Com a antic ex-resident de Manhattan i lector diari del NY Times em recordo molt b\u00e9 de Giuliani (i del playboy Donald J Trump, anomenat \u201cthe Donald\u201d localment). En aquells temps en Rudi vivia al fam\u00f3s carrer 86, i jo al 90, tots dos molt prop de la Gracie Mansion, davant de l\u2019East River, \u00a0resid\u00e8ncia oficial de l\u2019alcalde. Que tothom pensi com vulgui de les seves penques, ambicions i principis \u00e8tics, per\u00f2 ning\u00fa pot negar-li una intel.lig\u00e8ncia i habilitat poc comuns.<\/p>\n
El seu pare va estar a la pres\u00f3 per haver estat un \u201chome muscle\u201d de la M\u00e0fia, uns dels que venien a apallissar a alg\u00fa que no pagava i a vegades trencaven osos. Rudi va comen\u00e7ar a exercir d\u2019advocat obtenint molt bons c\u00e0rrecs al Departament Federal de Just\u00edcia a Washington, cosa que li va servir per ser nomenat Fiscal Federal del Districte Sud de NY, que vol dir de la ciutat de NY, que per molts advocats seria la culminaci\u00f3 gloriosa d\u2019una carrera. Per en Rudi no passaria de ser un esgra\u00f3 per fer-se con\u00e8ixer i seguir pujant. Fou molt competent contra el que quedava de la m\u00e0fia i contra financers corruptes, per\u00f2 curiosament tot el que feia sortia als diaris amb la seva foto.<\/p>\n
Va perdre la primera elecci\u00f3 a alcalde contra un home negre que ho va fer malament. La segona vegada va guanyar amb una gran majoria i molta popularitat. Recordo el seu discurs d\u2019entrada per una cosa que va dir: que la seva dona, Donna Hanover, una presentadora de TV, era la seva amiga, consellera… i amant. No \u00e9s que estigui malament, per\u00f2 ho diria tothom? Tots dos estaven ja al tercer matrimoni. Aviat tornar\u00e9 al tema.<\/p>\n
El primer termini d\u2019alcalde fou molt exit\u00f3s per la seva lluita contra el crim. Ell deia que calia comen\u00e7ar amb els petits deinq\u00fcents per crear un ambient de respecte a la llei. Va concedir poders extraordinaris a la policia (recordeu que als EUA la policia \u00e9s sempre municipal) cosa molt popular fins que va perdre el control i va esdevenir racista i violenta. Dues salvatjades tr\u00e0giques van destrossar la seva reputaci\u00f3. Un negre havia estat detingut per un petit delicte i va gosar plantar cara als policies. El van arrossegar a la comuna de la comisaria introd\u00efnt-li un objecte amb m\u00e0nec llarg i causant una perforaci\u00f3 intestinal. L\u2019home fou dut mig mort a l\u2019hospital on despr\u00e9s de moltes operacions i alguns mesos va salvar la vida. L\u2019altre cas fou molt diferent. Tenien els policies una \u201cbrigada de crim pel carrer\u201d on agents vestits com la gent del barri circulaven en un cotxe vell, obsevant. La v\u00edctima fou un pobre immigrant afric\u00e0 que es guanyava la vida venent d\u2019una manta coses diverses a Chinatown. Se li va acudir baixar del seu pis al carrer a prendre la fresca. Un negre aturat al carrer? Segur que venia drogues, van pensar els policies. Van aturar el cotxe i se li van acostar demanant drogues. Indignat, la v\u00edctima els va escridassar i com que volia fumar es va ficar la m\u00e0 a la butxaca, treient un encenedor met\u00e0l.lic. Creient que era una arma, els policies el van matar a trets (uns 20, van dir)<\/p>\n
Una trag\u00e8dia personal l\u2019esperava. Un dia en Rudi sortia de Mount Sinai, el meu hospital, per un atri molt gran (fet pel gran arquitecte Pei). Visitar l\u2019hospital podia tenir moltes raons i hom no pot deduir res de trobar alg\u00fa. Un dia vaig topar gaireb\u00e9 de nassos amb el Cardenal-Arquebisbe. I qu\u00e8? \u00a0Doncs en Rudi anava sortint quan va veure un periodista fam\u00f3s i, espantat va intentar amagar-se. Perqu\u00e8? Naturalment el periodista el va veure i va encentar una investigaci\u00f3. El senyor alcalde patia d\u2019un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Aix\u00f2 va obrir una discussi\u00f3 p\u00fablica molt interessant sobre la tria entre la cirurgia radical (que sovint deixa el pacient impotent) i la irradiaci\u00f3 amb quimioter\u00e0pia, que Rudi va acabar triant fent-ho p\u00fablic. Segueix viu molts anys despr\u00e9s.<\/p>\n
