Reportatges a la premsa nord-americana indiquen que recentment durant els aldarulls i disturbis que per mes de set mesos segueixen tenint\u00a0 lloc a Hong Kong, hom ha vist alguns manifestants duent la nostra senyera, indicant la seva voluntat d’imitar la lluita de Catalunya per la democr\u00e0cia i la llibertat contra un enemic poder\u00f3s. Per descomptat, el nivell de viol\u00e8ncia tant ciutadana com policial la fractura social amena\u00e7adora que existeix a Hong Kong per ara ens ha estat estalviada, per\u00f2 el cas demostra el ress\u00f2 i import\u00e0ncia de la causa catalana vista al mon. i tamb\u00e9 certes similituds inesperades. Aproximadament un 20% de la poblaci\u00f3 de 7.5 milions (com Catalunya) est\u00e0 participant de forma activa als aldarulls constants, ignorant el gran perill. Miraculosament, hi ha hagut molts ferits, per\u00f2 cap mort fins ara. La Xina ha enfornat la policia i l’ex\u00e8rcit a la frontera, per\u00f2\u00a0 s’ha abstingut d’entrar a Hong Kong.<\/p>\n
La ra\u00f3 dels aldarulls<\/strong><\/p>\n Es dif\u00edcil entendre-ho, o explicar-ho. En principi \u00e9s una lluita per la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 l\u00b4acord entre el Regne Unit i la RP Xinesa que va tornar la col\u00f2nia al domini xin\u00e8s en 1997 establia una Regi\u00f3 Administrativa Especial amb un r\u00e8gim de govern h\u00edbrid. Aix\u00f2 del govern h\u00edbrid<\/em> voldria dir que uns pocs delegats al Concili d’autogovern son elegits democr\u00e0ticament pel poble, per\u00f2 molts altres son triats i imposats pel dit a Beijing. Amb el temps els xinesos han anat introduint-se a la zona i dominant m\u00e9s i m\u00e9s el govern i l’economia mentre el poble va perdent influ\u00e8ncia i poder. L’acord vigent amb la RP Xinesa preveu la fi del regim especial i l plena integraci\u00f3 de Hong Kong a la RP Xinesa en 2047, que abans semblava molt lluny\u00e0. El conflicte va esclatar degut a una llei, ja suprimida, que hauria autoritzat l’extradici\u00f3 a la Xina d’acusats, per\u00f2 el problema verdader era la manca de llibertat i democr\u00e0cia i l’augment asfixiant i progressiu del poder xin\u00e8s. Res s\u00b4ha acabat amb la derogaci\u00f3 d’una llei.<\/p>\n Caldria afegir tamb\u00e9 a l’anhel de llibertat, ara i en el futur, el sentit d’identitat<\/em> no xinesa que sembla existir a Hong Kong i l’anticomunisme<\/em> de grans sectors de la poblaci\u00f3, que ha condu\u00eft a molts ciutadans a optar per alternativa catalana i demanar la independ\u00e8ncia, cosa mai formulada fins al present.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 <\/strong>ling\u00fc\u00edstica<\/b><\/p>\n Molts se sorprendran llegint aix\u00f2, per\u00f2 el problema, relativament secundari, existeix i \u00e9s seri\u00f3s. A la Rep\u00fablica Popular es parlen, com era d’esperar en un pa\u00eds tan immensament gran, moltes lleng\u00fces i dialectes. La intenci\u00f3 del govern ha estat sempre imposar el mandar\u00ed xin\u00e8s <\/strong>com a \u00fanica llengua nacional i de fet hi ha una llei que mana l’estudi obligatori del mandar\u00ed a totes les escoles, Hong Kong incl\u00f2s. El que passa es que gaireb\u00e9 95% dels habitants parlen canton\u00e8s<\/strong>, una llengua diferent. Els que nom\u00e9s parlen el mandar\u00ed no la poden entendre, amb un detall curi\u00f3s : tots dos grups utilitzen els mateixos ideogrames xinesos amb el mateix, o similar significat. O sigui, que pot passar que dues persones no es puguin entendre parlant per\u00f2 poden escriure\u00b4s cara a cara i ho entenen tots dos. Tot aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil d’entendre per estrangers per\u00f2 diuen que els cantonesos tamb\u00e9 tenen signes i ideogrames no compartits amb els qui parlen mandar\u00ed. La meitat dels ciutadans tamb\u00e9 parlen l’angl\u00e8s de l’antiga pot\u00e8ncia colonial i molts, diguem-ne mandarins, potser la meitat per\u00f2 no tots, han apr\u00e8s el canton\u00e8s. Hi ha un problema. Molts militants es neguen a parlar un mot de mandar\u00ed.<\/p>\n Fractura social<\/strong><\/p>\n Molts \u00a8constitucionalistes\u00a8<\/em> anti-catalans volen parlar de la fractura social imagin\u00e0ria, provocada intencionalment per ells, que diuen que existeix a Catalunya. Com si tenir altra intenci\u00f3 de vot fos un senyal de divisi\u00f3!! A Hong Kong, s\u00ed que hi ha una fractura grav\u00edssima entre els patriotes de Hong Kong i la minoria partid\u00e0ria de la RP Xinesa. L’assumpte ha creat una mena de paranoia sovint rid\u00edcula, sempre intractable. \u00c9s molt dif\u00edcil parlar amb un ll\u00edder que sempre insistir\u00e0 en veure papers d’identitat i refer\u00e8ncies per assegurar-se que no es tracta d’un enemic, un infiltrador o agent de la policia. Si un periodista o visitant intenta iniciar una conversa pol\u00edtica, la primera resposta \u00e9s sempre: I vost\u00e8 que en pensa? Un periodista nord-americ\u00e0 que parlava nomes mandar\u00ed va aconseguir una entrevista amb un banquer molt poder\u00f3s i fam\u00f3s, naturalment partidari de la Xina. En sentir la primera pregunta, va fer imprimir un article que acabava de publicar a un diari, indicant que ja explicava totes les seves opinions, i prou. L’americ\u00e0 s’ho va llegir i va preguntar si l’home podria aclarir el significat de la seva conclusi\u00f3 que democr\u00e0cia tamb\u00e9 requeria saber fer concessions. El banquer, molt irritat, respongu\u00e9 que el periodista no volia fer una entrevista sin\u00f3 discutir amb ell i li va assenyalar la porta. Els activistes ferits pel carrer es neguen a anar a un hospital per por que els metges i infermeres treballin conjuntament amb el govern central.