casar amb la seva germana i essent ja fam\u00edlia van anar tots dos amb el seus ex\u00e8rcits a Andalusia a fer la guerra junts. Com que Alfons de Castella tenia molts problemes (Portugal se li havia declarat independent i els Almor\u00e0vits seguien apretant), va decidir tornar Saragossa al seu cunyat i Arag\u00f3 sense guerra. Ramon Berenguer, que va prendre Tortosa completant aix\u00ed la Reconquesta catalana, va morir sobtadament a It\u00e0lia del Nord quan anava de cam\u00ed a visitar l’emperador Barbarossa. \u00a0El seu fillet encara menor va esdevenir el Comte Ramon Berenguer V de Barcelona per\u00f2 Peronella va retenir la corona reial d’Arag\u00f3 encara per dos anys, fins que va abdicar a favor del seu fill, que va canviar-se el nom a Alfons II, esdevenint el primer sobir\u00e0 \u00fanic de la Corona d’Arag\u00f3 i verdader fundador del Casal de Barcelona que duraria set generacions. Peronella mor\u00ed a Barcelona molt jove encara, als 40 anys, i est\u00e0 enterrada a un lloc perdut de la Catedral.<\/p>\n
Vaig emprendre, escrivint el llibre, un esfor\u00e7 per pintar la vida de la gent com\u00fa als dos costats durant l’edat mitjana i, una mica per entreteniment, descric les barbaritats i esc\u00e0ndols del Duc d’Aquit\u00e0nia, sogre de de Ramir,\u00a0al seu palau de Poitiers i les seves orgies amb trobadors. Fins i tot surt la lletra d’una can\u00e7\u00f3 escrita per ell mateix. \u00c9s hist\u00f2ric que una vegada va empaitar amb\u00a0l\u2019espasa dintre la catedral de Poitiers un bisbe que es negava a pagar-li impostos. Despr\u00e9s d\u2019un breu matrimoni va tornar la seva primera muller al pare al\u00b7legant sense fer annular el matrimoni que no li servia de Duquesa i es va tornar a casar. Va raptar la dona d\u2019un dels seus viscomtes (la Dangerosa<\/em>) quedant-se-la per sempre al seu palau. Gaireb\u00e9 tot \u00e9s hist\u00f2ric i jo crec que entretingut.<\/p>\n Si Ramir no hagu\u00e9s fet all\u00f2 que va fer lliurement, Arag\u00f3 sens dubte hauria estat annexionat per Castella, la qual hauria conquerit f\u00e0cilment Val\u00e8ncia i unificat tota la pen\u00ednsula sota la seva bandera. I Catalunya? Qui sap! Potser seriem un departament m\u00e9s de Fran\u00e7a. L\u2019expansi\u00f3 mar\u00edtima i comercial de Catalunya al Mediterrani, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia no hauria tingut mai lloc. Jo crec que val la pena recordar qui fou el Rei Ramir, un desventurat monarca que \u00a0nom\u00e9s va durar 5 anys per\u00f2 va canviar la hist\u00f2ria d\u2019Europa.<\/p>\n <\/p>\n Em permeto afegir les cobertes dels dos llibres que havia publicat anteriorment, aquests dos disponibles nom\u00e9s a Amazon i KDP sigui en versi\u00f3 electr\u00f2nica o de paper. Estan b\u00e9 per aprendre I practicar l’angl\u00e8s i mirar d’entendre la vida dels nord-americans. Diuen que els qui no som nadius escrivim un angles m\u00e9s clar i menys complicat. Jo faig com puc. Recomanaria sobretot el primer llibre, Laia’sTakeover<\/em>, que \u00e9s el que m\u00e9s m’agrada personalment. Qui sap, potser alg\u00fa els traduir\u00e0 o tothom acabar\u00e0 llegint angl\u00e8s, com ara llegeix castell\u00e0. El futur \u00e9s molt llarg i acaba passant de tot.<\/p>\n Saluts,<\/p>\n Joan<\/p>\n Potser algun lector se sorprendr\u00e0 veient un resident dels EUA escriure i publicar en angl\u00e8s una biografia de Ramir II el Monjo, el rei d’Arag\u00f3 que va ajuntar per sempre m\u00e9s Catalunya i Arag\u00f3. No va ser f\u00e0cil i em vaig haver de passar molt de temps llegint llibres i consultant, per\u00f2 \u00e9s el meu […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[33996,17542,3617,33997,33992,33995,32169],"class_list":["post-2785","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-agnes-daquitania","tag-arago","tag-castella","tag-peronella-o-petronilla","tag-ramir-ii-l-monjo","tag-ramon-berenguer-iv","tag-reconquesta"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-IV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2785","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2785"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2785\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2800,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2785\/revisions\/2800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2785"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2785"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2785"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2020\/02\/DramaUppercover-200x300.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/05\/51xlFT30bXL._AC_US218_.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"