Els problemes matrimonials amb la Donna (mare de dos fills) ja havien comen\u00e7at. Rudi es trobava sovint amb una infermera passejant amb ella (i els fot\u00f2grafs) pels carrers locals i sopant a restaurants del barri. Un dia ell i la seva dona van fer una verdadera escena de vodevil. Sovint la gent enrabiada fa disbarats. En Rudi havia invitat un grup d\u2019inversors texans a jugar golf en companyia de la seva amant. Al final va invitar tothom a venir a la Gracie Mansion per refrescos. Els jardins com la planta baixa eren p\u00fablics, mentre que la fam\u00edlia vivia al primer pis. La Donna, enrabiad\u00edssima va veure la donota al seu jard\u00ed (una grolleria intolerable de Giuliani). Al poc temps va sentir la dutxa al primer pis prop de la seva habitaci\u00f3. Va concloure que era la mala dona prenent una dutxa a casa seva. Furiosa, va marxar cap al bany, obrint la porta… on es va trobar un milionari tex\u00e0 en pilotes. Havia suat molt i en Rudi l\u2019hi havia recomanat. Tothom va comen\u00e7ar a cridar i la policia va evacuar tothom en l\u2019acte per una porta secund\u00e0ria. Es va saber tot. Al poc temps en Giuliani va anunciar que havia tingut problemes sexuals degut al tractament m\u00e8dic i que sort de l\u2019infermera perqu\u00e8 la seva dona no el volia ajudar. El divorci ja anava en marxa per\u00f2 no va poder treure-la de la Gracie Mansion com a alcadessa oficial que era. La senyora va evacuar la mansi\u00f3 amb els dos fillets minuts abans de la mitjanit del 31 de desembre al moment quan el termini de Giuliani acabava i ella perdia el t\u00edtol d\u2019alcaldessa. Hi havia entusiastes al carrer aplaudint. Jo vivia a molt poca dist\u00e0ncia. Hauria anat a veure aquesta sortida si s\u2019hagu\u00e9s anunciat.<\/p>\n
Per\u00f2 poc abans d\u2019aquest final, la immensa cat\u00e0strofe de les Torres Bessones va tenir lloc. Rudi estava esmorzant quan el van avisar. Va voler anar a un Centre Coordinador d\u2019Emerg\u00e8ncies que ell mateix havia creat per\u00f2, ai las, estava a un s\u00f2tan de les Torres Bessones. Va aconseguir ficar-se a una caserna de bombers relativament pr\u00f2xima, que estava buida. Tots els bombers estaven morts o a punt de morir. Rudi i els seus ajudants van veure amb horror la pluja de rocs quan una torre es va enfonsar. Va recordar que tenia un n\u00famero de tel\u00e8fon per trucar a l\u2019interior de la Casa Blanca i va provar. Volia que l\u2019ex\u00e8rcit envi\u00e9s avions de guerra a defensar la ciutat. Cal imaginar el seu horror quan va escoltar com li deien que la Casa Blanca estava essent evacuada i el Pent\u00e0gon estava en flames. N\u2019hi havia prou per un atac de cor. Al final ell i els seus associats van sortir sense cotxes corrent cap al Nord, probablement per Broadway quan espantats van veure avions de guerra volant molt baixos. Al final alg\u00fa va cridar: Son els nostres! i tothom s\u2018hi va afegir cridant d\u2018entusiasme. Tot seguit en Giuliani va comen\u00e7ar a fer els seus discursos per r\u00e0dio i TV, que sens dubte va fer molt b\u00e9, esdevenint fam\u00f3s a tot el pa\u00eds: havia esdevingut America\u2019s Mayor. I se n\u2019aprofitaria.<\/p>\n
Va fundar una firma de consultants internacionals contra el terrorisme, fent molts milions i pagant a la nova i quarta dona (de la qual per cert s\u2019est\u00e0 divorciant en l\u2019actualitat) un sou fant\u00e0stic de Vicedirector. Com a infermera, \u00a0es veu que entenia molt de terrorisme. I va decidir presentar-se com a candidat a la Presid\u00e8ncia. Seria el frac\u00e0s m\u00e9s gran de la seva vida. A la Florida va fer un rid\u00edcul \u00a0tan gran que va haver de plegar. En persona, com el veien els votants interessats, era i \u00e9s un home desagradable.<\/p>\n