<\/p>\n Per qui s’estimi la hist\u00f2ria: recordant Deng Xiaoping<\/strong><\/p>\n Es molt probable que molts lectors no hagin sentit mai parlar d\u00b4aquest senyor, per\u00f2 fou un dels pol\u00edtics m\u00e9s importants del segle XX.<\/p>\n Nascut com tants comunistes dintre una fam\u00edlia benestant, va viure temps a Paris, on es va fer membre del Partit Comunista. Durant la Guerra Civil va demostrar ser un home molt capacitat i intel\u00b7ligent i va esdevenir un dels col\u00b7laboradors mes \u00edntims de Mao Tzedong. Un Mao anci\u00e0 i senil, veient amenaces internes al seu regim socialista tan extrem, va desfermar l’anomenada Revoluci\u00f3 Cultura, una barbaritat cruel que voldria declarar i solidificar la revoluci\u00f3 permanent. Deng va caure. El seu fill m\u00e9s gran fou torturat i llen\u00e7at a terra des d’un quart pis, quedant en una cadira de rodes. Deng mateix fou desterrat per dos anys a un lloc remot i obligat a treballar de feiner. Va aconseguir tornar a Beijing al cercle poder\u00f3s de Mao, per\u00f2 va caure en desgr\u00e0cia immediatament. Mao naturalment no podia viure per sempre i Deng va tornar a la pol\u00edtica que aquest cop li donaria el poder absolut sobre tota la Rep\u00fablica Popular Xinesa, fins el dia de la seva mort en 1997. Recordo la seva visita als EUA. A Filad\u00e8lfia, Temple University li va atorgar un Doctorat d’honor que ell va acceptar repetint la famosa bajanada que per desgr\u00e0cia ell ho havia apr\u00e8s tot pel carrer. Molts en pregunt\u00e0vem qui era, donat que no s’identificava amb cap t\u00edtol. No va voler mai ser President o Primer Ministre, sin\u00f3 Lider Suprem, diuen que per humilitat, per\u00f2 va mantenir fins la mort la presid\u00e8ncia del Comit\u00e8 Permanent del Partit Comunista, fent-lo de fet el successor de Mao… i el nou Emperador.<\/p>\n Va ser ell tot sol qui desviant-se de l’ortod\u00f2xia comunista, va organitzar i dirigir la transformaci\u00f3 de Xina en temps r\u00e8cord de pa\u00eds del Tercer Mon a una superpot\u00e8ncia mundial temible, i tot segueix igual com Deng ho va deixar. Sovint coses es poden resoldre amb una frase ben triada. Hong Kong? Dos sistemes econ\u00f2mics diferents en un sol pa\u00eds. Com justificar el capitalisme que ell va introduir? Molt senzill: la Xina segueix essent comunista i no hi ha contradiccions, perqu\u00e8 el govern protegiria el treballadors enlloc de deixar-los exposats a l’explotaci\u00f3 del mon capitalista. La Xina no faria cap guerra per\u00f2 obtindria un poder militar dissuasiu. La Xina influiria de forma beneficial els pa\u00efsos pobres com a \u00c0frica amb diners i plans de desenvolupament, per\u00f2 evitaria parlar-me massa en p\u00fablic. Es exactament aix\u00ed com les coses marxen avui en dia. Deng segueix en vida.<\/p>\n I fou Deng qui va imaginar i concloure el tractat sobre la devoluci\u00f3 pacifica de Hong Kong a la RP Xinesa, la col\u00f2nia de l’agonitzant Imperi brit\u00e0nic.<\/p>\n Deng no fou cap \u00e0ngel amb arrels democr\u00e0tiques. Ell va aprofundir la baralla amb la moribunda Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Tamb\u00e9 fou responsable per la repressi\u00f3 del poble tibet\u00e0 a la seva p\u00e0tria. I, ai las, fou ell qui va donar personalment l’ordre d’obrir foc contra els estudiants i treballadors de la Pla\u00e7a Tiananmen que tamb\u00e9 somniaven amb la llibertat i van pagar amb la vida. No content amb aix\u00f2, Deng va castigar i empresonar el membre de Comit\u00e8 Central que havia estat en contra de la massacre.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Reportatges a la premsa nord-americana indiquen que recentment durant els aldarulls i disturbis que per mes de set mesos segueixen tenint\u00a0 lloc a Hong Kong, hom ha vist alguns manifestants duent la nostra senyera, indicant la seva voluntat d’imitar la lluita de Catalunya per la democr\u00e0cia i la llibertat contra un enemic poder\u00f3s. Per descomptat, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[33985,877,33986,33983,33984],"class_list":["post-2754","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-capitalisme-xines","tag-catalunya","tag-deng-xiaopin","tag-hong-kong","tag-republica-popular-xinesa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Iq","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2754"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2754\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2757,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2754\/revisions\/2757"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}