La seva reaparici\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s coneguda, ignorada intencionalment per la premsa seriosa, tingu\u00e9 lloc durant la campanya electoral del seu vell amic Donald Trump, de qui aviat esdevindria advocat personal. Va denunciar la corrupci\u00f3 dels Clinton. Aquesta fam\u00edlia abusava la Fundaci\u00f3 ben\u00e8fica Clinton. Acceptaven donacions que els permetien fer negocis col.laterals beneficials i legals, i permetien als donants estrangers acc\u00e8s telef\u00f2nic immediat a la Hillary i en Bill. Tothom esperava que ella seria la pr\u00f2xima Presidenta i el tinglat es va ensorrar despr\u00e9s de la desfeta quan la fam\u00edlia ja era molt rica. Tot aix\u00f2 dissortadament era veritat. En Bill Clinton \u00e9s com en Rudi un senyor amb una cara molt dura. Trump va acceptar el relat, va comen\u00e7ar a referir-se a la Sra Clinton com a \u201ccrooked Hillary\u201d (corrupta Hillary) anunciant que ell la ficaria a la pres\u00f3. Li va anar b\u00e9.<\/p>\n
La feina de Rudi a la Casa Blanca \u00e9s transparent: fer legals, canviant la formulaci\u00f3 i la forma, les ordres escrites i amenaces de Trump. Per exemple, ell volia prohibir la immigraci\u00f3 de musulmans, una bestiesa profundament inconstitucional, i en Rudi ho va canviar per un llistat de pa\u00efsos dels quals no s\u2018acceptava gent, que jutges federals van aprovar. I aix\u00ed moltes coses.<\/p>\n
Qu\u00e8 ha het a l\u2018Ucra\u00efna no est\u00e0 gens clar. La idea d\u2018acusar Biden de corrupci\u00f3 perqu\u00e8 el seu fill havia acceptat un seient al consell d\u2018administraci\u00f3 d\u2018una firma dubtosa (amb un sou de $50,000 al mes), quan el seu pare estava encara al poder intentant fer entrar el pa\u00eds a la Uni\u00f3 Europea i l\u2018OTAN, probablement va sortir del cervell de Rudi. No estava b\u00e9, per\u00f2 no hi ha proves de corrupci\u00f3, com ells volien que el pobre Zelinsky cerifiqu\u00e9s. Durant les seves estades al pa\u00eds Rudi va tenir entrevistes per profit personal amb grans oligarques i gent dubtosa de la Ucra\u00efna. Va participar ell en la pressi\u00f3 contra Zelinski negant-li subvencions i ajut militar aprovats pel Congr\u00e9s per obligar-lo a declarar contra Biden? Tothom es pensa que s\u00ed, per\u00f2 ning\u00fa trobar\u00e0 mai proves comprometedores contra ell. Aquest senyor de ximple no t\u00e9 res.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com a antic ex-resident de Manhattan i lector diari del NY Times em recordo molt b\u00e9 de Giuliani (i del playboy Donald J Trump, anomenat \u201cthe Donald\u201d localment). En aquells temps en Rudi vivia al fam\u00f3s carrer 86, i jo al 90, tots dos molt prop de la Gracie Mansion, davant de l\u2019East River, \u00a0resid\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32830,32829,816,32828],"tags":[32830,32391,32829,32828,32831,3032],"class_list":["post-2739","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-alcalde-de-nova-york","category-donna-hanover","category-general","category-rudi-giuliani","tag-alcalde-de-nova-york","tag-donald-trump","tag-donna-hanover","tag-rudi-giuliani","tag-torres-bessones","tag-ucraina"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Ib","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2739","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2739"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2739\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2742,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2739\/revisions\/2742"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}